MESUREM LA NOSTRA OMBRA

Establim una conversa i recordem que l’últim dia ens van sorgir alguns problemes a l’hora de dibuixar la nostra ombra sobre el paper, ja que ens vam adonar que la nostra ombra era més gran que el paper. Així doncs, vam decidir que primer havíem de mesurar la nostra ombra per saber la mida del paper que necessitàvem.

Conjuntament, vam fer la reflexió que estàvem utilitzant massa paper. A més, l’Alguer i el Nil C ens van explicar que van visitar el Museu de paper de Capellades i van descobrir que per elaborar el paper es necessita molta aigua. Davant la sequera que estem vivint, pensem altres opcions per no malgastar tant paper. Com que ens és una tasca difícil, la Rosa ens proposa primer veure la llargada de la nostra ombra i tallar un  tros de cordill de la mida de l’ombra. Després a l’aula, els i les Tabalugues proposen fer servir la cinta mètrica per mesurar cada cordill.

A poc a poc ens adonem quines ombres són més llargues i quines són més curtes en comparació la nostra alçada. Com que ens costa  veure-ho, pensem com ho podem fer a partir d’una conversa. Entre totes les  idees que sorgeixen, acordem sortir a la pista i posar tots els cordills un al costat de l’altre.

Quin cordill serà més gran… o més llarg? La nostra ombra o nosaltres?

Estigueu atents i atentes, el pròxim dia us explicarem les nostres comprovacions que donaran resposta a les nostres hipòtesis.


Teniu més fotografgies al drive.

LECTURA COMPARTIDA TABALUGUES I TANITS

Aquesta tarda hem començat la lectura compartida els i les Tabalugues amb els i les Tanits.

L’objectiu que ens hem proposat és passar una tarda agradable gaudint pel gust a la lectura amb l’ajuda dels mitjans, i així seguir despertant l’interès que comencen a tenir els i les Tabalugues per llegir.

Avui, per ser el primer dia, hem pactat el funcionament d’aquesta trobada. Les Tanits tenen el compromís i la responsabilitat d’ajudar als i les Tabalugues, i és que establir lligams afectius amb els petits i petites i també poder compartir interessos, són aspectes motivadors per continuar establint l’hàbit lector.

Una vegada tots i totes ens hem conscienciat de la importància d’aquesta estona, ens hem organitzat en parelles i hem pogut llegir a la terrasseta i a dins l’aula dels i les Tabalugues.

Acabem la tarda asseguts tots junts en rotllana fent una valoració positiva d’aquesta experiència.

Engrescats i engrescades ja esperem la pròxima trobada!

Teniu més fotografies al drive.

AVI I ÀVIA, JUGUEM UNA ESTONA?

Aquesta setmana ens ha visitat l’avi del Bjorn i l’àvia del Gerard per explicar-nos a quins jocs jugaven en la seva infància.

L’Avi José ens ha ensenyat com jugava al “joc de les bales”. Primer ens ha mostrat com ho feia quan era petit i després, ens hem posat en parelles i hem provat de jugar.

Ens ha explicat que ell quan jugava feia una línia de llançament a terra i deixant una distància hi feia un forat. Per torns, cadascú llençava una bala amb la intenció de ficar-la a dins. El nen o la nena que ho aconseguia o es quedava a prop del forat guanyava la partida.

Tots i totes comencem a jugar a les bales amb la mateixa il.lusió i energia que ens ho ha transmès l’avi José.

Ens ho hem passat d’allò més bé!

La mateixa tarda de dijous, també ens ha visitat l’àvia Montserrat. Tots i totes l’hem escoltat amb molta atenció. Ens ha explicat que de petita li agradava molt jugar a les “gomes” i al joc dels “cromos de picar”. L`àvia jugava amb les seves amigues. Cadascuna posava un cromo cap per avall de manera que els dibuixos quedaven amagats. Per torns, es picava amb la mà plana al damunt de la muntanya de cromos amb l’objectiu de donar-los la volta. Guanyava la partida qui més en podia girar que es quedava el cromo.

També, ens ha comentat que l’avi del Gerard li agradava molt jugar al “futbolí de xapes” i ens ha fet un perquè hi puguem jugar plegats.

Hem passat una tarda molt divertida!!

Moltes gràcies per la vostra companyia i per aprendre tantes coses de vosaltres.

                                                 

Recordeu, teniu més fotografies a la unitat compartida del drive.

 

SORTIDA AL CASTELL DE LA POBLA DE CLARAMUNT

El passat dimecres 15 de novembre, la comunitat de mitjans vam fer una sortida de tot el dia al castell de la Pobla de Claramunt. Després de saber que el nom del nostre projecte era “ERRARE HUMANUM EST”, volíem saber més coses sobre aquestes paraules misterioses. Una vegada que ens va deixar el bus, vam iniciar la pujada cap al castell. Poc a poc vam anar arribant, però ens vam adonar que hi havia una bona pujada!!!

A l’arribar al castell, vam esmorzar per recuperar energia i ens vam dividir en tres grups. Vam poder observar la fortificació per dins i per fora i tot el seu entorn. L’Aleix, el guia que ens acompanyava, va fer-nos una explicació de la família Claramunt durant l’època de l’Edat Mitjana i la funció que tenia cada espai del castell. També vam dibuixar algunes parts i vam poder jugar durant una estona com si fòssim els nostres avantpassats.

Per finalitzar, la tornada cap a l’escola va ser molt divertida, ja que vam tornar en tren i va ser tota una experiència.

Ens ho vam passar molt bé gaudint del nostre patrimoni, la nostra història i de tot l’entorn que l’envolta. Tenim moltes ganes de continuar investigant sobre el nostre projecte de comunitat de mitjans.

FINS LA PROPERA.

ENDAVANT!!!

MOMENTS DE GRANS CONVERSES A MATILDES

D’aquesta setmana volem destacar els moments de GRANS CONVERSES a l’aula de les Matildes.

Una de les grans converses ha estat la que hem dedicat a la nostra avaluació de final de trimestre: Participem de l’avaluació del 1r trimestre

Aquest curs, els i les nenes de la Comunitat de Grans participen de la comissió d’avaluació, tal i com ho contempla el nou decret d’ordenació de l’educació bàsica. Aquest trimestre hem decidit que sigui en format reflexió grupal.

Com sempre, la reflexió inicial ha estat individual i després hem pogut compartir les nostres idees amb la resta de grup. Hem parat atenció en diferents aspectes del funcionament de Matildes: les responsabilitats, les relacions, el compromís i il·lusió en els aprenentatges i, per últim, hem fet aportat algunes propostes de millora pel grup. La nostra intenció és posar-nos petits objectius per millorar-nos com a grup, de cara al segon trimestre. Hem d’acabar de consensuar com valorarem allò que volem aconseguir. Per ara ja hem aconseguit molt compartint aquesta conversa: prendre consciència de les nostres millores i veure cap on podem i volem avançar.

La segona de les grans converses prové d’una proposta que fa dies tenim engegada. A principis d’octubre, va arribar a l’aula la notícia “Temperatures màximes molt més altes del normal”. Durant aquestes darreres setmanes la hem analitzat exhaustivament. Entendre les dades que ens aportava ha estat tot un repte que ens hem pres amb molta calma. Hem aprofitat per utilitzar la recta numèrica, per ordenar les dades, parlar de diferències, nombres positius, negatius, decimals… Ha aparegut el concepte de la mitjana (per les temperatures)  i hem descobert nou i interessant vocabulari tècnic (anticicló de bloqueig, sensació tèrmica, increment de temperatura…) . 

Tot i així, hem volgut anar més enllà i ens hem preguntat: Quines solucions podríem pensar per aquesta situació que vivim? Primer hem contestat aquesta pregunta individualment i aquesta setmana hem compartit les nostres idees amb la resta de grup. 

Hem pogut parlar de la contaminació, què pensem que la provoca i com podem reduir-la, fins i tot ens hem atrevit a descriure el motiu pel qual a la terra fa més calor ara que abans. No obstant això, en aquesta ocasió, ens hem volgut centrar, sobretot, en el que realment podem fer nosaltres, les Matildes. Així que, mica en mica, la conversa s’ha encaminat cap a la reducció de la temperatura aquí, a la nostra escola, al nostre entorn, a Vilanova. En aquesta direcció hem rumiat quins són els llocs on estem més fresquets i ha sorgit la idea del bosc. A partir d’aquí hem pensat en el què aporten els arbres i la vegetació… i l’estona se’ns ha acabat. De moment  la pissarra de l’aula ha quedat en aquest estat: 

Al final de la tarda dues preguntes s’han quedat al tinter: Podem embosquir la nostra escola? Què passaria si el Marta Mata estigués al bosc? Ens falten moments de bosc i de natura, aspecte que ja hem recollit organitzant els horaris del temps de casa. És un aspecte que ens preocupa i també podem aprofitar per desplegar. Quants de nosaltres no podem trepitjar la natura setmanalment? La natura ens equilibra, ens relaxa, ens retorna als orígens de la humanitat, ens connecta amb la resta d’éssers vius i ens recorda que nosaltres també ho som. També ens permet milions d’aprenentatges reals i ens planteja reptes increibles. 

Tal i com algunes Matildes han comentat…

Això fa olor a projecte! Estigueu ben atents, les Matildes estan disposades a actuar! 

FEM UN CARRER AL GIMNÀS DE L’ESCOLA

La Cristina policia ens va dir que havíem de practicar molt les normes de com caminar pel carrer, és per això que decidim fer un carrer al gimnàs per poder posar en pràctica tot el què ens va dir i així quan tornem a sortir observarem si ho hem assolit.

Els hi posem diferent tipus de material en el gimnàs i primerament deixem que els Patufets i Patufetes lliurement construeixin el carrer. Abans de començar recordem totes aquelles parts del carrer que no ens podem oblidar i hem de tenir-les en compte a l’hora de fer el muntatge; vorera, carretera, pas de vianants, semàfor.

Els i les Patufetes molt emocionats i engrescats comencen a agafar el material, a experimentar amb ell, a manipular, jugar… però no acaben de fer cap carrer, fins que un Patufet agafa els maons de plàstic i els comença a posar un al costat de l’altre. Quan li preguntem que està fent, ens diu que la vorera.

A partir d’aquesta intervenció fem que tots els infants seguin als bancs i observin que està passant. Veiem que hem escampat tot el material, però no hem construït res, només un infant ha fet una vorera.

Treiem tot el material i deixem només la vorera i els hi preguntem com podem continuar el carrer. Ràpidament veuen que han de fer l’altre vorera i així ja tindrem la carretera.

Un cop fetes les dues voreres se n’adonen que els fa falta el pas de vianants. Per fer-lo agafen les piques.

Finalment construeixen un semàfor fent servir una pica i un maó.

Col.loquem el semàfor davant del pas de vianants i la Carme s’encarrega d’anar canviant el maó de color vemell o verd.

Un cop tenim el carrer preparat anem passant un per un recordant totes les indicacions que ens va dir la Cristina: anar tranquils, mirar endavant, caminar per la vorera, creuar pel pas de vianants mirant a un costat i a l’altre i mirar el color del semàfor si n’hi ha.

Quan algun Patufet passava pel pas de vianants en vermell, la Mireia que anava en cotxe els pitava i fins i tot els atropellava.

Quan tots i totes hem passat pel circuit, ens adonem que el pas de vianants és una mica perillós perquè ens podem relliscar amb les piques i que el semàfor no funciona com els de veritat.

Decidim que farem un pas de vianants i un semàfor per poder practicar millor l’anar pel carrer.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 5 del projecte.

COMPTEM MASCOTES DE L’ESCOLA

Una vegada que els Rovellons vam anar per totes les classes preguntant quines mascotes tenien, ens va tocar fer un recompte de totes elles. Primer de tot vam fer grups de 4 per repartir-nos la feina i cada grup s’encarregava d’una mascota. Van sortir sis tipus diferents (gossos, gats, tortugues, ocells, peixos, hàmsters/conills). Amb diferent tipus de material manipulatiu, primer vam contar els de cada classe i després ho vam ajuntar tot per saber els què hi havia en global a l’escola.

Va ser una estona molt divertida fent treball cooperatiu i jugant amb els números. Ens vam adonar que sense l’ajuda de cada integrant del grup no podíem arribar al resultat final. Tots fem pinya. SOM-HI !!!

PER MOLTS ANYS, PARIS!

La Paris demà farà 4 anys! MOLTES FELICITATS BONICA!!!

Com que anirem a la Ludoteca, avui ja ens ha convidat a pa amb xocolata!!!

Ja només queden 2 Pinotxos per fer els 4 anys!

ANEM AL TEATRE

El passat dimarts 14 de novembre tota la comunitat de mitjans, ens vam desplaçar fins al Teatre Ateneu d’Igualada per gaudir de l’espectacle: “Hai, la pescadora de somnis”. 

Un conte indígena, poètic i visual sense paraules, amb molta màgia i imaginació.

El conte de la pescadora de somnis va narrar, a través de metàfores visuals i màgia, el navegar d’Hai i la seva tribu, el públic, per l’oceà de la imaginació. Allà, va trobar la clau que obria la gàbia, que representen les pors i les creences, i allibera l’ocell, la nostra essència creativa.