ENCAMINANT EL PROJECTE D’AULA

La Imane aquesta setmana ens explica…

Ahir dia Dimecres 29 de novembre per la tarda a la clase vam estar parlant del nostre projecte d’aula. Abans, després del pati, vam estar apuntant en la llibreta idees que vam estar parlant la setmana passada d’una notícia que ens va portar la Ivet que es titulava “Temperatures Màximes”, des d’aquí vam començar a fer una llista de solucions a la pissara. Després la Ivet i la Marta van fer un article al blog de l’escola i nosaltres a la llibreta vam apuntar les idees. Per la tarda vam fer una rotllana amb les cadires i vam  estar dient-les i apuntant-les en un paper d’embalar amb uns paperets de colors i Poscas. Encara no sabem ben bé de que tractarà el nostre projecte però hem estat parlant del calentament global, de les temperatures, la contaminació i el canvi climàtic. També hem parlat de si podem enbosquir la nostra escola. D’una noticia petita pot sortir un gran projecte amb moltes coses per aprendre i descobrir, estic segura que serà un curs ple de somriures i sobretot tinc ganes. Imane

TOT FENT BULLIR L’OLLA

Què aprens preparant el pregó de festa major?

– Quan fem el prego aprenc a projectar la veu quan fa falta. (Joel)

-Aprenc a perdre la vergonya. (Dani)

-Aprenc a vocalitzar més, a pujar una mica més el to de veu, expresar-me millor i també a no tenir vergonya. (Paula M)
-Jo dels assajos el que aprenc és a no tenir tanta vergonya, expressar-me millor, jugar amb les paraules i moviments i també, vocalitzar les paraules perquè s’entengui bé. (Luz)
-Jo aprenc a esforçar-me més perquè surti millor, tenir un compromís perque surti bé, posar de la teva part  i treballar en equip. (Martina)

Com et sents en els assajos?

– Quan fem el prego em sento com si estiguem preparant una altre obra de teatre com la de Tintíns. (Joel)
-M’agrada i em sento molt bé. (Dani)
-Feliç, activa, alegre, praticadora… (Paula M)
-Jo als assajos estic molt bé, m’ho prenc seriosament, intento expressar bé amb la veu, pronunciar bé les paraules que més em costen, i sentir-me lliure a l’hora de dir la frase que em toca. (Luz)
-Jo em sento molt bé perquè ens surt molt bé, perquè tots posem de la nostra part. Estic molt a gust perquè tots han tingut el seu compromís per aprendre la seva part i ajudar a algú que li costa. (Martina)
Jo quan assajo el pregó em sento professional i que tinc una responsabilitat i una pressió molt gran sobre mi mateixa. (Aroa)
-Jo em sento molt bé i lliure. En els assajos desconecto i em trec un pes de sobre. (Imane)
-Jo fent el pregó em sento orgullosa, alegre i molt segura amb mi mateixa. (Paula González)

DRETS DELS INFANTS I CARTES PELS AVIS

Aquesta ha estat una setmana per celebrar els nostres Drets, com a nens i nenes que som, i també per pensar i recordar els grans de la societat, els avis i àvies.

Dilluns, només començar la setmana, vam anar a buscar els Petits de la casa, els Patufets, per ajudar-los amb la caminadeta fins a Can Titó. Ens agrada molt fer aquest paper d’acompanyants, a la vegada que, gràcies a aquestes oportunitats de relació, aprenem a ser més sensibles i delicats… Ells i elles ens miren amb ulls d’admiració i, sense adonar-se’n arriben al destí de la nostra mà.

Arribats a can Titó ens hem trobat amb una bona gentada: totes les escoles del municipi! Junts hem escoltat el manifest i especialment ens hem emocionat en sentir les paraules dels nostres representants al consell municipal d’infants: el Dani i la Martina (què bé que han parlat!). Ens hem mogut i animat al so d’en Jaume Barri i el matí ha passat volant.

A mitja setmana ens han proposat fer cartes per animar els avis i àvies del municipi. Sabem que ells i elles moltes vegades es troben sols, poden estar malalts… o senzillament pensem que quatre anècdotes nostres els poden fer somriure i entretenir una estona. Per nosaltres és una oportunitat més per treballar la carta i l’escriptura creativa, tot i que s’ha de dir que ens agradaria molt més poder personalitzar aquesta iniciativa, sabent el nom de l’avi o àvia que tindrà la nostra carta a les mans.

ENDREÇAR IDEES PER SEGUIR TRAÇANT CAMINS

Darrerament en el projecte de comunitat s’interrelacionen moltes idees i aquesta setmana hem tingut la necessitat de posar ordre al nostre cap. Així que ens hem disposat primerament a recollir tot allò que estem treballant, en format llista a La pissarra, per després provar d’endreçar totes les idees en formes i estructures més personals.

Posar ordre ens ajuda a integrar i connectar conceptes, a apreciar la interrelació i riquesa que es dona en el treball globalitzat dels projectes i sobretot a no perdre el nord i treballar per aconseguir l’objectiu que ens proposem. Podem utilitzar els colors per agrupar idees semblants, construir apartats, utilitzar fletxes que connecten… tot per explicar el què entén la nostra ment i com ho organitza. Aquests mapes personals mai són iguals, ja que responen a maneres de pensar i endreçar la informació. Quan ens els expliquem ens regalem estratègies diverses que si ens agraden ja les adoptarem per a futures feines nostres, engrandint els nostres recursos, aprenent a teixir encara més els processos i coneixements personals. Aprenem amb i dels altres, quan ens expliquem i compartim. Classificar, organitzar, analitzar, planificar… processos bàsics per engrandir-nos al llarg del projecte i fer més evident la importància del pensar com a eix principal de la persona.

 

TEATRE PER EXPLICAR, SER I SENTIR

Seguim amb la nostra missió del trimestre: Anar dissenyant i posant en escena el pregó de la Festa Major!

Fa uns ides que, ja amb el text força avançat, estem compromesos a memoritzar i anar veient com tot plegat pren sentit a l’escenari. Amb els assajos aprofitem per treballar l’actitud i el saber estar, l’articulació, vocalització i la projecció de la veu, la capacitat expressiva, … tot investigant l’espai i les possibilitats d’acció que tenim, descobrint els nivells des d’on treballar, jugar i interpretar. Provant les idees d’uns i altres, apareixen noves propostes i les anem incorporant, o adaptant, tot és benvingut!

Aquesta setmana hem tingut la sort d’assistir d’espectadors al teatre i, evidentment, ens l’hem mirat amb ulls d’actors i actrius que en som una mica. Abans d’anar-hi ens hem nodrit de la història que hi veuríem, per tal d’aprofitar al màxim l’experiència i viure-la encara amb més intensitat. El tema s’ho valia: Memòria sota l’aigua, un homenatge a aquells pobles i persones que van ser esborrats, desterrats, dinamitats per construir la xarxa de pantans que amb la dictadura franquista varen promocionar-se. Ens posem a la pell d’aquella gent que estimava la seva terra, el seu entorn i que sense cap opció ni negociació possible van ser obligats a deixar. Ens apassiona parlar de la història i ens sorprèn veure, una vegada més, que no sempre ha existit la democràcia, ni s’han respectat els drets de les persones a casa nostra. Més enllà de la història ens fixem amb la manera d’explicar i d’emocionar al públic, l’escenografia, la música, el llenguatge poètic, les cançons, el parlar humil i sincer de les persones que expliquen veritats i records… Un campanar dret que és testimoni i memòria d’un poble destruït a la força que ara parla en veu d’altres generacions.

Tot seguit teniu les nostres impressions sobre els nostres primers assajos del pregó i l’experiència d’anar al teatre.

El dijous pel matí vam anar a l’Ateneu per veure un teatre. La Ivet ens va dir que durant el teatre havíem de buscar un moment que ens emocionés. El dimecres ens van parlar de la fitxa artística i vam llegir un resum de la història. Quan es va acabar el teatre vam anar a casa i per la tarda vam parlar de quin ha sigut el moment que t’ha emocionat i per què. Jo vaig explicar un moment on feian balls i piruetas amb una corda  perquè semblava  que volaven. La historia explicava que en la dictadura de Franco ell volia fer pantans a tota Espanya (concretament als llocs muntanyosos) perquè els pantans feien energia hidràulica i la energia hidràulica fa electricitat. Franco volia fer-los als pobles petits i a la muntanya va anar fent pantans i més pantans fins que va arribar a un poble petit de d’Arago que es deia Mediano. Imane

El dimecres 8/11/2023 vam practicar el pregó de festa major. Vam dir tot el text i ens vam posar a l’escenari, uns assentats a primera fila, uns drets, uns altres amb un banc de peu i altres en un altre banc de peu. Jo vaig millorar una mica el tros que em tocava dir. També tenia moltes ganes de veure els moviments i a on em tocaria posar me.Després els nens de cada fila,  una fila sortia a l’escenari i feia el tros que li tocava. Personalment em va agradar molt el pregó quan vam fer els moviments. Martí

El dimecres al matí vam assajar el Pregó al gimnàs. Ens vam posar a l’escenari, vam posar bancs a l’escenari i vam començar  a  assajar.  Va anar molt bé. Després vam fer assaig per grups. Quan vam acabar ho vam fer tots junts moltes vegades i va funcionar molt bé. Fer aquest assaig a mi m’ha funcionat per no tenir tanta vergonya a dir el text en veu alta davant de persones, aprendre a vocalizar, a memoritzar,  a treballar en grup, a colocar el meu cos i a projectar la veu.   Adrián

El dijous 9 de novembre vam anar a veure “Memòria sota l’aigua”. Parlava sobre un poble Aragonès que es deia “Mediano”. Aquell lloc era perfecte per els habitants d’allà, però el dictador Franco va decidir fer pantans a tota Espanya. Va ser un problema ja que a Mediano estaven tancades les comportes del pantà que construïen i va ploure durant 3 dies seguits. I s’estava inundant el poble i hi havia persones que no volien marxar de la seva casa . Hi havia una àvia que no volia marxar,  va pujar al sostre de la seva casa i va haver de venir la Guardia Civil. Ara aquest lloc es pot visitar amb vaixell o caminant per els voltants. Ranya

El dijous al matí vam anar a igualada i vam anar al teatre. El títol del teatre era ‘Memoria sota L’aigua’ i venien moltes més escoles. Jo em vaig sentar en la primera fila. El teatre era de 3 persones que representen diferents persones del poble Mediano. Explicaven cosas de Mediano y lo que va pasar sobre Franco, el poble, el panta que va construir Franco i mes. A mi en lo personal em va agradar lo que va passar i com ho explicaven i era molt interessant. Em va agradar molt quan va acabar i es van assentar les 3 persones perque els fessim preguntes i curiositats. Eric Cano

 

 

ITINERARI DE CASA A L’ESCOLA

Aquesta ha estat una setmana d’ordre i entesa de funcionament del nostre grup de treball.

Per un costat hem acabat de parlar de les pel.lícules que aquests primers dies de curs hem visionat i que estan relacionades amb el projecte de comunitat, “La volta el món en 80 dies” i “Camino a la escuela“. Hem vist en comú la idea del camí i la importància d’aconseguir l’objectiu d’arribada. Pel mig tots els aspectes d’actitud relacionats: l’esforç, la perseverança, el compromís, la il.lusió, la superació personal… També hem compartit l’objectiu-repte que enguany ens ocuparà les sessions de projecte de comunitat: Organitzar la sortida d’escola de finals de curs. Tots hem estat molt emocionats i ens hem sentit importants d’entomar aquesta responsabilitat!

Amb els chromebooks, a nivell individual, hem estat fent recerca dels diversos noms dels grups que Teixim camins: GR11 Sender dels Pirineus, GR83 Camí del Nord, Route 66, Los caminos de Santiago i el nostre, Ruta de la seda. Ens hem fixat principalment per on discorren tots aquests camins (situació geogràfica), de quants quilòmetres estem parlant i què té d’especial cada recorregut. Ha sigut una primera presa de contacte amb el gran volum d’informació que podem trobar per la xarxa.

Per acabar la sessió, hem iniciat el treball de representar el nostre camí més habitual: de casa a l’escola. Primerament, a la llibreta, hem fet un llistat dels Punts de referència fixes que ens serveixen d’orientació, evidentment diversos en cada recorregut i persona. Seguidament hem redactat aquests punts en format d’explicació narrativa de la nostra ruta. Després, amb tota aquesta informació a l’avast, hem començat a fer l’esbós del nostre itinerari, provant d’orientar-nos, situar-nos, pensant en com col.locaríem el full o fulls que utilitzaríem. És una tasca lenta, precisa que requereix de molta concentració i organització personal. Som en camí d’anar-la perfeccionant en algunes estones de cada sessió.

EL PREGÓ I LES FRASES FETES

Som immersos en el Pregó de Festa Major!

Aquesta setmana la Ivet ens ha presentat una primera proposta que neix de les nostres idees i petits redactats de grup. Com a curiositat hem estat parlant i observant que hi apareixen algunes frases fetes interessants, relacionades amb el món culinari. I és que la cosa volem que faci olor de cuina! Les expressions ens han agradat perquè pensem que poden donar un dinamisme i ritme al petit espectacle, a l’hora que serviran per aconseguir espectadors curiosos i més atents. Hem estat comentant la idea de l’espectador intel.ligent quan va al teatre. Aquell que no només seu i admira i que prova de captar les ironies, bromes i metàfores, divertint-se i sentint-se part del joc. Tot plegat ens lliga molt amb el toc poètic però a la vegada provocatiu que creiem ha de tenir el nostre pregó.

Ens deixem un temps per començar a estudiar aquest esbós dramàtic però també ens posem el compromís de buscar d’altres frases fetes, relacionades amb el món de la cuina, que puguem incloure. Hi ha perrsones que il.lusionades ja en comencen a col.locar:

S’ha acabat el bròquil! Segur que us quedareu de pasta de moniato!

INAUGUREM EL PLAFÓ DE NOTÍCIES

A l’aula, entre el nou plafó dels hàbits d’organització, tenim un espai destinat a les notícies. Les Matildes som curioses de mena i sempre estem pendents del què passa al món. L’aula i el grup són espais importants per conversar, aclarir, entendre i pensar en possibles solucions a les situacions… de tot en podem aprendre!

Aquesta setmana la Marta i la Ivet ens han presentat una notícia relacionada amb la metereologia i les temperatures altes inusuals que estem visquent. La notícia era plena de dades que hem hagut d’entendre i interpretar, així com de diagrames de barres i gràfics farcits de nombres. I és que les matemàtiques realment serveixen per explicar i interpretar el món! Ens hem parat a parlar molt de les Mitjanes de temperatura, què són i què representen, com les fan… i a escala més petita, partint de dades fàcils i properes, ens hem animat a fer el càlcul de la mitjana del número de peu de les Matildes, per així entendre millor com es calculava una Mitjana. Hem construït una taula anotant les dades i hem començat a fer indagacions sobre com resoldríem el càlcul. Ha estat bonic observar diferents maneres d’arribar a un mateix resultat i veure com necessitàvem saber les taules, multiplicar, sumar i dividir per resoldre aquestes situacions. Ara ens hem animat a construir rectes numèriques per situar les diverses temperatures  de la notícia i així entendre millor el valor els decimals.

CAMINO A LA ESCUELA

Sota el pretext de Teixir camins aquesta setmana hem pogut gaudir plegats de la pel.lícula Camino a la escuela. Ha estat una oportunitat per destacar valors i actituds que també estan relacionats amb la passada sortida de convivència, tot i que a escala més petita. Els infants protagonistes expliquen els camins que han de superar per arribar a l’escola, el seu repte. L’escola és, per aquests infants i les seves famílies, un espai insubstituible de coneixement que els propiciarà un futur millor i unes experiències úniques de relació i convivència. En la mirada d’aquests infants hem tastat la perseverança, solidaritat, esforç, superació de pors, sacrifici, cansament, responsabilitat… tot perquè valoren l’oportunitat d’anar a  l’escola. Nosaltres ens sentim en una dimensió ben diferent i en parlem. Alguns tenim mandra d’escola, de compromisos… i això que tenim l’escola a tocar de casa! Potser hem de reflexionar-hi per veure la sort que tenim!

Ara som a prop de representar els nostres camins a l’escola, uns camins ben diferents dels que hem parlat, fixant-nos en punts de referència que ens orienten, direccions, noms de carrers, places…

PER UN BON CURS…

Inspirats  en el llibre poètic Receptes de Pluja i sucre portem dies gestionant emocions pròpies de les persones i de les hormones que ja comencem a tenir una mica esverades. Parlem de la felicitat, l’esforç, l’alegria, la tristesa, l’enuig, la por, la tendresa … llegim receptes amb ingredients sorprenents que ens fan pensar en com superar petits problemes i adonar-nos de la sort que també tenim. Les emocions, un món farcit de bons i no tan bons moments però tots necessaris de reconèixer com a propis, perquè som humans. No podem ser empàtics sense haver passat per l’egoïsme, ni tenir seguretat i confiança sense haver patit la inseguretat. Aquesta lectura ens inspira, també perquè l’estil fa olor de cuina i menjars, que molt ens agraden i llavors, en aquest moment, ens animem…

Com podem cuinar un pregó de Festa Major?

Aquesta és la nostra primera missió del curs, com als més grans que som a l’escola, ocupar-nos de la creació del pregó de la Festa Major. Però no ho farem pas fàcil ens servirem del llenguatge poètic, les metàfores i comparacions, tot cuinat a foc lent, pensant també en la posada en escena i mentre treballem per tenir a punt els instruments de la batucada, que també ens caldrà organitzar per amenitzar la cercavila. Amb tot ens n’adonem que ja no ens queden mans per fer el capgròs de la Matilda! Confiarem amb els més Petits de la casa i els delegarem aquesta tasca. Els ho hem d’explicar!

Per tastar tot això us caldrà esperar una miqueta però mentre les nostres olles ja bullen i anem comprant els ingredients per servir-ho la data assenyalada, us diem que a Can Matilda també tenim receptes per un curs inoblidable!