“No mesuris el temps comptant les hores, sinó pensant en el què fas amb elles.” Anònim

Fa uns dies que, en moments de comprensions lectores, ens han aparegut problemes matemàtics molt interessants. Un d’ells ens ha fet bullir el cap. Exactament ens demanava que calculéssim la durada d’un viatge en tren, donada l’hora de sortida i arribada al destí.

La majoria de Petits Prínceps ens hem barallat de valent amb el rellotge i les hores i per això hem decidit parlar-ne més a fons. Ha estat un treball per aprofundir en les unitats de mesura del temps (segon, minut, hora, dia, setmana, mes, any), observant-ne les relacions que s’estableixen entre elles, recordar la lectura i escriptura de l’hora en rellotges analògics i digitals, així com calcular el pas del temps en situacions quotidianes reals. Tots ells aspectes importants del currículum d’educació primària que tenen a veure amb la competència matemàtica, científica i tecnològica, digital i d’aprendre a aprendre.

Primerament hem demanat que cadascú, a nivell personal, escrivís les seves idees sobre “Què en sabem de les hores i del rellotge”. La resposta ha estat evidentment molt diversa, en frases, petits textos, però també en format d’esquemes i petits dibuixos explicatius a manera de representació matemàtica. Amb aquestes primeres intencions, hem fet rotllana i hem anat anotant els aspectes més importants que volíem registrar, de tot el que es deia. Hem parlat de les agulles i les seves funcions, del repartiment del rellotge en quarts i la seva equivalència en minuts, hem jugat a fer càlculs de minuts i segons d’un dia, d’una setmana… però sobretot ens hem entretingut en pensar, de quina manera podem representar el fet que cada dia (24h) el rellotge analògic fa dues voltes completes. Han sortit idees moolt interessants i ens les hem explicat per entendre la manera de pensar de cadascú i incorporar-ho tot plegat com a idees del grup.

Maleïdes? Nooo!, Beneïdes són les hores que passem descobrint i explicant-nos per anar generant acords, mirades, pensaments compartits, la cultura del nostre grup de Petits Prínceps.

“Hauríem d’ensenyar unes matemàtiques que facin madurar el pensament i que ensenyin a l’infant a dominar moltes coses”.

Maria Antònia Canals

Seguim el curs amb les lectures matinals, que dia a dia ens aporten oportunitats de descoberta i reptes interessants de molta actualitat. Darrerament vàrem trobar, en un llibre anglès, una interessant comparativa sobre l’esperança de vida dels éssers vius i és clar, vam parlar-ne moltíssim. La Valeria ens va portar informació sobre un petit animal que sembla ser que no mor mai! Tractant-se de les persones, quina és la mitjana de vida en un o altre racó del món?

La Laura ens va portar un mapa amb les dades i vam començar a investigar: indrets (molta geografia), nombres… i sobretot vam indagar sobre el per què de les dades. És la mateixa esperança de vida si vivim en un o altre lloc del món? Quina incidència hi tindrà l’estil de vida, l’alimentació, els recursos, l’educació…?

D’aquestes peguntes, que aviat tenim interessants arguments per respondre, vam anar a parar al documental Viure 100 anys: Els secrets de les zones blaves. El documental l’estem veient en V.O., ens apropa novament al terme Ikigai i hi apareix la paraula AVERAGE, en context d’alimentació i calories. Però a què es refereix exactament aquest últim terme?

Per entendre-ho hem fet un interessant repte, The challenge: donat un foli a cadascú intenta retallar la tira més llarga de paper que li sigui possible. Pensem i repensem com fer-ho, les tires són estretes i anem creant una mena de serpentines, desitjant que no se’ns trenquin. Amb les tires a les mans, sortim al passadís i en mesurem la llargada. Ho anotem tot confegint una bona taula de metres. Ràpidament observem qui ha aconseguit les tires més llargues (the longest). Però com sabrem quina és la mitja o mitjana de les tires? Comencem a fer-ne aproximacions però hi ha decimals i són de mal pensar!

Petits Prínceps, pensem com ho faríem amb una activitat ben senzilla i propera. Quin número de peu feu? Fem de nou una altra llista amb els resultats. I ara, quin seria The Average? el peu mig de la classe? Amb els nombres més propers i rodons ens atrevim a fer-ne aproximacions i finalment el Jeffrey ens diu: per saber el peu mig els hem de sumar tots i dividir pel nombre que som. Així ho trobarem! i així ho fem!

La Laura també ens pregunta, si sumem totes les tires fetes arribarem a fer 1km? Tenim clar que són 1000 metres. El Joel fa estona que hi pensa fent una ràpida aproximació… si cadascú hagués fet 25 metres x 25 que som no arribaríem al km. Ens explica com ho ha calculat i sembla que hi ha algun petit detall en les operacions que entre tots corregim. Tornem a parlar de l’algoritme i la importància d’aprendre a utilitzar-lo quan hem de treballar amb nombres més grans. Hem vist que el resultat, 625m, dista encara força dels 1000 metres que necessitem per fer un quilòmetre. Sabent doncs que la tira més llarga que hem aconseguit fer és de 13,33 metres no arribem pas al km. La Laura queda ben resposta!

Ara som buscant quina seria la mitjana, the Average, del nostre challenge. Per fer-ho ens hem distribuït per taules: uns sumant nombres sencers i d’altres decimals per després fer el càlcul final.

Serem capaços de trobar la mitjana de nombres tan diversos i amb decimals? Dilluns continuarem!

“Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món”. 

Eduardo Galeano

Fa uns dies hem sabut que tenim l’oportunitat de ser membres del Consell d’Infants de Vilanova del Camí. Tot plegat ens ho ha vingut a explicar la Gemma del Departament de joventut. També n’hem parlat amb els actuals consellers de la nostra escola, la Noa i l’Aleix.

Una vegada coneguda la proposta i entendre quina seria la tasca, hem decidit de manera individual si volíem o no presentar-nos com a candidats. Un total de 6 valents i valentes de la classe s’hi han volgut presentar: la Jana, la Bet, la Gisela, l’Ian, l’Aitor i el Gerard. Ells i elles han treballat a casa preparant-se la seva presentació, parlant de les seves qualitats i desig per representar-nos, ser la veu dels infants i aportar millores pel municipi. Ens ha agradat molt veure la seva il.lusió i sobretot veure’ls en escena, treballant la seva capacitat comunicativa i intentant ser convincents en el seu discurs. Pensem que tots ells ho poden fer molt bé!

Ara ens tocarà la part més difícil: votar els que més ens han convençut. Des de l’ajuntament se’ns demana que surtin escollits una noia i un noi, així que també haurem de decidir pensant aquesta consideració.

El treball està resultant una pràctica real per conèixer el funcionament de les institucions democràtiques, fomentar la participació activa i responsable, tot desenvolupant el sentit crític. Podem ser protagonistes d’un procés electoral adaptat, entenent què vol dir representar als companys, aprenent a debatre, proposar, escollir i prendre decisions col·lectives. Aspectes clau inclosos en el currículum d’Educació primària.

Us mantindrem informats dels resultats!

A classe la PARAULA és la gran protagonista, la majoria dels dies. Cada cop som més capaços de generar bones i interessants converses i la rotllana és l’espai que acull aquest bon hàbit d’evocació, escolta i naixement de bones idees. Aquest curs hem creat una nova responsabilitat que té a veure amb enregistrar aquells pensaments i idees que es generen. De cop les converses comencen a créixer en interès, s’amplien, amb les aportacions d’uns i altres, i no volem oblidar tot aquest coneixement que va generant-se, com a història del nostre grup que creix i avança.

Per aquest motiu hem estrenat la llibreta “Registre de converses”. De moment hi hem escrit les nostres idees i pensaments sobre temes com la descoberta del Japó, l’Ikigai, la diferència entre els mars i oceans i la comunicació dels éssers vius (no només les persones, els animals i plantes també tenen un llenguatge personal!).

Aquests pensaments venen donats de vegades per preguntes que ens fem mentre presentem les anècdotes d’estiu, o quan fem activitats d’aula o quan els mestres ens llegeixen fragments interessants i sorprenents. Per exemple, darrerament, hem après el sentit de la paraula disciplina i hem vist un exemple clar d’Ikigai, escoltant la història de Michael Jordan i el seu camí per ser esportista d’èlit. Hem conegut d’on ve el nom de la flauta de Pan escoltant el mite del Déu Pan…

Així anem construint pensament i en aquest punt ens n’adonem com els llibres són fonts perfectes per resoldre dubtes, aclarir i ampliar conceptes. En molts moments de lectura matinal trobem respostes o motius inspiradors per investigar els nostres interessos.

La paraula escrita o escoltada a l’aula sempre hi és present.

“Una cadena de pensament llarga i complexa no pot ser duta a terme sense l’ajut de les paraules, ja siguin pronunciades o silencioses”. Charles Darwin

Les coses generalment no acostumen a sortir a la primera. Necessitem de proves i fulls d’esbós per aconseguir el què ens agrada i com ens agrada. Ho hem vist clarament fent els nostres punts de llibre, investigant la tècnica de les aquarel.les, per aconseguir tons més o menys suaus. Hem jugat a buscar formes, esquitxos, barreges, transparències i amb tot, quan ja hem tingut les idees clares hem fet al detall peces artístiques úniques que seran els nostres punts de llibre.

Però és clar… què en fem dels fulls de proves i esbossos? Són tresors que ens expliquen tot un camí, impossibles de llençar! Així que hem transformat tot això en més art encara, afegint petites frases, ben pensades, poètiques, que expliquen com ens hem sentit fent, investigant, provant, creant sense límits.

–Però no en sabem de poesia!– algú ha dit, –si un dia vam fer una cançó podrem escriure també frases boniques, és el mateix!– hem recordat.

I mireu el resultat! Digne de ser en un museu, de moment reposa a les parets de la nostra classe.

“Dansa de paraules en què el ritme, la sonoritat i les imatges es combinen per expressar emocions, pensaments i experiències de manera artística, evocadora i, tot sovint, també provocadora”. L’art de ser humans. David Bueno

L’Ikigai hem descobert que és una paraula japonesa, i com moltes vegades passa, no té una traducció exacta en la nostra llengua. Aquests dies ho hem estat investigant i seria alguna cosa així com camí de vida, propòsit de vida, objectiu, repte… Per aquest curs, les mestres ens han proposat que escollim el nostre Ikigai d’escola, a nivell de treball i de relacions.

Ens hem apropat a la descoberta de la cultura Japonesa, i hem llegit que totes les persones es comprometen, al llarg de la vida, a millorar-se, superar-se, prenent compromisos importants, fent passets dia a dia per aconseguir els seus Ikigais. L’Ikigai pot ser més fàcil o menys d’aconseguir i els Japonesos, mentre visquin, sempre en tenen algun de nou per treballar-hi. Tot plegat ho expliquen en Francesc Miralles i l’Héctor García, als llibres diversos que han escrit sobre el tema, sent pioners per donar a conèixer aquest concepte oriental a la resta del món.

La tasca no està sent gens fàcil! Aquesta mirada personal cap endins, introspectiva, ja té una complexitat important, però estem prenent molta consciència de com som i què volem millorar al llarg del curs, aspectes vitals que hauríem d’aprendre a fer tots, siguem en el punt que siguem de la vida.

Després d’aquest primer temps de reflexió i tria, volem concretar els passos que seguirem per aconseguir cada propòsit. Aquest és un moment clau, ja que d’aquests passos que han de ser reals, visibles i demostrables dependrà que arribem al final del camí.

A la classe es respira ambient de paciència, tranquil.litat, confiança i moltes ganes per aconseguir els nostres propòsits.

“Sense esforç, no hi ha creixement”. Francesc Miralles i Héctor García