Des d’inici de curs ens hem anomenat Rovellons. Sabem que aquest és el nom del protagonista principal de la història, però la veritat és que fins aquest punt del relat del llibre l’animaló encara no té un nom propi i només es coneix com a gosset.

Els noms propis solen tenir una història al darrere. Potser ens els posen per tradició familiar, perquè a algun dels nostre pares o familiars els agradava, o per raons relacionades amb el seu significat.

En Llisot havia tingut una idea. Aquell gosset havia desenterrat tot de bolets… Doncs aquest menut seria un gos rovelloner.

Descobrim així el perquè del nom del gosset: és un gran buscador de rovellons.

Aquesta descoberta ens anima a parlar de bolets. Iniciem una conversa i sorgeixen noms de diferents tipus de bolets, amb descripcions sobre el seu color, forma i hàbitat. A més, els diferenciem entre bolets comestibles i tòxics.

Alguns alumnes són autèntics experts en la cerca de bolets i durant la seva temporada, sovint surten amb la seva família per omplir-ne el cistell. Ens ho explicaven en les converses del cap de setmana del primer trimestre, i ara, recuperen aquests records per compartir-los novament.

Més endavant, ens centrem únicament en el bolet protagonista de la rovellonada que desenterra el gosset: el rovelló. Observem imatges a la pantalla de l’aula sobre la seva forma, les parts i els colors. Després, dibuixem rovellons i els pintem amb ceres toves. Amb la suma de tots els nostres dibuixos de bolets, creem la segona rovellonera que troba el Rovelló, i que també serà la següent pàgina del nostre àlbum.

En Llisot treballava dins les terres del mas de la família dels seus oncles.

El mas havia estat, molts anys endarrere, una masia senyorívola, i encara s’hi veien les grans finestres, i el portal adovellat, i les pedres ben tallades de la façana.

A través de la lectura ens apareixen els conceptes de mas i masia. La visualització del primer capítol de la sèrie també ens ha proporcionat algunes pistes sobre el significat d’aquestes paraules. De seguida, ens queda clar que la masia representa la “casa” on viuen les persones, mentre que el mas es refereix a “la terra que envolta la masia”. 

Ens preguntem què pot haver-hi dins d’aquestes terres, dins del mas i amb les aportacions de tots els rovellons fem un bon llistat d’hipòtesis. Les vivències i experiències d’alguns companys de l’aula ens enriqueixen i ens ajuden a resoldre algunes preguntes i dubtes. Hi ha algun rovelló que ens explica com és la masia d’un familiar o d’algun veí, la qual cosa ens permet excloure algunes idees errònies. 

De moment, la major part de la informació que hem recopilat i que considerem vàlida són idees que haurem de verificar. Per tal de plasmar-ho, decidim representar-ho en un dibuix.

L’estada en el camp d’aprenentatge es converteix en un autèntic viatge al mas de la família del Llisot. Els Rovellons, amb la nostra imaginació, connectem ràpidament les experiències d’aquests tres dies amb les idees que havíem compartit prèviament sobre el mas i la masia.

A Juneda no hi havia cap masia, però ben a prop hi havia un hort. Allí vam preparar la terra, posant-li fems, vam remoure-la amb l’aixolí i vam desherbar. També vam fer planter i, a més, vam collir enciams que van acompanyar la truita del sopar.

A Juneda hi havia un estable i un galliner, vaques, cabres, cavalls, ovelles i gallines. Vam munyir vaques i vam collir els ous del galliner, i tant la llet com els ous van ser part essencial dels nostres esmorzars i sopar. 

En el nostre temps d’esbarjo, jugàvem en un “petit bosc”. Un espai com podia ser on es va perdre el gosset o fins i tot, on va trobar la rovellonera. 

I la farina que vam utilitzar per elaborar el nostre pa? Segur que venia dels camps del voltant, tal com es feia en un mas tradicional.

.

I és a partir d’aquestes vivències, que omplim el nostre mas de paraules plenes de significat, records, aventures, i relats que, tot i ser d’un passat molt proper, continuen provocant-nos somriures