FEM UN LLISTAT

Mireia Puig02/02/24  

Per tal de no oblidar-nos de tot el què hem de preparar per quan tornin a venir els nois i noies de l’escola Àuria, decidim fer un llistat de les tres coses que ens han dit que hem de tenir a punt per començar a engegar l’hort urbà.

Col·loquem un full a la pissarra i d’un en un sortim a escriure una lletra. Per saber quina lletra hem d’escriure anem descodificant mica en mica els sons de les paraules. Els i les Patufetes comencen a mostrar molt interès pel món de les lletres i ja se n’adonen que és molt important aprendre-les per poder-nos comunicar.

Per tal que puguin escriure bé la lletra anem posant les lletres magnètiques perquè els serveixi de model.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 3 del projecte de l’hort urbà.

LES TRES BESSONES A LA SELVA D’ASFALT

Mireia Puig02/02/24  

Des del servei de Trànsit ens passen el vídeo “Les tres bessones a la selva d’asfalt” que està format per un recull d’històries on les tres bessones li expliquen en Tarzan com ha d’anar pel carrer.

Mirem les diferents històries i els Patufets i Patufetes van comentant allò que veuen que fan bé, i també allò que en Tarzan fa una miqueta malament.

Per finalitzar el vídeo mirem un seguit de seqüències on hem d’esbrinar que és allò que no fan correctament els personatges.  Els nens i nenes veuen ràpidament a aquell que passa pel pas de vianants sense mirar, qui creua quan té el semàfor vermell i també se n’adonen que un dels personatges va corrent per la vorera.

Els i les Patufetes comencen a interioritzar de manera molt correcta les normes de com anar pel carrer.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 19 del projecte.

UN PAS DE VIANANTS GROC

Mireia Puig02/02/24  

El passat divendres, quan tornàvem del museu de la Pell, els i les Patufetes van veure que hi havia un pas de vianants de color groc i els va cridar molt l’atenció.

El dilluns, a la classe en vam tornar a parlar i com que no teníem molt clar perquè era groc, els Patufets van dir que li havíem de preguntar a la Cristina.

Aquest cop, en comptes d’escriure una carta, vam fer servir les noves tecnologies, i li vam enviar un correu electrònic.

D’un en un anem passant per l’ordinador i busquem en el teclat la lletra que ens toca escriure. Mica  en mica aconseguim redactar el correu i li enviem, esperant que ens respongui el més aviat possible, per treure’ns el dubte de perquè era el pas de vianants groc.

La Cristina ens contesta el correu electrònic i ens diu que el pas de vianants que vam veure era groc perquè estaven fent obres i els pinten grocs per avisar-nos i que anem en compte, i també perquè són provisionals, no saben on els posaran quan acabin l’obra.

La Cristina ens envia dues fotografies de dos passos de vianants que tampoc són blancs. Un és de colors i l’altre blanc i vermell, i  ens indiquen que en aquella zona s’ha de vigilar perquè pot haver-hi una escola, un parc… i els cotxes  han d’anar més en compte perquè hi ha més gent.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 17 del projecte.

BENVINGUTS I BENVIGUDES PATUFETS AL GRUP DEL TRES EN RATLLA

Toni Ruiz02/02/24  

Aquesta setmana s’han incorporat al nostre grup de Projecte de Comunitat un Patufet i tres Patufetes! Ha estat una gran oportunitat per fer un repàs de tot el que hem treballat durant el primer trimestre i que necessitàvem recordar després de tants dies sense trobar-nos. També hem fet memòria de tot el que vam viure el passat divendres a la sortida al Museu de la Pell, on vam veure una exposició de jocs de l’època romana i un vídeo de com vivien els romans, i on també vam poder jugar a jocs de sempre com “Estirar la corda”, “Encistellar nous” i “La gallina cega”. Hem triat el que més ens va agradar o el que vam descobrir durant la sortida i hem fet un dibuix inicial d’aquesta nova etapa del projecte.

Tot i això, no oblidem quin és l’objectiu d’aquest grup, construir un tres en ratlla gegant pel nostre pati. Ara hem de continuar fent memòria i posar als i les Patufetes al dia, per tal de fer realitat el nostre propòsit.

Podeu veure més fotografies a la web de l’escola.

NATURALMENT

Ivet Dominguez02/02/24  

Aquesta setmana hem fet la primera sortida, amb Aires de bosc, encarada principalment a la investigació i aprenentatge, estant en contacte directe amb la natura. Abans de sortir de l’escola hem presentat els materials per anar-nos construint el nostre Diario de naturaleza i ens hem organitzat. En cada sortida tindrem un full de ruta, un planing d’activitats a seguir al llarg de la jornada. En aquest cas hem aprofitat la natura per Llegir al parc fluvial (sensacions i emocions al respecte),  buscar i dibuixar les 9 formes que hem descobert de la naturalesa i representar l’espai real de la nostra habitació utilitzant materials naturals, amb la cinta mètrica.

Però aquestes tan sols són les activitats prèviament planificades, ja que també hem conversat, i molt, sobre la temperatura exterior, el nostre clima i la influència del mar Mediterrani, els pigments naturals, el funcionament del nostre cervell, la importància del fred per enfortir el nostre cos, els mestres d’abans i els d’ara…

Naturalment tot és possible i encara més real si ens atrevim a traspassar parets!

Aquí teniu recollides algunes de les seves impressions…

El dia 31 de Gener vam començar a la classe i ens van donar el nostre diario de naturaleza. Després ens van donar un paper amb una frase que posava ‘’El cerebro se inventó para salir de casa y la memoria para volver’’ llavors vam orgànicar el diari de naturaleza. Vam anar al parc fluvial i quan vam arribar vam esmorzar llavors vam fer una mica de lectura de Matilda, les persones que acabaven de llegir estaven fent una mini conversa del que vam entendre i cada vegada se unia més gent. Vam acabar parlant sobre els mestres d’abans i d’ara comparan com eren, com ensenyaven, com respectaven i més. Després ens vam ficar una mica al bosc per buscar 9 formes geomètriques perquè les teníem que dibuixar i fixar-nos en els detalls de la natura. Jo estava anant amb la Aitana i totes dos vam trobar les 9 formes només que la Hélice ens va costar molt. Per últim després de dinar vam representar la nostra habitació perquè a casa vam mesurar i buscar els m2, llavors jo vaig ajudar a la Nayara vam fer la seva habitació i quan vam acabar de fer-la amb pals i pedres voliem fer la meva però no ens va donar temps. Jo el que penso és que vam fer molt matemàtica, en va agradar. ALÍCIA

El dimecres dia 31/01/2024 vam fer una sortida nomes les Matildes. Primer a la classe vam preparar el nostre “diario de naturaleza”. Un cop a punt vam anar tirant cap a el Parc Fluvial. Allà vam esmorzar i vam tenir una llarga conversa sobre la nostra addicció als aires condicionats. Dins d’aquesta conversa vam parlar dels paÏsos nòrdics i de que nosaltres estem acostumats a tenir escalfor a casa, llavors també va sortir el tema de les dutxes i jo vaig dir que dutxar-nos amb aigua freda reforça el nostra sistema inmunològic.

Tot seguit vam llegir un capítol de Matílda, i després vam conversar sobre el que havíem llegit i sobre els professors d’abans i els professors d’ara. Sobre aquesta conversa puc dir que vam estar parlant de que la directora de Matílda és dolenta i que no està bé picar i/o tractar malament als teus alumnes. No només vam parlar d’això, sinó també de com s’ha d’actuar davant d’una situació com aquesta. Ara recordo que també vam parlar de com havien evoluciunat cap a millor.  Després ens vam endinsar a un bosc, i allà vam fer la primera activitat del “diario de naturaleza”, es tractava de dibuixar formas de la naturaleza. A mi aquesta feina em va costar però la forma que més em va costar va ser la hélice. Després d’una estona vam anar al parc de la tirolina del Parc Fluvial, i allà vam dinar i jugar. Llavors després vam fer la última activitat del dia, havíem de representar els metres quadrats de la nostra habitació a la natura. Jo vaig tenir un dilema perquè la meva habitació media 9,46 metres quadrats i no sabia que fer amb el 46. Un cop ho vam arrodonir vaig tenir un nou problema. Al final em vaig adonar de que el 46 era important perquè la meva habitació no era quadrada.

Per tenir aquest dia tan meravellós al principi del matí vam llegir una frase que ens va ajudar molt, aquí la teniu una frase molt inspiradora:” El cerebro se inventó para salir de casa y la memória para volver a casa” Jorge Wagensberg. AROA

Primer ens van donar un full on hi havia un poema que deia: El cerebro sirve para salir de casa i la memoria para volver a casa. Vam fer una conversa sobre el cervell i vam sortir de l’escola i vam anar al parc fluvial. Vam  esmorzar i vam fer lectura de Matilda i vam fer una gran conversa. Després vam anar a un bosc a buscar “FORMAS DE LA NATURALEZA” i les vam dibuixar. Quan tots havíem acabat vam anar al parc del parc fluvial a menjar, a jugar i fer un altra feina “ELS M2 QUADRATS DE LA MEVA HABITACIÓ” que es tracta de fer la nostra habitació al terra del parc fluvial i ens va faltar una activitat que es deia juguem amb fulards. Per últim bui dir que el dia a sigut molt mogut. ERIK

El dia 31 de gener vam anar a fer “classes” al parc fluvial bé, a l’entorn del bosc. Quan estavem a classe ens vam quedar parlant del cervell perquè vam llegir una frase que diu “El cerebro se inventó para salir de casa y la memoria para volver a casa”. També vam estrenar el diari de naturalesa per primera vegada.  Quan vam sortir vam caminar hasta el parc fluvial. Vam arribar i vam esmorzar. Quan vam finalitzar teniam que llegir la Matilda però algú de la classe va dir ”Aquí on esta la calefacció?.” Vam parlar de les temperatures, dels països fora d’europa o dins d’europa, de mestres d’abans i ara… Quan vam finalitzar de llegir vam anar a un lloc a fer les formes de la natura, jo i més gent vam pujar a un lloc molt alt i per últim quan ja vam finalitzar de fer les formes vam representar l’espai de la nostra habitació, teniem que mirar totes les habitacions però no ens va donar temps a mirar totes. PAULA MONTORO

L’EDAT MITJANA VA DURAR UN MIL·LENNI

Cristina Vargas02/02/24  

La nostra curiositat per saber les dates de l’edat mitjana provoca que a la classe aparegui el llibre “Un poble en temps del romànic”. En la introducció trobem paraules importants i comencem a trobar respostes a les nostres preguntes.

“L’edat mitjana va abastar un període d’un mil·lenni.”

Aquesta paraula ens torna a connectar amb el temps i amb la línia que vam construir a partir de les centenes per simular els segles. Mil·lenni ens ho posa més fàcil, ràpidament pensem amb el mil, i molts de nosaltres comencem a calcular quants segles hi ha dins d’un període de mil anys. Alguns arribem a través del càlcul mental i d’altres necessitem mirar la línia per tenir referents visuals. Finalment, coincidim que un mil·lenni són deu segles! Mirem la línia del temps, visualitzem els deu segles i ens atrevim a fer algunes hipòtesi sobre en quin segle devia començar i acabar… arribem a la conclusió que l’edat mitjana va durar molt de temps!

Després vam mirar i escoltar un vídeo que ens explicava els anys concrets quan es considera que va començar i acabar l’etapa treballada.

“Comença al segle V l’any 476 amb la caiguda de l’imperi romà i acaba al segle XV l’any 1492 amb el descobriment d’Amèrica.”

En escoltar els anys ràpidament tornem a la línia del temps i els busquem per assenyalar-los. Ara sí, ara ja sabem quant temps va durar l’edat mitjana i quins anys eren. La nostra conversa se centra després a entendre “la caiguda de l’imperi romà”, alguns recordem els romans per còmics o pel·lícules i compartim alguns detalls sobre aquest poble com que van ser molt poderosos. Intuïm que al 476 van perdre tot el poder i van sorgir altres pobles. El descobriment d’Amèrica ens sona una mica més, n’hem sentit parlar a casa i també a molts llibres. El vídeo també comenta que l’edat mitjana finalitza amb el descobriment de la impremta i llavors recordem que el grup del Jordi es diuen així. A la gran majoria se’ns il·luminen els ulls! “La impremta va ser inventada a l’edat mitjana!”. Potser la Sínia també, però ho haurem d’investigar i això ho deixem per un altre dia.

Un altre aspecte que ens va sobtar bastant va ser veure anys difícils de recordar, per què no van triar el 400 i el 1500 per exemple! La practicitat sembla que hauria de ser més valorada, però ens adonem que el canvi d’etapa el marca un fet important i no pas l’any que passa, els fets importants en la història han provocat canvis a diferents nivells i això és el que permet que les persones i la nostra manera de viure evolucioni.

I és aquí on tornem a veure el vídeo per descobrir com vivien les persones en l’edat mitjana i com s’organitzava la societat. Descobrim la paraula Feudalisme i la jerarquia entre les persones d’aquella època. Algunes figures les coneixem gràcies a les sortides que hem fet aquests dies o a llibres i pel·lícules que veiem, però moltes altres són noves completament. Parlem de poder, de drets, de dignitat… i ens adonem de la sort que tenim al segle XXI si ens comparem amb les persones que van viure en l’època medieval.

 

REPTE BTT DE 6È: PRESENTEM EL REPTE I PRIMERES TASQUES!

Dani Tomas01/02/24  

Des de principi de Curs que les Matildes tenim molt clar que aquest curs ens tocava organitzar i gaudir del Repte BTT tan identitari de l’Escola Marta Mata. Però realment ha estat ara, al segon trimestre, quan ens hi hem posat a treballar. 

Aquest repte, que ja fa molts anys que es fa a l’escola, se’ns  va plantejar al grup com una possibilitat amb la que tots havíem d’estar d’acord a tirar-la endavant i ens comprometíem a treballar-hi de valent. Tothom es va mostrar amb moltes ganes i molt il·lusionat.

L’objectiu final del Repte BTT és dissenyar i preparar de forma autònoma per part dels alumnes (amb el suport dels mestres) tot el que suposa una sortida de dos dies quedant-nos a dormir a l’escola (ruta en BTT i moltes altres activitats, organització d’àpats…) fomentant l’autonomia necessària perquè en un futur puguin organitzar-se les seves pròpies activitats esportives en el seu temps de lleure.

Abans de poder començar res, el Dani ens va compartir el Site de Google en el que hi haurà tota la informació a partir d’aquest moment.

Entre tots vam definir de què es tractava això del repte i vam debatre sobre els objectius i el perquè fem el Repte BTT.

Posteriorment, en petit grup, vam fer un “brainstorming”, una pluja d’idees, sobre què crèiem que hauríem de preparar i tots els aspectes que hauríem de tenir en compte per organitzar-lo i tirar-lo endavant.  Això ho vam  posar en comú en un únic document.

També ens vam comprometre a treballar de valent i a assumir les responsabilitats que suposa preparar el Repte, tot signant el Document de Compromís conjunt entre les Matildes, les famílies i els mestres.

I també vam poder respondre un formulari amb unes quantes preguntes per començar a decidir algunes coses (els quilòmetres de la ruta, els a`pats, les activitats, com posar-nos en forma…)

El següent pas serà organitzar-nos en Comissions de Treball i posar fil a l’agulla per anar-ho preparant tot.

 

 

 

 

 

 

 

 

UNA NOVA AVENTURA DEL CAPITÀ VITAMINES

Mireia Puig01/02/24  

La Carla ens visita un altre cop i ens porta una nova aventura del capità Vitamines i l’Escorbut. Aquest cop l’Escorbut ha menjat tant de sucre que s’ha posat malalt i tot. El capità Vitamines li prepara una sopa de verdures ben calenta perquè es recuperi ben aviat.

La Carla ens diu que és molt important menjar saludable i fer exercici per no posar-nos malalts. També és molt important rentar-nos les mans abans de menjar, i després de jugar i anar al lavabo, i les dents després de cada àpat.

Abans de marxar la Carla ens regala un dibuix d’una fruita perquè qui vulgui el pinti a casa i es faci una màscara.

Aquesta mateixa setmana, ha arribat a l’escola una exposició itinerant sobre l’alimentació saludable que ens parla del mateix que ens diu la Carla cada vegada que ens ve a visitar.

Anem a veure l’exposició i ens adonem que tot el que diu la Carla també ho posa en els panells de l’exposició. Abans de començar a veure-la mirem un vídeo introductori on ens fa un resum de tots els hàbits saludables.

Podeu trobar més fotografies a les carpetes 5 i 6 del projecte INFADIMED.

SORTIDA ALS ESGAVELLATS I DIPÒSITS

Ivet Dominguez01/02/24  

Dimarts passat vàrem fer una sortida de comunitat als Esgavellats i als dipòsits de Vilanova del Camí.

Aquesta escapada ens va servir per conèixer i explorar nous camins i corriols de Vilanova del Camí. Vam tornar a parlar dels punts de referència, fent una anàlisi a les aules abans de sortir, mirant l’itinerari que presentàvem enregistrat al wikiloc.

Seguidament teniu les impressions i composicions de fotografies que han fet alguns infants. Han volgut m arcar les paraules més tècniques que hem treballat més específicament a classe.

El dia 23 de Gener vam anar als Esgavellats tota la comunitat de grans. A l’anar i al tornar el temps en moviment que vam fer és una hora i 57 minuts i el temps que vam estar en tot el dia és 6 hores i 44 minuts. El desnivell positiu es 305m i el desnivell negatiu tambe son 305m. El tipus de ruta es circular que significa surts i tornes d’un mateix punt. Vam passar per les escales de colors. També vam pasar per aquella casa que te gats i gallines. Vam passar per Can Tito i vam seguir recte cap amunt. Vam parar a esmorzar a un lloc que era com un petit descampat. Em vaig asseure a esmorzar amb l’Erika i algunes de 6E. Quan vam acabar d’esmorzar vam veure una indicació que deia cap a on tenim que passar per anar als Esgavellats. Quan vam arribar als Esgavellats vam dinar i quan vam acabar vam jugar i jo em vaig pintar la cara sencera de carbó. Em va pintar la cara l’Erika, la Mia i la Leire de la classe. Al tornar vam anar per un altre camí. Em va agradar molt fer aquesta sortida. M’ho vaig passar molt  bé. Aquesta ha sigut l’explicació de tot el recorregut que vam fer.  CARLA

El dia 23 de Gener vam fer una sortida tota la comunitat de grans, als Esgavellats. Les escales de colors són per mi un punt de referència, també  hi ha un altre punt de referència que és Can Riba, que és on viu l’avi del Martí. Vam arribar fins als Dipósits, que és un altre punt de referència. Jo em vaig fixar en una pedra que semblava la pedra on surt el Rey León. I per mi també és un punt de referència d’aquell lloc. A l’anada vam tenir 305m de desnivell positiu, i la tornada 305m desnivell negatiu. El recorregut per mi va ser fàcil, menys quan vam passar per les coves, i les baixades perquè relliscaven una mica. Els camins estaven en molt bon estat, es podia caminar molt bé. El temps en moviment va ser 1 hora 57, amb les parades 6 hores 44 minuts. Vam estar a 223m d’altitud mínima, i 426M d’altitud máxima. En aquesta sortida ens ho vam passar molt bé tots i totes, i vam descobrir moltes coses. Una anécdota que vaig viure és que, la Iris estava fent un ball amb les mans, i es va estampar amb una farola. M’ho vaig passar molt bé, i vam riure molt. NAYARA

El dimarts 23/1/24 vam fer una sortida als Esgavellats i els Dipòsits. Primer vam sortir cap al Parc Fluvial, al cap d’una estona vam creuar el riu i vam arribar a la zona esportiva de Can Titó. Vam passar pel costat de Can Riba. Vam caminar una estona fins arribar a ple bosc, per uns corriols i/o camins que feien arribar als Esgavellats. Però en un tros d’aquells corriols vam parar a esmorzar. Després vam creuar els Esgavellats, vam passar pel mig del bosc i vam arribar al Dipòsits. Vam dinar i vam jugar. L’itinerari tenia la de distància va ser de 12,91 km. L’altitud màxima va ser de 426m i la mínima va ser de 223m. Llavors el temps que vam estar en moviment va ser de 1:57 min i el temps en total va de 6:44 min. Una anècdota és que hi havia un tobogan i jo i la Iris ens vam tirar. PAU RUZAFA

El dia 24 de Gener vam anar als Esgavellats i als dipòsits. Va ser molt cansat perquè a la meitat de la sortida hi havia moltes pujades.Vam estar temps caminant, una hora i 57 minuts i 6 hores i 44 minuts entre tota la ruta.També vam passar per corriols que són com uns llocs estrets.I també hi havia per aquests llocs bastantes pedres. El desnivell  positiu el vam tindre més a d’anada i el negatiu a la tornada. Jo a la tornada vaig veure ciment al terra, no era terra de bosc,era ciment i crec que algú l’havia trepitjat, era a la baixada de pista. Finalment l’altitud màxima on vam estar va ser de 426m, més o menys a la zona dels dipòsits. HUGO