Votem pel procés participatiu

Cristina Vargas29/11/20  

Aquesta setmana les Alícies hem realitzat una votació molt important per a tots i totes nosaltres. Un curs més l’Ajuntament del nostre poble ens dóna la possibilitat de poder votar pel procés participatiu i decidir entre tots els infants de la nostra escola quina opció de les oferides volem pel Marta Mata. Les quatre opcions eren les següents:

10 Chromebooks i un armari per endreçar-los correctament.

Una cuineta pel pati de la Comunitat de Petits.

Una estructura i material divers pel sorral de la Comunitat de Mitjans.

Un pack de jocs de taula diversos per les aules de Mitjans i Grans.

Després de parlar sobre la importància de poder votar, de les necessitats que com a escola tenim (no només els Mitjans, cal ser justos!) i d’explicar bé cada una de les opcions, les Alícies hem meditat i pensat què voldríem triar. Cada un de nosaltres tenia dues peces del Kapla que simbolitzaven els nostres 2 vots, després, tranquil·lament, hem posat el nostre vot davant l’opció triada. Un cop tots i totes havíem votat, l’Eric i el Felip s’han encarregat de fer el recompte de vots mentre l’Abdessamad ho escrivia a la pissarra. El David ha estat l’encarregat d’emplenar la butlleta oficial de l’aula i la Leire i la Gina l’han fet arribar fins al despatx perquè els nostres vots siguin comptabilitats en el total.

I quins han estat els resultats de la nostra aula?

Les Alícies, en general, hem valorat que els nostres companys i companyes de la Comunitat de Petits necessiten amb urgència una cuineta nova i aquesta ha estat la opció més votada. La segona opció més votada ha estat la relacionada amb el nostre sorral, ens ha agradat molt la idea de poder treure-li més suc!

A la recerca d’animals extingits!

Cristina Vargas15/11/20  

Les Alícies ja hem començat a treballar en el nostre projecte d’aula “Temps era temps” i ho hem fet al voltant de la pregunta sobre els animals extingits. Per tal de poder saber més, hem realitzat una recerca des de casa amb l’ajuda de les nostres famílies a partir d’una fitxa tècnica que la Vero i la Cristina ens han facilitat.

Un cop a la classe hem compartit l’animal extingit trobat i la resta de la informació sobre ell: característiques físiques, llocs de procedència, peculiaritats, anys d’extinció i causes, fotografies i dibuixos… En les nostres converses han sorgit paraules desconegudes i d’altres que ens sonaven però que no sabiem definir com “amfibi”, “vertebrat”, “oceà índic”, “selves tropicals”, “mamífer”, “rèptil”… Està clar que haurem de saber una mica més sobre totes aquestes paraules noves que hem trobat entre tots i totes. També hem necessitat concentració i una mica d’ajuda per llegir alguns números grans que eren complicats; mica en mica ens anem atrevint! 

Tant ens ha agradat aquesta recerca que hem demanat seguir buscant! 

L’aniversari de novembre

Cristina Vargas15/11/20  

Aquesta darrera setmana les Alícies hem felicitat a l’Ayrton pel seu aniversari! Ja en té 7, estava radiant de felicitat i desitjant compartir amb tots i totes nosaltres aquest dia tan especial per a ell. Aquest mes ningú més fa anys a la nostra classe així que ell és el nostre protagonista del mes de novembre!

Per molts anys, Ayrton!

TEMPS ERA TEMPS…

Cristina Vargas07/11/20  

Temps era temps a l’illa de Maurici vivia un animal poc conegut, era un ocell bastant peculiar, s’alimentava de cocos i mesurava al voltant d’un metre d’alçada. Dodo era el seu nom, batejat així perquè aquest ésser era babau i confiava en tothom. Tant va ser així que quan els mariners van arribar a la seva illa i van apropar-se de seguida va ser capturat. Al tastar la seva carn els mariners van decidir seguir caçant-los per comercialitzar aquestes aus. Poc temps després, aquest ocell va extingir-se…

Fa unes setmanes, les Alícies vam descobrir el Dodo gràcies a la lectura de l’Alícia i vam sentir una gran curiositat per aquest ocell. Vam investigar des de casa i després vam compartir a l’aula tot el que vam trobar.

D’aquest compartir va sorgir una conversa molt interessant sobre els animals extingits i els que estan en perill d’extinció. I es que, temps era temps, hi havia moltes espècies que avui dia no existeixen, els motius i les causes són ben diferents. I parlant, parlant,… també, temps era temps, les persones que habitaven a la Terra no eren com nosaltres sinó que eren cavernícoles!

La conversa va animar-se i la nostra pissarra va començar a omplir-se d’idees, noms, hipòtesis i… dues grans preguntes:

Els animals que tenim ara venen d’altres animals extingits?

D’on venim les persones: som una evolució dels cavernícoles?

Temps era temps... existien espècies que volem conèixer.

Temps era temps... com érem nosaltres, les persones?

 

Temps era temps… al nostre planeta la vida era molt diferent.

“Temps era temps”, el nostre projecte d’aula!

Els aniversaris d’octubre

Cristina Vargas03/11/20  

Aquest mes d’octubre l’Arya, la Nayara Pastor i l’Iker s’han fet un xic més grans!

Tots ells ja en tenen 7 i, com sempre fem, els hem tibat de les orelles (dolçament) i els hem ajudat a penjar el seu cartell al racó d'”Anem creixent”. Mireu quines cares de felicitat, com ens agrada això de fer anys…

Per molts anys Arya!

Per molts anys Nayara!

Per molts anys Iker!

Sortim al bosc!

Cristina Vargas27/10/20  

Ahir les Alícies vam realitzar la nostra primera sortida al bosc, quines ganes que en teníem!

Després de trobar-nos a l’aula per fer les nostres rutines i recordar algunes pautes, vam sortir direcció el Parc Fluvial. El dia estava preciós, el sol ens acompanyava i, tot i que el vent bufava una mica, les nostres ganes de poder sortir de l’aula podien més. Després de deixar el camp de futbol de Can Titó enrere vam agafar un caminet que ens va portar a la font de l’Anoia, aquest camí ens va encantar ja que per moments era estret, pujava i baixava, hi havia molta vegetació que calia anar esquivant, inclús vam passar per un túnel que ens convidava a cridar!… Finalment vam arribar a la nostra primera parada on vam esmorzar i jugar una bona estona.

Vam reprendre el camí fins arribar a la masia de Can Bernadas on vam tornar a fer una parada per veure una mica d’aigua i… ballar! Si, si, ballar! La coreografia que portem assajant a les sessions de música i que tant bé ens sabem, vam ballar-la en un context ben diferent. Després vam tornar a carregar les motxilles per seguir fent camí, volíem arribar al nostre raconet predilecte, a les cabanes! Per fer-ho vam haver de caminar una bona estona, un camí ample però amb moltes pujades i baixades que ens van fer bufar en alguns moments.

Finalment, vam arribar a l’esplanada que tan bé ens coneixem i vam descarregar motxilles. Tot i que estàvem morts de gana, vam voler jugar una estona i començar a recollir pals i pedres per fer-nos les nostres guarides! Una estona després vam dinar plegats en rotllana mentre ens explicàvem històries ben diverses i encara vam tenir una estona més per seguint jugant.

Abans de tornar a caminar per tornar a l’escola, vam recollir material del bosc per portar-nos-el cap a la classe, un material que farem servir el divendres a la tarda per la Festa de la Tardor. Carregats de pals, moltes pinyes, algun bolet “verinós”, un bon grapat de fulles diverses, algunes pedres i 11Km a l’esquena… vam tornar cap a l’escola cansats però ben contents!

*Podeu veure més fotografies al DRIVE.

Les Alícies volem trobar “la nostra lletra”!

Cristina Vargas27/10/20  

Un dels objectius que moltes Alícies volem aconseguir aquest curs és escriure amb “una altra lletra”. Per a molts i moltes de nosaltres ha arribat el moment i per això a la classe hem preparat una proposta que ens ajudarà a anar fent el canvi, en diem “Trobar la nostra lletra!”. D’altres ens anem fixant i a mesura que avanci el curs, potser ens animem! El més important és no tenir pressa però si moltes ganes, i quan estiguem preparats i preparades… treballar-ho!

Aprofitant que volíem un abecedari per la classe on tenir totes les lletres alhora que aquells dígrafs (ll, l·l, ny, rr, ss,…) que a mesura que ens fem lectors descobrim… hem afegit diferents possibilitats per escriure les lletres que ja coneixem.

I aquesta lletra serà… Lletra lligada? o… Lletra d’impremta?

Aquesta lletra serà lletra minúscula!

I cadascú haurà de trobar la seva perquè aquestes grafies reflecteixen la nostra manera de ser, la nostra personalitat!

Aquest procés no és fàcil ni igual per a tots i totes nosaltres, les mestres ja ens han dit que caldrà paciència i practicar-ne moltíssim. A la classe tenim unes plantilles per lletra amb moltes possibilitats, en una safata de sorra anem provant-les per poder adonar-nos quina d’elles és més pràctica i quina ens costa més (tot i ser molt maca), i després en un paper provem a escriure noms amb les lletres minúscules triades. Tots i totes hem començat amb el nostre nom i amb el nom de la nostra família o amics i amigues.

 

Sabeu què és el millor?

La nostra cara de satisfacció al veure que mica en mica ens va sortint, aquesta lletra minúscula que serà molt nostra és senyal que estem creixent i… fer-nos grans ens encanta!

 

*Trobareu més fotografies al DRIVE.

Comencem a endinsar-nos en la lectura de l’Alícia

Cristina Vargas12/10/20  

Després de diverses sessions on vam estar imaginant la nostra Alícia, de veure moltíssimes il·lustracions d’aquesta protagonista i adonar-nos que ha estat il·lustrada per moltíssims il·lustradors diferents; ens toca conéixer a la veritable Alícia escoltant la lectura del seu conte.

Des del primer dia d’escola a la classe hi havia una caixa gran tancada. No sabíem que hi havia a dins i avui, per fi, l’hem destapada. Quina gran sorpresa al descobrir que dintre hi havien moltíssims llibres i contes sobre l’Alícia, tota una col·lecció! Hem pogut remenar i veure’ls d’aprop, obrir-los i gaudir d’il·lustracions ben diverses, tocar i observar llibres de formats molt diferents…

Després ens hem retrobat a la nostra rotllana per gaudir de la lectura que la Vero i la Cristina fan d’aquesta obra mentre podem anar mirant les il·lustracions projectades a la pissarra digital. I així ho farem d’ara en endavant.

Les lectures d’aquesta setmana ens han fet pensar, ens han sorprès i ens han començat a provocar moltes preguntes… “un conill ben vestit, que parla i… que sap llegir l’hora?!”, “una Alícia que no para de canviar la seva mida amb begudes i menjars suculents?!”... podria ser que s’olori un projecte? De moment, seguirem llegint i fent-nos preguntes!

Les Alícies tenim dos mobles nous per la classe

Cristina Vargas12/10/20  

Fa uns dies les Alícies vam trobar dos paquets a la classe, ràpidament vam saber que davant tenien mobles per muntar ja que la paraula “IKEA” la coneixem de sobres. També vam llegir unes altres paraules però eren massa estranyes, potser estaven escrites en anglès perquè ningú sabia què volia dir “RASKOG” o “KALLAX”… al costat també vam veure un petit dibuix, un era un moble i l’altre un carretó amb rodes!

Engrescats vam organitzar-nos en dos grups i vam obrir els paquets. Cada grup vam organitzar el material al terra, vam fer recompte de peces per valorar que ho teniem tot i vam llegir les instruccions plegats per tenir clars els passos a seguir. I… un cop tot a punt, ens vam posar a treballar en equip! Tant la Vero com la Cristina ens van ajudar una mica en algun moment però hem quedat molt satisfets, el bricolatge se’ns dóna bastant bé!

L’armari ens ajudarà tenim més endreçada la classe

i el carretó serà el nou espai per posar els nostres colors i el material que més fem servir al llarg del dia!

Mireu, mireu!

“Els dos llops”, una llegenda Cherokee

Cristina Vargas08/10/20  

Sovint a l’aula de les Alícies, com a qualsevol altre grup que conviu una sèrie d’hores junts, hem d’aturar les rutines del dia per seure i conversar sobre conflictes i malentesos que tenim entre nosaltres. N’hem parlat molt sobre el com ens parlem i el com actuem, ens dol en l’ànima certes conductes i moltes paraules, i estem d’acord que tots i totes podem equivocar-nos en un moment donat. 

Amb la intenció de seguir treballant aquests aspectes per millorar la nostra convivència però també amb l’objectiu de poder donar-los més estratègies a l’hora de resoldre conflictes, triem un conte ben especial. Es tracta d’una llegenda dels indis Cherokee adaptada i il·lustrada per l’escriptor i il·lustrador Wilfred, “Els dos llops”.

Explica aquesta llegenda dels indis cherokee 

que cadascú de nosaltres porta a dins un llop bo i un llop dolent. 

Tots dos conviuen dins nostre, 

però dependrà de nosaltres 

quin dels dos viurà amb més intensitat.

 

Després d’escoltar aquesta història hem pensat perquè l’hem portat a l’aula i hem compartit impressions i opinions sobre el missatge que la llegenda ens vol transmetre.

La protagonista de la història fa una pregunta a l’avi indi, “Quin dels dos llops guanyarà dins meu?” i l’avi indi li respon “Guanyarà el llop que tu alimentis”. 

Aquest moment de la llegenda ens ha fet pensar molt… No hauríem de “deixar sortir” el llop dolent dins nostre? No hem d’enfadar-nos mai? Hem d’estar sempre alegres i contents? 

Després d’una llarga conversa on hem deixat clar que tots dos llops han de viure dins nostre, que tenim dret a enfadar-nos després de moments difícils alhora que podem riure pels descosits quan el que vivim és molt divertit, també valorem la importància de buscar l’equilibri entre els dos per tal que les nostres emocions i sentiments no derivin en conflictes i malentesos. Hem buscat un racó de la classe perquè els dos llops ens acompanyin al llarg del curs i hem fet llista d’accions que ens ajuden a alimentar un i altre llop. Sabem que… serà difícil, però ens esforçarem per aconseguir el nostre equilibri intern.