Tot i que els Rovellons ja hem acabat la història del llibre del Rovelló i l’àlbum, encara hem de treballar de valent! Per poder completar un àlbum cal obrir sobres de cromos i aquest és el camí que ens toca iniciar aquests dies: comencem a parlar dels cromos i els sobres on els guardarem.

Una de les primeres tasques que vam fer va en iniciar el projecte va ser descobrir quantes imatges o cromos podíem posar a cada pàgina del nostre àlbum, segons l’espai disponible i el contingut de cada capítol.

Després de fer diverses proves, mesurant i comparant, vam arribar a la conclusió que el nombre ideal era de 7 cromos per capítol. Aquesta decisió l’hem anat mantenint al llarg de tot el projecte, mentre avançàvem en la lectura i construcció de l’àlbum. Ara que hem arribat al final, tenim 12 capítols i, per tant ens preguntem…

QUANTS CROMOS TENIM EN TOTAL?

El comptatge dels cromos ha estat una activitat que hem anat fent en diferents moments del procés, i hem utilitzat tota mena de materials: reglets, material base 10, policubs, la taula del 100… Però aquesta vegada ho hem fet d’una manera especial: amb una suma d’aranya.

Sumar el nombre 7 dotze vegades no ha sigut gens fàcil, però ha esdevingut una oportunitat per compartir i conèixer diferents estratègies de càlcul i resolució. 

Dividir les pàgines en 3 grups ha estat una de les estratègies que hem trobat per fer el problema més senzill. Molts alumnes són capaços de resoldre una primera suma de forma mental i explicar a la resta com han arribat a saber que 7 + 7 fan 14. Aquesta primera operació ens permet fer una suma senzilla tot descomponent dues vegades el nombre 14; i així hem arribat a 28: el nombre total de cromos en 4 pàgines. I com que 12 pàgines són 3 grups de 4, sabem que tenim 3 grups de 28 i, pas a pas, fem les dues sumes que ens queden.

Una altra manera de resoldre-ho ha estat amb els reglets, posant-ne 12 de valor 7 seguits en una línia. A continuació, hem fet una segona fila al costat, amb reglets de valor 10, perquè sumar de 10 en 10 ens resulta més senzill. Quan arribem a 80, igualem la longitud amb un reglet de valor 4 (el rosa), adonant-nos que la suma és 84.

Per acabar, un alumne explica l’estratègia que ha seguit: escriure la suma dels dotze 7 en una filera i anar agrupant-los de mica en mica, agrupant desenes, per una banda, i unitats per una altra i fent el càlcul mental. 

El més important de tot ha estat compartir les estratègies, escoltar-nos i veure que hi ha moltes maneres de resoldre un mateix problema, arribant al mateix resultat.

Els Rovellons ja hem arribat al final de llibre. Hem viscut moltes aventures al costat d’aquest gosset valent i curiós, i per tancar aquest viatge hem fet un petit canvi respecte als capítols finals: hem transformat els tres últims capítols en dos, que hem batejat amb el nom d’“El camí de retorn”.

Com ja és costum en la nostra manera de treballar, hem combinat diferents activitats per endinsar-nos en el desenllaç de la història. Aquesta vegada, però, hem comptat amb una eina especial: un plànol que mostra el recorregut que fa el Rovelló des del moment que s’escapa del circ fins que, finalment, es retroba amb el seu estimat amic, en Llisot. Aquest mapa ens ha ajudat a entendre la seqüència dels esdeveniments i a situar cada parada del camí, cada escenari on el Rovelló viu una nova aventura.

La primera activitat ha consistit en observar aquest recorregut, identificar les diferents parades i ordenar-les. L’ordre ha estat molt important, ja que cada lloc ens presentava un nou repte o situació que el protagonista havia d’afrontar. Però abans de descobrir què hi passava realment, vam dedicar una estona a imaginar. Quines aventures podria viure? Quins obstacles hauria de superar? Ens vam convertir en “escriptors” i vam crear possibles finals de la història. Fer aquest exercici ens va permetre desenvolupar la creativitat i compartir idees, tot sumant les aportacions de tothom.

Aquest final del Rovelló ens ensenya el valor de l’esforç i la constància i durant el relat ens adonem que aquest personatge, tot i estar esgotat i famolenc, no deixa d’avançar pas a pas per aconseguir el desig de retrobar-se amb el seu amo, en Llisot. Aquest tram final ens ha permès parlar de l’esforç i la perseverança, de l’error com a oportunitat i les diferents maneres d’actuar quan ens equivoquem; de la por a provar coses noves o de la calma en el fer de veritat, sense preses i amb consciència.

Un cop hem conegut totes les seves últimes aventures, ens hem centrat en acabar les darreres pàgines del nostre àlbum del Rovelló i triar els últims cromos. De nou, el plànol ens ha servit per revisar la seqüència i seleccionar els moments clau que volíem representar amb les nostres il·lustracions. Cadascú ha triat un dibuix per fer, pensant en quina aventura volia plasmar.

Al llarg del curs, els cromos han estat escollits de moltes maneres: com a resultat de l’elecció de les Alícies, de les nostres pròpies votacions o com a fragments de diferents treballs col·lectius, murals i fotografies. Aquesta última tria, però, tenia un objectiu molt clar: tothom ha de sortir a l’àlbum. Per això, hem fet una elecció tenint en compte els infants que tenien menys presència fins ara. D’aquesta manera, tanquem el projecte amb la certesa que tothom hi ha deixat la seva petjada.

És dilluns i com cada inici de setmana els rovellons estem desitjosos d’explicar les nostres aventures de cap de setmana. 

Diversos infants ens conten que han anat al bosc a buscar espàrrecs i, fins i tot, un d’ells ens ensenya un fòssil que ha trobat. En un racó de l’aula hi ha ubicada la imatge del bosc del mas i les paraules d’allò que la família del Rovelló en podia aprofitar: llenya, bolets, espàrrecs, animals, fruits silvestres, pinyons… I és precisament aquest escenari, el bosc, el que ens dona peu a explicar la nova aventura del nostre gosset estimat. 

Veiem una imatge projectada a la pissarra digital mentre escoltem la història. Els referents visuals ajuden a contextualitzar i a comprendre un relat on succeeixen diferents accions. Un cop acabada l’escolta és moment de recordar i ordenar els esdeveniments. I un alumne comenta:

– Però a la sèrie de la tele la guineu enganya al Rovelló i no n’atrapen cap! 

La curiositat i les ganes porten alguns infants a veure els capítols a casa, avançant-se i, sobretot, sent incapaços de diferenciar el vertader relat de Josep Vallverdú amb l’adaptació per la televisió. Per aquest motiu, en aquest cas, també aprofitem per buscar similituds i diferències, i dur a terme una activitat de comprensió lectora.

EL BOSC DEL MAS

Per la part plàstica, aquesta vegada tenim una proposta ben diferent, fer un mural col·laboratiu del bosc del mas, l’espai on el Rovelló descobreix la rovellonera i corre darrere la guineu.

Per començar, estenem un gran paper d’embalar de costat a costat de l’aula, i ens posem a dibuixar! Aquesta serà la nostra pàgina de l’àlbum col·lectiu. En lloc de triar un dibuix individual, la composició final es convertirà en un mosaic artístic del qual en traurem set cromos.

Cada un de nosaltres comença des d’un punt concret, però aviat veiem qui necessita ajuda en algun moment del procés, qui es mou per l’espai amb curiositat i qui busca inspiració per aportar idees noves. A més dels arbres que ompliran el paisatge, dibuixem el cau de la guineu amb els seus tres forats, les tres fogueres, rovellons, papallones, llebres i esquirols.

No podem oblidar que el Rovelló, durant la seva aventura, travessa un petit rierol. Hi haurà un grup d’infants que s’organitzaran per deixar constància d’aquest moment especial.

A la tarda, afegim color a les nostres creacions amb pintures, transformant el nostre bosc en un espai ple de vida. 

El resultat final ens encanta! Sumar creativitat i esforç ha estat fantàstic!

A mesura que avancem en la lectura dels diferents capítols del llibre “El Rovelló”, ens endinsem en noves aventures que ens fascinen cada vegada més. En el capítol titulat “El gall i la tombarella”, el nostre estimat protagonista, Rovelló, continua la seva investigació per descobrir racons desconeguts de la masia.

Un dels espais més intrigants és el galliner, on el gosset, recordant els primers moments d’aventura i el tast d’un ou campestre, intenta sense sort atrapar-ne algun. Aquesta experiència ens recorda el camp d’Aprenentatge de Juneda, on vam tenir l’oportunitat de donar menjar a les gallines i recollir els seus ous. 

En aquest capítol, també sorgeix una conversa sobre la por. Inspirats pel Rovelló, alguns infants comparteixen les seves inquietuds envers els animals, fruit de la seva experiència. Verbalitzar aquests sentiments ens ajuda a entendre’ls millor.

A mesura que seguim el relat, descobrim que el Rovelló, decideix fer una tombarella per aconseguir menjar, una de les seves grans passions. Nosaltres també en sabem fer: endavant, enrere, laterals… i ens encanten les que fem al llit elàstic, als matalassos del gimnàs, al pati o fins i tot a la piscina!

Tenim tantes ganes d’ensenyar-nos-ho que anem al gimnàs i provem de fer de Rovellons. Ens ho passem d’allò més bé i recordem que aquesta gran gesta del gosset no serà anecdòtica, sinó que ben aviat el posarà en un bon embolic!