En la darrera sessió de Martamàtiques en Joc, vam iniciar un treball que ens ha fet pensar i compartir de valent. Sota el títol “Teixint el camí del tresor”, Petits Prínceps i famílies hem passat del pànic d’haver de dibuixar el plànol de l’escola a les rialles per les llaminadures trobades. Per arribar al final de la proposta hem viscut moltes experiències de construcció d’un coneixement significatiu que ens han despertat la necessitat del rigor i l’exactitud.
Aquesta proposta ens permet vincular-nos al treball que estem fent a Projectes de Comunitat. Trobar punts de referència, saber-nos situar en l’espai, comunicar rutes, seguir indicacions donades, observar amb atenció el que ens envolta…
Han estat moltes hores de treball, de pensar, de repensar, de comprovar tot trepitjant els espais de nou, de dibuixar, de conversar, d’escollir com exposar les indicacions amb claredat i d’escriure-les, de desxifrar les dels altres. En tot aquest procés ens hem adonat que no és tan fàcil construir unes bones indicacions per no perdre’s, i que allò que és obvi per a mi potser no és comprensible per a una altra persona. En aquest moment estem acabant la darrera tasca vinculada a la proposta. Aquesta gira sobre el descobriment de l’escala i les seves aplicacions pràctiques. I com que som un grup d’artistes, estem reproduint un dibuix del Fanaler i el Petit Príncep, passant-lo de petit a gran.
I en mig d’això hem anat a Penelles i hem descobert com un poble es nega a morir i es reinventa amb creativitat i molt d’esforç. Allà hem pogut practicar amb tranquilitat l’experiència de seguir un mapa, de mirar el full i de mirar, amb atenció, enlaire i endavant, cap a les moltes parets plenes de color i vida.
