DOCUMENTAR PER CREAR

Ivet Dominguez22/11/25  

Som de ple en el procés de documentar, per tal de crear el nostre espectacle. Aquesta setmana hem rebut revistes i informacions interessants de l’Aina que ja ha anat a la biblioteca a fer recerca. L’Ian també ens ha vogut ensenyar lletres japoneses d’un embolcall de xocolatina prodecent del Japó. De mica en mica l’aula es va farcint d’informació i comencem a tenir convidats per encetar bones converses, resoldre dubtes i buscar inspiració.

Aquesta setmana hem rebut emocionats l’àvia de la Bet. Ella ha viatjat al Japó i ha volgut respondre molt interessada les nostres preguntes, que no eren pas poques!. Ens ha fet un bon retrat del què hi va veure i ens ha aportat fotografies, fulletons, entrades… on podem percebre encara més l’essència d’aquest país oriental. Hem volgut també començar a trencar estereotips que de vegades les xarxes o els mitjans ens venen i ens impregnem moltíssim. La Susana ens ha parlat de gent vestida com nosaltres en un ambient de molt ordre, disciplina i responsabilitat. La tarda se’ns ha fet curta i hem vist com és possible un altre aspecte que fa dies venim descobrint: la gent, independentment de l’edat que tinguem, sempre hem de tenir propòsits, ikigais, il.lusions i fites al llarg de la vida. Viatjar al Japó era una il.lusió aconseguida per l’àvia de la Bet i ara ens ha pogut fer d’experta.

Per no perdre el fil del què parlàvem, el Jeffrey ha estat el responsable d’escriure a la llibreta de registres d’aula i, principalment ha afegit una llista de paraules i idees clau que tots hem acordat després de l’entrevista. El nostre espectacle d’inspiració japonesa ha de tenir en compte els espais i la natura, els rituals i temples, l’ordre, el respecte…

L’endemà la Bet ens explica que l’àvia ha quedat molt contenta però que s’ha deixat moltes coses importants a dir-nos, una per exemple que el Japó té una societat encara masclista. És un aspecte que ens anima a investigar l’altre cara d’un Japó que encara no havia sortit a la conversa. Com es deuen sentir les persones en una societat tan estricte i exigent?

Cal seguir-nos documentant, mentre endrecem i millorem el nostre mapa d’idees que no deixa de créixer.

Emocionats esperarem noves visites a classe que ens aportin més informació per decidir la història que voldrem explicar.

QUÈ EN SÉ DEL MÓN?

Ivet Dominguez22/11/25  

“La Terra és un lloc ordenat que pot i ha de ser dibuixat per comprendre”. Anaximandre (s.VI a.c.)

Els CH, de Chi aquests dies estem aportant els nostres coneixements sobre el món físic, intentant anar una mica més enllà d’imatges infantilitzades i ja massa conegudes, per centrar-nos en la distribució dels continents sobre el nostre planeta. Ha estat necessari recordar, entre tots, els noms dels continents, després d’haver fet una primera aportació gràfica del què recordem. No ha estat fàcil buscar el lloc de cada continent, la proximitat d’uns amb els altres, les proporcions, orientació, el punt de vista i la mirada dels que dibuixem… els dubtes ens perseguien a cada moment!. Curiós veure com països d’actualitat ens els mitjans de comunicació els provàvem de situar tots (Rússia i Ucraïna per exemple) …, també observar com la gran majoria situem al centre dels nostres dibuixos Europa; què passaria d’altres continents fessin un dibuix semblant? Hi ha qui li sona que existeix Euràsia o Euroàsia (caldrà investigar-ho). D’altres s’atreveixen a anar col.locant amb decisió països dins dels continents, sobretot europeus.

Després de les nostres representacions, que expliquen en quin moment d’aquest coneixement som, hem començat a explorar els Atles. Segurament ens acompanyaran al llarg del curs i aquest ha estat un bon moment per presentar-los.

I ja acabant la tarda, repassant la fitxa tècnica de Binta y la gran idea, hem llegit l’expressió Tercer món. Tots hem quedat ben encuriosits: quants móns existeixen doncs? I quin és el nostre?

És una tasca de recerca que ens emportem per fer a casa i parlar-ne d’aquí un parell de setmanes.

Recordeu d’anar seguint el nostre blog i no deixeu de mirar les nostres fotografies a la unitat compartida!

ARTÍSTICAMENT

Ivet Dominguez14/11/25  

“La creativitat és intel.ligència divertint-se”.

Albert Einstein

Fa unes setmanes, l’Angélica, mestra de música, ens va emocionar quan ens va dir que tenim moltes qualitats artístiques i que ens animéssim a crear alguna producció amb aquesta mirada, com a projecte d’aula de llarga durada. I és clar, hi hem començat a donar voltes. Estem pensant en una peça de teatre que fusioni les arts amb la llengua i l’expressió, passant també per la construcció/elaboració d’elements escènics. Quin repte! De moment no en tenim títol…

Primerament hem començat pensant en el tema, és a dir allò que voldrem explicar i transmetre. Són moltes les idees que tenim però ens hem de centrar, prioritzar i començar a descartar. Plegats hem abocat les idees de tots i totes i les hem anat escrivint, agrupant-les d’alguna manera. Aviat ens hem adonat que hi ha un gran interès comú, cap a la cultura japonesa. Són moltes les curiositats que tenim cap aquí i la inspiració i connexió de les darreres activitats d’aula ens hi apropen… Hem parlat d’Ikigais, d’esperança de vida, d’artistes com Yayoi Kusama, hem vist els colors, hem imaginat paisatges, algun temple, sentit l’olor de la florida dels cirerers, tenim curiositat pel món de l’anime.

D’entre nosaltres ja reconeixem experts que poden aportar la seva mà per fer dibuixos originals i que poden combinar-se amb paraules, petites cançons, danses i un llarg etcètera. Que res se’ns oblidi, escrivim, escrivim! Això serà com un teatre-documental!, ens deixa anar algú a classe.

I és la gràcia de les arts, quan es fusionen tot és possible i ajuda per explicar un tema, una història. Anotem també la idea de les ombres, les llums i projeccions, els dibuixos, les fotografies…

Entre tant, serà un bon moment per documentar-nos i així anar definint la història. És temps de fitxar experts, d’omplir l’aula de gent que ha visitat el Japó i ens en pot parlar. La primera persona convidada, l’àvia de la Bet. La rebrem emocionats la setmana entrant. Cal preparar una bona entrevista, què voldrem preguntar-li que ens ajudi en la nostra creació? Definim bé les bones preguntes, aquelles que ens aportaran la informació que necessitem.

Ja sabeu, si sou o coneixeu experts en el tema sereu benvinguts. Es busca algú que sàpiga de l’escriptura japonesa, l’art i la pintura. Pagarem amb la nostra moneda: una bona estona de preguntes, en bona companyia, per anar-nos familiaritzant i definint el què voldrem escenificar.

FER AVANÇAR “EL QUÈ HI CAP”

Ivet Dominguez12/11/25  

“Les mesures universals són la llengua comuna de la ciència i del comerç.”

Condorcet

Fa uns dies, en una comprensió lectora matinal, vàrem barallar-nos amb problemes que tenien a veure amb el litres. Aquesta setmana és hora d’explicar-nos com a grup què en sabem dels litres i la primera cosa a fer serà intentar definir la paraula litre. Amb les aportacions d’uns i altres aconseguim dir que el litre és una mesura per explicar allò que hi cap.

Tenim la idea d’agafar el diccionari i comprovar si la nostra definició va ben encaminada, si és correcte, i llegim: el litre és una unitat de mesura de capacitat. La capacitat entesa no com allò que és capaç de fer una persona… el què nosaltres en dèiem “el què hi cap”.

Afegim doncs a la nostra definició final de grup alguna concreció i la paraula ens queda explicada d’aquesta manera: el litre és una unitat de mesura per explicar les capacitats en un envàs, recipient... Ens fixem també en com s’escriu “litre” (vocal àtona) i del seu plural (-es), i deixem clar que no la podem pas apostrofar! Litre és una sola paraula, no la unió d’un article amb una paraula.

Aclarits i acordats els aspectes més bàsics, procedim a pensar amb què relacionem la paraula i parlem llavors dels líquids. Utilitzem la paraula litre per explicar quantitats de pots, garrafes, recipients, ampolles… que contenen líquids.

De la mateixa manera sorgeixen a la conversa els Kg. Entenem que els kg són un altra unitat de mesura, en aquest cas de pes. Tot això també ens fa pensar en les deduccions que vam fer sobre les hores i el pas del temps, una altra unitat de mesura. Globalitzem, generalitzem, estirem la idea d’unitats de mesura.

És el moment també de fer relacions d’equivalència: sabem que 1litre és igual a 1000 mil.lilitres, 500ml són mig litre, 250ml són un quart de litre i, per deducció, 750ml (500+250) són tres quarts de litre. De quina manera podem expressar matemàticament tot això? Novament sorgeixen les fraccions (1/2, 1/4, 3/4) per escriure aquests valors i els decimals (0,5; 0,25; 0,75) i n’expliquem la relació, mentre també ens dibuixem a la llibreta les parts gràfiques representades en un diagrama de pastís.

Observem que el mil.lilitre és una unitat de mesura força més petita però ens sona que n’hi ha d’altres… En aquest moment observem l’escala que ens aclareix els nostres dubtes:

Després de parlar també de salut i de les recomanacions sobre la quantitat d’aigua que cal beure per dia (entre 1,5 i 2 litres), tant pensar ens ha fet venir set. Mentre assedegats buidem les cantimplores ens fixem en les quantitats indicades i ens anem explicant. En moltes d’elles hi apareix el CL que acabem d’entendre.

QUAN LA IDEA NO ÉS CLARA

Ivet Dominguez09/11/25  

“Qui no coneix les seves arrels, no sap on començar a créixer. Les arrels són el que ens aguanta en peu quan arriben els vents de la vida. No oblidem mai d’on venim, perquè és d’allà on trobem la força per avançar”. Expressions populars

Aquest dimecres hem recuperat el curtmetratge Binta y la gran idea, de Javier Fesser per treballar-hi molt més a fons. És una de les 5 produccions que formen part de la pel·lícula produïda per Tus ojos: En el mundo a cada rato, del 2007, on 5 directors mostren la seva visió sobre les diferents realitats que afecten als infants. Està vinculada també al treball que UNICEF fa per tot el món. Una joia guanyadora de molt premis importants.

Abans de tornar-lo a veure, hem posat en comú les nostres idees sobre el què havíem entès i, ens hem adonat que hi havia molt temes a aclarir. El fet de veure-la amb versió original ens fa estar atents a moltíssims aspectes com els subtítols, la sonoritat de les llengües, la comunicació no verbal que pot també llegir-se, l’autenticitat de les expressions … amb tot volem descobrir quina és la gran idea que s’explica.

La idea no és clara i s’explica al llarg de la història alternant-se amb un altre tema de conflicte important: què passa quan no totes les nenes del món tenen al dret d’anar a l’escola. Mitjançant una obra de teatre, els infants del poble reivindiquen la situació amb la il.lusió que canviïn maneres de pensar d’alguns adults.

La clau per entendre’n el gran missatge serà parar l’orella de les converses que van donant-se entre el pare de Binta i el seu amic i saber qui són els Tubab. Parlem també d’on passa tot plegat, busquem pistes per saber-ho observant la cultura, tradicions i maneres de fer de les persones. En algun moment surt una bandera de colors verd, groc, vermell i una estrella, el nom de Ziguinchor… i és clar, ens atrevim a donar idees. Tenim clar que és al continent africà.

La gran idea, que aquí i ara no us volem desvetllar (heu de veure el curtmetratge!), ens porta a parlar d’un tema de molta actualitat: les migracions. Per què moltes persones i famílies de l’Àfrica emigren cap a Europa? Aquí molts nens i nenes del nostre grup hi tenen molt a dir. Les seves arrels són del Marroc i encetem un debat sobre el tema. No tots i totes ho saben, alguns n’han parlat ben poc o gens amb la família. Caldrà preguntar a casa. Per alguns les idees tornen a no ser clares! Molts infants parlen del tema per primer cop aquest mateix migdia i ja venen amb respostes per la tarda.

Situem el Marroc en el continent africà i parlem de les condicions de vida. Fem un llistat dels motius importants de les famílies per decidir venir a viure a Espanya: millors condicions de vida, més feina, més drets, protecció dels infants, millor accés a l’educació, sanitat, ajudes… De manera paral.lela, també ens sorgeixen pensaments importants sobre avantatges de viure al Marroc i a l’Àfrica en general: més contacte directe amb la natura, la importància i el valor de les tradicions, la gent gran i la família, aprendre a ser feliç amb menys… Ens n’adonem com aquesta última idea important també hi és molt representada al llarg del curtmetratge.

Les sessions han estat una bona oportunitat per aclarir les idees i fer-nos noves preguntes que seguirem investigant.

MALEÏDES HORES

Ivet Dominguez30/10/25  

“No mesuris el temps comptant les hores, sinó pensant en el què fas amb elles.” Anònim

Fa uns dies que, en moments de comprensions lectores, ens han aparegut problemes matemàtics molt interessants. Un d’ells ens ha fet bullir el cap. Exactament ens demanava que calculéssim la durada d’un viatge en tren, donada l’hora de sortida i arribada al destí.

La majoria de Petits Prínceps ens hem barallat de valent amb el rellotge i les hores i per això hem decidit parlar-ne més a fons. Ha estat un treball per aprofundir en les unitats de mesura del temps (segon, minut, hora, dia, setmana, mes, any), observant-ne les relacions que s’estableixen entre elles, recordar la lectura i escriptura de l’hora en rellotges analògics i digitals, així com calcular el pas del temps en situacions quotidianes reals. Tots ells aspectes importants del currículum d’educació primària que tenen a veure amb la competència matemàtica, científica i tecnològica, digital i d’aprendre a aprendre.

Primerament hem demanat que cadascú, a nivell personal, escrivís les seves idees sobre “Què en sabem de les hores i del rellotge”. La resposta ha estat evidentment molt diversa, en frases, petits textos, però també en format d’esquemes i petits dibuixos explicatius a manera de representació matemàtica. Amb aquestes primeres intencions, hem fet rotllana i hem anat anotant els aspectes més importants que volíem registrar, de tot el que es deia. Hem parlat de les agulles i les seves funcions, del repartiment del rellotge en quarts i la seva equivalència en minuts, hem jugat a fer càlculs de minuts i segons d’un dia, d’una setmana… però sobretot ens hem entretingut en pensar, de quina manera podem representar el fet que cada dia (24h) el rellotge analògic fa dues voltes completes. Han sortit idees moolt interessants i ens les hem explicat per entendre la manera de pensar de cadascú i incorporar-ho tot plegat com a idees del grup.

Maleïdes? Nooo!, Beneïdes són les hores que passem descobrint i explicant-nos per anar generant acords, mirades, pensaments compartits, la cultura del nostre grup de Petits Prínceps.

EL FIL DE LES IDEES

Ivet Dominguez26/10/25  

“No n’hi ha prou amb acumular coneixement; cal ordenar-lo perquè esdevingui saviesa”.

Immanuel Kant

Aquest primer dimecres plegats, el grup CH, DE CHI, hem vist important tenir endreçades les idees de bon començament. Així que paper d’embalar al terra i a començar a situar i a ordenar… Llegeix més»

QUAN APAREIX LA MITJANA

Ivet Dominguez24/10/25  

“Hauríem d’ensenyar unes matemàtiques que facin madurar el pensament i que ensenyin a l’infant a dominar moltes coses”.

Maria Antònia Canals

Seguim el curs amb les lectures matinals, que dia a dia ens aporten oportunitats de descoberta i reptes interessants de molta actualitat. Darrerament vàrem trobar, en un llibre anglès, una interessant comparativa sobre l’esperança de vida dels éssers vius i és clar, vam parlar-ne moltíssim. La Valeria ens va portar informació sobre un petit animal que sembla ser que no mor mai! Tractant-se de les persones, quina és la mitjana de vida en un o altre racó del món?

La Laura ens va portar un mapa amb les dades i vam començar a investigar: indrets (molta geografia), nombres… i sobretot vam indagar sobre el per què de les dades. És la mateixa esperança de vida si vivim en un o altre lloc del món? Quina incidència hi tindrà l’estil de vida, l’alimentació, els recursos, l’educació…?

D’aquestes peguntes, que aviat tenim interessants arguments per respondre, vam anar a parar al documental Viure 100 anys: Els secrets de les zones blaves. El documental l’estem veient en V.O., ens apropa novament al terme Ikigai i hi apareix la paraula AVERAGE, en context d’alimentació i calories. Però a què es refereix exactament aquest últim terme?

Per entendre-ho hem fet un interessant repte, The challenge: donat un foli a cadascú intenta retallar la tira més llarga de paper que li sigui possible. Pensem i repensem com fer-ho, les tires són estretes i anem creant una mena de serpentines, desitjant que no se’ns trenquin. Amb les tires a les mans, sortim al passadís i en mesurem la llargada. Ho anotem tot confegint una bona taula de metres. Ràpidament observem qui ha aconseguit les tires més llargues (the longest). Però com sabrem quina és la mitja o mitjana de les tires? Comencem a fer-ne aproximacions però hi ha decimals i són de mal pensar!

Petits Prínceps, pensem com ho faríem amb una activitat ben senzilla i propera. Quin número de peu feu? Fem de nou una altra llista amb els resultats. I ara, quin seria The Average? el peu mig de la classe? Amb els nombres més propers i rodons ens atrevim a fer-ne aproximacions i finalment el Jeffrey ens diu: per saber el peu mig els hem de sumar tots i dividir pel nombre que som. Així ho trobarem! i així ho fem!

La Laura també ens pregunta, si sumem totes les tires fetes arribarem a fer 1km? Tenim clar que són 1000 metres. El Joel fa estona que hi pensa fent una ràpida aproximació… si cadascú hagués fet 25 metres x 25 que som no arribaríem al km. Ens explica com ho ha calculat i sembla que hi ha algun petit detall en les operacions que entre tots corregim. Tornem a parlar de l’algoritme i la importància d’aprendre a utilitzar-lo quan hem de treballar amb nombres més grans. Hem vist que el resultat, 625m, dista encara força dels 1000 metres que necessitem per fer un quilòmetre. Sabent doncs que la tira més llarga que hem aconseguit fer és de 13,33 metres no arribem pas al km. La Laura queda ben resposta!

Ara som buscant quina seria la mitjana, the Average, del nostre challenge. Per fer-ho ens hem distribuït per taules: uns sumant nombres sencers i d’altres decimals per després fer el càlcul final.

Serem capaços de trobar la mitjana de nombres tan diversos i amb decimals? Dilluns continuarem!

QUAN LES GUERRES NO SÓN JOCS

Ivet Dominguez19/10/25  

“Després va venir la guerra, jo tenia nou anys i vam anar a Agramunt. Aquesta circumstància ha marcat per sempre la meva trajectòria. El meu tatuatge és la terra”.

Josep Guinovart

Aquesta ha estat una setmana de molta reflexió a la comunitat de Grans.

Ben tornats de la jornada de convivència, a les aules ens vam sorprendre intentant cadascú dibuixar al so de dues cançons molt especials: What a Wonderful world de Louis Armstrong i Guerra de Residente. Les emocions que sentíem, amb un i altre tema, eren ben diferents. Ens inspiràvem també amb les paraules que sentíem, en anglès o castellà, per acabar d’evocar les nostres primeres impressions. Quins móns per abraçar!

Després de conversar i veure les diverses representacions, vam mostrar fotografies diverses, unes on hi sortíem molts de nosaltres jugant a lluites i baralles i d’altres d’infants i indrets del món que viuen guerres de les de veritat. I és que de nens i nenes, com nosaltres, que viuen o han viscut una guerra n’hi ha masses… un d’ells Josep Guinovart, artista català destacable.

Les guerres certament no haurien de ser un joc!

Amb aquesta prèvia, el dimecres ens esperava una sortida que no ens deixaria indiferents: descobrir el poble d’Agramunt i l’Espai Guinovart. Quan Guinovart tenia més o menys la nostra edat, Agramunt va ser la seva terra de refugi, deixant la Barcelona atacada durant la guerra civil. Però és clar, al poble també van arribar els bombardejos i l’artista, aleshores nen, va haver d’amagar-se entre el bosc, amb la seva família, en una humil cabana, fusionant-se amb aquell entorn encara més salvatge i natural que el poble. De la seva experiència en va fer produccions d’una bellesa impressionant. En vam veure tres de centrals que ocupen l’Espai Guinovart, plenes de missatges i d’història: Les quatre estacions, l’Era i la Cabana.

Quina sort poder-hi entrar, veure, imaginar, descalçar-nos, sentir… ens vam omplir d’art!

Per acabar d’arrodonir la jornada, vam explorar un parell de secrets d’Agramunt, dos espais que van servir de refugi en els bombardejos del poble: l’antic pou de gel i el refugi sota l’església. Estar en aquests espais, profunds, sense llum natural, humits, sentint part de la història, ens va emocionar de debò.

Tan sols ha estat l’inici del projecte, però ja ens ha impactat. Queda tot el curs per descobrir coses i seguir Abraçant el món.