LA CLASSIFICACIÓ DELS DIFERENTS TIPUS DE PAISATGE

Mentre deixem reposar l’enorme tasca de representar l’itinerari de casa a l’escola, hem fet una conversa per poder compartir les nostres representacions personals que s’amaguen sota la paraula PAISATGE i hem descobert que efectivament no tots la definim igual, per sort.

– Jo crec que és el que mirem de lluny.

– Jo penso que és allò que puc veure per la finestra i és bonic.

– Per mi ha de tenir coses boniques.

– La ciutat no és.

– És la natura, els arbres, les flors, les muntanyes, els animals

-També el cel, el mar, “el amanecer”

Després d’una bona estona de compartir les nostres idees viscudes sobre el tema, hem descobert les definicions que el diccionari proposa, des de la geografia, la geobotànica i l’art. Hem analitzat com les presenta i què volen dir, i el cert és que ens ha sorprés força.

I de la definició hem anat al classroom on hem iniciat una tasca per descobrir de quina manera, tradicionalment i des d’un enfoc convencional, shan definit i s’han classificat els paisatges segons el tipus. El paisatge de muntanya, el paisatge de plana i el paisatge de costa.

L’objectiu és posar sobre la taula les paraules que ens serviràn per explicar els paisatges: les característiques i els elements que els configuren, per mitjà de la construcció d’una xarxa de relacions. I això sense oblidar que és una proposta de classificació, no l’única i segur que no serà la nostra.

ITINERARI DE CASA A L’ESCOLA

La majoria dels infants de l’escola fan dues vegades al dia el camí de casa a l’escola, dues d’anada i dues de tornada, però sovint no hi han posat intenció en la descoberta del seu itinerari.

Amb aquesta tasca, que duem a terme des de fa uns dies, ens hem marcat l’objectiu de prendre consciència del camí que transitem, però també dels llocs per on passem. Així cada noi i nois del grup ha recorregut amb consciència el seu camí fixant-se en els noms dels carrers, dels diferents establiments, dels parcs i/o jardins, i decidint quins són els punts de referència personals.

Han sortit de casa i han baixat, girat a la dreta, seguit recte, atravessat el pas de vianants, … Els altres hem escoltat amb atenció intentant reproduir els passos seguint les indicacions donades: quin enrenou!!!! Hi ha qui sense sortir del portal ha passat per un dentista, una llar d’infants i un parc. Quin maldecap!!!! I ràpidament s’han adonat de la necessitat: cal que les indicacions siguin clares i no es prestin a confusió.

Però a més han sorgit idees claus al voltant de la mesura: hi ha qui ha calculat les distàncies en temps i qui ho ha fet en metres, però les dues propostes s’han basat en estimacions. I amb aquest fet s’obre un camí nou per a la reflexió: les unitats de mesura convencionals o les personals; les estimacions; i al llarg de la història com s’ho han fet.

De moment seguim dibuixant els nostres itineraris, que ja és prou entretingut.