A mesura que avancem en la lectura dels diferents capítols del llibre “El Rovelló”, ens endinsem en noves aventures que ens fascinen cada vegada més. En el capítol titulat “El gall i la tombarella”, el nostre estimat protagonista, Rovelló, continua la seva investigació per descobrir racons desconeguts de la masia.

Un dels espais més intrigants és el galliner, on el gosset, recordant els primers moments d’aventura i el tast d’un ou campestre, intenta sense sort atrapar-ne algun. Aquesta experiència ens recorda el camp d’Aprenentatge de Juneda, on vam tenir l’oportunitat de donar menjar a les gallines i recollir els seus ous. 

En aquest capítol, també sorgeix una conversa sobre la por. Inspirats pel Rovelló, alguns infants comparteixen les seves inquietuds envers els animals, fruit de la seva experiència. Verbalitzar aquests sentiments ens ajuda a entendre’ls millor.

A mesura que seguim el relat, descobrim que el Rovelló, decideix fer una tombarella per aconseguir menjar, una de les seves grans passions. Nosaltres també en sabem fer: endavant, enrere, laterals… i ens encanten les que fem al llit elàstic, als matalassos del gimnàs, al pati o fins i tot a la piscina!

Tenim tantes ganes d’ensenyar-nos-ho que anem al gimnàs i provem de fer de Rovellons. Ens ho passem d’allò més bé i recordem que aquesta gran gesta del gosset no serà anecdòtica, sinó que ben aviat el posarà en un bon embolic!

En aquests dies hem continuat parlant de la masia on viuen els oncles del LLisot. A partir de dues imatges d’una masia, una exterior i una interior, ens hem organitzat en petits grups per comentar les estances i els elements que observem. Més tard, quan compartim les nostres observacions, apareixen paraules habituals com teulada, porta i finestres; però ens fixem especialment en aquelles que no trobem en les nostres llars actuals.

Paraules com pedrís, abeurador, rellotge de sol, estable, galliner, celler, rebost i safareig són les que acabem considerant “especials”. Alguns dels significats els coneixem gràcies a les nostres experiències a Juneda, però d’altres ens deixen intrigats.

Ens preguntem com és un rellotge de sol i quina funció pot tenir. Els rovellons som molt observadors i ens hem fixat en el dibuix esquemàtic del rellotge de sol, que presenta un sol i un núvol. Aquests elements ens fan pensar en el temps atmosfèric, i la majoria de les hipòtesis que formulem giren entorn d’aquesta idea: el rellotge de sol ens indica si fa sol, si plou, o si hi ha núvols…

També volem saber com podem verificar el que pensem i immediatament proposem observar rellotges de sol amb la pissarra digital. Però una mestra ens informa que a Vilanova del Camí, a prop de l’escola, n’hi ha un a la façana d’una casa. Així que decidim visitar-lo i dibuixar-ne tots els detalls.

Mentre estem allà, el sol apareix i desapareix rere els núvols. Aquests canvis ens permeten observar com l’ombra que projecta l'”agulla” del rellotge de sol apareix i desapareix diverses vegades. També notem que no hi ha imatges d’elements meteorològics, però sí que hi ha lletres diferents: I, V i X.

L’endemà, durant l’espai de rotllana, intentem descriure el rellotge de sol i, amb les aportacions de tots, fem un dibuix al terra. Quan parlem de les lletres, el Nil ens explica que no són lletres, sinó que representen nombres romans! Gràcies a la seva família, ha descobert com es formen els primers nombres i ens ho ensenya perquè tots ho puguem entendre.

Ja sabem que:

• El rellotge de sol serveix per saber l’hora.
• L'”agulla” no es mou, és l’ombra la que es desplaça.
• Hi ha rellotges de sol que utilitzen nombres romans.
• El sol no es mou; som nosaltres qui ens movem, però sembla que és el sol qui es desplaça.

Durant la conversa, sorgeixen idees relacionades amb els moviments de la Terra i el Sol, però tenim molts dubtes i fins i tot hi ha hipòtesis contradictòries.

Així, per tal de comprovar com canvia l’ombra al llarg del dia, decidim anar al pati en dos moments diferents: al matí, en arribar de casa, i després de dinar. Cada un de nosaltres pren un full, un llapis i un petit dinosaure, i hem de resseguir la seva ombra en els dos moments, dibuixant al mateix temps la posició del sol. Sabem localitzar-lo i cap a on es forma l’ombra. 

Caldrà seguir descobrint més!

Des d’inici de curs ens hem anomenat Rovellons. Sabem que aquest és el nom del protagonista principal de la història, però la veritat és que fins aquest punt del relat del llibre l’animaló encara no té un nom propi i només es coneix com a gosset.

Els noms propis solen tenir una història al darrere. Potser ens els posen per tradició familiar, perquè a algun dels nostre pares o familiars els agradava, o per raons relacionades amb el seu significat.

En Llisot havia tingut una idea. Aquell gosset havia desenterrat tot de bolets… Doncs aquest menut seria un gos rovelloner.

Descobrim així el perquè del nom del gosset: és un gran buscador de rovellons.

Aquesta descoberta ens anima a parlar de bolets. Iniciem una conversa i sorgeixen noms de diferents tipus de bolets, amb descripcions sobre el seu color, forma i hàbitat. A més, els diferenciem entre bolets comestibles i tòxics.

Alguns alumnes són autèntics experts en la cerca de bolets i durant la seva temporada, sovint surten amb la seva família per omplir-ne el cistell. Ens ho explicaven en les converses del cap de setmana del primer trimestre, i ara, recuperen aquests records per compartir-los novament.

Més endavant, ens centrem únicament en el bolet protagonista de la rovellonada que desenterra el gosset: el rovelló. Observem imatges a la pantalla de l’aula sobre la seva forma, les parts i els colors. Després, dibuixem rovellons i els pintem amb ceres toves. Amb la suma de tots els nostres dibuixos de bolets, creem la segona rovellonera que troba el Rovelló, i que també serà la següent pàgina del nostre àlbum.

En Llisot treballava dins les terres del mas de la família dels seus oncles.

El mas havia estat, molts anys endarrere, una masia senyorívola, i encara s’hi veien les grans finestres, i el portal adovellat, i les pedres ben tallades de la façana.

A través de la lectura ens apareixen els conceptes de mas i masia. La visualització del primer capítol de la sèrie també ens ha proporcionat algunes pistes sobre el significat d’aquestes paraules. De seguida, ens queda clar que la masia representa la “casa” on viuen les persones, mentre que el mas es refereix a “la terra que envolta la masia”. 

Ens preguntem què pot haver-hi dins d’aquestes terres, dins del mas i amb les aportacions de tots els rovellons fem un bon llistat d’hipòtesis. Les vivències i experiències d’alguns companys de l’aula ens enriqueixen i ens ajuden a resoldre algunes preguntes i dubtes. Hi ha algun rovelló que ens explica com és la masia d’un familiar o d’algun veí, la qual cosa ens permet excloure algunes idees errònies. 

De moment, la major part de la informació que hem recopilat i que considerem vàlida són idees que haurem de verificar. Per tal de plasmar-ho, decidim representar-ho en un dibuix.

L’estada en el camp d’aprenentatge es converteix en un autèntic viatge al mas de la família del Llisot. Els Rovellons, amb la nostra imaginació, connectem ràpidament les experiències d’aquests tres dies amb les idees que havíem compartit prèviament sobre el mas i la masia.

A Juneda no hi havia cap masia, però ben a prop hi havia un hort. Allí vam preparar la terra, posant-li fems, vam remoure-la amb l’aixolí i vam desherbar. També vam fer planter i, a més, vam collir enciams que van acompanyar la truita del sopar.

A Juneda hi havia un estable i un galliner, vaques, cabres, cavalls, ovelles i gallines. Vam munyir vaques i vam collir els ous del galliner, i tant la llet com els ous van ser part essencial dels nostres esmorzars i sopar. 

En el nostre temps d’esbarjo, jugàvem en un “petit bosc”. Un espai com podia ser on es va perdre el gosset o fins i tot, on va trobar la rovellonera. 

I la farina que vam utilitzar per elaborar el nostre pa? Segur que venia dels camps del voltant, tal com es feia en un mas tradicional.

.

I és a partir d’aquestes vivències, que omplim el nostre mas de paraules plenes de significat, records, aventures, i relats que, tot i ser d’un passat molt proper, continuen provocant-nos somriures