Fa algunes setmanes vam rebre una peça de trencaclosques buida. Per poder-la omplir havíem de pensar en aquelles coses que ens agraden, que ens caracteritzen,… i que volíem compartir amb els altres. Un cop vam tenir les idees clares, vam omplir-la amb dibuixos o paraules ben vistoses.

Aquesta setmana tots i totes ja teníem la peça a punt. Emocionats i emocionades, les hem compartit en veu alta i ens hem adonat de les coses en comú que tenim. Molts de nosaltres portem uns quants anys junts a l’escola però, tot i així, encara ens sorprenem al descobrir aspectes nous amb els altres. Després d’escoltar i mirar la peça del primer Alícia, aquest l’ha deixat al mig de la rotllana. El segon Alícia després d’explicar-nos la seva peça l’ha afegit a la primera encaixant-la. La resta d’Alícies han anat fent el mateix i mica en mica hem anat creant un trencaclosques al terra amb totes les nostres peces. Tant ens ha agradat que hem decidit deixar-lo allà, al terra i al centre de la nostra rotllana. Hem demanat permís a direcció perquè ens deixin enganxar-lo a terra i ho hem aconseguit!

Realment la nostra classe és com un trencaclosques format per peces diferents, necessaries perquè estigui complert i on totes encaixen si sabem posar-les bé. Com una catifa al mig de la classe ens anirà recordant aquest missatge tan important.

Aquesta setmana les Alícies hem posat en marxa les estones de sistematització d’aquest curs. Hem començat explicant com ens organitzarem en aquestes sessions així com les normes perquè tot funcioni. Hem presentat les cinc propostes d’aquesta setmana i hem acordat que dijous vinent les haurem de tenir totes fetes i documentades.

Les piràmides numèriques ja ens sonaven del curs passat, hem fet memòria i ràpidament ens hem posat a fer càlculs. Mentalment, amb els dits, amb material com els reglets… cadascú de nosaltres ha fet servir les seves estratègies per acabar resolent el repte sumant i, inclús, restant (tot i que no ens ho semblava). Amb el Kappla hem hagut de construir lliurement un petit edifici que fos estable i després l’hem representat en un paper sent fidels a les proporcions, la posició i quantitat de peces. Semblava fàcil…

El joc del Rusc i el joc del 5 no els coneixíem així que els hem explicat amb més deteniment. El joc del 5 ha estat fàcil d’entendre, hem hagut de buscar 5 paraules i escriure-les intentant no fer cap falta d’ortografia, per això, ens hem hagut d’ajudar entre nosaltres i no caure en trampes ja que algunes lletres ens enganyen. El joc del Rusc ha estat un gran descobriment, de 4 en 4 la Cristina ens ha anat ensenyant com es juga i, així, a partir d’ara ja podrem jugar sols i soles. Amb aquest joc aprenem a descomposar, sumar i restar, alhora que ens queda més clar allò de que un 11 no és un 1 i un 1… sinó que un 11 és un 10 i un 1. Per últim, també hem pogut jugar al dòmino, un joc que la majoria ja domina.

A banda de les habilitats i estratègies que anem reforçant i ampliant al llarg d’aquestes sessions, aquests moments ens ajuden a millorar la nostra autonomia i a aprendre a gestionar el nostre temps davant el treball. A l’acabar aquesta setmana, moltes Alícies van adonar-se que potser no havien treballat a un bon ritme ja que encara els quedaven moltes propostes per fer. Segur que això ens servirà d’ara en endavant!

Pocs dies després de començar aquest curs, el personatge que dona nom a la nostra classe ja formava part de les nostres converses. Entre tots i totes vam anar explicant les coses que sabíem sobre ella, algunes del cert i d’altres en forma d’hipòtesi doncs les havíem escoltat en algun lloc. Cada informació donada es basava en l’Alícia que Disney ha il·lustrat en les seves pel·lícules i contes, tots i totes donaven per fet que aquesta Alícia és “l’autèntica”.

Dies més tard, a l’arribada a la classe, deu il·lustracions ben diferents els esperaven. Uns minuts per observar-les de prop, per compartir impressions, per buscar similituds… “Aquesta és l’Alícia!”, diuen referint-se a la il·lustració de Disney. “Qui són les altres?”, preguntem. Alguns sospiten que hi ha dues nenes que també podrien ser l’Alícia, pel color del vestit i del cabell, perquè un conill l’acompanya… “Podria haver alguna Alícia més?”, ells i elles creuen que no, no poden ser-ho perquè l’Alícia és rossa, bonica i va ben vestida. Quina sorpresa quan vam descobrir que TOTES ho eren. Aprofitem aquesta activitat per parlar sobre il·lustradors i il·lustradores, de com s’inspiren a l’hora de crear un personatge, de com cadascú té un estil i del respecte per la seva feina. Després, ens convertim en il·lustradors/es per una estona i ens imaginem a la NOSTRA  Alícia per il·lustrar-la.

Aquesta setmana hem trobat una caixa força gran a la classe i a l’obrir-la hem descobert la col·lecció d’Alícies que diferents editorials han publicat i que l’escola ha anat adquirint al llarg dels anys. Hem volgut mirar-los en petit grup, hem trobat il·lustrades les Alícies que vam estar mirant dies enrere i ens ha sorprès la gran varietat que tenim! Tot seguit, hem començat a conèixer la història de l’Alícia llegint l’adaptació de l’editorial San Pablo amb il·lustracions de Manuela Adreani. Cada setmana anirem descobrint una mica més sobre la novel·la, la protagonista d’aquesta història així com d’altres curiositats!

Aquests dies mentre hem preparat l’aula i els materials que necessitem, hem pogut adonar-nos que podem estar tots i totes treballant fent coses diferents però que és molt important cuidar l’ambient per tal que totes les Alícies puguin treballar a gust.

Amb la finalitat d’incidir justament en aquest treball concentrat, en calma i autònom, hem proposat la creació d’un elefant de plastilina. A simple vista semblava difícil però seguint els passos indicats i utilitzant les eines i estratègies que ens proposaven, hem pogut atrevir-nos. Per moments alguna dificultat s’ha presentat; aquella forma que es resisteix, trobar l’equilibri entre algunes parts de l’elefant, aquella orella que torna a caure, trompes massa petites o massa grans… equilibris, pes, proporcions; conceptes que no verbalitzem però que es posen de manifest sobre la taula.

I un cop tenim els nostres elefants deixem anar la nostra imaginació i creativitat creant un suport per poder portar-lo cap a casa. Escenaris ben diversos han començat a prendre forma, ens els anem ensenyant i agafem idees, ens demanem ajuda i ens donem consells. El resultat: sessions de concentració i esforç compartit que ens demostren que amb calma tot acaba sortint!

Comencem un nou curs amb ganes de retrobar-nos, avancem una porta més pel passadís de dalt i ja som Alícies!  Aquest any ens acompanyen dos companys nous, en Liam i la Hanane que, com nosaltres, han arribat a la classe amb il·lusió i noves expectatives.

Aquests primers dies hem aprofitat per posar a punt l’aula així com el material que necessitarem al llarg del curs: pinces, llibretes, punts de llibre, carpetes,… També hem pensat entre tots i totes les responsabilitats que necessitem pel bon funcionament i organització de la nostra aula i hem consensuat quines seran les imprescindibles de dur a terme. Alhora hem trobat temps per pensar en nosaltres mateixos i en aquells aspectes que volem millorar formulant nous pròpòsits per aquest primer trimestre, això ens ha portat a parlar d’esforç i constància per aconseguir-ho.

Al llarg de l’estiu hem realitzat uns diaris que també estem compartint aquests dies. Per una banda, exposem el que hem fet fent memòria però ajudant-nos de fotografies i dibuixos, ens esforcem per fer-nos entendre i responem aquelles preguntes que ens van fent. Per una altra banda, treballem l’escolta activa mantenint l’atenció per escoltar tot el que els nostres companys i companyes van explicant-nos del seu temps d’estiu.