Crear una maqueta no és tan fàcil com sembla. Durant diverses setmanes, hem estat treballant en equip per dissenyar, construir i decorar-la.
Primer de tot, vam fer una pluja d’idees de com volíem que fos la maqueta i quin material necessitaríem. Partint del dibuix fet en sessions anteriors, vam decidir que volíem la carpa amb la base circular i el sostre triangular. Això ens ha permès treballar diferents formes geomètriques, tant en pla com en volum.
Un cop decidida la forma, vam debatre els materials que necessitàvem per construir-la. Voltant per l’escola, vam trobar una galleda que ens serviria de base i a l’aula de material vam trobar teles, pals, pintura i tot el que necessitàvem per fer-la. També vam escollir una roba platejada per la bandera del circ, que no pot faltar a la nostra carpa (hem aprofitat per treballar la seva forma triangular).
Després de molts debats i votacions, la idea final va ser fer una carpa a ratlles, de color rosa i blau, amb la bandera platejada al capdamunt, perquè tothom pogués veure-la des de lluny. Però ens va sorgir un dubte, com havíem de col·locar el sostre per a que tingués forma triangular i s’aguantés. Vam fer proves amb els pals i amb la plastilina, però no era un sostre ferm, pel que vam decidir fer una base amb cartolina i engantxar els pals a sobre.
Però una carpa sola no ens agradava i, per aquest motiu, vam decidir fer personatges del circ per ambientar-la. Un circ és viu i no hi poden faltar els equilibristes, les ballarines, els pallassos, els mags i un flamant presentador.
Amb molta il·lusió i paciència, hem estat dies muntant la maqueta. Entre cartó, plastilina, cola i pintura, ens hem ajudat, hem col·laborat i hem treballat en equip. El resultat és un reflex de la nostra creativitat i esforç.
As you know, this course we are learning a lot about how to write our own stories. We learned the characteristics of the plot and which were the most traditional characters. We even designed our own character in English!
We drew, named and described our characters on a Role Card. With all the cards finished it was time to use them! We used the cards to play and practise vocabulary that is very useful when we meet other people but that we rarely use because… we know each other very well! It was very fun to talk to the class mates and discover their funny names.
To continue exploiting our creativity, we created our own stories in English. Well, with the help of some dices and a template, luck decided the scene, time and characters for a future story for which we already drew a picture. . An easy way to practise reading skills and give ideas for writing.
“L’univers sencer està contingut en una flor. Només cal saber mirar-la.”, Thich Nhat Hanh.
Continuem treballant en la reconstrucció del nostre jardí i ens centrem en una de les idees més clares que teníem des d’un inici: plantar flors. Pensar en quines plantar és difícil, entenem que cal ser una mica experts, per això decidim que caldrà assessorar-nos per les persones que en saben. Programem una sortida al Viver del Rec i, prèviament, pensem en quins detalls i aspectes caldrà compartir perquè puguin recomanar-nos unes flors o unes altres.
“Caldrà dir que som una escola i que hi ha nens petits així que no volem plantes que punxin”, “Com els cactus o les roses!”, “També hem de dir quins arbres tenim per si podem plantar a prop les flors”, “I si necessiten molt sol, aigua…” “També necessitem arbustos per separar el sorral del jardí!”…
Arriba el divendres i, abans de sortir, la Lídia ens comparteix el pressupost que tenim, uns 50€. Després, sortim caminant puntualment direcció el Viver. Decidim anar pel camí del Rec i, mentre anem passejant, anem reconeixent diferents arbres i anem descobrint-ne d’altres. Quin goig i satisfacció adonar-nos del que anem aprenent!
Arribem a la botiga i fem una fila d’un en un, els passadissos són estrets i trobem plantes i flors per tot arreu. Passegem observant amb deteniment les flors, els seus colors i formes, alhora que anem ensumant olors agradables que ens encisen. De tant en tant parem, algunes Alícies volen compartir quina flor han vist, flors que ens criden l’atenció inclús pel seu nom! Però també ens anem fixant en els preus, ja que hem sortit amb un pressupost que no podem passar.
L’Eva ens rep i atén amablement, compartim amb ella els aspectes importants que a l’escola havíem acordat, i ella se situa ràpidament. Ens explica que ara mateix al Viver trobem sobretot flors de temporada, és a dir, flors que es planten a la primavera i que poden viure fins a finals de l’estiu. Precisament, ens recomana pel nostre jardí plantar dos cops a l’any; per tardor i per primavera, i ens explica el perquè: les flors tenen un cicle de vida. Això del cicle ens recorda precisament a tot el que hem treballat a la classe, i ho entenem perfectament. Aquesta recomanació de l’Eva ens l’anotem, creiem que ens servirà pel futur del nostre jardí. Algunes Alícies pregunten per dues de les flors que més ens han cridat l’atenció: les petúnies i les caputxines. Ella ens respon que són perfectes pel nostre jardí, la caputxina s’escamparà si li deixem espai, i les petúnies volen sobretot molt sol. Ho tenim decidit: comprarem caputxines i petúnies! Els més ràpids amb el càlcul mental de seguida calculen quant ens gastarem si comprem dues caputxines i quatre petúnies, i ho tirem endavant ja que no ens passem del pressupost.
Aprofitem també la visita al Viver per comprar els arbustos i tornem a deixar-nos assessorar. Per l’espai que tenim, l’Eva ens recomana els Evonimus, en té de diferents espècies així que dediquem uns minuts a mirar-los bé per posar-nos d’acord. Algunes Alícies trobem bons arguments per convèncer als altres i, finalment, no ens costa gaire posar-nos d’acord. Comprarem tres arbustos de dos tipus diferents, així podrem tenir més varietat al nostre jardí. Feta la compra, l’Eva ens fa la factura i la Lídia la paga. A l’escola acabarem de fer els càlculs, però sembla que ens hem passat una mica del pressupost…
Tornem cap a l’escola portant les flors entre tots i totes, vigilant a cada pas perquè arribin intactes. Els arbustos els anirem a buscar en cotxe, pesen massa per carregar-los. Un cop arribem al Marta Mata decidim trasplantar-les a la tarda, no podem esperar fins dilluns per fer aquesta tasca important.
A la tarda, el primer que fem és decidir on plantar les flors i, decidit l’espai, passem a enriquir la terra del jardí amb terra nova i nutrients. Reguem la terra per estovar-la, cavem amb les aixades, tirem compost i barregem les terres. Amb el plantador marquem on fer el forat per trasplantar i anem fent-lo fins a comprovar que les arrels de les flors hi caben bé. Pressionem una mica alhora que repartim bé la terra, després reguem generosament la terra del voltant. És important que l’aigua caigui a la terra i no damunt les fulles i els pètals, ja que el sol podria cremar-les en evaporar l’aigua. Un cop trasplantades totes les flors, mirem orgullosos el nostre jardinet alhora que olorem una flaira diferent, l’olor de les flors i la terra humida ens encanta!
“Los probióticos son microorganismos que, cuando se consumen en cantidades adecuadas, ofrecen beneficios para la salud como mejorar la digestión, fortalecer el sistema inmunológico y ayudar a prevenir enfermedades”, Organización Mundial de la Salud (OMS).
Fa unes setmanes, l’Anna de l’aula dels Petits Prínceps, que ja ens coneix a nosaltres i el projecte que tenim entre mans, va portar-nos a la classe dos pots de vidre amb un líquid a l’interior. Sospitàvem que era quefir, fa setmanes que anem demanant poder-ne fer i tastar-lo!
L’Anna ens ensenya el primer pot i ens explica que és beguda de quefir, està fet per ella a casa seva i ens ofereix poder-lo tastar si volem. Ens adverteix que el gust és ben diferent de la beguda que trobem als supermercats, ja que aquest no porta cap mena d’additius ni sucre. De mica en mica, anem animant-nos a provar-lo cadascú amb la seva cullera, i també de mica en mica anem observant les cares que tots anem posant en notar el gust àcid a la boca. Alguns Quefirs comenten que els agrada, d’altres no tant.
Després, l’Anna ens mostra el següent pot i ens explica que dins trobem el quefir, el fong. Parlem sobre aquests éssers vius curiosos i busquem d’altres exemples que podem trobar a la natura, però també a la cuina. El quefir, igual que la resta d’éssers vius, necessita respirar i per això el pot no té tapa. També s’alimenta, i ho fa del sucre que té la llet. Alhora que s’alimenta, la llet fermenta, que és una reacció química, i passades 24 hores obtenim una beguda probiòtica a la que anomenem beguda de quefir. Per tal d’entendre-ho una mica millor, realitzem pas a pas tot el procés:
Preparem un bol, una cullera i un colador per colar el quefir de la beguda. (Important! No podem utilitzar res metàl·lic perquè el fong podria morir.)
Aboquem la mescla del pot dins el colador i ens ajudem amb la cullera per anar colant la beguda.
Al bol anem observant com cau la beguda de quefir, al colador va quedant el quefir (fong).
Quan tot està colat, retirem el bol. En l’interior del bol trobem la beguda que ens beurem, però abans haurà de reposar durant 24 hores a la nevera.
Al colador posem aigua embotellada al fong per netejar-lo.
En un pot net i sec, aboquem el fong que ja és net. Cobrim amb llet el fong i, sense tapar-ho, busquem un lloc sec i fosc per deixar-lo fermentar durant 24 hores.
Tastar el quefir i poder conèixer el procés que hem de seguir per obtenir-ho, ens ha agradat molt. A més a més, hem après noves paraules com fermentar o probiòtic. És precisament aquesta última la que engega una nova conversa a l’aula, i decidim buscar què vol dir. En una documentació trobem “Els probiòtics ens ajuden a cuidar la microbiota intestinal”. La paraula microbiota no ens sona gaire, però intestinal ens recorda a “intestins”, uns dels òrgans de l’aparell digestiu. La Cristina ens ensenya un llibre que explica què és la microbiota de manera amena, descobrim què són els microorganismes que viuen dins els intestins i que ens ajuden en la digestió, són microorganismes bons i necessaris, per això és important cuidar-los alimentant-nos bé.
Aquest dijous al matí, les Alícies i els Rovellons ha participat en una Jornada Esportiva. Ha estat un matí ple d’activitat, rialles i, sobretot, molta esportivitat!
Durant la jornada, els infants han pogut gaudir d’un ampli ventall de propostes esportives i jocs diversos. Alguns han estat tot un descobriment, com el Mazaball, els relleus cooperatius, el freesbe o l’acrosport, i d’altres més coneguts, com el paracaigudes o el joc de “Policies i lladres”.
Hem continuat treballant en la mateixa línia que a les sessions d’Educació Física, posant èmfasi en el respecte a les normes, la cooperació i el gaudi compartit. A més, hem tingut l’oportunitat de compartir l’experiència amb infants d’altres escoles, fet que ha enriquit encara més la jornada.
Continuem fent camí perquè l’activitat física sigui una eina de creixement, convivència i aprenentatge per a tothom.
Som a les acaballes de maig, a les portes de finals de curs. Tot allò que un dia vam començar amb la il.lusió d’engegar plegats i compartir-ne aprenentatge ja ha arribat al seu punt més àlgid i ara, cal fer-ne endreça, parar i reflexionar. És moment de pensar tot el què ha passat, tot el què hem fet i què n’hem après.
Això passa en cada projecte que hem preparat i, en el nostre cas en el projecte d’aula 50/50 A tota veu! (projecte que fusiona l’estalvi energètic i el recurs comunicatiu de la ràdio) i en el projecte de comunitat Maquinant!.
Partim de converses per recordar plegats els camins que hem seguit, ordenem les experiències en el temps i veiem com han anat avançant i creixent. De les converses passem als petits textos i cadascú s’ocupa i es preocupa d’explicar part d’algun petit procés. Tot plegat ens ajuda a prendre consciència de la feinada feta i ens prepara per poder-nos explicar, davant dels altres companys o adults. Ens fem guions, els passem a net amb els chromebooks i preparem algunes presentacions de suport amb el Canva, que ja el dominem força.
Els tancaments són grans oportunitats per Repensar, lligar bé la feina per acabar-la d’entendre i interioritzar-la!
La sobreinformació, l’autoexigència, l’excés d’estímuls en tot moment… L’estil de vida que avui ens envolta ens arrossega cap a una situació d’esgotament mental i físic. Vivim com si estiguessim fugint, amb el cos i la ment en alerta permanent, i si no hi posem remei, podem acabar amb l’estrès crònic, del que tant se’n parla.
Amb la descoberta del grounding ens connectem. És senzill i gratis, potser per això no ho practiquem prou. Però avui, després d’una bona estona de provar els canvis de marxes amb les bicicletes, amunt i avall, ens hem aturat per connectar-nos a la natura.
Amb els peus descalços sobre l’herba fresca, hem posat atenció als nostres sentits i hem enregistrat el que la vista, el tacte, l’oïda, l’olfacte i el gust recullen per informar-nos sobre el món que ens envolta. Hem descobert el que senten els nostres peus sobre l’herba, la terra o la pedra. I hem respirat conscientment!!!
Cuidar la salut també és connectar-nos a la natura. Recordem-ho, és senzill i gratis, ho hem de practicar més.
Abans d’anar a demanar els diners a la Lídia, necessitem calcular quants necessitarem per poder posar el saltador al pati. D’una banda sabem que el transport del pneumàtic ens costarà 40€ i el saltador que hem de posar a dins 100€.
Un Tabaluga ens diu ràpidament la suma, però els hi preguntem com podem verificar que la resposta sigui correcta. Un Pinotxo diu que podem comptar 40 peces, després 100, ajuntar-les i després tornar a comptar.
Doncs així ho fem per poder verificar el resultat, anem comptant les quantitats i després de posar-les totes juntes tornem a comptar. Finalment ens surten 140 peces com ja ens havia dit un infant.
A l’hora d’escriure el 140 a la pissarra posen 10040, i no tots els infants l’acaben de veure gaire bé. Per tal de comprovar que no ens equivoquem anem a demanar ajut als més grans de l’escola per tal que ens puguin confirmar aquesta xifra.
Quan els infants més grans veuen el número ens expliquen que el resultat és correcta, però que no l’hem escrit bé. Els més grans s’esforcen per poder-nos explicar com sumen ells i que passa amb els dos zeros del 100, que ens diuen que són invisibles. Ens parlen d’unitats, desenes i centenes i ens diuen que l’1 ja fa de 100.
Un cop tenim més clar que el 140 no porta cap zero pel mig, anem a buscar a la Lídia per demanar-li els diners per comprar. La Lídia ens comenta que ara ja estem a final de curs i l’escola no disposa d’aquests diners, però que pel proper curs ja ho tindrà en compte en el pressupost i ens donarà els diners per poder comprar-ho tot. Ens comenta que perquè no s’oblidi li fem una nota que la guardarà al seu ordinador. Doncs dit i fet, tornem a l’aula i li escrivim una nota que un cop acabada, li anem a penjar a la pantalla del seu ordinador.
Podeu trobar més fotografies a la carpeta 23 del nostre projecte.
Continuem treballant per aconseguir crear la nostra obra d’art de dos metres!
Després de les vacances, per fi ha arribat el moment més esperat de tot el curs: pintar els nostres autoretrats al llenç, inspirats en l’artista robòtica AI-DA. Amb vuit llenços preparats i molta il·lusió,… Llegeix més»
Un cop tenim la maqueta finalitzada i ja tenim ben clares totes les instal·lacions que tenim en el nostre pati i on estan col.locades, arriba el moment de decidir on posarem el pneumàtic que farà de saltador.
Anem al pati de sorra amb el cercle que vam dibuixar, ja fa unes quantes setmanes, que representa el pneumàtic que volem posar de saltador.
Observem detingudament tots els espais que tenim i anem col·locant el cercle en diferents zones. Quan l’anem posant , ens fixem si és un bon lloc. Veiem que hi ha molts espais, que tot i que el pneumàtic pot cabre, pot o bé molestar l’entrada al pati o pot ser una mica perillós perquè queda massa a prop d’alguna instal.lació, i si saltem molt fort i caiem ens podríem fer mal.
Finalment trobem un espai entre dos arbres que creiem que és el millor, ja que no molesta per córrer, no està a prop de cap instal·lació que ens pugui molestar i no està al mig del pas.
Tornem a la classe i posem un pneumàtic gran fet amb plastilina negra, i el col·loquem en el lloc que hem decidit a la nostra maqueta del pati.
Podeu trobar més fotografies a la carpeta 22 del nostre projecte.
