Aquest dimarts hem rebut de nou la visita de la Justine, responsable de la Dipuntació de Barcelona per acompanyar-nos en el projecte d’estalvi energètic. En aquesta ocasió, ens ha proposat fer un divertit taller-joc, participant en diferents grups. Es tractava de resoldre preguntes i petits reptes que tenien a veure amb l’energia, el consum, l’estalvi i l’ecologia. Hem passat una bona estona posant a prova els nostres coneixements, destreses i habilitats i és clar, el temps ens ha passat volant sense arribar a veure com acabava la partida energètica. Amb tot, el procés, com venim dient sempre, ha estat interessant més que el resultat final.
Amb la primera redacció ja preparada, hem rebut la visita d’en Jordi Cuadras per explicar-nos més sobre la ràdio: possibilitats, estratègies, trucs i consells per resultar espontanis…
Ens ha aclarit que la ràdio, es diferencia de la resta de mitjans perquè és viva, mai para, sempre està activa, al servei dels oients a qualsevol hora. És clar que no serà pas el cas de la nostra! Nosaltres més aviat farem podcast, enregistrarem allò que vulguem comunicar per més tard penjar en algun espai del web i així ser a prop dels curiosos que ens vulguin escoltar.
La ràdio també és un mitjà ben especial ja que permet a l’oient estar fent una altra cosa. Per aquest motiu hem de resultar agradables d’escoltar, dinàmics i divertits. És important utilitzar un to de veu una mica elevat, clar i entenedor, parlar sempre amb un somriure, contagiar energia i vitalitat. És a dir, fer una mica de teatre. Cal pensar també en tenir petites sintonies, personalitzades, per anar intercalant amb les nostres veus i captar i animar l’atenció. D’això ja en tenim alguna idea preparada del curs passat…
Sempre hi ha d’haver un guió previ preparat i cal practicar molt perquè no es noti que estem llegint, millor si sabem què haurem de dir de memòria. Per aconseguir espontaneïtat podem pensar que estem parlant amb algú de la nostra família, un amic o persona de confiança.
El Jordi ens recorda que el so són ones que es propaguen. En el moment de gravar hem d’evitar sorolls (contemplem posar moqueta), per tant no podrem grapar i passar les pàgines (tot escrit en una sola cara) i caldrà tenir una bona posició corporal, per projectar bé la veu. La clau serà saber respirar bé, practicarem en les estones matinals de Despertem el cos.
D’entre les possibilitats a fer, podem contemplar fer entrevistes, programes de música, temes d’actualitat, cròniques (explicar algun fet viscut i la nostra impressió), tertúlies (xerrades informals), parlar de pel.lícules, enquestes, reconeixements especials, parlar de com és la nostra comunitat educativa (riquesa d’orígens, cultures…). Com veieu les possibilitats no són pas poques!
Evidentment fent ràdio també ens podem equivocar en el moment de parlar, llegir, explicar, improvisar… si això ens passa l’expert ens comenta que sempre cal seguir endavant, procurant que no es noti massa, o demanant un perdó ràpid.
El Jordi té molta experiència fent ràdio i ja li ha passat de tot. Hem rigut de les seves anècdotes i l’hem convidat a veure com tenim preparat l’espai.
Aquests dies hem estat passant a net els 1ers guions per gravar a la ràdio. Una tasca que ens ha servit, primerament per acabar d’acordar i repartir-nos tot el què calia explicar a cada grup. Hem agafat els chromebooks i hem fet aquest treball de teclejar el que teníem anotat a la llibreta, fent clars els guions, amb el nom de les persones que anirien dient cada frase.
Ara ens queda practicar una mica a casa, per entonar millor i buscar una mica de gràcia a les nostres intervencions. La setmana que ve esperem la visita d’algun expert molt especial, perquè ens escolti, ens aconselli i ens faci una darrera revisada a l’equip àudiovisual, abans de començar a gravar.
Aquesta setmana hem fet un llistat de totes les activitats que hem realitzat fins al moment, en les estones de projecte de comunitat. A partir de totes aquestes experiències viscudes i compartides en el grup Codes ens hem atrevit a buscar les paraules que més n’eren representatives: creativitat, cervell, neurodiversitat, repensar, art, història, problema, solució, invents i descobertes, màquines, xarxa de la natura… Hem establert una xarxa de paraules, connectades pensant i justificant si podien anar en un o altre lloc. A partir d’aquestes paraules anirem trobant la idea que voldrem treballar i mostrar a la fira/exposició de finals de curs. Han sortit propostes interessants com treballar per fer maquetes, una performance i/o altres possibilitats artístiques creatives. Ara ens ve un temps d’explorar idees semblants i anar perfilant el nostre camí.
“La inspiració és treballar cada dia.” Charles Baudelaire
La importància de ser qui som, el respecte per la nostra identitat. Fa dies que en parlem d’això… i és que els funcionaments de les persones són diversos, perquè els cervells encara que no es vegin, també ho són.
Aquesta setmana hem anat un pas més enllà i hem parlat molt del concepte neurodivergència. Teníem una activitat central que requeria aquestes converses, el teatre: Dins el cor del món. Parlant i escoltant-nos, hem anat veient el matís de moltes paraules que no coneixíem. Certament ja no posarem en el mateix sac les malalties/enfermetats amb el complex món de la neurodivergència. I és clar, si hi ha persones neurodivergents, també cal parlar dels neurotípics… què entenem per normalitat o per persones estàndard? No ha estat fàcil entendre i provar de definir uns i altres termes.
Realment hem entès molt més quan hem pogut veure l’obra de teatre i fer les relacions oportunes amb tot el què havíem conversat. La Karen es comporta de manera singular, poc corrent, però què passa, què sent dins seu? La comprèn el seu entorn? Quines fortaleses i habilitats especials li podem reconèixer? Hem pogut posar-nos a la seva pell, bussejant dins el món submarí que tant la preserva, o tapant-nos les orelles davant entorns agressius recreats que l’alteren. L’hem pogut entendre.
I arribats a l’escola, pensant en tot el que havíem vivenciat, algú ha estat capaç de dir: Quina sort tenim al món de ser diversos, per aprendre uns dels altres i entendre’ns millor!
–Karen, escolta això i mai ho oblidis. No deixis que mai ningú et digui que ets menys. No ets menys, només ets diferent. Ho has entès Karen?– Fragment de l’obra Dins del cor del món.
Tot aquest curs venim parlant de la importància de l’Art, com a font d’expressió de sentiments i teràpia personal. Moltes de nosaltres ja hi etem treballant i en veiem els resultats. Tot plegat se’ns va descobrir amb la visita al museu MOCO, decidint d’explorar i conèixer millor l’artista singular Yayoi Kusama. Però no cal anar tan lluny per saber d’experiències semblants…
Hem tingut la sort de rebre a classe la Glòria, mare del Magí, artista de mena. En primera persona ens ha volgut compartir la seva experiència de vida, atravessant una malaltia important, que li ha ensenyat moltes coses i que ha pogut sostenir millor gràcies a l’art, que sempre l’ha acompanyat. En breu farà una exposició a l’hospital d’Igualada de CORS diversos que expliquen el procés que ha viscut: cors trencats, cors amb punxes, cors brillants d’esperança… Ens ha parlat de materials, tècniques i és clar, ens ha convidat a fer el nostre cor. Hem gaudit moltíssim, observant una vegada més que en l’art no existeixen mai els errors, sempre són oportunitats per explorar, definir, perfeccionar les nostres idees i el què volem transmetre.
Evidentment tot el projecte d’estalvi energètic no el podem fer pas sols. Ens cal la complicitat de tots els que formem part de l’escola i d’altres ajudes que hem de demanar, algunes a persones externes. Aquesta setmana hem estat observant que moltes tardes-vespres, en horari de neteja del centre els focus més grans dels passadissos queden oberts molta estona. Parlant amb el Toni Tostado ens ha explicat que aquests gasten moltíssim, de fet són els que més despesa energètica consumeixen. Així que hem hagut de pensar alguna solució per reconduir aquest hàbit. L’Óliver ens ha comentat que el seu pare és el responsable del personal de neteja i que segur que ens voldria escoltar i ajudar. No hem esperat massa temps per convidar-lo a classe i explicar-li la situació. Ens a entès perfectament i s’ha compromès a parlar-ne amb les persones treballadores. Hem acordat que la setmana vinent vindran a veure’ns a classe i els explicarem la situació. Segur que amb l’esforç de tots i totes farem els canvis pertinents.
D’altra banda, dijous van aparèixer per l’escola l’equip de l’institut català de finances, i altres autoritats. vam poder conèixer la Maribel, a qui fa un temps vam escriure i demanar si seria possible fer el canvi dels fluroescents per llums led. Ens van venir a conèixer i van escoltar les nostres demandes. Ho estan valorant en ferm i sembla ser que hi estan disposats. Aprofitant l’avinentesa, vam comentar-los que posats a demanar, tenir uns sensors de moviment als wc de l’escola, en què els llums es passen molts moments encesos, podria ser també una millora interessant… però és clar, ens van parlar de diners! Veurem què s’hi pot fer. Potser haurem de fer una visita a l’ajuntament.
Seguim en marxa pel què calgui: 50/50, A TOTA VEU!
Si volem que la cançó comenci a prendre cos, cal començar a fer endreça. Venim d’uns dies intensos de buscar un ordre a tot allò que hem anat pensant i escrivint, que podrà formar part o no de la lletra que cantarem. Primerament hem pensat en les recomanacions que ens van fer els experts per la tornada: frases senzilles, curtes i directes, que puguin aprendre’s fàcilment i enganxin. Ens hem fixat que d’aquestes en teníem i que algunes d’elles estaven escrites en 2a persona del singular, apelant directament a qui ens escolti. Les hem agrupat sota el títol de Tornada. La resta de frases les hem anat organitzant per estrofes, segons el Dret que explicaven. I és clar, ens hem trobat amb escrits que portaven a la confusió, que podien anar a un o altre lloc o d’altres que ja no ens agradaven tant en el conjunt i hem acabat descartant. Hem escoltat criteris i argumentacions per arribar a acords.
També hem vist que tres frases construïdes tenien un to provocador i és clar, això ho hem hagut de pensar i tenir en compte. La lletra de la cançó no pot resultar ofensiva per ningú. Hem decidit que faríem un “experiment social” per descobrir quina de les frases, d’aquest grup provocador, resultava menys dura d’escolta i que per tant potser inclouríem a la cançó, com a divertiment i trapelleria d’infants que som!.
Els nostres conillets d’índies han estat la Meritxell, el Toni Tostado i la Marta Trullols. Els hem convidat a classe, els hem llegit les frases i els hem demanat la seva opinió. Tot ens ha quedat més clar!
Ja cap a finals de setmana hem ensenyat el mapa de les nostres idees al Bernat per escoltar les seves aportacions com a especialista i començar a construir plegats l’estructura de la cançó.
Pensar, escriure, llegir, argumentar, decidir, endreçar idees, identificar parts importants, descartar, deixar fronts per explorar… són part dels processos que estem vivint amb aquesta activitat de creació col.lectiva.
Aquests dies, entre inventar lletra per la cançó, parlar d’identitats tot fent-ne dibuixos i perfeccionar la idea dels patrons (amb l’ajut de les Matildes), també hem engegat la redacció de la ràdio. És un treball lent, que fem en petits grups de taula amb molta il.lusió, sabent que és la prèvia a poder gravar.
Es tracta d’endreçar les idees de tot allò que voldrem comunicar, escriure-ho i treballar la lectura, donant-li un enfoc espontani i natural. Els guions han de servir per tenir clar què direm, davant del micròfon, però caldrà saber interpretar el text de la manera més natural possible, per tal que sembli que estem parlant espontàniament en aquell mateix moment. Haurem de practicar a casa i a l’escola… ens ajudareu, oi? Segur que també inclourem petits comentaris o expressions que sorgeixin in situ.
Tenim molta consciència del què cal comunicar i, les paraules i recomanacions que volem donar, gairebé s’escriuen soles. N’hem parlat molt de l’estalvi energètic i mesures a aplicar. Caldrà convèncer a tothom! La col.laboració serà imprescindible perquè l’objectiu sigui possible.
Venen uns dies d’enllestir l’espai de la ràdio per poder-hi començar a treballar. Estem pendents de quan ens donin l’ok per engegar micròfons. Ens escoltareu, oi?
Aquest dilluns hem posat fil a l’agulla al treball de la creació de la cançó.
Amb el tema al nostre cap, i les idees escrites en forma de llista, hem avançat fent una videotrucada amb dos experts, professionals i amics del Bernat: en Toni company i en Miquel Nicolau. Amb ells hem conversat una bona estona sobre quins són els ingredients per fer una bona cançó. Ens han preguntat els nostres gustos musicals i partint d’ells hem anat situant i entenent diversos estils que existeixen: pop-rock, electrònica, ska, reggae, reggaeton… Hem entès que no hi ha una única manera de crear cançons i que sempre és interessant ser original, deixar-se anar, dir i escriure coses que ens passin pel cap, que poden aprofitar-se i resultar interessants.
Podem fixar-nos en lletres de cançons conegudes, jugar a canviar-les, transformar-les, explicar les coses al revés, començar a dir el que no volem per acabar explicant el que sí, incloure metàfores… Però, què és una metàfora? Hem recordat que aquest matí l’Aitor explicava que ell era feliç quan viatjava i la Ivet li ha comentat -Et vols menjar el món!-, això és una metàfora i també són interessants incloure’n a les cançons.
Els experts ens han preparat un exercicis pràctics amb un recorregut molt interessant. De les paraules que relacionem amb el tema (llibertat, identitat, sentiments, joc, aliments, somnis, diversitat, amistat, companyia, escolta, respecte… i un llarg etc) hem passat a la construcció senzilla de frases, però buscant certa gràcia que inviti a la curiositat: la lletra ha de cridar l’atenció i fer aixecar l’orella de la gent!
En el procés ens han recomanat la importància de pensar en una lletra senzilla, que sigui entenedora per tothom i que parli d’allò que volem, no ens hem de desviar del tema! Podem utilitzar rimes però amb mesura, podríem avorrir si en fem excés.
Amb tots aquests bons consells, les idees han començat a desfilar al llarg de la tarda i hem pensat també en incloure experiències molt nostres, anècdotes que ens fan ser qui som i que compartim com a grup. La nostra identitat que tant venim parlant. Algunes idees ja les hem pogut escriure i d’altres aniran sorgint al llarg d’aquests dies de creació. Som a l’inici d’una gran oportunitat; el treball de l’artista és un treball lent, dels que ens agraden, per seguir cultivant la paciència, el gust i la bellesa de la vida.
“La música és amor buscant paraules” Lawrence Durrell
