Fa uns dies, els Rovellons vam tenir l’oportunitat de participar en una activitat molt especial. Vam rebre la visita de la Cristina, la caporala de la policia local de Vilanova del Camí, qui va venir a parlar-nos sobre l’autoprotecció.
En l’espai de rotllana vam iniciar l’activitat parlant de la POR.
Tenim por? A què tenim por? Només nosaltres en tenim? Parlar d’aquesta emoció ens va ajudar a identificar diferents perills i a adonar-nos de pors comunes.
La Cristina també ens va preguntar si creiem que tenir por és quelcom bo. Les respostes a aquesta pregunta van ser diverses; però de mica en mica vam anar reflexionant sobre aquesta qüestió i entre les aportacions d’uns i altres i amb l’ajuda de la Cristina vam comprendre que la por ens fa estar en estat d’alerta, estar atents, més desperts; i això ens ajuda a evitar i controlar certs perills del carrer, per exemple.
Durant la sessió també vam fer una dinàmica amb un full de paper lligat a un peu. El nostre objectiu era intentar que els altres no el trepitgessin, buscant estratègies i pensant en la millor manera d’aconseguir-ho. En acabar vam poder establir comparacions entre el full de color i nosaltres; protegint el nostre cos i essent conscients que cadascú és el responsable de fer-ho sobre un mateix.
Els Rovellons vam marxar a casa amb un somriure i amb una millor comprensió de com cuidar-nos i mantenir-nos segurs, AUTOPROTEGINT-NOS!
Saber escollir entre les diverses opcions que ens presenta la vida, depèn de molts factors. Hem de saber del què parlem, hem de proporcionar arguments, hem de ser crítics i sobretot, íntegres al nostre pensament i creences.
La Cristina, de la Policia local de Vilanova, ens va visitar per parlar-nos d’educació vial. Ens va plantejar un dilema a través d’una història i tothom va haver d’escollir la millor opció sota el criteri de cadascú. No hi havia opció correcta o incorrecta, només havíem de trobar arguments per defensar la nostra elecció.
Entendre, pensar i escollir, són tres accions que podem realitzar com a éssers racionals. Els infants aprenen a desenvolupar-se de manera integral amb els petits reptes del dia a dia i, aquest fet, fa que es configuri, mica en mica, la seva persona.
Van sortir arguments molt interessants, també supòsits del lloc en el que es trobaven i del què podria passar. Ens vam adonar quan influenciables podem arribar a ser i com treballar-ho per prendre les nostres pròpies decisions.
Ja tenim els dissenys del futur logotip de la nostra empresa CooperaPrince.
L’hem realitzat amb les indicacions que ens va donar l’expert en disseny gràfic, Jordi Ferrer, un logotip senzill, clar, amb les lletres amb colors ben contrastats, amb la silueta del petit príncep i també la variant de les inicials del nom de la cooperativa.
No ha estat fàcil, hem hagut de maquinar molt amb el nostre cap, dibuixar, esborrar, tornar a dissenyar, col·locar bé les lletres, posar-hi perspectiva…
A partir d’aquí, un cop acabats, hem fet les votacions dels que més s’adequaven a les recomanacions, afegint, també, el nostre gust per la bellesa d’una creació.
En aquests dies hem continuat parlant de la masia on viuen els oncles del LLisot. A partir de dues imatges d’una masia, una exterior i una interior, ens hem organitzat en petits grups per comentar les estances i els elements que observem. Més tard, quan compartim les nostres observacions, apareixen paraules habituals com teulada, porta i finestres; però ens fixem especialment en aquelles que no trobem en les nostres llars actuals.
Paraules com pedrís, abeurador, rellotge de sol, estable, galliner, celler, rebost i safareig són les que acabem considerant “especials”. Alguns dels significats els coneixem gràcies a les nostres experiències a Juneda, però d’altres ens deixen intrigats.
Ens preguntem com és un rellotge de sol i quina funció pot tenir. Els rovellons som molt observadors i ens hem fixat en el dibuix esquemàtic del rellotge de sol, que presenta un sol i un núvol. Aquests elements ens fan pensar en el temps atmosfèric, i la majoria de les hipòtesis que formulem giren entorn d’aquesta idea: el rellotge de sol ens indica si fa sol, si plou, o si hi ha núvols…
També volem saber com podem verificar el que pensem i immediatament proposem observar rellotges de sol amb la pissarra digital. Però una mestra ens informa que a Vilanova del Camí, a prop de l’escola, n’hi ha un a la façana d’una casa. Així que decidim visitar-lo i dibuixar-ne tots els detalls.
Mentre estem allà, el sol apareix i desapareix rere els núvols. Aquests canvis ens permeten observar com l’ombra que projecta l'”agulla” del rellotge de sol apareix i desapareix diverses vegades. També notem que no hi ha imatges d’elements meteorològics, però sí que hi ha lletres diferents: I, V i X.
L’endemà, durant l’espai de rotllana, intentem descriure el rellotge de sol i, amb les aportacions de tots, fem un dibuix al terra. Quan parlem de les lletres, el Nil ens explica que no són lletres, sinó que representen nombres romans! Gràcies a la seva família, ha descobert com es formen els primers nombres i ens ho ensenya perquè tots ho puguem entendre.
Ja sabem que:
El rellotge de sol serveix per saber l’hora.
L'”agulla” no es mou, és l’ombra la que es desplaça.
Hi ha rellotges de sol que utilitzen nombres romans.
El sol no es mou; som nosaltres qui ens movem, però sembla que és el sol qui es desplaça.
Durant la conversa, sorgeixen idees relacionades amb els moviments de la Terra i el Sol, però tenim molts dubtes i fins i tot hi ha hipòtesis contradictòries.
Així, per tal de comprovar com canvia l’ombra al llarg del dia, decidim anar al pati en dos moments diferents: al matí, en arribar de casa, i després de dinar. Cada un de nosaltres pren un full, un llapis i un petit dinosaure, i hem de resseguir la seva ombra en els dos moments, dibuixant al mateix temps la posició del sol. Sabem localitzar-lo i cap a on es forma l’ombra.
En la lectura compartida de esta semana, hemos conectado nuestro proyecto comunitario titulado “¿Comemos con los ojos?” con un nuevo texto instructivo: las recetas.
Cada grupo tuvo la oportunidad de trabajar con tres recetas diferentes y debía seguir una serie de pasos específicos para completar la actividad. Estos pasos coincidían con la estructura de una receta: ingredientes, utensilios y preparación.
En primer lugar, era fundamental leer detenidamente la lista de ingredientes, ya que esto nos permitiría “comprar” lo necesario. Los alumnos identificaron los alimentos y los colocaron en su carrito de la compra, asegurándose de que no faltara nada para la preparación de los platos.
Después, leímos los pasos que nos explicaban cómo preparar los platos. En esta parte de la tarea, había un problema que debíamos solucionar: teníamos que encontrar cinco errores y corregirlos con las palabras correctas. Algunos errores fueron fáciles de identificar y nos hicieron reír; en cambio, otros nos hicieron reflexionar, ya que nos pasaban desapercibidos.
Finalmente, debíamos deducir los utensilios necesarios, buscar su imagen y pegarlas en el lugar correspondiente. Al terminar, comprobamos nuestras respuestas con las soluciones.
Muchas gracias familias por vuestro tiempo y dedicación.
La conversa sobre les activitats que vam realitzar en el camp d’aprenentatge de Juneda ens va conduir a reflexionar sobre les relacions i la idea de cicle, on cada element té una funció essencial i s’interconnecta per formar una xarxa. I en aquesta ocasió, ens enfoquem en un dels components d’aquesta xarxa: els fems.
Hem parlat sobre com vam omplir el carretó amb els fems dels animals i com els vam portar al femer. Allà, també s’hi abocaven restes orgàniques que no es podien aprofitar com a aliment per als animals. Tot aquest procés durava uns dos anys, fins que podíem utilitzar el compost resultant als camps i l’hort, ja que conté els nutrients necessaris per al creixement de les plantes.
A partir de la paraula NUTRIENTS, seguim parlant d’allò que pensem:
Nosaltres també necessitem nutrients per la força i energia.
Els nutrients són proteïnes i necessitem quan anem al gimnàs.
Llavors, la nostra caca també hi ha nutrients?
Quan nosaltres mengem una cosa, després fem caca i traiem tot el que hem menjat.
La meitat de nutrients es queda al cos i l’altre meitat surt amb la caca.
El suc de taronja té proteïna… És millor menjar la fruita que el suc.
Com que triturem el menjar amb les dents i a la panxa es barreja amb un líquid, quan surt en forma de caca és diferent.
La paraula “proteïna” apareix amb freqüència en la conversa, i la considerem com un sinònim de nutrient. Per aclarir els conceptes, llegim un text que ens parla dels nutrients. Després de fer una lectura individual, llegim fragments en veu alta i discutim el que hem entès, intentant deduir el significat de paraules desconegudes i explicant-ho amb les nostres pròpies paraules.
Del text aprenem que les proteïnes són un tipus de nutrients, però n’hi ha molts més. Descobrim que el cos aprofita una part dels nutrients que ingerim, mentre que la resta és expulsada a través dels excrements.
Estem convençuts que els nutrients viatgen pel nostre cos, arribant al cervell perquè puguem pensar, al cor perquè bategui, als músculs perquè tinguem força, als ossos perquè creixin i fins i tot al dit petit del peu.
Per tant, a partir d’aquestes reflexions, ens plantegem una nova pregunta: “Com arriben els nutrients a tot el nostre cos?” I, com si poguéssim veure a través de la nostra pell, ens imaginem el que succeeix dins nostre i ho dibuixem!
“Mesura el que es pugui mesurar; i el que no, fes-ho mesurable”, Galileo Galilei.
Una de les curiositats que teníem les Alícies era poder conèixer l’alçada dels arbres del nostre jardí. En una conversa el Sergi ens va compartir la seva idea; fer venir la brigada amb l’elevador i, un cop a dalt, deixar anar una cinta mètrica. D’entrada, ens semblava una idea raonable, però fer venir a la brigada i l’elevador per mesurar arbres potser no seria una prioritat i trigarien força a venir.
No sorgien altres idees, així que la Cristina ens va proposar “el mètode del llenyataire”. A partir d’una imatge vam haver d’entendre aquesta manera més rudimentària de mesurar l’alçada dels arbres. Vam fixar-nos en el dibuix principal, però també en els petits detalls de fletxes i línies amb lletres que ens indicaven com construir una eina que ens ajudaria amb l’objectiu que teníem entre mans. De mica en mica, entre tots i totes, vam anar descobrint com havíem de construir l’objecte i com utilitzar-lo al baixar al jardí.
El primer pas va ser trobar la meitat del pal que faríem servir com a principal suport. Aquest punt ja ens va portar el primer problema matemàtic: si el pal mesura 15 centímetres, quina és la meitat? Raonaments diversos van anar sorgint al voltant de la meitat, dels nombres parells i imparells… i vam anar animant-nos a fer les primeres conjectures sobre quin número podria ser la meitat del 15. La Mireia, que els dijous a la tarda està amb nosaltres, ens va proposar una manera ben simple però funcional de trobar la meitat a partir d’un full de paper. Després de dibuixar el pal sobre el paper, va retallar-lo i doblegar-lo per la meitat, amb un regle vam mesurar i vam aconseguir trobar els 7 centímetres i 5 mil·límetres. Vam aprofitar aquella mesurar per parlar de representacions numèriques i llenguatge matemàtic (el 7’5, el set i mig…). I amb la meitat trobada, cadascú va poder marcar en el seu pal aquesta mesura. Després, vam enganxar el segon pal en perpendicular just sobre la marca.
En la següent sessió, amb les eines acabades i preparades, vam recordar seguint la imatge del primer dia com fer-la servir per fer una bona interpretació posterior. Al pati, just al davant del nostre jardí, un grup va triar el xiprer per conèixer l’alçada i un altre grup l’auró blanc del costat. Amb l’eina a l’altura del nostre ull, vam anar acostant-nos o allunyant-nos de l’arbre fins a trobar els extrems del tronc i la capçada. Ajustada la mesura, i amb cintes mètriques, vam mesurar la distància que separa la nostra posició de la posició de l’arbre; aquesta distància serà igual a l’alçada de l’arbre, aproximadament.
Finalment, compartim les mesures trobades; el xiprer mesura al voltant de 8 metres i 30 centímetres, mentre que l’auró blanc mesura al voltant de 8 metres. Per acabar, també compartim perquè el mètode utilitzat deu dir-se del llenyataire i no ens costa gaire posar-nos d’acord, els llenyataires per aconseguir llenya han de talar arbres i necessiten calcular bé les alçades per saber per on fer el tall.
La frase que expressa un dels nens del grup al finalitzar la nostra xarxa d’idees és clara:
“Tot s’aprofita, tot està relacionat!”
Aquesta reflexió no ha sorgit de manera casual, sinó que és el resultat d’un procés que vam iniciar abans de la nostra estada al camp d’aprenentatge de Juneda.
Per començar, ens hem dedicat a activar els coneixements previs dels alumnes, situant-nos en diversos aspectes i expressant dubtes i inquietuds. El primer pas va ser localitzar Juneda i Vilanova del Camí en un mapa. Vam agafar els atles de l’aula i vam dedicar temps a fullejar les pàgines, explorant el seu contingut i observant els mapes. Cada alumne va poder fixar-se en allò que més li cridava l’atenció, i per facilitar la tasca, vam col·laborar entre nosaltres per trobar la pàgina adequada.
A continuació, vam utilitzar Google Maps per traçar la ruta entre els dos punts, descobrint que el recorregut dura aproximadament 1 hora i 2 minuts. Això ens va permetre reflexionar sobre la ubicació de Juneda, la seva proximitat al mar i les ciutats importants que l’envolten.
Després, vam consultar la pàgina web del camp d’aprenentatge, on vam veure algunes fotografies i vam comentar les activitats que realitzariem. L’apicultura va ser la proposta que més ens va inquietar, i fins i tot alguns alumnes van expressar una certa por. Així que vam dedicar un temps a parlar-ne tranquil·lament i vam visionar un breu vídeo informatiu sobre l’apicultura, el món de les abelles i la mel.
Per la tarda, ens vam agrupar per discutir i escriure sobre allò que ens agradaria saber, investigar i descobrir durant la nostra estada a Juneda. Després, vam unificar els interessos en una única llista de preguntes, que vam escriure a la pantalla digital. Algunes d’aquestes qüestions les vam enviar als mestres del camp d’aprenentatge, amb l’objectiu que s’hi treballés durant les activitats, gràcies a la vivenciació.
I després de Juneda…
Després de l’experiència inoblidable viscuda a Juneda, ens reunim per compartir les nostres vivències. A partir d’un collage d’imatges, iniciem una conversa sobre els passos que vam seguir per elaborar el pa, així com les diverses tasques relacionades amb l’hort i la granja. D’aquest diàleg, extraiem paraules clau, buscant connexions entre elles, traçant un cicle que il·lustra d’on provenen i cap a on es dirigeixen o com s’utilitzen.
Aprofitem també l’ocasió per documentar a la nostra llibreta allò que cadascú considera rellevant: el que hem après, les experiències que més ens han agradat i les relacions entre les diferents activitats.
Des d’inici de curs ens hem anomenat Rovellons. Sabem que aquest és el nom del protagonista principal de la història, però la veritat és que fins aquest punt del relat del llibre l’animaló encara no té un nom propi i només es coneix com a gosset.
Els noms propis solen tenir una història al darrere. Potser ens els posen per tradició familiar, perquè a algun dels nostre pares o familiars els agradava, o per raons relacionades amb el seu significat.
En Llisot havia tingut una idea. Aquell gosset havia desenterrat tot de bolets… Doncs aquest menut seria un gos rovelloner.
Descobrim així el perquè del nom del gosset: és un gran buscador de rovellons.
Aquesta descoberta ens anima a parlar de bolets. Iniciem una conversa i sorgeixen noms de diferents tipus de bolets, amb descripcions sobre el seu color, forma i hàbitat. A més, els diferenciem entre bolets comestibles i tòxics.
Alguns alumnes són autèntics experts en la cerca de bolets i durant la seva temporada, sovint surten amb la seva família per omplir-ne el cistell. Ens ho explicaven en les converses del cap de setmana del primer trimestre, i ara, recuperen aquests records per compartir-los novament.
Més endavant, ens centrem únicament en el bolet protagonista de la rovellonada que desenterra el gosset: el rovelló. Observem imatges a la pantalla de l’aula sobre la seva forma, les parts i els colors. Després, dibuixem rovellons i els pintem amb ceres toves. Amb la suma de tots els nostres dibuixos de bolets, creem la segona rovellonera que troba el Rovelló, i que també serà la següent pàgina del nostre àlbum.
Els Rovellons ja hem familiaritzat amb els reglets! En diferents moments, hem pogut treballar i jugar amb aquest material, coneixent els colors que representen cada nombre. Hem estat explorant la descomposició de nombres tant petits com més grans, buscant diverses sumes i maneres d’arribar a un mateix resultat. En alguns casos, fins i tot ens hem atrevit a descobrir totes les possibilitats!
A més, hem conegut un nou material que ja forma part de l’aula: el material de base 10. Aquest consisteix en blocs petits que representen unitats (1) i blocs de déu que representen les desenes. Gràcies a això, hem après el concepte d’intercanviar unitats per desenes.
A partir de diferents bossetes plenes d’unitats, hem simulant un mercat d’intercanvi. Quan teníem 10 unitats de color groc, podíem canviar-les per una desena, un bloc allargat de color verd. Aquesta activitat ens ha ajudat a entendre que és molt més fàcil saber quin nombre tenim sense perdre’ns en el comptatge.
Aprofitem també per crear 5 cromos de l’àlbum, amb cinc descomposicions dels 101 anys de Josep Vallverdú. Aquesta experiència ens ha permès aprendre i jugar alhora, fent que la descomposició de nombres sigui un procés més visual i comprensible!
