Després de donar refugi, menjar i aigua al nostre Tió, ha desaparegut del vestíbul. L’hem buscat per tota l’escola (Arts Escèniques, passadissos, Patufets, Pinotxos, Tabalugues, etc.) i l’hem trobat a la biblioteca, preparat per cagar. Amb unes bones piques, hem picat i cantat la tradicional cançó “Caga Tió,…” i hem anat veient com ens ha anat cagant. Aquest any el Tió ens ha cagat coca i xocolata! Així que hem pogut fer un bon esmorzar. Quan ha finalitzat la cagada, ens hem acomiadat del nostre Tió fins a l’any que ve, ja que ara tornarà a la muntanya, el que significa que comencen les vacances d’hivern.
El curs vinent l’esperarem amb il·lusió renovada i amb ganes de tornar a viure la màgia.
Podeu veure les fotografies a la Comunitat de Petits, activitats compartides.
Els llibres són l’aventura més gran que podem viure.
Aquest primer trimestre, a la classe de les Tanits, hem desenvolupat un projecte molt especial: el descobriment i manteniment de la biblioteca de primària. Ha estat un viatge ple de feina, però també de molta satisfacció i aprenentatge. Ens sentim enormement orgulloses de la tasca realitzada!
Tot va començar els primers dies de curs, quan ens van comunicar que seríem les responsables de mantenir la biblioteca en ordre i col·locar els llibres nous al seu lloc. La primera activitat va ser explorar la biblioteca: identificar els tipus de llibres i revistes disponibles, com estaven organitzats i on es trobaven. Amb aquesta informació vam elaborar un catàleg dels recursos disponibles.
Després vam pensar com podíem compartir tot el que havíem descobert amb la resta de la comunitat. Així va néixer la idea d’un plafó informatiu, situat a sobre dels llibres il·lustrats, on tothom pogués accedir a aquesta informació.
Durant la nostra investigació, vam detectar que als nens i nenes de les classes Alícies i Rovellons els costava trobar llibres adequats al seu nivell lector. Com a solució, vam preparar dos carros amb llibres adaptats: un amb lletra de pal i l’altre amb lletra d’impremta. Cada matí, quatre responsables traslladen aquests carros davant de les seves classes per facilitar-los l’accés als llibres.
També vam decidir establir unes normes de funcionament per a la biblioteca i vam crear una llegenda que explica el significat dels gomets de colors que porten els llibres. Per completar el plafó, vam afegir un plànol de la biblioteca que indica on es troba cada tipus de llibre.
El plànol va ser un repte matemàtic emocionant. Primer, vam recrear l’espai amb peces de fusta per visualitzar-lo i després el vam dibuixar. Ens vam adonar que perquè fos realista, calia treballar a escala. En grups, vam mesurar els mobles (alçada, amplada i profunditat) i vam reduir aquestes mesures utilitzant una escala de 10 cm reals = 2 quadrats en un full quadriculat. Aquesta feina tan meticulosa ens va permetre obtenir un plànol precís.
Un cop acabat el plànol, vam mesurar i preparar el paper del plafó. Vam aprendre a utilitzar eines com l’escaire per assegurar-nos que les línies fossin rectes. Amb el mural a mida, vam col·locar tots els elements i hi vam afegir títols clars. És un resultat del qual estem molt orgulloses!
Finalment, vam preparar presentacions per explicar la nostra feina a les altres classes de primària. Cinc grups es van encarregar de compartir tot el que havíem fet amb la resta de nens i nenes.
Aquest projecte ens ha ensenyat molt: treballar en equip, resoldre problemes, organitzar-nos, fer servir eines matemàtiques i, sobretot, cuidar un espai que és per a tota la comunitat. Ens ha fet molt feliçes veure com la nostra feina facilita que altres companys gaudeixin més de la biblioteca. Aquesta experiència ha estat un gran aprenentatge i un exemple de com podem contribuir al benestar de tota l’escola!
Els darrers dies del primer trimestre vam celebrar a l’escola la Festa d’hivern, uns dies molt especials per a tota la comunitat educativa que van concloure amb el Comiat Musical: un petit concert on tots els nens i nenes de l’escola van cantar plegats cançons relacionades amb els projectes que estan duent a terme.
El concert va començar amb les primeres notes del piano acompanyant la cançó “El circ” del grup Grimpallunes, proposada pels infants de la Comunitat de Petits que estan duent a terme el Projecte de Comunitat “Pintar, jugar i rodar… al circ !”. Tot seguit els alumnes van cantar la cançó “Superesmorza” de ElClub Súper 3, ja que la Comunitat de Mitjans està realitzant un projecte relacionat amb l’ alimentació i els hàbits saludables. Finalment, la tercera cançó proposada per la Comunitat de Grans va ser “Amb Tu” de Búhos, una cançó que ens parla de l’estima entre pares i fills.
En acabar aquestes tres cançons els pares, mares i mestres de l’escola també van oferir una cançó a tots els alumnes, “La aventura de vivir” de Manuel Carrasco, volent regalar-los també un missatge molt bonic: ens teniu per tot el que necessiteu.
En acabar el concert els alumnes i mestres de l’escola van cantar una última cançó anomenada “El dret a l’alegria”: una cançó composta per la Su i La Fúmiga, a partir d’uns versos d’Estellés, aquest mateix desembre.
El darrer dia de trimestre els i les Tabalugues hem rebut un missatge que fa dies que esperàvem: la resposta de l’ULTRAMÀGIC a la nota que els hi vam enviar! Amb l’ajuda d’alguns de nosaltres hem pogut llegir què hi posava: a partir del dia 13 de gener… ENS CONVIDEN A ANAR A LA SEVA FÀBRICA DE GLOBUS! Estem d’allò més contents i contentes! Així doncs, quan tornem de les vacances entre tots i totes escollirem el dia per fer la sortida, tot rumiant què necessitem… Hi anirem tot el dia? Necessitem un autocar? Hem de demanar permís? I molt important: els haurem d’avisar abans d’anar-hi! Us ho seguirem explicant l’any que ve!
El Bjorn ha estat el darrer Tabaluga a fer els 5 anys! MOLTES FELICITATS BONIC!!! Tenia moltíssimes ganes de celebrar-ho a l’escola tot esmorzant pa amb xocolata però sobretot de posar el seu nom al número 5! EI! Els seus companys i les seves companyes l’hem dibuixat molt bé!
A partir del gener comencem la tongada dels 6, amb el Lucas, la Lucía i la Valeria! ENS FEM GRANS…
Com ja és tradició de cada any, hem anat a la Llar d’infants el Molinet a cantar les cançons que cantarem durant el Comiat Musical d’Hivern. Ens agrada mostrar als més petits del nostre carrer les cançons que tant hem estat assajant i que les escoltin en primícia, fins i tot abans que les nostres famílies!
Després d’escolar-nos amb atenció, ens han convidat a jugar plegats i plegades al seu pati.
Quins records ens ha evocat a alguns de nosaltres aquest bonic espai, en el que hem viscut la nostra primera etapa educativa.
Aquesta activitat la gaudim molt, ja que, per un dia, som els grans.
Podeu veure les fotografies a la carpeta d’Activitats compartides de la Comunitat de Petits.
Els Tabalugues estan molt emocionats amb el seu projecte d’On surten els globus del cel i han descobert que un del tions de l’activitat Trobations, Organitzada per l’Ajuntament de Vilanova del Camí, té un Tió amb un globus aerostàtic. Com els que estan investigant ells!
Els Tabalugues ens han proposat a Pinotxos i Patufets que els acompanyem a veure el Tió de l’Ajuntament i els que ens trobem de camí. I llavors ens ha sorgit una pregunta, on està el Tió de l’Escola Marta Mata, no ha arribat encara!!!
Ens decidim a aprofitar la sortida i buscar-lo pel nostre poble, no sigui que no trobi el camí.
Durant la sortida, el Tabalugues hem portat un mapa de Trobations i hem anat indicant els diferents tions que ens queden de camí al Parc Fluvial: el Tió Policia, el Tió ninot de neu, el Tió Protecció Civil,… i el Tió que viatja en globus aerostàtic.
Hem anat en direcció al riu i, quina sorpresa, hem trobat el tió de l’escola amagat a sota un arbre. Quina alegria! L’hem rebut amb molta il·lusió i l’hem portat a l’escola per donar-li menjar i veure i per abrigar-lo bé, per si té fred.
Ara només ens queda esperar el gran dia i que ens pugui cagar força.
Podeu veure totes les fotografies a la carpeta d’activitats compartides de la Comunitat de Petits.
Aquest dijous 19 de desembre s’ha celebrat a l’escola el sempre esperat partit de futbol entre els mestres i els alumnes de Matildes, una tradició que ja arriba a la 11a edició i que any rere any uneix tota la comunitat educativa en una jornada plena d’emoció, diversió i esport.
L’esdeveniment, amb tota l’escola com a públic, ha estat possible gràcies a la preparació de les Matildes que han organitzat els equips, han preparat els materials, han fet d’àrbitres i de comentaristes i s’han assegurat que tot sortís a la perfecció.
La competició ha constat de 4 parts en un format dinàmic i emocionant. S’han introduït normes especials per fer encara més divertit el joc igual que al torneig del Pati Educatiu. Els partits han estat plens de gols, moments vibrants i moltes rialles.
En molts moments, semblava que aquesta podria ser la primera vegada que els alumnes aconseguissin la victòria sobre els mestres, però finalment s’ha imposat el “saber fer” i l’experiència dels mestres per acabar guanyant, com també ja es tradició!
Un cop més, el partit mestres vs alumnes ha demostrat que l’esport és un gran aliat per crear vincles, treballar valors i passar una bona estona. Sens dubte, una jornada que tots recordarem amb il·lusió fins al proper any!
“Hem de construir una societat més amable, més humana, més lenta i més connectada amb el món natural”, Heike Freire.
El xiprer mort del nostre jardí va ser el causant del nostre projecte d’aula, gràcies a ell i a la curiositat per saber què li havia passat van engegar tot un seguit de preguntes i hipòtesis que requerien sabers i descobertes. Alguns de nosaltres vam buscar a internet possibles respostes a la causa de la mort, i en petit en grup n’hem estat parlant a partir d’una infografia que les mestres ens han fet arribar. La lectura comprensiva i la reflexió compartida de després, ens porten a descartar algunes de les causes que al text es mencionen, com són els incendis i la sequera. Però ens queda el dubte de si l’arbre ha mort perquè s’ha fet vell o per alguna malaltia. La segona opció, per malaltia, és la que més ens convenç; amb tot, esperarem als experts per corroborar-ho.
Setmanes més tard, la brigada ve a l’escola per acabar la feina que van començar a principi de trimestre; han d’arrencar el que queda del tronc del xiprer. Abans, a l’aula, decidim aprofitar aquesta visita. Primerament, volem saber què li ha passat a l’arbre, i com la brigada està informada creiem que ens podran aclarir tots els dubtes que tenim. En segon terme, volem quedar-nos a veure com extreuen l’arbre i demanarem permís. I, per últim, volem demanar si ens deixarien quedar-nos amb una mica de les arrels i del tronc.
I així ho fem! Demanem permís i la brigada accepta que ens puguem quedar mentre treballen, però a una distància prudencial. Mentre amb l’excavadora van fent la seva feina, ens emocionem en veure com les arrels comencen a aparèixer. Són grans, i són moltes, no les imaginàvem així. Hi ha tantes arrels que el Kiko ha de continuar insistint, estan molt ben fixades a la terra i no és tan fàcil com ens pensàvem. Finalment, acaben arrencant l’arbre i nosaltres cridem de l’alegria. El Kiko s’apropa a nosaltres i ens atén amablement. Ens explica que l’arbre estava malalt a causa d’un fong que es diu Seiridium, aquest fong provoca que algunes branques vagin morint, per això veiem que s’anaven posant de color marró. Malauradament, curar aquesta malaltia és molt complicat, pràcticament impossible. Ens alerta, a més a més, que caldrà estar pendent de la resta d’arbres, ja que pot ser contagiós. Després, ens deixa agafar arrels per portar-les a la classe, i talla el tronc perquè puguem utilitzar-ho.
Gràcies Kiko i nois de la brigada per resoldre els nostres dubtes, i per deixar-nos veure com treballeu!
