Avui els Tintins hem anat a cantar la cançó dels drets dels infants a la plaça del mercat. Primer hem cantat perquè la gent ens escolti, i després amb els fulletons que portàvem els hi hem preguntat si volien votar-nos. Hi ha gent que no ens ha fet gaire cas, però la majoria ens ha volgut ajudar.
De tornada a l’escola hem anat passant per les botigues a preguntar als treballadors i als clients si ens volien votar. Encara hem aconseguit uns quants vots més. Ha sigut molt divertit!
Aquesta setmana el Gerard ens ha sorprès havent dissenyat, amb la seva família, un Pla de comunicació. Ens ha explicat que l’objectiu és donar a conèixer el què fem, una tasca que la seva mare desenvolupa a la feina i n’han pogut parlar. Les idees han inspirat al grup i de les propostes presentades, que algunes ja les teníem en ment, hem decidit incorporar-ne dues més: fer un petit concert a la plaça del mercat i escriure una notícia al diari per promocionar-nos. Així que mentre elaborem cartells publicitaris i fulletons, gravem per la ràdio de l’escola i esperem trobar el dia per anar també a Ràdionova, ens hem posat a redactar la notícia pel diari i a escriure un mail a l’Ajuntament, per demanar permís i poder cantar el proper divendres de mercat.
Ens queden dues setmanes intenses per continuar treballant en totes aquestes estratègies publicitàries.
I tu, ja ens has votat? Recorda que tens temps fins el 21 d’abril!
Aquesta setmana hem assistit a l’exposició Operació aiguaque hi ha a la plaça del mercat. És una exposició que vol conscienciar sobre la situació actual i futura de la disponibilitat de l’aigua i de l’ús i l’abús que en fem. Ens connecta amb el treball del projecte 50/50 d’hàbits de comportament i estalvi, i per això hem cregut interessant d’anar-hi. Ha estat molt interessant fer-nos algunes preguntes que ens han fet reflexionar, més enllà de la nostra realitat, entenent que tenir aigua és i ha de ser un Dret bàsic universal, per totes les persones. I com que venim de molt temps parlant de drets tot plegat ens ha sensibilitzat encara més!
Ens hem preguntat d’on prové l’aigua que consumim, amb què la gastem o malgastem, la quantitat de litres i litres que es necessiten per unes i altres activitats… i ens ha sorprès el terme aigua virtual: tota aquella que s’utilitza de manera indirecta, necessària per obtenir els productes o aliments més bàsics (roba, cereals, llet…).
Hem marxat amb ganes d’investigar una mica més sobre la formació dels aqüífers el més proper, del qual nosaltres consumim l’aigua, el de Carme-Capellades.
També hem recollit dades que ens serviran per investigar-hi una mica més i una pregunta que potser ens espanta: Tindrem aigua en el futur? Alguna cosa hi haurem de fer!
Aquestes sessions hem estat investigant una mica sobre l’òrgan més desconegut del cos humà: el cervell. Per fer-ho hem portat llibres i hem fet recerca per internet, trobant moltíssima informació, i és clar, ens costava destriar! Ens ha ajudat centrar-nos en algunes paraules específiques científiques que hem anat trobant, com per exemple quan algú ha llegit hemisferis i lòbuls. A partir d’aquí hem anat acotant la informació. Quants hemisferis tenim i què els diferencia? Quants lòbuls tenim i de què s’ocupen?
Amb les idees una mica més clares, unificades en els diferents grups de treball, llegides, enteses i explicades amb les nostres paraules i petits dibuixos, hem tingut el repte de representar, a manera de maqueta, aquestes parts del cervell en una coliflor. Dies abans ja havíem parlat com n’és de curiós que certs òrgans del cos, per la forma, estructura i composició s’assemblen a algunes fruites i/o verdures.
La setmana vinent ens centrarem en representar corporalment les nerones. Aquestes cèl.lules curioses, allargades, plenes de filaments que s’interconnecten, formant grans xarxes.
El cervell viu en en el silenci i la foscor, com un pres a la presó. No té receptors del dolor i mai ha sentit la calidesa del sol ni la brisa del mar. Pel nostre cervell, el món és només una corrent d’impulsos elèctrics, com els copets del codi Morse. A partir d’aquesta informació buida i neutra crea per nosaltres un univers vibrant, tridimensional, atractiu. El nostre cervell és nosaltres.
Després de molts dies parlant de dues màquines importants del nostre cos, cor i cervell, hem començat a plantejar-nos la possibilitat de representar, corporalment i artísticament, coses que ens semblen interessants del nostre funcionament. Així que, a partir de textos llegits i entesos, ens hem animat a recrear tot el que entenem de manera vivenciada, amb moviment, sons, etc.
Com que som creatius i creatives de mena no ens han faltat idees interessants i divertides i hem començat a provar-les. El què ha començat com un joc bé podrà anar dibuixant la performance que potser representarem a la fira de finals de curs. Estem buscant possibilitats i ara mateix totes les idees les recullim i són benvingudes. Som en ple procés creatiu on procurarem fusionar arts i llenguatges.
Aquests dies estem iniciant el treball de reflexió personal d’autoavaluació.
No és pas gens fàcil pensar en nosaltres, com som, com ens sentim i anem aprenent. Ens cal tot un espai de reflexió, de mirar-nos endins i de vegades, poder-ne parlar amb els mestres i alguns companys, pot ajudar.
De mica en mica a l’escola ens hi anem entrenant, ja des de la comunitat de Petis, i això ens dona una mica més d’autonomia i capacitat quan ja som a Grans. És un treball molt interessant que adults i infants hauríem de fer sovint, per prendre consciència, posar-nos petits reptes a curt termini i així anar-nos superant com a persones.
Aquesta setmana hem estat treballant com queda la lletra ja sobre una base musical. Ha estat possible gràcies al’Àxel que, com a expert, ens hi ha ajudat treballant en un parell de bases, a partir de les idees que li hem pogut transmetre. Tot comença a encaixar i, entre uns i altres, hem proposat ajustaments sobre els instruments que ens acompanyen, per tal que tot soni com ens agrada, acordant que no volem massa estridències, una música pensada perquè embolcalli les nostres veus. Aquestes són diverses i en som cada vegada més conscients; alguns ens sentim més còmodes cantant les parts de rap, pel nostre caràcter viu, la nostra iniciativa i energia desbordant i d’altres preferim situar-nos en registres més melòdics, farcint d’expressió i musicalitat tot allò que entonem.
Tot el procés resulta una descoberta més de la nostra personalitat i ens proposa reptes ben interessants que, a poc a poc, procurem assolir. Hi ha persones tímides que es faran sentir enmig del silenci i d’altres que suen treballant l’articulació, per cantar algun joc de paraules que ens fa una mica la punyeta!. La complicitat s’olora i es contagia, ens animem uns i altres, encomanem somriures, decisió i valentia, cantant en parelles i petits grups.
Els experts ens diuen que el moviment desperta i activa moltes de les nostres capacitats mentals, a més integra i afiança la informació i les experiències noves, en les nostres reds nervioses. Així que farem petits jocs motrius per empassar encara més la lletra i sentir ben endins tot allò que cantarem. Aquest treball corporal serà molt important per fer arribar cantant les nostres emocions i pensaments. Busquem despertar sensibilitat i reflexió en el nostre públic.
Fa dies que parlem de grans màquines que tenim al nostre cos, entre elles el cervell i el cor. Del cor n’estem descobrint moltes curiositats i aprenent aspectes científics interessants. Aquesta setmana ens hem interessat per saber exactament què és la pressió arterial.
Després de llegir textos i tenir les nostres primeres idees, ens ha ajudat molt la visita d’una exalumna de l’escola, la Jana Costa, actualment estudiant d’infermeria. Amb ella hem conversat sobre el que sabíem del tema i després ella ens ha acabat d’explicar i matisar detalls, com per exemple la diferència entre benes i artèries, el per què existeix una pressió màxima i una altra de mínima i la relació amb els moviments del cor (sístole, diàstole)… La Jana ha vingut preparada amb l’aparell per prendre la pressió i hem fet pràctiques diverses, sabent que cal prendre-la quan portem una estoneta de repòs. Ens ha explicat la importància de controlar aquesta pressió per saber si el motor principal del nostre cos funciona correctament, o té algun desajust. I també ens ha recordat la importància de tenir uns hàbits saludables per mantenir un cor fort ja des de petits. L’alimentació i l’exercici físic hi juguen un paper importantíssim!
Hem fet la pràctica de prendre’ns la pressió després de fer activitat física i hem vist diferències notables. La Jana també ens ha explicat que existeix una pressió mitja recomanada però que també hem de tenir en compte l’edat de la persona i la seva complexió física.
Una sort compartir estones amb exalumnes que es formen en camps tan interessants i que retornen a l’escola per fer d’experts!
Aquest dimecres, a projecte de comunitat, tots els Codes hem estat enfeinats esbrinant el que deia un fragment del llibre El cuerpo humano de Bill Bryson. Concretament parlava del cor, com a màquina importantíssima del cos humà i citava el següent:
“Cada hora, nuestro corazón dispensa alrededor de 260 litros de sangre. Eso son 6240 litros en un día.”
Hem volgut fer-ne la comprovació: si sabem que en una hora dispensa 260 litres de sang, és veritat que en un dia seran 6240 litres? Les maneres d’arribar-hi han estat diverses, com és divers el nostre pensament i el moment d’aprenentatge on ens trobem. Dues de les tres Matildes que tenim al grup, juntament amb uns quants Petits Prínceps, han vist clar que calia multiplicar. Però d’altres Petits Prínceps, una Matilda i tots els Tintins hem preferit fer-ho sumant… i és que no tenim molt clar com multiplicar! Entre dibuixos, sumes d’aranyes, llistes infinites de nombres i un llarg etc, ens hem esforçat a fer els càlculs. Molts ens descomptàvem i hem acabat el matí enfadats amb nosaltres mateixos/es! I és que tots aquells/es que ho volíem resoldre de cap, en vèiem les dificultats i hem hagut de repensar altres maneres. La calculadora també ens hi ha ajudat.
Amb tot, qui sabia multiplicar, representants de Petits Prínceps i Matildes, han volgut explicar-nos a la pissarra com ho podem fer de maner més ràpida amb l’algoritme, recordant, és clar, que abans hem de dominar les taules de multiplicar… i és que els Tintins just som aquí, i alguns companys més grans també!
Les estones de lectura matinal, són un bon moment per descobrir infinitat de coses, o tibar idees que sorprenen als infants. Ells mateixos ens fan saber quan hi ha textos que els emocionen, els connecten amb algun aprenentatge o els plantegen dubtes. Aquesta setmana ho ha viscut el Badr en primera persona i gràcies a la seva reacció ha sorgit una interessant conversa matemàtica.
Llegint uns enigmes, ha volgut comprovar el resultat d’una suma ben curiosa on hi apareixien el següents nombres: 1,50 + 2,50 + 3,50 + 4,50 + 3= 15€. Aquí hi ha quantitats que representen mig (0,5), com ho podrem sumar per comprovar si és o no cert?
El Badr ha començat a sumar els nombres sencers, i com que tenia clar que hi ha monedes de 0,50 cèntims i que són mig euro, després ha sumat les meitats per fer nombres sencers. El resultat llavors l’ha entès. Però les mestres els hem preguntat, de quina altra manera podem representar matemàticament la quantitat de mig? D’aquí hem anat a parar als exemples més coneguts: les pizzes i els rellotges. Si volem representar la meitat tenim clar com ho faríem, partiríem pel mig, i si volguéssim també podríem fer-ne quarts. La paraula quarts ens fa pensar en com es diuen les hores en català… i en anglès!
Hem parlat dels quarts del rellotge i els hem marcat al que tenim a classe, hem dibuixat pastissos a la pissarra i els hem tallat a meitats i a quarts. I de cop la Jana ens comenta, quina relació hi ha entre els rellotges, els euros i les pizzes? Més enllà de la forma rodona, hem acabat veient que tots es poden tallar, repartir, dividir… I què és la divisió a la multiplicació? Doncs la inversa! I què és la suma a a resta? També la inversa! Ho hem anat deduint, entre les aportacions d’uns i altres i exemples pràctics, com repartir un nombre elevat de retoladors entre un grup de cinc companys.
Per acabar, i tornant a maneres matemàtiques d’escriure el mig, les mestres ens han fet fixar en les pissarretes on sempre escrivim quants som a l’escola i quants ens quedem a dinar. Sempre posem: de 25 es queden X a dinar, i de 25 X estan malalts.
D’aquesta manera d’expressar quantitats, en diem fraccions i el mig també el podem representar a partir d’una fracció. Recordem entre tots com s’escriuen les fraccions i entre ratlles i símbols apareix el tant per cent: %. Una nova oportunitat per continuar la conversa en un altre moment.
