Percussió corporal, una nova proposta!

Cristina Vargas17/01/21  

Les Alícies comencem nou trimestre i una nova proposta per seguir aprenent: Percussió corporal! En aquesta nova aventura que realitzarem tots els dimecres a Can Papasseit ens acompanya el Kike Cuadros, un expert en ritmes i moviment!

Aquesta setmana ha estat la primera sessió i el primer contacte ha sigut molt satisfactori, de fet, a l’acabar la sessió moltes Alícies van manifestar que el temps… havia passat volant!

Aquestes sessions amb el Kike ens permetran millorar moltes habilitats en coordinació i ritme i, sobretot, ens ajudaran a seguir treballant la nostra capacitat d’atenció i concentració. Cal estar tranquils/es i atents/es per escoltar les indicacions així com concentrats i concentrades en el moment de seguir-les, no sempre és fàcil però a mesura que provem tot ens va sortint. Expressar com estem, com ens sentim… individualment però també en grup, són aspectes que també tenen cabuda en aquest espai.

Ja esperem amb ganes la següent sessió!

Classifiquem animals I

Cristina Vargas06/12/20  

A mesura que les Alícies hem anat descobrint animals extingits noves paraules han sorgit. Mamífers, insectes, réptils, aus, amfibis, peixos… són les més repetides. Sabem que és una manera de classificar-los, ara bé… que tenen en comú cada un d’aquests grups i en què es diferencien dels altres?

Per grups hem analitzat alguns dels animals que varem trobar setmanes enrera i els hem classificat al grup que hem pensat més adient. Després hem mostrat als altres la nostra classificació i hem pogut debatre entre tots i totes si calia fer algun canvi. Ens adonem que el medi on viuen o la velocitat a la que es desplacen no són característiques definitives per decidir a quin grup pertanyen sinó que cal pensar en moltes altres peculiaritats: posen ous o neixen de la panxa de la femella, com tenen el cos (pell, plomes, escates…), com respiren,…

De moment hem deixat la classificació penjada en un racó de la classe amb alguns dubtes que caldrà investigar…

Llegamos al final de… Alicia en el pais de las maravillas

Cristina Vargas06/12/20  

En octubre empezamos a leer la historia que da nombre a nuestra clase: Alicia en el pais de las maravillas, en concreto la versión hecha por Manuela Andreani.

Cada semana hemos ido descubriendo una aventura nueva que Alicia ha ido compartiendo con personajes muy diferentes, algunos un poco locos, otros bien extraños… Esta obra literaria no nos ha dejado indiferentes en muchos momentos, nos hemos cuestionado diálogos y comportamientos, también nos hemos preguntado cómo lo habríamos hecho nosotros si hubieramos estado en el lugar de Alicia… Y así, sin darnos cuenta, hemos descubierto el final de la historia. Tanto nos ha gustado la obra de Lewis Carrol que, al llegar al final, ¡nos hemos quedado con ganas de más!

Vero y Cristina nos han explicado que existe una segunda parte titulada “Alicia a través del espejo” y que buscaran una adaptación para poder seguir. Mientras tanto, en el aula estamos trabajando para poder llevarnos esta historia resumida e ilustrada por nostros mismos.

24+1… 25 Alícies som!

Cristina Vargas06/12/20  

Des de fa uns dies a la nostra classe hem canviat de número, ja no som 24, ara som 25!

L’Alícia que ha arribat a la nostra aula és l’Elian! Ell ve de Mèxic, d’un poble petit on viuen els seus avis i tiets, i només parla castellà. Ara viu a Vilanova amb els seus pares i nosaltres l’ajudarem a aprendre el català, estem convençuts i convençudes que ben ràpid el parlarà!

Aquesta setmana hem pogut actualitzar la nostra foto d’aula! Aquí la teniu!

Tornem a sortir al bosc!

Cristina Vargas05/12/20  

El passat dilluns 30 de Novembre les Alícies vam tornar a sortir al bosc. Aquest cop vam anar bastant a prop de l’escola ja que només estariem al llarg del matí.

Després de posar els fulards i recordar alguns punts importants quan sortim junts d’excursió pel carrer, vam fer parelles entre nosaltres i vam sortir direcció el Parc Fluvial. De seguida ens vam adonar que el dia era més fresquet que l’última vegada i que els arbres estaven una mica més despullats a l’anar trepitjant fulles i fulles pel carrer. Un cop al camí de terra vam vorejar el riu, haviem d’anar atents ja que de tant en tant trovabem tolls d’aigua i fang degut a les pluges del cap de setmana. A l’arribar al pont vam girar a la dreta direcció el camp de futbol però de seguida vam tornar a girar per agafar un caminet de terra una mica amagat.

Unes passes més endavant vam trobar uns arbres ben alts i vam avançar entre ells fins arribar a una zona de canyes per entre les que també vam passar i… de cop i volta estavem dins un bosquet ple de vegetació i arbres ben alts i amb formes ben estranyes. Quines ganes de poder grimpar per ells! Però havíem d’arribar a una zona més ampla on esmorzar!

En una esplanada al final del bosquet vam aturar-nos a esmorzar i jugar una mica, des d’allà podiem veure el cementiri de Vilanova i bona part del bosc i camins que tenim a Vilanova. Després d’uns minuts ja demanàvem poder tornar allà on havíem vist les canyes i els arbres de formes estranyes!

Allà al bosquet vam estar una bona estona jugant; uns fent cabanes, d’altres grimpant i escalant, d’altres creant circuits i gimcanes entre els arbres…!! I arribats a l’hora de tornar cap a l’escola vam tornar a fer parelles i fila però, prèviament… vam demanar poder tornar a aquest bosquet amagat i màgic ben aviat!

Dos dies després de la sortida al bosc l’hem documentat a la nostra llibreta. Aquest cop hem hagut d’interpretar un mapa de Vilanova i localitzar la nostra escola i el bosquet on vam estar jugant. No va ser pas fàcil! Vam haver d’estar ben concentrats i atents als punts que ens donaven pistes sobre llocs que coneixem i que estan aprop de l’escola i del bosc (Mercadona… Camp de Futbol…).

Una setmana de la música diferent

Cristina Vargas29/11/20  

Aquesta setmana ha estat la setmana de la música i, tot i que per la situació excepcional que vivim no hem pogut celebrar-la tots els Martamatins i Martamatines junets, les Alícies hem volgut gaudir d’un miniconcert de la nostra companya Gina.

La Gina està aprenent a tocar l’oboè, un instrument molt interessant! Com cal preparar l’instrument abans de tocar-lo, mullar la canya, ser meticulós/a, seguir certs passos necessaris, col·locar el cos, posar atenció i concentrar-se, preparar la partitura… són aspectes que la Gina ens ha explicat molt bé abans de compartir dues peces amb nosaltres. Ens hem quedat bocabadats i bocabadades mirant-la i escoltant-la!

Moltes gràcies Gina per aquesta experiència compartida!

Votem pel procés participatiu

Cristina Vargas29/11/20  

Aquesta setmana les Alícies hem realitzat una votació molt important per a tots i totes nosaltres. Un curs més l’Ajuntament del nostre poble ens dóna la possibilitat de poder votar pel procés participatiu i decidir entre tots els infants de la nostra escola quina opció de les oferides volem pel Marta Mata. Les quatre opcions eren les següents:

10 Chromebooks i un armari per endreçar-los correctament.

Una cuineta pel pati de la Comunitat de Petits.

Una estructura i material divers pel sorral de la Comunitat de Mitjans.

Un pack de jocs de taula diversos per les aules de Mitjans i Grans.

Després de parlar sobre la importància de poder votar, de les necessitats que com a escola tenim (no només els Mitjans, cal ser justos!) i d’explicar bé cada una de les opcions, les Alícies hem meditat i pensat què voldríem triar. Cada un de nosaltres tenia dues peces del Kapla que simbolitzaven els nostres 2 vots, després, tranquil·lament, hem posat el nostre vot davant l’opció triada. Un cop tots i totes havíem votat, l’Eric i el Felip s’han encarregat de fer el recompte de vots mentre l’Abdessamad ho escrivia a la pissarra. El David ha estat l’encarregat d’emplenar la butlleta oficial de l’aula i la Leire i la Gina l’han fet arribar fins al despatx perquè els nostres vots siguin comptabilitats en el total.

I quins han estat els resultats de la nostra aula?

Les Alícies, en general, hem valorat que els nostres companys i companyes de la Comunitat de Petits necessiten amb urgència una cuineta nova i aquesta ha estat la opció més votada. La segona opció més votada ha estat la relacionada amb el nostre sorral, ens ha agradat molt la idea de poder treure-li més suc!

A la recerca d’animals extingits!

Cristina Vargas15/11/20  

Les Alícies ja hem començat a treballar en el nostre projecte d’aula “Temps era temps” i ho hem fet al voltant de la pregunta sobre els animals extingits. Per tal de poder saber més, hem realitzat una recerca des de casa amb l’ajuda de les nostres famílies a partir d’una fitxa tècnica que la Vero i la Cristina ens han facilitat.

Un cop a la classe hem compartit l’animal extingit trobat i la resta de la informació sobre ell: característiques físiques, llocs de procedència, peculiaritats, anys d’extinció i causes, fotografies i dibuixos… En les nostres converses han sorgit paraules desconegudes i d’altres que ens sonaven però que no sabiem definir com “amfibi”, “vertebrat”, “oceà índic”, “selves tropicals”, “mamífer”, “rèptil”… Està clar que haurem de saber una mica més sobre totes aquestes paraules noves que hem trobat entre tots i totes. També hem necessitat concentració i una mica d’ajuda per llegir alguns números grans que eren complicats; mica en mica ens anem atrevint! 

Tant ens ha agradat aquesta recerca que hem demanat seguir buscant! 

L’aniversari de novembre

Cristina Vargas15/11/20  

Aquesta darrera setmana les Alícies hem felicitat a l’Ayrton pel seu aniversari! Ja en té 7, estava radiant de felicitat i desitjant compartir amb tots i totes nosaltres aquest dia tan especial per a ell. Aquest mes ningú més fa anys a la nostra classe així que ell és el nostre protagonista del mes de novembre!

Per molts anys, Ayrton!

TEMPS ERA TEMPS…

Cristina Vargas07/11/20  

Temps era temps a l’illa de Maurici vivia un animal poc conegut, era un ocell bastant peculiar, s’alimentava de cocos i mesurava al voltant d’un metre d’alçada. Dodo era el seu nom, batejat així perquè aquest ésser era babau i confiava en tothom. Tant va ser així que quan els mariners van arribar a la seva illa i van apropar-se de seguida va ser capturat. Al tastar la seva carn els mariners van decidir seguir caçant-los per comercialitzar aquestes aus. Poc temps després, aquest ocell va extingir-se…

Fa unes setmanes, les Alícies vam descobrir el Dodo gràcies a la lectura de l’Alícia i vam sentir una gran curiositat per aquest ocell. Vam investigar des de casa i després vam compartir a l’aula tot el que vam trobar.

D’aquest compartir va sorgir una conversa molt interessant sobre els animals extingits i els que estan en perill d’extinció. I es que, temps era temps, hi havia moltes espècies que avui dia no existeixen, els motius i les causes són ben diferents. I parlant, parlant,… també, temps era temps, les persones que habitaven a la Terra no eren com nosaltres sinó que eren cavernícoles!

La conversa va animar-se i la nostra pissarra va començar a omplir-se d’idees, noms, hipòtesis i… dues grans preguntes:

Els animals que tenim ara venen d’altres animals extingits?

D’on venim les persones: som una evolució dels cavernícoles?

Temps era temps... existien espècies que volem conèixer.

Temps era temps... com érem nosaltres, les persones?

 

Temps era temps… al nostre planeta la vida era molt diferent.

“Temps era temps”, el nostre projecte d’aula!