maig | 2024 | Escola Marta Mata

QUÈ CAL PER ESDEVENIR TERRISSERS?

Mireia Roca12/05/24

La cerámica es la poesía de la tierra

Federico García Lorca

El grup de les brúixoles s’ha presentat aquest dimecres amb un munt d’informació per a poder esdevenir terrissers. Eines de ceramista, tècniques, materials i idees de peces han inundat l’aula per compartir a la Rotllana i construir conjuntament coneixement per aconseguir el nostre repte; crear una botiga de ceràmica per al mercat medieval.

A continuació, s’exposen les idees recollides en aquesta jornada tan enriquidora:

MATÈRIA PRIMERA

El terrisser o la terrissera necessita com element principal per treballar el fang (barreja líquida o semilíquida de terra i aigua) i amb les seves mans i l’habilitat dels seus dits transforma l’argila en objectes, creant-los a partir del modelatge. L’aigua també és important tenir-la present durant la fabricació perquè ajuda al fang a mantenir la viscositat per donar-li la forma que volem.

EINES DE TERRISSERIA

Per ajudar-nos en la creació de les nostres peces, a part dels nostres dits podem emprar diferents eines que ens poden ajudar a modelar, tallar, raspar, raspallar o allisar la ceràmica. L’Adriana amb molta generositat ha portat un joc per elaborar peces de ceràmica i ens ha mostrat les diferents eines per fer de ceramista:

El filferro o fil de Nylon serveix per poder tallar el tros d’argila que necessites de la pastilla grossa de fang o bé per separar la base de la peça de la fusta on s’està treballant. Sol tenir dues peces de fusta als extrems per poder agafar-lo millor.
L’esponja és imprescindible fer-la servir mentre es fa el modelatge per a humitejar la peça i evitar que s’assequi entre les mans.
La mitja lluna o peça de fusta còncava s’utilitza per acabar de modelar plats i bols.
Els palets de fusta es fan servir per donar forma, detallar, suavitzar, barrejar i afegir textures a la superfície de l’argila.
Els buidadors ens ajuden a buidar parts concretes d’una peça.
Les brotxes i pinzells són útils per usar sobre la peça amb una barreja de fang i aigua (molt més líquida) anomenada barbotina i serveix per poder reparar esquerdes o fissures.
Els rodets i corrons s’utilitzen per aplanar l’argila en la mida desitjada.
El punxó per al modelatge o decoració.
El torn o “rueda de alfarero”és la taula que gira i serveix per donar forma arrodonida a la peça ceràmica. N’hi ha de dues classes: 1. El torn lent: amb una mà gires la roda i amb l’altre fas el modelatge de la peça i 2. El torn ràpid: es gira la roda amb el peu i es realitza el modelatge amb les dues mans.

TÈCNIQUES DE MODELATGE

Algunes persones del grup de les Brúixoles han optat per aportar diferents recursos audiovisuals per il·lustrar les diferents tècniques que podem usar per aprendre a fer peces de ceràmica. A continuació, trobarem els enllaços per poder visualitzar els vídeos:

FASES D’ELABORACIÓ

Sigui quina sigui la tècnica que es faci servir per elaborar una peça s’ha de seguir aquest procés d’elaboració:

Agafar un tros d’argila i amassar-la.
Modelar el fang per fer la forma de la peça que vols construir.
Deixar assecar la peça.
Fornejar la peça en un forn de terrisser.

TIPUS DE PECES DE CERÀMICA

Com ja sabem el terrisser converteix el fang en objectes a partir del modelatge donant-li forma manualment amb les mans. Aquests objectes poden anat des d’articles de cuina, domèstics i decoratius fins a elements per a la construcció com rajoles, maons i teules.

L’Izan ens ha portat una imatge dels diferents objectes de ceràmica que es fabricaven a l’Edat Mitjana per a què ens pugui servir d’inspiració en la creació de les nostres peces.

ENFANGANT-NOS!

Un cop compartida la informació a la Rotllana, va sent hora que passem a l’acció. Així doncs, ens posem per parelles i comencem amassant un tros d’argila. A continuació ens iniciem en l’intent d’elaborar una tassa mitjançant la tècnica del pessic. El Pol ens ha explicat que aquest mètode probablement és un dels més antics per donar forma a l’argila.

Al final de la jornada, hem pres consciència que per esdevenir terrissers ens cal molta pràctica perquè és difícil donar forma al fang. Així doncs ens cal seguir practicant el modelatge.

PODEM CONTROLAR LA NOSTRA OMBRA?

Rosa11/05/24

Vam iniciar el nostre projecte d’aula amb aquesta pregunta i a poc a poc està arribant a la seva fi.

A partir d’ara, ens cal continuar assajant i perfilar els últims detalls per poder-vos mostrar el dia de la promoció el fruit del nostre esforç.

Al llarg d’aquest curs hem après un munt de coses. Aquesta setmana hem començat una tasca de reflexió que la portem a terme de manera individual. Consisteix a pensar, recordar i ser capaç d’explicar tot el procés que hem fet durant tot el projecte. Ser conscient de tot allò que hem après i plasmar-ho a través de la conversa, el dibuix i l’escriptura. Un camí ple d’aprenentatges que hem anat construint de manera conjunta amb els companys i companyes. Sembla una tasca fàcil, però no ho és gens. Per això, la importància del mural d’idees que tenim visible a l’aula, perquè ens ajuda a situar-nos i fer memòria de tots els passos que hem fet fins ara.

Recordeu, teniu més fotografies al drive.

WHERE ARE MULBERRY TREES?

Laura Lorenzo09/05/24

The caterpillars need to eat mulberry leaves but… where are the mulberry trees?

Rovellons walked around Vilanova analysing the trees. We looked at the shape of the leaves, the color and the edges to recognise mulberry. Rovellons discovered that, in Joan Margall School there are a lot of Mulberry leaves. Then Jordi reminded us of the name of the high school: PLA DE LES MORERES. Of course, MORERES is MULBERRY in Spanish!

JORNADA DE JOCS TRADICIONALS

docent109/05/24

El dia 2 de maig la classe de les Tanits vam organitzar una jornada de jocs tradicionals per a la nostra comunitat de petits, on van poder jugar i aprendre alguns dels jocs que havíem treballat durant les darreres setmanes, ja que ells també han treballat els jocs tradicionals com nosaltres. Aquesta jornada ha estat el tancament d’un grapat d’aprenentatges, per començar vam aprendre a què jugaven els nostres pares, mares, avis i àvies i com ho feien, tot seguit vàrem aprendre diversos jocs tradicionals de diferents parts del món amb els quals vam poder descobrir altres cultures i diferents maneres de jugar.

CAP EL BOSC A VOL D’OCELL

Mireia Roca09/05/24

La natura és una gran enciclopèdia, un llibre obert, que ens ofereix aprenentatges inesgotables, experiències i sensacions que es converteixen en experiències vitals.

Martí Boada

Les sortides al bosc cada cop van prenent més sentit en el nostre fer escola. L’ocupació de les caixes niu del parc del Patufet, creades per les Tanits, ha fet néixer una gran curiositat per les aus als nens i les nenes de la comunitat de mitjans. Aprofitem aquest interès per organitzar una sortida al Parc Fluvial per descobrir quins ocells hi resideixen amb la intenció de poder conèixer i preservar aquest entorn tan preuat.

Ens trobem en una època de l’any on els ocells van i venen construint els seus nius, és època de cria i estan molt actius, però també són molt vulnerables i per això l’actitud de respecte cap a ells han de ser la base per veure’ls.

Abans d’anar al bosc, totes les classe de la comunitat hem estat enraonant sobre què sabem dels ocells i què podem observar per conèixer, aprendre i identificar-los. Descobrim que les aus són l’únic ésser viu que té el seu cos cobert de plomes, per tant el color del seu plomatge ens pot donar una pista de quin ocell tenim davant. Altrament, la seva mida, la forma del bec, les potes, les ales, la cua o, fins i tot, la forma de volar ens pot donar informació sobre quin ocell és però, també, què menja i on viu.

Per tal d’informar-nos sobre el món de les aus, revisem una presentació interactiva i llibres d’ocells on s’ofereix molta informació sobre aquests éssers emplomallats.

Arribats al bosc, equipats amb els materials indispensables per observar ocells; binocles, guies d’ocells i les llibretes de camp, ens repartim per diferents punts del Parc Fluvial per poder dur a terme la nostra exhaustiva observació. A més a més, tenim la sort que l’escola disposa d’un telescopi, una bona eina per observar ocells que són ben lluny de nosaltres.

Ha estat una jornada increïble, hem pogut detectar fins a 18 espècies diferents d’aus. Comencem a ser una mica expertes en la observació de les aus del nostre entorn.

SEGONS EN DANSA

Bernat Vidal09/05/24

El passat dilluns 29 d’abril, dia internacional de la dansa, la classe de les Alícies va tenir l’oportunitat de ballar la tradicional dansa de Vilanova a la Sala de Can Papasseit, en companyia d’altres classes de segon de les escoles del municipi. Aquest ball de Festa Major, arrelat a la cultura local, havia estat practicat durant setmanes a les sessions de música per tal de garantir que l’alumnat gaudís del moment ballant la dansa correctament.

L’activitat va ser enriquida amb la participació de les famílies, que van unir-se al ball al final de l’acte. Va ser un moment de comunitat, on es va compartir i gaudir de la riquesa de la tradició malgrat les inclemències meteorològiques. Amb aquest moment, donem per finalitzat per aquest curs el treball de danses tradicionals, iniciat al segon trimestre, que ens ha permès connectar amb les nostres arrels i reviure un trosset de la història a través de la dansa.

COMENCEM A FER ELS DIBUIXOS PEL PAS DE VIANANTS

Mireia Puig08/05/24

Després de la conversa de la setmana passada, ja ens van quedar ben clars els tres dibuixos que volem fer per senyalitzar el pas de vianants de davant de l’escola.

Volem fer una mà que indiqui que ens hem de parar.
Volem fer tres cares que miren: una cap a la banda que venen els cotxes, una altra cap a l’altra i la tercera que torna a mirar cap a la direcció que venen els cotxes, tal i com ens va dir la Cristina que ho havíem de fer.
Una persona gran i una persona petita, que ens representa a nosaltres, que estan agafats de la mà. Això voldrà dir que un cop han mirat i s’han assegurat que no ve ningú ja poden creuar, però és molt important que vagin agafats de la mà.

Arriba l’hora de posar-nos a treballar en aquests dibuixos. Començarem per la mà.

Com podem fer una mà? els hi preguntem:

Doncs agafem un llapis i anem fent així (la Patufeta que ho explica s’està resseguint una mà amb el dit de l’altra mà)
Ho podem fer en un full.
Amb colors.

Doncs dit i fet! ens posem en parelles i ens ajudem a resseguir les nostres mans per poder fer el dibuix que indiqui a les persones que abans de creuar s’han de parar.

Un cop tenim totes les mans fetes cada infant ha de punxar la seva amb molta atenció, resseguint la ratlla negra, per tal de poder extreure la plantilla per poder pintar la mà.

Per tal de poder comprovar si la plantilla funciona, i si quan pintem es veurà una mà, pintem amb pintura blanca i fent servir una esponja la plantilla. Veiem que el resultat és extraordinari i que ens han quedat unes mans ben boniques.