FEM LES NOTES!

Ha arribat el moment de fer les notes per aquelles persones que creiem que ens poden ajudar en el nostre projecte ja que saben coses sobre globus aerostàtics:

  • RUBÉN DE LA FÀBRICA “ULTRAMÀGIC”
  • JOEL, COSÍ DEL MAX, PERQUÈ HA TREBALLAT AMB GLOBUS
  • AVI DEL BJORN, QUE TAMBÉ HA ESTAT AJUDANT A FER ENLAIRAR GLOBUS
  • JORDI, DE L’ANOIA BALLOONS, UNA EMPRESA DE GLOBUS AEROSTÀTICS

Entre i tots i totes hem pensat com escriure la nota per l’Ultramàgic, pensant ben bé què els hi volem preguntar. L’hem fet amb ordinador, ja que els hi hem d’enviar a través de la seva pàgina web i és la següent: HOLA. SOM ALS TABALUGAS DE LASCOLA MARTA MATA. PUDEM ANA A LA FABRICA DELS GLOBUS ULTRAMAGIC? O POTS VANI A LASCOLA? PODRIAS PURTA UN GLOBUS? MOLTAS GRASIAS. ADEU.

En canvi, la nota per l’avi del Bjorn, el cosí del Max i l’amic del pare de la Sira, les hem escrit nosaltres en petits grups de treball. Un cop enllestides, el Nil, el Bjorn, el Max i la Sira s’han emportat la seva nota i els hi faran arribar a aquests “experts” que ens ajudaran en el nostre projecte d’aula.

Comencem a preparar el Comiat Musical d’Hivern!

A l’escola, el moment del comiat musical d’hivern esdevé un dels esdeveniments més esperats i especials per famílies i infants. Com molts ja haureu sentit per casa, fa unes setmanes que hem començat a treballar en les cançons que tot l’alumnat cantarà conjuntament per acomiadar el present trimestre.

Les cançons d’aquest comiat no són cançons qualsevols, sinó que estan relacionades amb els diferents projectes que cada comunitat de l’escola està treballant.

Un procés col·laboratiu

Un cop cada comunitat ha après la seva cançó, comença la part més emocionant: compartir-la amb altres classes de l’escola. Així, per exemple, una classe d’una comunitat que ja domina la seva cançó comença a ensenyar-la a una altra classe, ajudant els companys a memoritzar-la i a entendre’n el significat. Aquest procés no només fomenta la cooperació i la convivència entre els alumnes de diferents edats, sinó que també crea un ambient de treball en equip i de transmissió de coneixements.

Què ens espera?

L’objectiu final és que, a l’hora del comiat musical, totes les cançons sonin com un conjunt, que tot l’alumnat les gaudeixi cantant i que visquin cada cançó com si fos pròpia, des dels més petits fins als més grans.

Descobrint els teatres de Barcelona a la classe de les Tanits

Com sabeu, el passat dimecres 13 de novembre vam anar d’excursió al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. I amb aquesta sortida tan especial al centre de les nostres converses, vam decidir aprofundir en el món dels teatres de la ciutat.

La primera activitat, només amb la pista que anàvem a veure una òpera, va ser investigar a quins teatres podíem anar. Amb l’ajuda d’internet i coneixement d’algunes famílies vam descobrir que Barcelona compta amb un patrimoni teatral impressionant, de més de 40 sales on podem veure i gaudir d’obres de teatre i música. Per organitzar la informació, vam fer un núvol de paraules, recollint els noms de tots els teatres que ens semblaven interessants o importants, des dels més antics fins als més moderns.

Un cop vam tenir el núvol de paraules, vam observar quins noms destacaven més, i això ens va portar a crear una línia del temps. Vam buscar l’any de creació de cada teatre i els vam situar cronològicament. Aquesta línia del temps no només ens va ajudar a conèixer millor la història teatral de Barcelona, sinó que també ens va inspirar per crear un mural a l’aula de música.

Gràcies a aquesta tasca hem pogut reflexionar sobre la relació entre la música i el teatre, així com conegut part del patrimoni cultural material del nostre país.

LA NATURA, UNA GRAN MÀQUINA?

La naturalesa és com un gran mecanisme de rellotgeria. Tot està pulcrament ordenat i tot encaixa, cada element té una funció i un lloc propis. (…) A la natura no només quadra una roda dentada amb la següent, a més tot queda entreteixit per una xarxa que ho interconnecta.

Fragment de La Xarxa Secreta de la Natura, de Peter Wohlleben

PROCÉS PARTICIPATIU

L’Ajuntament de Vilanova del Camí destina una partida de diners per les diferents escoles del municipi. Els infants som els encarregats de decidir en què volem invertir aquests diners.

Com cada curs, se’ns demana que cadascú de nosaltres voti la millor opció per l’escola i tenim clar que no són uns diners pels Pinotxos o per una classe en concret, sinó que ha de ser quelcom compartit i que en puguem gaudir tots i totes.

Les mestres ens han donat una butlleta a cada infant amb quatre coses que ens poden anar bé a l’escola i hem triat és el que més ens agradaria. Les quatre propostes són:

  • Un altaveu portàtil.
  • Un panell digital amb rodes.
  • Material de joc simbòlic per la comunitat de petits.
  • Un equip de so per festes i activitats d’escola.

Aquest curs, com a novetat, no només hem escollit una opció, sinó que hem ordenat del 4 a l’1 les diferents opcions, per tal que no hi hagi només una opció guanyadora. Després, hem fet el treball de grafia, escrivint els números endreçats a les butlletes.

El que més ens agrada, és doblegar la butlleta i ficar-la a la capsa secreta de les votacions, ja que ens sentim ciutadans escoltats, que tenim opinió i que podem decidir aspectes de la nostra escola.

Un cop hem votat tots i totes portem la caixa a direcció, ja que l’equip directiu serà l’encarregat de fer el recompte.

Teniu totes les fotografies a la carpeta 12 de Vida d’aula.

ELS TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA

La Matilda ens ha donat l’oportunitat de parlar sobre els TCA gràcies a l’anècdota del  pastís que tasta en Bruce i el càstig de la Sra Trunchbull. 
En el capítol res no surt com era d’esperar, a vegades la incertesa és el més constant. Els que no han vist la pel·lícula es plantejaven hipòtesi sobre el què passaria, però no l’han encertat. Els ha sorprès com s’ha desencadenat la història. I els que si han vist la versió del cinema també s’han sorprès de les diferències respecte la lectura. Sigui com sigui, aquest capítol ens ha permès presentar tres artistes Fernando Botero, Mu Boyan, Erwin Wurm que han fet de les formes arrodonides dels seus models un tret d’identitat de les seves obres. Amb ells i amb l’ajut d’un article sobre els TCA i un curt anomenat “Reflejos” hem conversat sobre la importància d’ajudar-nos i ajudar a un amic  o amiga si tenim sospites d’un TCA. Parlar amb la família sobre aquests temes és clau per prevenir i orientar cap a una bona salut física i mental.

GAUDIR DEL PRESENT ÉS VIURE LA VIDA

Ser Matilda és un compromís també amb un mateix. Implica estar present en cada moment i celebrar les experiències que vivim en comunitat. Les Festes de l’escola no són només moments de disbauxa, són moments on compartir la vida viscuda, per poder passar el relleu. I això a vegades ens fa emocionar! Quina gran oportunitat representa poder emocionar-nos i  plorar a llàgrima viva amb la consciència d’aprofitar i esprémer els segons de cada Festa.

COM ES CONTROLA UN ROBOT?

Avui hem rebut la visita del grup Pixels. Han volgut compartir amb nosaltres la feina que estan per l’escola i explicar-nos què més endavant segurament necessitaran la nostra ajuda. A hores d’ara es troben fent l’inventari i etiquetatge dels kits de robòtica que ens han arribat des del Departament. 

Sabeu d’ón provenen aquests robots? En el marc del Pla d’educació digital de Catalunya, el Departament d’Educació ha definit diferents accions amb l’objectiu d’acompanyar els centres en la seva transformació digital, alineades amb el programa finançat amb fons europeus #EcoDigEdu. Una d’aquestes accions consisteix en la dotació d’equipaments de robòtica. 

Aquesta visita ha despertat la nostra curiositat. Hem començat a parlar de ROBOTS! A molts Wifis sembla que els hi apassioni aquest món. Compartim les primeres idees que ens venen al cap quan pensem en la paraula robot i 

Anem anotant totes les idees que van sorgint i s’obre un debat en el que els adults ni tants sols hi hem d’intervenir. Alguns wifis per explciar-se necessiten aixecar-se i moure el seu cos. Així doncs, proposem convertir-nos en robots per comprovar com ens imaginem que es mou un robot. Tornem a la rotllana i conversem sobre com ens hem mogut per fer de robots. Anem anotat les paraules importants a la pissarra: 

Not elastic, ordres, error/fallo, sincronitzat, perfect, dur, descontrolat… 

Llencem una nova pregunta: Com es controla un robot? Tenim molt clar que no tenen cervell i per tant necessiten d’alguna cosa que els faci moure: una tablet, un mòbil, un ordinador… seria el cervell del robot. Ens plantegem posar-nos per parelles i donar indicacions perquè el robot es mogui de manera que surti per una porta, entri per la següent i retorni a l’aula. Ho provem.

Compartim després algunes descobertes.

El primer que compartim és que no tan fàcil com sembla i que és important donar indicacions i ordres clares, simples i molt pautades (una a una) perquè un robot faci el que nosaltres volem. 

Ells no ho saben però acaben de descobrir la importància del PENSAMENT COMPUTACIONAL!

DIFERÈNCIA ENTRE PARC I PLAÇA

Comprovant el nostre llistat de parcs, hem observat que uns es diuen parc (parc del Patufet, parc Puig d’Andela, parc de la Pilota,… ) i altres es diuen plaça (plaça Extremadura, plaça Vilarrubias, plaça del Mercat…). Ens hem preguntat per què hi ha aquesta diferència de nom.

Hem observat diverses imatges de parcs i places i hem detectat elements comuns i d’altres ben diferenciats:

  • Similituds: a tots dos hi ha papereres, bancs o un bar per prendre un beure i que els pares i mares puguin seure mentre juguem.
  • Diferències: a les places no hi ha estructures per jugar com per exemple un tobogan, gronxadors, un castell per escalar, una caseta. No hi ha res per jugar!

Amb aquesta nova informació, quan comencin les nostres exploracions, haurem de fixar-nos bé per valorar si cada nom de la nostra llista és realment un parc o no.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 08 del projecte d’aula.

PREPAREM LES CARPETES

Per tal de poder fer de bons exploradors i exploradores, necessitem unes llibretes per fer totes les anotacions que creiem que són pertinents.

Per poder portar aquestes llibretes dins la motxilla necessitem unes carpetes per poder-les protegir i que no es facin malbé.

Per no perdre les carpetes, posem el nostre nom, fent servir lletres divertides que cal que busquem dins una safata, les endrecem per odre, les retallem i les enganxem. Sembla una tasca fàcil, però molts Pinotxos han suat una miqueta per trobar totes les lletres i posar-les en l’ordre adequat.

També hem posat el nostre nom a la llibreta i al full que hi ha dins la carpeta amb lletres i números que ens poden anar molt bé per treballar en el parc.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 07 del projecte d’aula.