La Martina ens escriu…

Aquesta setmana hem tornat a assajar el pregó al gimnàs. Hem començat fent unes activitats per escalfar la veu i el cos, havíem de córrer, parar i dir una frase de la nostra part del pregó primer sols i després en grups, em va agradar molt. Estem millorant el nostre ball del principi, amb la cançó de “Charlie y la fábrica de chocolate”, un ball complex. Aquesta setmana hem inclòs un tros de poema en anglès, aquest poema que ens va presentar la Laura, el recitaran la Luz, la Ranya i l’Aroa i diu així: “Spaghetti! Spaghetti! you’re wonderful stuff i love you spaghetti i can’t enough. You’re covered with sauce and you’re sprinkled with cheese spaghetti! spaghetti! oh give me some please”.

Després vam tornar a repassar tots el text amb el nostre grup. També vam incorporar un ball amb el davantal, primer semblem cambrers i després cuiners. Al final vam posar un trosset del poema que estem aprenent de Mario Benedetti, “Que tengas un gran dia”. Diem cinc estrofes del poema entre la Nayara, la Leire, l’Aitana, l’Erik i jo, la Martina.

Jo penso que a mi em costa dir les coses davant de la gent, no soc molt teatral i tinc molta vergonya. M’agrada molt fer el pregó perquè em fa il·lusió i també és una manera de controlar la vergonya. Crec que mostro interès i compromís per fer el millor possible el que em toca dir i que així el nostre pregó sigui un èxit.

La Leire explica…

El dimecres 29/11/2023 vam anar a assajar el pregó i vam repassar les paraules que ens costen. Al cap d’ una estona vam decidir posar el poema d’angles i un amb castella que es diu, que tengas un gran dia. Després del pati la Ivet en va preguntar quina era l’última cosa que va penjar al blog de l’escola i era Tot fent bullir l’olla, sobre un correu que en va enviar la ivet i el teniem que respondre.Després la Ivet ens va dir que agafem la llibreta i que anéssim a l’altre apartat, aquell apartat ho va enviar la Marta.T, en l’apartat posava Moments de grans converses a Matildes. Seguidament la Ivet va dir que en una pàgina nova de la llibreta posem una llista de coses importants o el que més interessa de l’escrit. El que més va sortir va ser Temperatures màximes,que passaria si el marta mata estigues al bosc, fer una classe al bosc i quines solucions podem fer perqùe no faci tanta calor. A la tarda vam repassar el que vam posar, després la marta i la ivet van enganxar un paper de embalar i vam anar dient les coses que vam posar a la llibreta. Quan era casi l’hora de anar a casa la Marta i la Ivet ens van dir que aquest seria el nostre Projecte d’aula!. 

El Dani recorda…

Aquesta setmana comença amb un tema d’anglès, el tema és el Black Friday i un capítol de dibuixos on ens ensenyaven que és el Black Friday. També ens van ensenyar un poema d’espagueti que vam acabar posant en el pregó. A part també vam posar unes tres frases que eren, ma cosa stanno facendo?, cosa spageti i tothom als seus llocs!.

L’endemà a educació física vam fer uns jocs nous que són: el surfista, el 3 en ratlla en vida real, etc. També vam acabar la carta als avis i triar per fi el projecta d’aula i vam començar a fer un mapa d’idees del projecte. El divendres vam fer música i vam acabar el mapa d’idees, també vam practicar el pregó i una frase que era cosa spageti seria substituïda per lamore por la pasta.

La Imane aquesta setmana ens explica…

Ahir dia Dimecres 29 de novembre per la tarda a la clase vam estar parlant del nostre projecte d’aula. Abans, després del pati, vam estar apuntant en la llibreta idees que vam estar parlant la setmana passada d’una notícia que ens va portar la Ivet que es titulava “Temperatures Màximes”, des d’aquí vam començar a fer una llista de solucions a la pissara. Després la Ivet i la Marta van fer un article al blog de l’escola i nosaltres a la llibreta vam apuntar les idees. Per la tarda vam fer una rotllana amb les cadires i vam  estar dient-les i apuntant-les en un paper d’embalar amb uns paperets de colors i Poscas. Encara no sabem ben bé de que tractarà el nostre projecte però hem estat parlant del calentament global, de les temperatures, la contaminació i el canvi climàtic. També hem parlat de si podem enbosquir la nostra escola. D’una noticia petita pot sortir un gran projecte amb moltes coses per aprendre i descobrir, estic segura que serà un curs ple de somriures i sobretot tinc ganes. Imane

Què aprens preparant el pregó de festa major?

Com et sents en els assajos?

Aquesta ha estat una setmana per celebrar els nostres Drets, com a nens i nenes que som, i també per pensar i recordar els grans de la societat, els avis i àvies.

Dilluns, només començar la setmana, vam anar a buscar els Petits de la casa, els Patufets, per ajudar-los amb la caminadeta fins a Can Titó. Ens agrada molt fer aquest paper d’acompanyants, a la vegada que, gràcies a aquestes oportunitats de relació, aprenem a ser més sensibles i delicats… Ells i elles ens miren amb ulls d’admiració i, sense adonar-se’n arriben al destí de la nostra mà.

Arribats a can Titó ens hem trobat amb una bona gentada: totes les escoles del municipi! Junts hem escoltat el manifest i especialment ens hem emocionat en sentir les paraules dels nostres representants al consell municipal d’infants: el Dani i la Martina (què bé que han parlat!). Ens hem mogut i animat al so d’en Jaume Barri i el matí ha passat volant.

A mitja setmana ens han proposat fer cartes per animar els avis i àvies del municipi. Sabem que ells i elles moltes vegades es troben sols, poden estar malalts… o senzillament pensem que quatre anècdotes nostres els poden fer somriure i entretenir una estona. Per nosaltres és una oportunitat més per treballar la carta i l’escriptura creativa, tot i que s’ha de dir que ens agradaria molt més poder personalitzar aquesta iniciativa, sabent el nom de l’avi o àvia que tindrà la nostra carta a les mans.

D’aquesta setmana volem destacar els moments de GRANS CONVERSES a l’aula de les Matildes.

Una de les grans converses ha estat la que hem dedicat a la nostra avaluació de final de trimestre: Participem de l’avaluació del 1r trimestre. 

Aquest curs, els i les nenes de la Comunitat de Grans participen de la comissió d’avaluació, tal i com ho contempla el nou decret d’ordenació de l’educació bàsica. Aquest trimestre hem decidit que sigui en format reflexió grupal.

Com sempre, la reflexió inicial ha estat individual i després hem pogut compartir les nostres idees amb la resta de grup. Hem parat atenció en diferents aspectes del funcionament de Matildes: les responsabilitats, les relacions, el compromís i il·lusió en els aprenentatges i, per últim, hem fet aportat algunes propostes de millora pel grup. La nostra intenció és posar-nos petits objectius per millorar-nos com a grup, de cara al segon trimestre. Hem d’acabar de consensuar com valorarem allò que volem aconseguir. Per ara ja hem aconseguit molt compartint aquesta conversa: prendre consciència de les nostres millores i veure cap on podem i volem avançar.

La segona de les grans converses prové d’una proposta que fa dies tenim engegada. A principis d’octubre, va arribar a l’aula la notícia “Temperatures màximes molt més altes del normal”. Durant aquestes darreres setmanes la hem analitzat exhaustivament. Entendre les dades que ens aportava ha estat tot un repte que ens hem pres amb molta calma. Hem aprofitat per utilitzar la recta numèrica, per ordenar les dades, parlar de diferències, nombres positius, negatius, decimals… Ha aparegut el concepte de la mitjana (per les temperatures)  i hem descobert nou i interessant vocabulari tècnic (anticicló de bloqueig, sensació tèrmica, increment de temperatura…) . 

Tot i així, hem volgut anar més enllà i ens hem preguntat: Quines solucions podríem pensar per aquesta situació que vivim? Primer hem contestat aquesta pregunta individualment i aquesta setmana hem compartit les nostres idees amb la resta de grup. 

Hem pogut parlar de la contaminació, què pensem que la provoca i com podem reduir-la, fins i tot ens hem atrevit a descriure el motiu pel qual a la terra fa més calor ara que abans. No obstant això, en aquesta ocasió, ens hem volgut centrar, sobretot, en el que realment podem fer nosaltres, les Matildes. Així que, mica en mica, la conversa s’ha encaminat cap a la reducció de la temperatura aquí, a la nostra escola, al nostre entorn, a Vilanova. En aquesta direcció hem rumiat quins són els llocs on estem més fresquets i ha sorgit la idea del bosc. A partir d’aquí hem pensat en el què aporten els arbres i la vegetació… i l’estona se’ns ha acabat. De moment  la pissarra de l’aula ha quedat en aquest estat: 

Al final de la tarda dues preguntes s’han quedat al tinter: Podem embosquir la nostra escola? Què passaria si el Marta Mata estigués al bosc? Ens falten moments de bosc i de natura, aspecte que ja hem recollit organitzant els horaris del temps de casa. És un aspecte que ens preocupa i també podem aprofitar per desplegar. Quants de nosaltres no podem trepitjar la natura setmanalment? La natura ens equilibra, ens relaxa, ens retorna als orígens de la humanitat, ens connecta amb la resta d’éssers vius i ens recorda que nosaltres també ho som. També ens permet milions d’aprenentatges reals i ens planteja reptes increibles. 

Tal i com algunes Matildes han comentat…

Això fa olor a projecte! Estigueu ben atents, les Matildes estan disposades a actuar! 

Seguim amb la nostra missió del trimestre: Anar dissenyant i posant en escena el pregó de la Festa Major!

Fa uns ides que, ja amb el text força avançat, estem compromesos a memoritzar i anar veient com tot plegat pren sentit a l’escenari. Amb els assajos aprofitem per treballar l’actitud i el saber estar, l’articulació, vocalització i la projecció de la veu, la capacitat expressiva, … tot investigant l’espai i les possibilitats d’acció que tenim, descobrint els nivells des d’on treballar, jugar i interpretar. Provant les idees d’uns i altres, apareixen noves propostes i les anem incorporant, o adaptant, tot és benvingut!

Aquesta setmana hem tingut la sort d’assistir d’espectadors al teatre i, evidentment, ens l’hem mirat amb ulls d’actors i actrius que en som una mica. Abans d’anar-hi ens hem nodrit de la història que hi veuríem, per tal d’aprofitar al màxim l’experiència i viure-la encara amb més intensitat. El tema s’ho valia: Memòria sota l’aigua, un homenatge a aquells pobles i persones que van ser esborrats, desterrats, dinamitats per construir la xarxa de pantans que amb la dictadura franquista varen promocionar-se. Ens posem a la pell d’aquella gent que estimava la seva terra, el seu entorn i que sense cap opció ni negociació possible van ser obligats a deixar. Ens apassiona parlar de la història i ens sorprèn veure, una vegada més, que no sempre ha existit la democràcia, ni s’han respectat els drets de les persones a casa nostra. Més enllà de la història ens fixem amb la manera d’explicar i d’emocionar al públic, l’escenografia, la música, el llenguatge poètic, les cançons, el parlar humil i sincer de les persones que expliquen veritats i records… Un campanar dret que és testimoni i memòria d’un poble destruït a la força que ara parla en veu d’altres generacions.

Tot seguit teniu les nostres impressions sobre els nostres primers assajos del pregó i l’experiència d’anar al teatre.

El dijous pel matí vam anar a l’Ateneu per veure un teatre. La Ivet ens va dir que durant el teatre havíem de buscar un moment que ens emocionés. El dimecres ens van parlar de la fitxa artística i vam llegir un resum de la història. Quan es va acabar el teatre vam anar a casa i per la tarda vam parlar de quin ha sigut el moment que t’ha emocionat i per què. Jo vaig explicar un moment on feian balls i piruetas amb una corda  perquè semblava  que volaven. La historia explicava que en la dictadura de Franco ell volia fer pantans a tota Espanya (concretament als llocs muntanyosos) perquè els pantans feien energia hidràulica i la energia hidràulica fa electricitat. Franco volia fer-los als pobles petits i a la muntanya va anar fent pantans i més pantans fins que va arribar a un poble petit de d’Arago que es deia Mediano. Imane

El dimecres 8/11/2023 vam practicar el pregó de festa major. Vam dir tot el text i ens vam posar a l’escenari, uns assentats a primera fila, uns drets, uns altres amb un banc de peu i altres en un altre banc de peu. Jo vaig millorar una mica el tros que em tocava dir. També tenia moltes ganes de veure els moviments i a on em tocaria posar me.Després els nens de cada fila,  una fila sortia a l’escenari i feia el tros que li tocava. Personalment em va agradar molt el pregó quan vam fer els moviments. Martí

El dimecres al matí vam assajar el Pregó al gimnàs. Ens vam posar a l’escenari, vam posar bancs a l’escenari i vam començar  a  assajar.  Va anar molt bé. Després vam fer assaig per grups. Quan vam acabar ho vam fer tots junts moltes vegades i va funcionar molt bé. Fer aquest assaig a mi m’ha funcionat per no tenir tanta vergonya a dir el text en veu alta davant de persones, aprendre a vocalizar, a memoritzar,  a treballar en grup, a colocar el meu cos i a projectar la veu.   Adrián

El dijous 9 de novembre vam anar a veure “Memòria sota l’aigua”. Parlava sobre un poble Aragonès que es deia “Mediano”. Aquell lloc era perfecte per els habitants d’allà, però el dictador Franco va decidir fer pantans a tota Espanya. Va ser un problema ja que a Mediano estaven tancades les comportes del pantà que construïen i va ploure durant 3 dies seguits. I s’estava inundant el poble i hi havia persones que no volien marxar de la seva casa . Hi havia una àvia que no volia marxar,  va pujar al sostre de la seva casa i va haver de venir la Guardia Civil. Ara aquest lloc es pot visitar amb vaixell o caminant per els voltants. Ranya

El dijous al matí vam anar a igualada i vam anar al teatre. El títol del teatre era ‘Memoria sota L’aigua’ i venien moltes més escoles. Jo em vaig sentar en la primera fila. El teatre era de 3 persones que representen diferents persones del poble Mediano. Explicaven cosas de Mediano y lo que va pasar sobre Franco, el poble, el panta que va construir Franco i mes. A mi en lo personal em va agradar lo que va passar i com ho explicaven i era molt interessant. Em va agradar molt quan va acabar i es van assentar les 3 persones perque els fessim preguntes i curiositats. Eric Cano