El cinema és una font d’inspiració i entreteniment però també és un gran recurs per trobar informació, comprendre-la i aprendre a través del llenguatge audiovisual. Aquesta setmana vam visualitzar plegats/es la pel·lícula “The Croods” a l’aula, una oportunitat més per poder entendre com vivien, pensaven i actuaven els homes i dones de la prehistòria.

Els Croods són una família que viuen al paleolític, amb ells hem rigut una bona estona, ens ha sorprés la seva manera de fer i d’entendre tot el que passa al seu voltant… però sobretot ens han ajudat a adonar-nos que en sabem molt de prehistòria al verbalitzar quins tipus d’homo eren els protagonistes i l’etapa on acaba la història! Un cop hem acabat de veure-la, hem conversat sobre tot el que hem vist i hem intentat entendre els seus compartaments veient com era de perillosa la seva època.

Una sessió més tard, hem fet tots/es junts un resum de la pel·lícula posant ordre a les idees. Prendre’ns un temps per pensar en allò més important, exposar-ho amb paraules de manera coherent, anar per ordre per tal de cuidar la lògica en l’argument de la història… No ha estat fàcil però si ho fem junts i ens ajudem ens acaba sortint. Després, a la llibreta, hem fet una creació de text individual respectant el que hem acordat en gran grup.

20210202_160941

20210202_154055

20210129_102054

20210126_151625

El passat divendres les Alícies vam posar-nos a la pell de petits Cromanyons i vam imaginar-nos que, aquella tarda, la sala d’arts escèniques era una cova. El primer que vam fer, després de posar-nos la bata, va ser agafar paper d’embalar marró i arrugar-lo per tal de simular les parets de la nostra caverna.

Tant als vídeos com als llibres i contes que hem anat remenant i veient aquestes darreres setmanes hem pogut observar que els nostres avantpassats deixaven la seva empremta i d’altres dibuixos a les parets de les seves coves. Gràcies a aquestes obres ara podem saber moltes coses sobre ells, com vivien, què caçaven, què pensaven… L’ART RUPESTRE ens ha donat molta informació!

I… com feien aquestes obres?… Amb el que tenien!

Nosaltres hem volgut posar en pràctica aquest art i ens hem hagut d’arremangar. Pols de carbó amb un morter, barreja de terra amb aigua, suc de fruits silvestres, una mica d’ou per fixar els materials a la paret,… i les nostres mans han començat a experimentar i dibuixar per deixar empremta.

“M’encantaria ser una nena de cromanyó!”, per a alguns de nosaltres l’experiència ha estat fantàstica, ens hem deixat portar i hem gaudit moltíssim. “Jo no podria viure a la prehistòria, no m’agrada anar tan brut i fer-ho tot amb les mans!”, a d’altres ens ha costat una mica més, això d’embrutar-nos constantment i no poder rentar-nos sovint les mans… no ens ha agradat massa però hem experimentat a la nostra manera.

20210129_160238

20210129_154615

20210129_154553

20210129_154459

20210129_153555

Les Alícies estem immerses en la prehistòria, és una etapa que ens fascina i traslladar-nos mentalment a aquella època ens costa ben poc!

Aquesta setmana hem escoltat un conte ben especial, “Crominyó” de Michel Gay. En Crominyó és un nen que viu en una cova amb la seva mare i la resta de la tribu, com és petit no pot anar a caçar i s’entreté a la cova amb el que pot mentre fa grans descobertes. La història del Crominyó ens ha encantat, ràpidament hem tingut clar en quina de les tres etapes l’ubicavem ja que al llarg del conte tenim moltes pistes que ens ajuden a saber-ho. Tant ens ha agradat que l’hem volgut escoltar una segona vegada! Però aquest segon cop ha estat explicat pel Dan, un voluntari molt valent que s’ha atrevit davant la classe a improvitzar en castellà aquesta història.

Els homes de Cromanyó vivien al PALEOLÍTIC, s’alimentaven de la caça que constantment buscaven, per això no sempre vivien al mateix lloc i no existien els pobles o les ciutats… Dels animals ho aprofitaven tot! Menjar, roba, eines… inclús amb les cues es feien pinzells!

Com sempre, després de les nostres vivències i descobertes a l’aula, les documentem a la llibreta per tal d’anar construint el nostre projecte. Documentar allò que anem aprenent ens agrada molt i ho fem de maneres diferents, així aprenem a comunicar-nos, adquirim estratègies noves per tal de deixar constància del nostre procés d’aprenentatge alhora que donem valor a tot el que junts construïm.

20210122_101538

20210122_101626

20210122_101739

20210121_161425

20210121_155155

crominyo

Aquesta setmana les Alícies hem reprès el nostre projecte “Temps era temps” i ho hem fet amb una conversa davant el mural amb la nostra xarxa de coneixments per recordar quines eren les nostres preguntes.

Tot va començar amb la lectura de l’Alícia i amb el personatge del Dodo, ho tenim molt clar! Els animals extingits i el fer una recerca sobre aquests mitjançant una fitxa tècnica ens va portar a parlar de moltes coses i molt diferents entre elles: llocs de procedència, classificació d’animals, dates i números molts grans, avantpassats, etapes de la història,…

Parlant ens adonem que el nostre projecte comença a decantar-se cap a una de les preguntes que teníem inicialment “Les persones són una evolució dels cavernícoles?”, una pregunta que ja té resposta! A finals del primer trimestre vam fer recerca sobre els cavernícoles i gràcies al Pol vam descobrir que aquesta paraula feia referència als cavernícoles com a personatges populars de pel·lícules i contes, una paraula que ens recorda a “caverna” o “cova”. Així doncs… la nostra resposta és “no”, nosaltres no són una evolució dels cavernícoles sinó que ho som dels “primers homes”! I és clar… quan parlem de primers homes parlem d’una llista molt llarga d’“Homo” que entre tots hem anat trobant i que ara caldrà endreçar. Paral·lelament també hem descobert la paraula “prehistòria” i “història”, i hem començat a crear una linia del temps per poder situar-nos cronològicament avui però també als nostres avantpassats. Entendre el pas del temps no és pas fàcil però estem segurs que aquesta corda que ja tenim penjada a la classe ens ajudarà!

I a mesura que avancem en la nostra conversa, una nova pregunta sorgeix! Però, “què és el temps?”. Costa trobar les paraules exactes però comencem a anomenar objectes del dia a dia que ens ajuden a mesurar-lo: rellotges, calendaris, linia del temps… I també paraules com: segons, dies, anys, hores, minuts, setmanes, mesos, passat, present, futur… una mica, molt, poc, bastant… La Gina ens diu que “Hi ha un temps per a tot!” i ens ho anotem! També observem que totes les paraules que hem dit no sempre poden mesurar-se, “Quant és molt? Quant és poc?”…

El nostre projecte continua i avança a bon ritme, ja ho veieu! 

20210114_160106

20210114_155906

20210114_154816

A mesura que les Alícies hem anat descobrint animals extingits noves paraules han sorgit. Mamífers, insectes, réptils, aus, amfibis, peixos… són les més repetides. Sabem que és una manera de classificar-los, ara bé… que tenen en comú cada un d’aquests grups i en què es diferencien dels altres?

Per grups hem analitzat alguns dels animals que varem trobar setmanes enrera i els hem classificat al grup que hem pensat més adient. Després hem mostrat als altres la nostra classificació i hem pogut debatre entre tots i totes si calia fer algun canvi. Ens adonem que el medi on viuen o la velocitat a la que es desplacen no són característiques definitives per decidir a quin grup pertanyen sinó que cal pensar en moltes altres peculiaritats: posen ous o neixen de la panxa de la femella, com tenen el cos (pell, plomes, escates…), com respiren,…

De moment hem deixat la classificació penjada en un racó de la classe amb alguns dubtes que caldrà investigar…

20201204_162205

20201204_161846

20201204_161420

20201204_153722

20201204_153359

20201204_153153

20201203_161354

20201203_161117