FEM ELS DINERS

Els i les Tabalugues tenen molt clar, que ells i elles volen fer els diners per jugar a la nostra botiga.

Arriba l’hora de pensar com els podem fer. Abans de començar la conversa, col·loco diferents bitllets i monedes a sobre la taula perquè tots i totes els puguin observar.

Com podem fer els diners?

  • De paper.
  • Les monedes poden ser de cartró.
  • Les monedes són de ferro, però no el podríem tallar.
  • Les monedes es poden fer de ceràmica.
  • Però si cauen es trenquen.
  • Les monedes les podem fer amb goma eva.
  • Els bitllets són de paper, per tant els hem de fer de paper.
  • I com els farem? (Mireia)
  • Primer hem de dibuixar i retallar un rectangle.
  • Hem de fer el número per saber quan val.
  • Què més veieu en els bitllets a part del número? (Mireia)
  • Una bandera amb estrelles.
  • Aquesta bandera la porten alguns cotxes.
  • Té estrelles grogues i és blava.
  • Hi ha una torre.
  • També hi ha lletres.
  • Veig el número 2013.
  • Hi ha un pont. Té coses per aguantar-se.
  • Sembla un túnel.
  • És una porta.
  • Sembla un palau.

Per tal de fer els bitllets ens col·loquem en grups de tres i cadascú busca les seves estratègies per fer el bitllet que li ha tocat. A l’hora de fer la part del darrera, hi ha grups que calquen a la taula de llum i altres que ho proven en els vidres. Un cop tenim els bitllets fets, li demanem al Toni que els redueixi ben petits per poder-los posar bé a la caixa registradora.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

 

 

L’ERA MEDEIX 5,5m

Alguns nens i nenes han fet els deures i han preguntat i buscat amb les famílies que és una era. Ho han explicat molt bé, però tot i així a la resta no els ha quedat molt clar, per això mirem un vídeo i veiem com els pagesos hi treballen.

A nosaltres ens agradaria fer una era com en Guinovart, però primer hem de descobrir quan és 5,5m (mesura de l’era) i si la podrem col.locar en algun espai de l’escola.

Els hi porto cintes mètriques perquè les mirin i pensin alguna manera de poder construir 5,5m. (conversa):

  • En una banda de la cinta els números són més grans que en l’altra.
  • El primer número és el 0.
  • L’últim número és el 100.
  • Els números van en ordre. Com una tira numèrica.
  • En una banda els números estan més separats.
  • En una banda hi ha pocs números. A l’altra n’hi ha més.
  • Això és un metre.
  • És un metre de paper.
  • Hem de vigilar que no es trenqui.
  • I si això és un metre, com podem construir 5,5m? (Mireia)

Com que no ens surten idees, decidim anar a preguntar-li al Chadi (un alumne de cinquè que algunes tardes ens ve a ajudar).

El Chadi ens explica que si la cinta que tenim fa un metre, el què haurem de fer és agafar un paper i dibuixar cinc vegades la cinta, una al costat de l’altre. Per fer el mig metre només caldrà que dobleguem la cinta a la meitat. El Chadi ens explica que mig vol dir la meitat.

Anem a buscar un paper d’embalar ben gran i tornem cap a la classe per poder construir la nostra cinta mètrica de 5,5m.

Per parelles anem dibuixant els metres. U cop aconseguim mesurar els 5,5m retallem el paper d’embalar i fem la nostra pròpia cinta mètrica.

Mentre estem fent la nostra cinta mètrica venen els nens i nenes del grup de la Toni a preguntar-nos com l’estem fent, perquè ells volen saber quan és 7,5m i no saben com fer-ho.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

ENS FALTEN COSES!

Una Tabaluga ens diu a la rotllana que abans de poder començar a jugar a la botiga encara ens queden unes coses molt importants que hem de fer (CONVERSA):

  • Hem de fer un rectangle amb els dies que obrirem la botiga.
  • La mama a vegades es despista i va a comprar quan està tancat.
  • El diumenge està tancat.
  • No, el cap de setmana està obert, perquè és festa.
  • Podem anar a preguntar al Drim quan està obert i tancat.
  • Podem obrir tres dies.
  • Els diumenges tot està tancat.
  • El cap de setmana ha d’estar tancada, perquè l’escola també està tancada.
  • Ningú pot anar a l’escola el cap de setmana.
  • Podem obrir un dia si, i un dia no.
  • Podem fer una llista dels dies que anem a l’escola i posar si està obert o tancat.
  • Podem obrir sempre.
  • Si obrim sempre, es avorrirem.
  • I a quines hores estarà oberta? (Mireia)
  • Els dilluns a la tarda no podem jugar, perquè fem psico.
  • Els dimarts tarda fem música.
  • A les tardes haurà d’estar tancat.
  • Els dimecres, dijous i divendres fem PdC.
  • Després del pati tampoc podrem obrir, perquè tenim l’estona del conte, story time, el càlcul mental i els jocs de lletres.
  • Per tant, quan podrem obrir (Mireia)
  • Els matins després de la lectura i abans d’esmorzar.
  • També haurem de fer un cartell que posi obert i tancat a la porta.
  • Jo ho he vist en una peli.
  • El meu tiet ho té a la seva botiga. Quan està obert és de color verd i quan està tancat vermell.
  • Com un semàfor.

Per tant se’ns gira feina.

Hem de fer el cartell d’horaris i el d’obert i tancat.

FEM EL CARTELL

Els Pinotxos ens porten la fusta que ens van comprar a la fusteria i els hi donem les gràcies per la seva ajuda.

Què farem ara amb la fusta? Establim una conversa:

  • Hem de posar el logo.
  • El podem enganxar amb cola.
  • En els cartells de les botigues hi ha papers enganxats? (Mireia)
  • No.
  • Haurem de retallar la fusta.
  • Però si retallem ja no tindrà la mida que vam mesurar.
  • No hem de retallar.
  • El logo no cap bé.
  • Hem de posar el nom de la botiga.
  • Podem posar el logo al mig i jugar en una banda i feliços a l’altra. El logo farà d’espai per separar les paraules.
  • El logo és millor posar-lo en una punta. Al mig no queda bé.
  • Com sabrà la gent de què és la botiga? (Mireia)
  • Haurem de posar també en el cartell “Botiga de joguines”.
  • És molt important perquè vinguin a comprar.

Els i les Pinotxos ens van ensenyar com havien fet el seu cartell de la fusteria i en els Tabalugues els va agradar molt la idea de confegir el nom de la botiga amb lletres de fusta. Anem a buscar lletres de confegir de fusta a l’aula dels Pinotxos i comencem a construir el nostre cartell.

  • Ens falten lletres.
  • Ens falten 12 lletres.
  • Les fustes no es veuen gaire, són del mateix color que el cartell.
  • Queden camuflades.
  • Podem pintar les lletres.
  • El logo l’enganxarem amb cola.
  • I que pot passar si tenim el cartell penjat a fora amb el logo de paper? (Mireia)
  • Pot volar amb el vent.
  • Es pot mullar amb la pluja.
  • I si el dibuixem a la fusta?
  • Com? (Mireia)
  • El podem copiar.
  • El podem calcar com fem amb els mandales.
  • Com? (Mireia)
  • Posem el full transparent a sobre la fusta.
  • Però la fusta no és transparent.

Fem la prova per veure si podem calcar i ens adonem que no.

Per poder calcar a la fusta fem servir el projector. Enganxem la fusta a la pissarra i amb molt de compte calquem el logo. Després el repassem i el pintem amb els retoladors Posca.

Un cop fet el logo i pintat les lletres, vernissem la fusta i un cop seca engaxem les lletres amb silicona.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

EL NÚMERO DE LA BOTIGA

Recordem la conversa que vam tenir sobre quin número li volem posar a la nostra botiga, i tenint clar que en una banda del carrer estan els números parells i en l’altre els imparells els hi pregunto en els Tabalugues quin número li posarem a la nostra botiga, i quins números hauran de tenir les classes de Pinotxos i Patufets, que també estan en el carrer Terrasseta.

  • Si nosaltres tenim el 65, els Pinotxos el 64 i els Patufets el 63.
  • Noooooo
  • Els Pinotxos i els Patufets no poden tenir el 6, perquè ells no tenen 6 anys.
  • No pensem en els nens i nenes, podem pensar que en l’aula de Pinotxos hi ha una Fusteria i a la de Patufets una consulta mèdica (són els seus projectes) (mestra)
  • Llavors els números ja estan bé.
  • Segur que estan bé? (mestra)
  • I si posem 1,2 i 3. Així es més fàcil.
  • Noooooo. Que el 2 és parell!
  • I que vols dir? (mestra)
  • Que els parells han d’anar a una banda i els imaprells a l’altre.
  • Ah! llavors 63, 64 i 65 estan bé? (mestra)
  • Noooooo, perquè el 64 és parell.
  • Llavors quins números hem de posar? (mestra)
  • 61,63 i 65, perquè són imparells.
  • I estan en ordre.
  • Però no hem de posar el 65, sinó el 56, perquè primer va el 5 i després el 6. Primer vam tenir 5 anys i ara anem fent 6.
  • Si la nostra botiga és el número 56, els Pinotxos seran el 54 i els Patufets 52.
  • Per què? (mestra)
  • Perquè són els números parells que van en ordre en la tira numèrica.

Un cop tenim deciditis els números, pintem unes fustes i els escrivim i els pengem a les portes.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

PENSEM COM FER EL CARTELL

Per poder fer el cartell de la botiga, els hi pregunto en els i les Tabalugues com podran saber els clients de què és la nostra botiga. Engeguem una conversa:

  • Doncs posem el logo a fora.
  • També hem de posar el nom.
  • I on ho posarem? (Mireia)
  • A sobre de la porta.
  • Així quan passin el veuran.
  • A totes les “tendes” el nom està a sobre de la porta.
  • Si el posem a la porta, quan estigui oberta, no es veurà el cartell.
  • L’hem de posar en el vidre de dalt de la porta.
  • A la paret.
  • I com podem saber la mida si està tan amunt? (Mireia)
  • Doncs el fem “mediano”.
  • Per mesurar-lo podem agafar una escala.
  • O podem pujar a sobre del moble.
  • Mireu, la Vero, és la responsable de riscos laborals, i ella ens pot dir si podem pujar a sobre del moble o de l’escala (Mireia)
  • No podeu pujar ni als mobles ni a sobre d’una escala, està prohibit, perquè us podríeu fer mal. (Vero)
  • El vidre de dalt de la porta és quadrat i la porta és un rectangle.
  • El vidre de dalt és més (obre els braços per expressar amplada) d’aquí a aquí.
  • És més llarg.
  • Podem posar el cartell a la porta del costat i així el podrem mesurar bé.
  • És més gran!
  • I com el mesurarem? (Mireia)
  • Amb una cinta mètrica.

Doncs dit i fet, en grups de tres ens posem a mesurar el vidre i dibuixem en un paper la forma del cartell i les mides que ens surten.

Quan tenim les mesures clares, els hi portem en els Pinotxos, perquè han d’anar a comprar a la fusteria i els hi demanem si ens poden comprar una fusta amb les mides que necessitem per fer el nostre cartell.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

COMPARTIM UNA ESTONA DE LECTURA AMB ELS I LES TANITS

Aquesta setmana hem fet parelles lectores amb les Tanits. Els i les Tabalugues han triat a un nen o nena de l’aula de tercer i amb el seu conte a la mà, han anat cap al pati de sorra i han buscat un raconet per llegir.

Els Tabalugues s’han esforçat per llegir el millor que han pogut, i els i les Tanits els han ajudat en tot moment i han respectat els seus ritmes i dificultats.

Ha estat una experiència molt gratificant pels dos grups, que tots i totes esperem poder gaudir un altre cop.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

BUSQUEM UN REPTE

Com que encara no tenim ben clar quin repte podem fer en aquest projecte, tornem a mirar les fotografies de l’espai Guinovart i mirem un vídeo per tal de refrescar idees i pensar que podem fer.

Establim una conversa i els infants diuen:

  • En aquesta foto es veu una rotonda amb la lletra T.
  • També hi ha una creu.
  • Es deia ERA, i tenia forma de “círculo”.
  • Té formes en el terra i coses que pengen del sostre amb un fil.
  • Penjaven, llunes, caps, troncs
  • També hi ha unes tisores, dibuixades.
  • En aquesta foto es veu el mural.
  • Era molt gran.
  • Era de les quatre estacions; Hivern, estiu, primavera i tardor.
  • I si fem una obra d’art com el Guinovart tots junts! (diu una nena emocionada).
  • Però no podem fer coses que pengen, perquè no arribaríem al sostre.
  • Hauríem de demanar unes escales al Toni.
  • Tampoc tenim fils,
  • La meva iaia Nina sí que en té.
  • També hi havia un mural molt gran, però no el podem fer perquè ja el fa el grup de la Vero, jo ho he vist.
  • Entre els cinc grups creieu que podríem crear el nostre espai d’art, com el de Guinovart? (mestra)
  • Síííííí
  • I nosaltres que podríem fer, per exposar en aquest espai? (mestra)
  • Podem fer una era.
  • I com la fem? (mestra)
  • Podem fer un cercle més petit, perquè era molt gran.
  • La podem fer de pedra.
  • I com farem els traços sobre la pedra (mestra)
  • Millor amb plastilina que és més toveta i es pot dibuixar a sobre.
  • Amb el fang també podem fer dibuixos.
  • Vosaltres sabeu que és una era?
  • Una era és un “círculo”
  • És una rotonda
  • Mireu, com que veig que no teniu molt clar que és una era, crec que haurem d’investigar-ho. (mestra)
  • Podem fer una nota i demanar ajuda a les nostres famílies.

Entre tots i totes fem una nota per poder-la portar  a casa i descobrir que és una era, ja que si volem fer-ne una haurem de saber de que estem parlant.

FEM ART AMB PEDRES

Pintem les pedres que hem portat de casa. Per fer-ho, fem servir els posca, però abans de pintar-les, les rentem perquè algunes estan plenes de sorra i no es poden pintar bé. Un cop estan ben decorades i seques, les vernissem perquè quedin una mica més brillants.

Quan les tenim totes a punt, sortim en petits grups a fora la terrasseta i fem creacions amb elles. Hi ha infants que fan la seva pròpia obra i d’altres que les fan en petits grups. Fan sols, flors, cercles… i fins i tot un cotxe.

Decidim fer uns cartells perquè a les estones del pati, els nens i nenes que vulguin, puguin fer d’artistes i construir les seves creacions amb les pedres de colors.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

FEM MATEMÀTIQUES AMB AIGUA!

El Toni Monclús ens ha portat una proposta d’activitat per dur a terme a l’aula. Ens ha presentat unes ampolles d’aigua molt petites i ens ha donat una per cadascú per poder-les observar i comentar que veiem.

Establim una conversa:

  • Què és això que us he portat? (Toni)
  • És una ampolla per fer experiments.
  • Aquí posa “quinientos”.
  • Aquí hi ha lletres, “pero no me las se todas”.
  • Són lletres d’impremta, i són més difícils.
  • El 500 deu ser, quant hi ha d’aigua.
  • Aquí, hi ha un altre número, el 250.
  • A sota l’ampolla hi ha el número 8.

Tots els nens i nenes comencen a mirar sota l’ampolla i descobreixen un munt de números.

  • Jo he “encontrado” un número molt llarg.
  • Aquest número està a sota les ratlles (Toni)
  • Què creieu que deu ser el número 500? (Toni)
  • Els litres d’aigua.
  • En algun lloc posa què són? (Toni).
  • Aquí posa g-o-t-a-s. Gotas!
  • Gotes? (Toni)
  • Sí, 500 gotes.

Arribat aquest moment, el Toni els hi mostra el material que ha portat, i els hi pregunta què poden fer amb tot allò. Hi ha provetes, recipients de diferents tamanys, comptagotes, culleres, xeringues…

  • Podem posar l’aigua aquí (indicant un recipient).
  • Mirem el número.
  • Quin número hi ha? (Toni)
  • 250
  • Podem posar dues ampolles una a sobre de l’altre i serà igual que el tub.
  • Amb tot el material podem fer experiments.
  • Jo he vist que a l’ampolla hi ha el mateix número que en el tub, el 250.
  • Podem posar l’aigua als tubs i veure quan medeix l’aigua.
  • Podem fer servir l’embut i tirar l’aigua en el “jarrón”.

Mireu, diu el Toni, ara amb tot aquest material podeu anar fent el què creieu oportú, i també podeu anar escrivint en un full, tot allò que aneu descobrint.

Els i les Tabalugues es col·loquen en grups de cinc i van fent les experimentacions que creuen necessàries per poder fer algun descobriment amb l’aigua.

Un grup posa l’aigua en un recipient on només hi ha escrit fins el número 200 i proven d’investigar que ha passat.

Un altre grup, prova de col·locar l’ampolla en un altre recipient fent servir el comptagotes, però veuen que és molt complicat. Acaben abocant l’ampolla en el recipient.

Un altre grup col·loca l’aigua en un recipient allargat i mesuren amb un regle quanta aigua hi ha, i diuen 9.

Un altre grup intenta posar les dues ampolles en el recipient que posa 250, i se n’adonen que no hi caben.

Un cop tots i totes han experimentat, cada infant explica en un full,que és el que ha descobert.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.