Aquesta setmana hem viscut una experiència inoblidable. El Canal Taronja va venir a l’escola per fer-nos una entrevista i parlar del nostre projecte.

El dimcres, a les 18 h de la tarda, els infants i les famílies que van voler, van poder participar d’aquesta experiència tan emocionant: sortir a la tele. L’emoció es respirava a l’ambient. Tant grans com petits estàvem molt neguitosos perquè tot sortís bé, i també molt il·lusionats.

La presentadora i la càmera del programa “Torn de Tarda” van arribar una miqueta abans de començar l’entrevista per ajudar-nos a situar-nos, explicar-nos com funcionaria el directe i tranquil·litzar-nos una mica. Ens van fer sentir molt còmodes des del primer moment.

L’entrevista va ser en directe i vam poder explicar amb molta il·lusió el nostre projecte: què estem fent, per què és important per a nosaltres i per què hem engegat una campanya a Verkami per fer-lo possible. Va ser un moment molt especial poder compartir-ho amb tanta gent.

Estem molt orgullosos de tots els infants i famílies que hi vau participar. Ho vau fer genial.

Gràcies al Canal Taronja per donar-nos aquesta oportunitat i ajudar-nos a donar veu al nostre projecte.

El fet d’explicar públicament el nostre projecte i la campanya de Verkami ens ha permès treballar la participació activa, el compromís i la implicació en iniciatives col·lectives, donant valor a la veu dels infants.

“L’educació no és omplir un cubell, sinó encendre un foc.” William Butler Yeats

Un cop tenim el vídeo de Verkami enllestit, ens hem posat a preparar la publicitat. Tenim moltes ganes d’explicar a tothom el nostre projecte i per això hem decidit fer cartells per portar a totes les botigues i centres d’interès del poble.

Primer hem parlat de com havia de ser el cartell: què hi volíem escriure, quina informació era important i com el podíem fer ben atractiu. Però, sobretot, hem tingut molt clar que volíem escriure sense faltes d’ortografia perquè el cartell quedés ben acurat i polit.

Mentre escrivíem, ens han sorgit alguns dubtes. Hi ha lletres que sonen d’una manera però que s’escriuen d’una altra! Sort que la Meritxell i la Mireia ens ajuden quan tenim alguna pregunta. Ens expliquen per què una paraula porta una lletra i no una altra, i així anem aprenent coses noves.

Molts tabalugues ja comencem a adonar-nos que en català això passa sovint. Quan escrivim, cada vegada més, ens aturem i preguntem: “Com s’escriu?” Ens agrada fer-ho bé i fixar-nos en tots els detalls.

A més dels cartells grans per a les botigues, també hem preparat uns cartellets petits que acompanyaran les guardioles. Així, quan la gent vegi la guardiola, podrà llegir i entendre per què recollim diners i quin és el nostre objectiu.

Abans de portar els cartells i les guardioles, les hem revisat totes amb molta cura. Les hem mirat una per una per assegurar-nos que estiguessin ben preparades.

Algunes necessitaven una petita reparació, altres un retoc de cinta o enganxar millor alguna part que s’havia desenganxat. Entre tots i totes les hem anat arreglant perquè volíem que arribessin ben polides i en bon estat als seus llocs corresponents.

Quan escrivim els cartells i els cartellets de les guardioles, estem treballant la llengua escrita amb una finalitat real: comunicar i convèncer. Reflexionem sobre com s’escriuen les paraules, ens fixem en els sons i les lletres i prenem consciència que en català no sempre s’escriu tal com sona. Aquesta reflexió afavoreix el desenvolupament de la consciència fonològica i l’inici en el sistema d’escriptura.

Portar cartells i guardioles a les botigues ens connecta amb el nostre entorn proper. Coneixem els comerços i llocs d’interès del poble, entenem què vol dir recollir diners per a un projecte col·lectiu i descobrim formes de participació social. És una experiència de ciutadania activa i compromesa.

“L’educació no canvia el món: canvia les persones que canviaran el món.” Paulo Freire

Després de tanta feina amb el vídeo, ha arribat el moment de preparar-ne la presentació. Volem que sigui un dia especial i que tothom sàpiga quan i com el podrà veure, així que ens hem posat a organitzar-ho tot amb molta il·lusió.

Primer de tot, hem elaborat un programa per penjar a la web de l’escola i per fer arribar a totes les famílies, informant del dia i l’hora de les presentacions. Volíem que tothom tingués clares les dades importants i que no es perdés aquest moment tan especial.

A les nostres famílies els farem una presentació més íntima a l’aula. Elles i ells seran els primers a veure el vídeo, abans que la resta de l’escola. Ens fa molta il·lusió compartir-ho primer amb qui tenim més a prop!

Un cop hem escrit tota la informació necessària, la Meritxell i la Mireia l’han col·locada en una plantilla de Canva perquè el programa quedi més vistós i atractiu. Hem vist com, amb un bon disseny, la informació encara arriba millor.

Després hem anat per les aules a convidar tothom personalment a la presentació del vídeo. També hem penjat els cartells a les portes perquè siguin ben visibles i hem enviat un correu electrònic a totes les famílies perquè estiguin al cas de tot.

Paral·lelament a aquesta feina d’organització, ens estem preparant per fer la presentació davant de la comunitat educativa. Cada Tabaluga dirà una paraula o una frase per introduir el vídeo. Aquesta anirà acompanyada d’un pictograma ben gran que portarem a les mans mentre parlem.

Hem assajat diverses vegades el que hem de dir. Practiquem per parlar fort i clar, per mirar el públic i per sentir-nos segurs i segures.

Com que els grans no poden assistir el dia de la presentació perquè els van ajornar les colònies pel vent, els hi ensenyem el vídeo un altre dia.

Fa uns dies vam escriure una nota a la tieta del Magí dels Petits Prínceps. Li demanàvem si ens podria ajudar a representar el nostre vídeo en llenguatge de signes, perquè volíem que fos molt més inclusiu i que tothom el pogués entendre. Vam esperar amb molta il·lusió, però els dies anaven passant i no vam rebre resposta.

Com que no ens volíem rendir, vam buscar una altra solució. La Ivet, la mestra dels Petits Prínceps, coneix una mestra de l’escola Àuria que ens podia ajudar, i ens va passar el seu contacte. Com que necessitàvem acabar el vídeo com més aviat millor per poder-lo penjar a la plataforma, li vam escriure una nota i li la vam enviar per WhatsApp.

De seguida ens va contestar. Ens va dir que estava totalment disposada i molt engrescada per ajudar-nos. L’únic inconvenient era que ella només podia venir a les tardes, quan ja no som a l’escola, perquè fa el mateix horari que nosaltres.

Així que vam quedar una tarda a les 18 h amb tots els Tabalugues que van voler i van poder venir. Va ser molt emocionant. Vam poder observar com la Marisa, mentre mirava el nostre vídeo, anava fent la interpretació en llenguatge de signes. Ens va encantar veure com el nostre treball es feia encara més inclusiu. A més, la Marisa ens va portar un abecedari del llenguatge de signes i ens va ensenyar com es feien totes les lletres. Vam aprendre com fer el nostre nom amb les mans.

Ara sí que ho tenim tot a punt. Ja tenim el vídeo finalitzat i a punt per penjar a la plataforma. Estem molt contents i orgullosos del que hem aconseguit junts.

Avui ha arribat un moment molt esperat: saber exactament quants diners hem guanyat fins ara pels cartells inclusius.

Hem observat detingudament les 7 xifres d’ingressos que tenim fins al moment i ens hem adonat que estaven pintades de diferents colors segons si eren unitats, desenes o centenes. Això ens ha donat una pista molt clara per començar a pensar com podíem fer la suma correctament.

Al costat dels números teníem els reglets, que ens han ajudat molt com a suport visual i manipulatiu. Hem col·locat damunt de cada número la quantitat de unitats, desenes i centenes que corresponien a cada xifra. Quan ja les teníem totes preparades, hem vist clar que per sumar-les calia ajuntar-les per tipus: unitats amb unitats, desenes amb desenes i centenes amb centenes.

Primer hem ajuntat totes les unitats i hem escrit el resultat en un full amb retolador groc. Després hem fet el mateix amb les desenes amb retolador verd i amb les centenes amb retolador blau.

Quan hem mirat el resultat final ens ha sortit el número 72115…
I llavors ens hem preguntat: Què ha passat? Aquest pot ser el número real?

Uns Tabalugues tenen molt clar que no és possible ja que el número és més gran que el 1200. Després d’anar observant els números i els reglets, un Tabaluga se n’adona que encara podem fer més agrupacions. De les 21 desenes passem a quedar-nos amb 1 perquè agrupem 10 i 10 i les convertim en 2 centenes. Després les unitats les ajuntem i ens surt una desena i cinc unitats. Finalment descobrim que tenim 925€.

Els i les Tabalugues estem molt emocionats perquè ja queda poc per tenir el vídeo del Verkami enllestit! Per això comencem a preparar tot el necessari per quan el pengem i així poder arribar al màxim de gent possible.

Una de les primeres activitats que ens proposem és la de les guardioles solidàries. Durant les vacances de Nadal hem fet amb les famílies unes guardioles molt especials, pensades per posar-les en llocs estratègics de Vilanova. La idea és que la gent que vulgui col·laborar i no pugui fer-ho pel Verkami pugui participar posant diners a les guardioles.

Un cop tenim totes les guardioles a l’escola, enregistrem tota la informació per tenir clar on les portarem. A fora del passadís col·loquem totes les fotos de les guardioles, amb els nostres noms, el lloc on les posarem i també els diners que anirem recaptant. També ubiquem en un mapa de Vilanova on estan les botigues i comerços que ens han dit les famílies que podem portar les guardioles.

Per assegurar-nos que les guardioles arribin a llocs on puguin tenir molt èxit, demanem a les famílies que preguntin en els comerços i espais de confiança per poder-les portar, i així aconseguir que més gent pugui col·laborar.

Aquesta activitat ens ajuda a treballar en equip, organitzar-nos i responsabilitzar-nos del nostre projecte, alhora que aprenem a relacionar-nos amb la comunitat i a ser solidaris.