“La música és el gran unificador. Una força increïble. Quelcom que persones que difereixen en tot i res poden tenir en comú.”

Sarah Deesen

Després de conèixer i treballar el conte “La teva cançó”, les Alícies vam proposar-nos un nou repte: conèixer les cançons especials de cadascú per poder crear-ne una de grup.

Cada cançó és important per motius diferents: algunes ens recorden moments viscuts durant la nostra infantesa, i d’altres ens fan sentir emocions que ens agraden i ens acompanyen. Per això, el primer que fem és compartir en rotllana la nostra cançó i explicar per què l’hem triada. Després, l’escoltem i la visualitzem plegats.

Quan totes les cançons han sonat, ens preguntem: Quants segons hem d’agafar de cada cançó per crear-ne només una? Aquí comença el debat.

Primer, pensem que podem agafar 1 minut de cadascú. Però aviat descobrim que no és possible, perquè en total tindríem una cançó de 25 minuts! Això ens porta a parlar de la durada d’una cançó: normalment és d’uns 3 minuts. Per tant, comencem a calcular en segons.

La segona proposta és agafar-ne 30 segons de cadascú. L’Aday ens explica que cada dos fragments sumen 1 minut; així que ens agrupem de dos en dos i tornem a calcular. El resultat tampoc ens convenç: la cançó duraria 12 minuts i 30 segons!

Finalment, l’Alguer proposa agafar només 10 segons de cada cançó. Per ajudar-nos a comptar, utilitzem les desenes de base 10. Descobrim que agrupant de 6 en 6 arribem als 60 segons, és a dir, a 1 minut. Ho representem amb el material al centre de la rotllana i anem anotant el que descobrim. Així arribem al resultat final:

La nostra cançó durarà 4 minuts i 10 segons. Ens sembla un resultat molt adequat!

Per acabar, passem a calcular la durada total en segons. Cadascú troba la solució fent servir estratègies de càlcul diferents: algunes Alícies fan sumes d’aranya, d’altres compten de 10 en 10 amb el material de base 10, i d’altres ho fan de 20 en 20. Totes són importants, i compartir-les ens ajuda a diversificar i comprendre diferents camins per arribar a un mateix objectiu

“La vida es manté perquè tot es renova. En cada llavor hi ha una història que torna a començar”, Vandana Shiva

Durant la primavera passada, les Alícies van decidir donar nova vida a una part del jardí de l’escola. Van plantar dos evònims en un dels laterals i van separar aquest espai del sorral. També van afegir-hi flors de temporada com caputxines i petúnies, que van omplir l’espai de color i vitalitat.

Amb l’arribada de l’estiu, però, la calor intensa i la manca d’aigua van posar a prova la resistència d’aquestes plantes. En tornar a l’escola, després de les vacances, ens adonem que el jardí ha canviat: les petúnies han desaparegut completament, mentre que les caputxines, tot i haver perdut les flors, tornen a brotar amb noves fulles. Sabem que tant unes com les altres són flors de temporada primavera-estiu i, per tant, mentre que el destí de les petúnies no ens sorprèn massa, que tornin a créixer les caputxines ens desperta l’interès i ens apareixen interrogants.

L’evònim es transforma

Quan observem els dos evònims, ens adonem que les poques fulles que conserven estan seques: han mort. Recordem aleshores allò que la Cristina i les Tanits ens van explicar dies enrere —que les fulles seques es poden esmicolar i barrejar amb la terra. Així que mentre alguns recullen les fulles, altres reguen, i uns quants més s’encarreguen d’esmicolar-les i barrejar-les amb el sòl.

Més tard, a l’aula, posem en comú el que hem fet i ens preguntem què passa realment amb les fulles quan es barregen amb la terra. Algunes Alícies parlen de “nutrients” i expliquen que les fulles “es desfan i desapareixen”, però no totes estem del tot convençudes. Caldrà continuar investigant més a fons com es produeix aquest procés i quins éssers vius hi intervenen.

Sense adonar-nos-en, ens endinsem en un aprenentatge científic basat en l’observació, la formulació de preguntes i la recerca de respostes, tot connectant amb processos naturals reals i propers.

El Viver del Rec

Amb la idea clara de continuar millorant el nostre jardí, decidim substituir els evònims per noves plantes. Aquest dijous sortim de l’escola per visitar el Viver del Rec, on l’Eva, l’encarregada, ens rep amb un somriure i ens ajuda a triar les millors opcions. Ens recomana diferents arbustos i entre ells triem l’euryops, un arbust resistent que floreix tot l’any excepte a l’estiu —precisament el període en què no som a l’escola. Ens sembla una elecció perfecta!

Aprofitant la visita, també triem cinc pensaments, flors de temporada de tardor-hivern que ens encanten pels seus colors vius i per la varietat de combinacions: n’hi ha d’un, dos i fins i tot hem pogut comptar cinc colors diferents!

Abans de marxar, carregades de plantes i il·lusió, li preguntem a l’Eva si les nostres caputxines resistiran l’arribada del fred o si haurem de plantar-ne de noves. La seva resposta ens connecta amb allò que hem observat al jardí… el tornar a començar a partir de les llavors i de les condicions quan són òptimes… seguint cicles de canvi, repòs i renaixement.

“Les petites accions diàries de respecte i cura poden transformar el futur del planeta”, Jane Goodall

Durant el primer mes d’escola, una de les primeres tasques que emprenem les Alícies és l’organització de les responsabilitats d’aula. 

Enguany, a més de les acordades, hem descobert que també som els responsables del jardí de l’escola, tasca que ens connecta directament amb el projecte que les Alícies de l’any passat van dur a terme: “Reconstruïm el nostre jardí!”. Ara és el nostre torn i hem de tenir cura d’aquest espai natural de l’escola que el curs anterior van millorar amb tant d’esforç i dedicació.

Per començar, hem reflexionat plegats sobre què significa cuidar un jardí i quines accions concretes cal dur a terme. Han sorgit idees com regar o netejar les fulles, però no ho tenim del tot clar. Davant d’això, l’Adara ens proposa que “podem anar a preguntar a les Tanits”, i així ho hem fet.

Aquesta trobada entre les dues aules ha estat una experiència d’aprenentatge enriquidora, que ha promogut la col·laboració i l’intercanvi de coneixements entre alumnes de diferents grups. En aquest context real, hem pogut compartir informació, aclarir dubtes i contrastar idees sobre la cura del jardí, aprenent els uns dels altres. I així hem aconseguit fer més extensa la llista de tasques necessàries pel manteniment del jardí:

• Observar amb atenció l’entorn.
  
• Enterrar animals o insectes morts.
  
• Netejar les fulles seques.
  
• Plantar flors de temporada.
  

Curiositat en acció!

Quan la responsabilitat es fa present i el sentiment de pertinença i de cura prenen força, les actituds i les accions es transformen, desperten interessos i ganes de saber que semblaven no existir.

Durant el temps d’esbarjo comencem a mirar-nos l’espai del jardí de forma diferent, buscant i observant canvis, insectes, fulles malaltes…

Recollim mostres, ens formulem preguntes i ho portem a l’aula per seguir parlant-ne, per compartir-ho amb els companys i companyes, creixent a poc a poc en el grup la curiositat científica.

Les observacions al jardí ens han dut a detectar problemes reals: cartells despenjats, branques trencades, tanques malmeses i fulles grogues o blanquinoses que ens preocupen. Davant d’aquests nous reptes, conversem de nou a la rotllana i acabem acordant ampliar les nostres responsabilitats amb dues noves comeses:

• Explicar i/o recordar les normes d’ús del jardí.
  
• Arreglar els desperfectes detectats.

Un cop resoltes les tasques, mirem al nostre voltant de l’aula: fulles i branques, terra escampada, papers amb insectes morts… i llencem una nova pregunta:

Què fem amb tot allò que recollim del jardí i portem a l’aula?

El grup de projecte de comunitat dels Kèfir del curs passat són els primers a voler intervenir. Són uns grans observadors i recorden la seva aula de projecte de comunitat i proposen materials i un espai on ubicar-los. “Podem posar uns microscopis” proposa l’Alguer, i “pots lupa i lupes”, afegeix l’Alba. “Podem tenir una taula, en aquella paret on posar les fulles i el que trobem” diu l’Aday. Aquestes idees ens animen a la resta i acabem escrivint un llistat de “demandes” pel nostre racó d’observació i investigació,  un espai viu que anirem ampliant a mesura que sorgeixin noves necessitats i descobriments. 

Instantània Verda

Abans de poder parlar de plantes malaltes, cartells per arreglar o noves flors per plantar, decidim aturar-nos i observar l’espai i tot allò que conté. Si volem parlar amb propietat, necessitem conèixer el nom dels elements del nostre jardí i aprendre a reconèixer-los.

Per aquest motiu, baixem al pati i dibuixem el nostre jardí a l’inici de curs, com si es tractés d’una fotografia feta amb els nostres ulls. Aquesta activitat ens permet fixar-nos en els detalls, observar formes, colors i disposicions, i posar atenció a aspectes que sovint passen desapercebuts.

Més endavant, completem l’activitat amb un “inventari”: volem posar nom als arbres, als arbusts i a les flors del jardí. Tanmateix, aviat ens adonem que tenim un petit —o potser gran— repte: alguns cartells han caigut i no sabem el nom de totes les plantes.

A partir de l’observació, la comparació i la deducció, aconseguim identificar alguns exemplars. Descobrim l’auró blanc, perquè s’assembla molt a l’auró negre, sobretot amb allò que fem volar i encara no sabem ben bé del que es tracta. També localitzem el pollancre, ja que n’hi ha cinc al jardí i un d’ells encara manté el rètol.

No tenim, però, tanta sort amb els arbusts: l’Evònimus i el Pittosporum són molt similars a simple vista, i no disposem de cap pista que ens ajudi a diferenciar-los. Afortunadament, dues Alícies ens treuen de dubtes i ens confirmen quin és quin.

Aquesta primera tasca ens ajuda a organitzar l’espai i observar-lo amb una mirada més atenta, i així ens adonem que dos evònimus i les petúnies no han sobreviscut a l’estiu. Aquest fet ens comença a generar inquietuds que de moment aturem… però no per massa temps!

Tot i que algunes de les tasques s’han de dur a terme simultàniament i que aquesta època de l’any ens porta molta feina al jardí, les ganes i la il·lusió amb què treballem fan que tot resulti més fàcil. Cada nova descoberta ens anima a continuar observant, cuidant i aprenent d’aquest espai que ja sentim una mica nostre. 

“Estimar-se a un mateix és l’inici d’una història d’amor que dura tota la vida.” Oscar Wilde

Hi ha històries que ens atrapen i ens fan mirar més enllà del que veiem. I les Alícies hem viscut uns dies plens de descobertes, d’aquelles que t’ajuden a créixer per dins. Tot va començar amb el conte Martin gris, una història que ens convida a reflexionar sobre la por de no agradar als altres i la importància de valorar allò que realment ens defineix: les qualitats interiors i el poder d’un vocabulari ple de paraules positives.

Expressar amb paraules allò que ens fa únics no sempre és fàcil; però, pas a pas, anem desenvolupant la nostra competència personal i social, aprenent a posar nom a les emocions i als pensaments i a comunicar-los amb respecte i sensibilitat, tot construint una manera de relacionar-nos més rica i positiva.

Per això, vam dur a terme una experiència que ens va permetre fer-ho de manera íntima i especial: la dinàmica del mirall. Asseguts en rotllana, ens anàvem passant una petita capsa tancada amb un mirall a l’interior. Només la persona que la tenia a les mans podia mirar-hi dins i, tot seguit, descriure amb una sola paraula la persona que hi veia reflectida.

La capsa va recórrer la rotllana en silenci fins que tots vam haver-hi participat, compartint les diferents paraules: “valent”, “creativa”, “xula”, “divertit”… Una llista sorprenent que va fer evident com cadascú amaga un tresor de qualitats, a vegades invisibles fins i tot per a un mateix. Ens vam adonar que reconèixer el que valem, i saber-ho expressar, és un pas essencial per créixer amb confiança i respecte cap als altres.

Les paraules tenen una força que transforma. Com deia el psicòleg Nathaniel Branden, “L’autoestima no és un luxe; és una necessitat de l’ésser humà.”Aprendre a parlar-nos amb amabilitat i a veure el millor de cadascú ens ajuda a construir una mirada més positiva i valenta.

Per tancar l’experiència, i inspirats per les reflexions de les diferents vivències, vam crear un mirall col·lectiu on tothom pot aturar-se un moment, mirar-s’hi i recordar-se d’allò que el fa especial. Tal com l’Adrià explicava a la Fer, “Si arribes a la classe i estàs trista o enfadada, et mires aquí i et dius: soc intel·ligent, xula i divertida… i així et sents millor.” 

Una petita acció plena de significat que ens anima a continuar treballant la capacitat de conèixer-nos, valorar-nos i cuidar-nos mútuament.

M’han transportat les paraules,

m’he ficat a dins dels altres,

he viscut la seva història

i he vist el que imaginaven.

Cançó M’agrada llegir

Les Alícies hem iniciat la setmana amb l’escolta de l’àlbum il·lustrat La muntanya de llibres més alta del món. El protagonista somia poder volar per damunt de totes les coses i, gràcies als llibres, descobreix que pot fer-ho amb la imaginació, viatjant a altres espais i temps a través de les seves pàgines.

Després de la lectura, uns i altres ens expliquem els nostres propis viatges imaginaris: una selva, el fons del mar, un bosc fosc i tenebrós o una casa amb un cavall amb puntets, són alguns dels escenaris protagonistes dels llibres.

Aquesta conversa ens ha portat a recordar una de les rutines que fem a l’arribar a l’escola i que encara no hem començat: la lectura diària del matí. Hem reflexionat, en petits grups, sobre quines són les actituds que ens ajuden a gaudir d’aquest moment. Sabem que llegir és una tasca complexa, i que cadascú té el seu ritme i nivell lector, però tots coincidim que cal concentrar-se tant en les paraules com en les imatges, perquè sovint elles també ens expliquen la història.

Escoltant les converses dels diferents infants, ens adonem que sovint apareixen frases com “No parlar” o “No trencar els llibres”,… i ho aprofitem per parlar de les frases en positiu. D’aquesta forma, hem reformulat les idees i, entre tots, hem creat un llistat de bones maneres per a la lectura que ens acompanyarà cada matí.

La quotidianitat és clau per consolidar l’hàbit lector. I enguany, la lectura de llibres de la biblioteca d’escola conviurà amb la pràctica de diferents activitats manipulatives de comprensió lectora. Aquestes propostes tenen com a objectiu adequar-se al moment lector de cadascuna de les Alícies i presentar-les-hi reptes de comprensió lectora que puguin afrontar de manera autònoma. 

Per completar aquest inici de curs, també hem fet una de les tasques habituals: el punt de llibre. Aquest any hem experimentat amb la tècnica del collage, utilitzant retalls de paper de diari tenyits amb cafè. Una activitat que demana paciència i atenció per trobar direccions i espais buits. Per acabar, hem confeccionat el nostre nom amb lletres de tipografies diverses: hem remenat, triat i enganxat fins a donar vida al nostre punt de llibre.

Aquí teniu la presentació que vam compartir a la reunió amb famílies del passat 16 de setembre.

UBUNTU, Jo soc perquè nosaltres som.

Passat l’estiu, ens retrobem amb molta il·lusió i amb ganes de tornar a compartir vivències. Ara ja som Alícies i els nervis i les inseguretats de fa un any han quedat enrere, ens sentim coneixedors dels espais i del que cal fer en arribar de bon matí: posar la motxilla al nostre calaixet i treure l’aigua per guardar-la dins de l’aula.

Mirem on mirem, s’hi succeeixen abraçades, somriures i rialles, i moltes ganes de ser on som. Algunes Alícies ja s’han anat retrobant durant el període estival, però d’altres estan desitjoses de veure’s i d’explicar-se mil i una coses.

Passats aquests primers moments, ens retrobem a la rotllana: l’espai on ens sentim segurs per explicar i compartir amb el grup tot allò que desitgem, el nostre temps de grup.

“Què sents avui?”, i amb aquesta pregunta iniciem la primera conversa d’aquest curs. A poc a poc, comencem a connectar amb el nostre jo, intentant posar paraules al que sentim, tot i que no és fàcil expressar-ho i tampoc tothom gosa fer-ho. Deixem temps per situar-nos, per tornar a sentir-nos part del grup, per simplement escoltar els altres i restar en silenci.

Tot seguit donem protagonisme a un conte que ha estat a prop en aquesta benvinguda: La teva cançó, i gaudim escoltant la llegenda que explica. Aquest ens parla de com cada persona té una cançó única, que la fa especial i irrepetible. A més, ens recorda que formem part d’una tribu, i que és en la trobada amb els altres on la nostra cançó adquireix més força i significat.

Al final del llibre hi apareix la paraula ubuntu, que vol dir: “Jo soc perquè nosaltres som”. Una idea molt potent que ens convida a mirar-nos, a reconèixer-nos i a construir, tots plegats, una gran tribu. 

L’art és una forma de comunicació més: un llenguatge que ens permet expressar allò que de vegades no sabem com dir, per complementar les paraules o, fins i tot, per enriquir-les. I és a través d’una proposta artística com plasmem de forma plàstica la idea del conte. I ho fem a través de dues activitats diferenciades: un mandala individual i una teranyina de grup. 

Els mandales simbolitzen l’harmonia i l’equilibri i ens permeten connectar amb el nostre jo intern. Així, per una banda, amb témpera pintem amb els dits diferents cercles de colors, experimentant el traç a través del tacte, amb la pell. Més tard hi afegim traços, formes i figures seguint patrons,  amb paciència i constància.

Per altra banda, anem teixint una teranyina col·lectiva: passem el cabdell de llana pel cercle, entreteixint i sobreposant el fil; per acabar unint-se tot. Un treball que restarà en un espai de l’aula recordant-nos que…

Cadascuna de les Alícies és única, però és en la força de grup on descobrirem el millor de nosaltres.