Hi havia una vegada 25 persones, sí, sí 25, no en sobrava cap ni en faltava cap. Totes juntes donaven una il.lusió especial i vestien de colors diversos una classe, durant molts cursos. No hi faltaven els bromistes, mags i il.lusionistes. Ens feien viure estones de somni i diversió. 

Els observadors, detallistes, els agraïts per tot i per tothom. Miraven cada canvi de les flors de classe, ventilaven quan tot estava massa carregat, abraçaven quan feia falta i sempre es recordaven dels aniversaris, del bon dia, fins demà, moltes gràcies i bon cap de setmana!

Els pura dinamita plens de força i energia, de vegades descontrolada. Ens recordaven que som vius i que cal tenir els ulls ben oberts que això dormir es fa a casa! Dins seu els esperava la sensibilitat que els feia vergonya conèixer. Potser encara no ho saben, però escrivint, llegint i pensant s’hi anaven apropant.

Per sort també hi havia els que sempre mantenien la calma i oferien mans i mànigues per ajudar i col.laborar. Respiraven intensament, regalaven mirades de complicitat i somriures que ajudaven a seguir confiant amb la força del grup, bategant plegats. 

Hi havia persones plenes d’empenta i valentia per decidir i defensar el què pensen i com són. Era difícil contradir-los, calien més que arguments per convènce’ls. La justícia a les mans i el cap ben alt per explicar-se. Eren autèntics motors per encetar debats i veure canvis.

Els que no es veien tant, i poc es deixaven sentir, amb el temps s’empoderaven. Poc a poc, i en alguns moments per sorpresa de tots, es convertien en els reis de la pista o de l’escenari. Demostraven que al pot petit també hi ha una bona confitura, dolça, mesurada, impacient per ser tastada. 

De tot aquest grup alguns havien travessat moments personals complicats però això els havia fet créixer, aprendre i superar-se. Ara aconsellaven als altres des del record i l’estima, llençant a crits que la vida és bonica, ni que de vegades no ho sembli. 

I en tot això uns mestres els acompanyàvem, creixent amb ells, reinventant-nos per atrapar tota aquesta immensa diversitat. Com infinita és la paciència de qui cuina lentament o sembra una llavor,  esperant veure-la créixer i germinar algun dia.

Per molts anys seguiu Teixint camins ferms allà on aneu. No deixeu de ser curiosos, d’investigar i meravellar-vos per la vida. Airegeu-vos de bosc, sigueu senzills, repetiu-vos que no som més que éssers vius que formem part del cicle de la vida, balleu-la, continueu preguntant-vos Who am I, per ser millors persones. Recordeu que vosaltres decidiu cada matí, tal i com deia Mario Benedetti, ¿Cómo va a ser mi día hoy?. I quan us vinguin tormentes i ventades mireu-vos al mirall i dieu-vos amb orgull: “Soy importante”!

S’olora el final de curs, i amb aquesta intenció a l’aula de Matildes comencem a sentir-nos més nostàlgics. És temps de començar a recordar, mentre preparem els discursos i tot el què suposa la nostra promoció. Aquests dies hem estat visionant el curt Floating in my mind, observant la importància de la vida, les seves etapes, i els camins que van teixint-se.

També ens hem parat a pensar en quins records tenim de la nostra escola, aquells que ens han marcat segurament per temps. Han sorgit les amistats, les sortides, els mestres, els petits, i mil altres anècdotes, moltes de divertides. Individualment hem fet l’esforç d’escriure’n algunes i buscar-ne un títol. I llavors n’hem escollit una i hem pensat com representar-la amb fang, buscant una forma determinada i utilitzant la tècnica del gravat.

La Ranya ens explica com ho va viure…

El passat dimarts dia 23 de abril vam anar a la plaça Cal Font per fer un treball amb grup. Vam estar amb tota la comunitat i vam fer els mateixos grups que quan vam anar a Penelles. Primer vam anar a la plaça i ens van explicar les coses que haviem de fer. La tercera pregunta ens va costar perquè era difícil trobar els noms de les llibreries, era més facil trobar les entitats. Al meu grup li costava molt escriure els noms del autor/es. Vaig ser una periodista perquè preguntava a la gent …per qui ha comprat el llibre? per què l’ha escollit? per què li ha agradat?…  També vam investigar les paradetes perquè podíem veure les coses que venen, veure els llibres que m’agradaven, les flors boniques i les persones que venien. També vaig veure la paradeta d’Ecomercaderet. El preu de la rosa més barata era de 5€ i la més cara de 15€, però jo em vaig sorprendre perquè vaig veure’n de 20€, 25€, i 30€. Vam fer preguntes sobre les roses i en total hi havien 24 parades. La procedència de la roses era del Maresme principalment. N’hi havien de molts colors com groc, rosa, vermell, blanc, blau i de colorins. I hi havien formats diferents com rams, rosa suelta i arreglos amb roses. Vaig descriure la meva rosa escollida que era molt vermella.

Aquest dimecres per la tarda hem gaudit, una vegada més, de l’assistència de les famílies a classe per fer una nova sessió conjunta Martamàtica. En aquesta ocasió, es tractava de decidir per grups on amagar un tresor a la nostra escola. Evidentment la dificultat, i la paciència, es concentraven en elaborar el mapa de la nostra escola, bàsic per realitzar l’activitat que podem proposar a d’altres cursos. En aquest treball sorgien dubtes sobre les proporcions, mesures, situació d’espais, orientació, representació de les plantes… Hem observat com, tot i fer molts anys que trepitgem l’escola, no sempre recordem o tenim clars tots els espais, ni és fàcil provar de representar-los seguint la lògica i l’estructura, sent fidels a la realitat. La tarda ha representat un inici d’aquesta activitat que haurem d’anar completant, elaborant indicacions per acabar trobant el tresor.

Avui dijous 4 d’abril hem gaudit d’una xerrada-taller, per part de la Diputació de Barcelona, on ens han explicat la importància de conèixer i cuidar el nostre aparell locomotor, encarregat de tots els moviments que realitzem. Hem repassat els principals ossos que conformen l’esquelet humà, els músculs i hem parlat d’altres components més específics com els tendons, lligaments i les articulacions. Tots ells indispensables per fer possible els nostres desplaçaments i posicions que al llarg del dia necessitem desenvolupar. A partir d’aquesta explicació central, hem explorat algunes maquetes, hem fet algun joc de rol i hem conversat sobre la importància de mantenir en bon estat el nostre cos, evitant les males postures que de vegades per poca consciència adoptem. Ens hem sensibilitzat una mica més, entenent que conèixer i estimar el nostre cos és bàsic si ens volem sentir bé per molt de temps.