DIA DELS DRETS DELS INFANTS

admin20/11/23  

Avui hem celebrat el DIA DELS DRETS DELS INFANTS de forma conjunta les tres escoles de Vilanova del Camí, l’Escola Joan Maragall, l’Escola Pompeu Fabra i la nostra escola.

L’Ajuntament del nostre municipi ha organitzat una gran festa. Hem començat amb la lectura del manifest dels drets dels infants per part d’alumnes de les tres escoles. Hem continuat amb la presentació de la regidora d’educació, l’Alba Pérez. I hem finalitzat la festa amb el Jaume Barri com a mestre de cerimònia, amenitzant la festa amb cançons, propostes de joc i xerinola.

Ens hem divertit molt ballant i cantant!

Podeu veure totes les fotografies a la web de l’escola.

LES ALÍCIES A EDUCACIÓ FÍSICA

Lídia Rodríguez20/11/23  

Al llarg del primer trimestre, les Alícies a Educació Física hem fet propostes relacionades amb els jocs d’estratègia en equip. 

Hem descobert un altre tipus de joc i ens agrada molt, però hi ha unes dificultats que fins ara no ens havíem trobat… les normes són més complexes i s’ha de treballar en equip per aconseguir l’objectiu. 

Per aquest motiu, sessió a sessió, tenim el repte d’estar molt concentrades i atentes, per tal, de jugar seguint les normes perquè si no, ens hem adonat que… el joc no funciona! Hem descobert que és molt important que tothom compleixi les normes, que establim pactes amb l’equip i siguem capaços d’escoltar-nos i fer aportacions a l’equip per crear una bona estratègia. 

Podem confirmar que se’ns dona molt i molt bé!!!! Ens esforcem molt per superar els reptes que van sorgint al llarg de les sessions! I sobretot, i el més rellevant, som unes expertes en jugar esportivament, és a dir, respectant a l’equip rival i als nostres companys d’equip.

LES TANITS A EDUCACIÓ FÍSICA

Lídia Rodríguez20/11/23  

Al llarg d’aquest primer trimestre, les Tanits a Educació Física estem fent propostes relacionades amb la iniciació als esports i d’altres propostes, on l’objectiu és jugar en equip. 

Aquestes últimes propostes requereixen unes actituds que de vegades ens costen… ser conscients que podem guanyar, perdre, que s’ha de respectar els altres equips, que s’han d’acceptar unes normes i sobretot, que s’ha de jugar en equip. 

Sessió a sessió, anem reflexionant sobre les millores que es van produint i els punts febles, a millorar. Les Tanits som conscients de la importància de ser uns bons esportistes i practicar el joc net, per aquest motiu, sempre que acabem un joc, per exemple, ens donem les mans amb l’equip rival per felicitar-nos i valorar-nos l’esforç. 

Pel que fa a les propostes multiesportives, estem fent-ho progressivament. Inicialment amb propostes lliures amb el material de cada esport (bàsquet, handbol, futbol sala, raquetes…). Després, per complicar-ho, introduint unes consignes, sempre relacionades amb les característiques de l’esport específic, que han de complir alhora de decidir l’activitat a realitzar. Per continuar, amb l’objectiu de donar-li importància a l’equip, aquestes propostes sempre es duen a terme en petit grup per seguir treballant: el diàleg, el pacte, el respecte, l’escolta…

SÍNIA, SOM EL GRUP SÍNIA!

Cristina Vargas19/11/23  

El primer dia de projectes de comunitat vam marxar amb el dubte de quin seria el nom del nostre grup. En aquesta segona sessió comencem compartint les nostres hipòtesis ajudant-nos dels dibuixos que vam fer. Exposem davant de la resta del grup quina idea tenim i com l’hem representada sobre paper, si l’hem escoltat o vist anteriorment i a on, així com per a què creiem que serveix.

Un cop tots i totes hem compartit el nostre dibuix, decidim analitzar què són els altres grups perquè el Liam recorda que “normalment els noms dels grups estan relacionats”. A la pissarra anotem els altres quatre noms i busquem similituds. “Podria ser Sinaí ja que és un lloc i la brúixola serveix per orientar-nos”, “També podria ser Sínia perquè és un instrument com la impremta”... No ens queda clar i volem sortir de dubtes! Decidim fer un pas més, mentre el Magí busca “Sinaí” al Google, un altre grup busca al diccionari “Sínia”.

Sinaí: “La península del Sinaí és una península de forma triangular, situada a la part asiàtica del Pròxim Orient.”

Sínia: “És una màquina d’elevar aigua. Consisteix bàsicament en una roda vertical que és accionada per un animal o bé per la força del corrent d’aigua o fins i tot del vent”.

Ho tenim clar, som el grup sínia ja que en l’endevinalla trobem les paraules: rodona, fusta i aigua. Ho sospitàvem i molt, però la paraula Sinaí i les relacions que hem establert amb altres paraules ens ho han posat difícil! Tots contents i contentes, tenim nom: som el grup Sínia!

ELS PROTAGONISTES DEL CONTE PRENEN FORMA

Cristina Vargas19/11/23  

Aquestes setmanes estem immersos en la construcció en volum dels nostres personatges i de la casa on imaginem que viuran amb material reciclat divers. Per poder organitzar-nos establim una conversa per parlar de diferents criteris importants que cal tenir present perquè els necessitarem en aquest repte de crear un conte: creativitat, escriptura, competència digital i lideratge. Pensem en quin d’aquests criteris podem destacar i ho anotem a la pissarra. A partir d’aquí, fem quatre grups amb membres de cada un dels grups de la pissarra i triem quin dels personatges volem crear.

Compartim idees, pensem possibles materials, fem esbossos, intercanviem opinions i algun malentès, uns aprenem a cedir i d’altres a defensar el que pensem… Després de dos dies treballant per separat, decidim trobar-nos per compartir aquestes primeres idees, ens ajudem i aconsellem, alhora que establim certa coherència amb les mides dels nostres personatges. “Si el Pompei és el fill, no pot ser més alt que els pares!” Agafem regles de 30 i 50 cm, comparem alçades que creiem lògiques i acabem pactant l’alçada exacta de cada un dels protagonistes. “I la casa, com hauria de ser?” Els regles se’ns queden petits i anem a buscar un de pissarra, al davant tenim el regle de 100 cm que ens ajuda a poder visualitzar quina hauria de ser l’alçada de l’edifici.

Dues setmanes després comencen a prendre forma les nostres creacions. Estem satisfets i satisfetes dels resultats que es comencen a apreciar, el procés no ha estat fàcil, sobretot posar-nos d’acord amb com fer les coses, tots i totes creiem que les nostres idees són més bones, però el cert és que compartint-les i debatent-les aquestes idees creixen i es transformen per acabar sent noves idees que ja són propietat de tots i totes.

MESUREM LA NOSTRA OMBRA

Rosa18/11/23  

Establim una conversa i recordem que l’últim dia ens van sorgir alguns problemes a l’hora de dibuixar la nostra ombra sobre el paper, ja que ens vam adonar que la nostra ombra era més gran que el paper. Així doncs, vam decidir que primer havíem de mesurar la nostra ombra per saber la mida del paper que necessitàvem.

Conjuntament, vam fer la reflexió que estàvem utilitzant massa paper. A més, l’Alguer i el Nil C ens van explicar que van visitar el Museu de paper de Capellades i van descobrir que per elaborar el paper es necessita molta aigua. Davant la sequera que estem vivint, pensem altres opcions per no malgastar tant paper. Com que ens és una tasca difícil, la Rosa ens proposa primer veure la llargada de la nostra ombra i tallar un  tros de cordill de la mida de l’ombra. Després a l’aula, els i les Tabalugues proposen fer servir la cinta mètrica per mesurar cada cordill.

A poc a poc ens adonem quines ombres són més llargues i quines són més curtes en comparació la nostra alçada. Com que ens costa  veure-ho, pensem com ho podem fer a partir d’una conversa. Entre totes les  idees que sorgeixen, acordem sortir a la pista i posar tots els cordills un al costat de l’altre.

Quin cordill serà més gran… o més llarg? La nostra ombra o nosaltres?

Estigueu atents i atentes, el pròxim dia us explicarem les nostres comprovacions que donaran resposta a les nostres hipòtesis.


Teniu més fotografgies al drive.

LECTURA COMPARTIDA TABALUGUES I TANITS

Rosa17/11/23  

Aquesta tarda hem començat la lectura compartida els i les Tabalugues amb els i les Tanits.

L’objectiu que ens hem proposat és passar una tarda agradable gaudint pel gust a la lectura amb l’ajuda dels mitjans, i així seguir despertant l’interès que comencen a tenir els i les Tabalugues per llegir.

Avui, per ser el primer dia, hem pactat el funcionament d’aquesta trobada. Les Tanits tenen el compromís i la responsabilitat d’ajudar als i les Tabalugues, i és que establir lligams afectius amb els petits i petites i també poder compartir interessos, són aspectes motivadors per continuar establint l’hàbit lector.

Una vegada tots i totes ens hem conscienciat de la importància d’aquesta estona, ens hem organitzat en parelles i hem pogut llegir a la terrasseta i a dins l’aula dels i les Tabalugues.

Acabem la tarda asseguts tots junts en rotllana fent una valoració positiva d’aquesta experiència.

Engrescats i engrescades ja esperem la pròxima trobada!

Teniu més fotografies al drive.

AVI I ÀVIA, JUGUEM UNA ESTONA?

Rosa17/11/23  

Aquesta setmana ens ha visitat l’avi del Bjorn i l’àvia del Gerard per explicar-nos a quins jocs jugaven en la seva infància.

L’Avi José ens ha ensenyat com jugava al “joc de les bales”. Primer ens ha mostrat com ho feia quan era petit i després, ens hem posat en parelles i hem provat de jugar.

Ens ha explicat que ell quan jugava feia una línia de llançament a terra i deixant una distància hi feia un forat. Per torns, cadascú llençava una bala amb la intenció de ficar-la a dins. El nen o la nena que ho aconseguia o es quedava a prop del forat guanyava la partida.

Tots i totes comencem a jugar a les bales amb la mateixa il.lusió i energia que ens ho ha transmès l’avi José.

Ens ho hem passat d’allò més bé!

La mateixa tarda de dijous, també ens ha visitat l’àvia Montserrat. Tots i totes l’hem escoltat amb molta atenció. Ens ha explicat que de petita li agradava molt jugar a les “gomes” i al joc dels “cromos de picar”. L`àvia jugava amb les seves amigues. Cadascuna posava un cromo cap per avall de manera que els dibuixos quedaven amagats. Per torns, es picava amb la mà plana al damunt de la muntanya de cromos amb l’objectiu de donar-los la volta. Guanyava la partida qui més en podia girar que es quedava el cromo.

També, ens ha comentat que l’avi del Gerard li agradava molt jugar al “futbolí de xapes” i ens ha fet un perquè hi puguem jugar plegats.

Hem passat una tarda molt divertida!!

Moltes gràcies per la vostra companyia i per aprendre tantes coses de vosaltres.

                                                 

Recordeu, teniu més fotografies a la unitat compartida del drive.