LA HISTÒRIA DE MARTA MATA I GARRIGA

La història que estem aprenent va passar de veritat, és la història de Marta Mata i Garriga.

Qui és la Marta Mata? Tots i totes ens fem aquesta pregunta. Pensant i tornant a penar, arribem a la conclusió que l’escola es diu igual i que hi ha la seva imatge al pati. Havia de ser una dona important.

De forma teatralitzada la Marta Mata ens explica la seva vida: Era una mestra molt simpàtica i atenta amb tots els nenes i nenes. La Marta no només explicava lliçons, també explicava contes.

El conte que hem escoltat atentament és la Història de Tabalet, creat per la pròpia Marta Mata. El conte a part de fer-nos divertir, també ens fa reflexionar que hem de fer cas als consells dels pares i les mares, ja que tenen coneixement dels perills que ens envolten.

On vivia la Marta Mata? Situem al mapa Barcelona, ja que durant la infància va viure allà. Tot això passava fa més de vuitanta anys. Als carrers hi havia molt pocs cotxes i es podia caminar tranquil·lament. I l’escola on anava la Marta era semblant a la nostra, però no tenien ordinador, ni projector, .. Les nenes amb faldilles i els nens amb pantalons, perquè en aquell temps les nenes no portaven mai pantalons.

Els mestres estimaven els infants igual que ara, els escoltaven, els ajudaven a descobrir coses interessants. I així mateix és com hem vist a la Marta Mata.

 

EL PRIMER DIBUIX SOBRE ELS JOCS!

Aquestes 2 primeres sessions de PdC, hem parlat sobre el significat del títol del projecte: AVIS, ÀVIES, JUGUEM UNA ESTONA? Alguns i algunes de nosaltres vam preguntar als nostres avis i àvies a què jugaven quan eren petits. Vam coincidir que jugaven a pilota o al futbolí! Tot seguit, ja va sorgir la idea que a l’escola no tenim cap futbolí i que el podríem construir!!!

També era molt important que cadascú digues quin era el joc que més li havia agradat del matí que vam passar amb la companyia “Circ de Jocs”. Així doncs ho hem plasmat a partir d’un dibuix individual, detallant tot allò que ens havia cridat l’atenció:

4 EN RATLLA, FUTBOLÍ, CURSA D’ESCOMBRES, L’ESPASA, BALES, LABERINT… 

Un cop fets els dibuixos i després d’escriure el nom dels jocs, els vam presentar a la resta per tal de compartir-los i fer una mica de memòria! A més a més, vam arribar a la conclusió que molts de nosaltres ens havia agradat molt el futbolí!

Per acabar, vam escriure el títol del projecte entre tots i totes per tal d’iniciar el mapa d’idees el proper dia.

EL NOM DEL NOSTRE GRUP

Avui a la tarda hem investigat el nom del nostre Grup, GR 83: El Camí del Nord.

Sabíem que era un camí, però no coneixíem gairebé res més, i ens ha sorprès força tot allò que hem pogut descobrir.

Abans de res hem hagut d’investigar què és un GR (Gran Recorregut) i la diferència amb un PR, com es marquen aquests camins, etc… i aleshores ja hem pogut anar a buscar informació del nostre GR. Hem estat buscant les dades més importants per saber per on passa el nostre GR, quina llargada té, on està situat en el mapa, etc…

 

EL NOSTRE GRUP: COMENCEM A TEIXIR EL CAMÍ JUNTS!

Avui ens hem trobat el nostre Grup, els GR 83 Camí del Nord, i hem fet la dinàmica “Creuem Camins”: Aquesta dinàmica consisteix en passar-nos uns fils de colors que enviem al company o companya de qui volem explicar què en sabem i també per poder explicar el que m’agradaria que sabessin de mi.

Després hem omplert una graella amb les nostres fotografies i les coses que hem descobert de cadascú.

D’aquesta manera hem començat a teixir el nostre camí junts, creuant les nostres històries que a partir d’ara tindràs una realitat conjunta.

EL NOSTRE GRUP. Primer contacte

Ja fa uns dies que anem fent propostes al voltant del Projecte de Comunitat, TEIXINT CAMINS: la Jornada de Convivència, el documental “Camino a la escuela”, la pel·lícula “La volta al món en 80 dies”, la cançó de Sergi Carbonell “Desaprenent”… 

Tot i així, com a grup, encara no ens coneixem gaire. Avui ens proposem saber una mica més dels altres. 

EL JOC DE CREUAR CAMINS

Ens col·loquem tots asseguts al voltant de la taula. A sobre hi ha un cabdell de fil de color blau i un altre de color taronja.

Per la primera ronda triem el color taronja. Per començar a teixir camins ens cal dir alguna cosa que sabem i coneixem d’un altre company o companya del grup. Mica en mica sobre la taula es comença a dibuixar un bon grapat de camins que ens demostren que d’una manera o una altra, estem connectats.

A continuació, canviem de color. Agafem el cabdell blau. Ara ens toca parlar de nosaltres. Què vull que coneguin de mi els meus companys i companyes? Què necessiten saber? Ens expressem i enviem el cabdell a una altra persona.

Al acabar, a sobre la taula ens dóna la sensació d’haver creat una petita obra d’art. SÓN ELS NOSTRES CAMINS! 

Després de parlar, escoltar i jugar, ens toca escriure! Anotem el que recordem dels altres en un paper. 

EL NOM DEL PROJECTE

Per la tarda, continuem situant-nos. Parlem, de nou, sobre el nom del nostre projecte: TEIXINT CAMINS

Recordem que vam fer una activitat amb tots els nens i nenes de la Comunitat. Aquell dia vam deixar per escrit, en les vidrieres d’entrada a les aules, paraules que ens feien pensar en TEIXINT CAMINS. Decidim que anirem a fora i anotarem aquelles que més ens criden l’atenció o que creiem que tenen més a veure amb el projecte. 

Ho fem individualment a la nostra llibreta. Deixem uns minuts. Necessitem temps! N’hi ha moltes i hem de triar molt bé. 

Quan tornem a l’aula anem compartint les paraules triades i les anotem en un paper. Parlem de cada una d’elles i unifiquem significats. Les intentem classificar però encara ens costa, necessitem uns dies més per anar veient cap on va el projecte. Hi ha paraules que les posaríem a tot arreu! 

Conversar, escoltar, expressar-se oralment, explicar, ordenar el nostre discurs, recordar, decidir, argumentar, escriure… un bon grapat d’habilitats i processos que avui hem hagut de posar en joc!

COMENCEM A PENSAR AMB ELS PERSONATGES

Una de les premisses importants sobre el nostre repte literari és fer aparèixer els tres personatges emblemàtics que sempre surten: en Joanoi, el Pompei i la Martina. Cada curs són representats i descrits d’una manera diferent i, nosaltres que som els primers serem els encarregats de decidir com seran tots tres aquest cop.

De manera individual, cadascú de nosaltres pensa com s’imagina els tres personatges. Pensem no només amb el físic o què seran (persones, animals, extraterrestres, objectes…) sinó que anem imaginant la seva personalitat, l’edat o la seva professió. Alguns i algunes de nosaltres, a més a més, pensem que tots tres tinguin un fil conductor.

Per tal que les nostres il·lustracions quedin ben presentades, preparem un lapbook per mostrar-les. Aquest ens ajudarà a l’hora d’exposar els personatges davant dels nostres companys i companyes, ja que haurem de fer una tria després. El cap de setmana vam emportar-nos el lapbook cap a casa amb la finalitat de poder practicar què i com exposaríem.

Aquesta setmana hem pogut exposar tots i totes com hem donat vida a en Joanoi, en Pompei i la Martina. Mentre exposava un/a Tanit, la resta anotava en un tríptic de manera individual quant els havia agradat discernint entre “poc”, “força” i “molt”. Ens adonem que això de “posar nota” no és pas fàcil… Ara ens quedarà fer el recompte de “molts” per saber quins són els personatges millor valorats. Quins escollirem?

UN NOU PROJECTE COMPARTIT

Un dels projectes compartits per les Tanits és el conte col·laboratiu, un repte que tots els infants de tercer de primària del municipi tenim entre mans: Inventar una història entre tots i totes!

Enguany, al Marta Mata, ens ha tocat començar la història però abans de saber-ho a la classe hem estat apropant-nos d’una manera diferent al món dels contes. Tot va començar amb uns sobres especials que vam trobar una tarda sobre la taula. Una nota els acompanyava amb unes pistes; havíem d’esbrinar de quin conte es tractava. Després de pensar i fer algunes hipòtesis, vam descobrir que tots els grups teníem el mateix títol, “La caputxeta vermella”. Vam poder remenar diversos exemplars i la nostra sorpresa va ser descobrir com les històries (arguments) no eren exactament els mateixos: llops disfressats en altres personatges, caputxetes valentes i decidides, llops vegetarians!.. Aquest primer contacte amb el projecte ens portava a fer un anàlisi dels diferents contes per concretar quins elements ha de tenir una bona història. 

Uns personatges, un lloc o escenari, un inici, un nus, un desenllaç…

Uns dies més tard, vam visionar una pel·lícula que no ens va deixar indiferents: “La revolta dels contes”, un llargmetratge inspirat en l’obra literària “Versos perversos” de Roald Dahl. En aquesta pel·lícula vam poder veure com canvien els rols dels personatges dels contes més populars que tots i totes coneixíem, i ens adonem com amb imaginació tot és possible quan ens posem a escriure una bona història.

SESSIONS DE MASSATGES

Tenir una bona relació amb els companys i companyes de classe és fonamental. Al capdavall, són les persones amb qui més temps passes a part de amb la teva família (almenys quan ets petit).

Aquest curs, amb la intenció d’enfortir més la cohesió grupal, una de les propostes ha sigut dedicar els primers minuts de la tarda a realitzar una breu sessió de massatges (cosa que ha tingut més èxit del que jo m’esperava).

Llavors la dinàmica és la següent (gràcies al Bernat (mestre de música) que va ser qui va proposar aquest tipus de sessió):

  • Arribem a la classe i fem dos grups.
  • Un grup fa uns minuts de massatge a l’altre. Les persones que reben el massatge es col·loquen en una posició còmoda i no han de mirar. (no importa qui ens ho fa, sinó gaudir del moment.)
  • Quan finalitza el temps es fa el canvi. Els que feien el massatge deixen de fer-lo i passen a ser els que el reben.
  • Quan acaba el temps, doncs tothom al seu lloc que tenim feina 🙂 .

És molt maco veure com nens i nenes es preocupen pels seus companys i companyes i el clima de tranquil·litat (que no sempre hi és) que es nota a la classe.

Continuem…

DESCOBRIM MÉS OMBRES…

Els i les Tabalugues estem motivats i motivades per continuar descobrint més coses relacionades amb les ombres. A partir d’una conversa, decidim sortit al pati i buscar altres ombres no només les del nostre cos. Ens hem adonat que les ombres no només les veiem a terra sinó també a la paret,  hem observat les ombres dels patinets, dels arbres, de la caseta, de la cistella de bàsquet i ens preguntem on és l’ombra de l’escola.

Seguim tenint curiositat per les ombres i davant d’un dia nuvolat, ens preguntem si podem veure la nostra ombra. Engrescats i engrescades sortim a la pista i descobrim que no veiem la nostra ombra.

Com pot ser? ens preguntem…

Després d’una estona de conversa i que cadascú exposa les seves idees, arribem a la conclusió que no hem vist la nostra ombra perquè no hi ha la llum del sol. En aquest moment, un Tabaluga s’adona que pot veure l’ombra del seu peu a l’aula. Aleshores ens explica a tots i totes que veiem l’ombra perquè les bombetes de l’aula fan llum.  A més a més, ens comenta que de bombetes n’hi ha moltes i de diferents.

Ja ho veieu!! dels i les tabalugues sorgeixen moltes idees interessants relacionades amb el fascinant món de les ombres!

Així doncs, comencem el nostre projecte d’aula, tot i que encara no tenim un repte aconseguir, de moment, anirem investigant i experimentant les diferents possibilitats d’aprenentatge que ens ofereix la llum i les ombres.