Avui, el dia de la música, l’Hugo, ha fet 3 anys i ho hem pogut celebrat tots i totes plegats esmorzant un deliciós pa amb xocolata.
Abans de menjar li hem cantat la cançó d’aniversari, li hem tibat les orelles i li hem fet 3 petons ben grans. L’Hugo ha canviat la seva pinça que estava en el número 2 al número 3. Ara només ens queda una Patufeta en la cinta del número 2.
Podeu trobar més fotografies a la carpeta d’aniversaris.
Recuperem la conversa de l’últim dia i decidim ordenar les mides dels cordills que hem mesurat de les nostres ombres, i ho fem a l’aula d’arts escèniques.
D’entrada, tal com ens va proposar una Tabaluga, posem tots els cordills un al costat de l’altre estirats a terra. A continuació, cada un de nosaltres ens col·loquem davant del cordill. En aquest moment… se’ns gira molta feina, la tasca no ens resulta gens fàcil!
Observem amb atenció la llargada de totes les mides i comencem a classificar-les, des de les més llargues a les més curtes. Una vegada ja les hem ordenat, ens adonem que hi ha algun cordill que no està col·locat al lloc on li pertoca. Després de molt d’esforç, aconseguim fer-ho prou bé!
Totes les ombres són iguals? (ens preguntem…)
Ens adonem la llargada de la nostra ombra no és igual que la nostra mida real. També veiem que hi ha infants que la seva ombra és molt més llarga que l’ombra d’altres infants que en realitat pensem que són els més alts de la classe.
Ens quedem amb totes aquestes idees fins a la pròxima sessió.
These days TIntins discovered that, sometimes, it is faster to check words in the dictionary than asking Pedro or Laura.
Looking words up in a dictionary is not as easy as it seems and requires some practice. To practice dictionary skills, Tintins faced a “dictionary race”… Llegeix més»
Avui hem celebrat el DIA DELS DRETS DELS INFANTS de forma conjunta les tres escoles de Vilanova del Camí, l’Escola Joan Maragall, l’Escola Pompeu Fabra i la nostra escola.
L’Ajuntament del nostre municipi ha organitzat una gran festa. Hem començat amb la lectura del manifest dels drets dels infants per part d’alumnes de les tres escoles. Hem continuat amb la presentació de la regidora d’educació, l’Alba Pérez. I hem finalitzat la festa amb el Jaume Barri com a mestre de cerimònia, amenitzant la festa amb cançons, propostes de joc i xerinola.
Ens hem divertit molt ballant i cantant!
Podeu veure totes les fotografies a la web de l’escola.
Al llarg del primer trimestre, les Alícies a Educació Física hem fet propostes relacionades amb els jocs d’estratègia en equip.
Hem descobert un altre tipus de joc i ens agrada molt, però hi ha unes dificultats que fins ara no ens havíem trobat… les normes són més complexes i s’ha de treballar en equip per aconseguir l’objectiu.
Per aquest motiu, sessió a sessió, tenim el repte d’estar molt concentrades i atentes, per tal, de jugar seguint les normes perquè si no, ens hem adonat que… el joc no funciona! Hem descobert que és molt important que tothom compleixi les normes, que establim pactes amb l’equip i siguem capaços d’escoltar-nos i fer aportacions a l’equip per crear una bona estratègia.
Podem confirmar que se’ns dona molt i molt bé!!!! Ens esforcem molt per superar els reptes que van sorgint al llarg de les sessions! I sobretot, i el més rellevant, som unes expertes en jugar esportivament, és a dir, respectant a l’equip rival i als nostres companys d’equip.
Al llarg d’aquest primer trimestre, les Tanits a Educació Física estem fent propostes relacionades amb la iniciació als esports i d’altres propostes, on l’objectiu és jugar en equip.
Aquestes últimes propostes requereixen unes actituds que de vegades ens costen… ser conscients que podem guanyar, perdre, que s’ha de respectar els altres equips, que s’han d’acceptar unes normes i sobretot, que s’ha de jugar en equip.
Sessió a sessió, anem reflexionant sobre les millores que es van produint i els punts febles, a millorar. Les Tanits som conscients de la importància de ser uns bons esportistes i practicar el joc net, per aquest motiu, sempre que acabem un joc, per exemple, ens donem les mans amb l’equip rival per felicitar-nos i valorar-nos l’esforç.
Pel que fa a les propostes multiesportives, estem fent-ho progressivament. Inicialment amb propostes lliures amb el material de cada esport (bàsquet, handbol, futbol sala, raquetes…). Després, per complicar-ho, introduint unes consignes, sempre relacionades amb les característiques de l’esport específic, que han de complir alhora de decidir l’activitat a realitzar. Per continuar, amb l’objectiu de donar-li importància a l’equip, aquestes propostes sempre es duen a terme en petit grup per seguir treballant: el diàleg, el pacte, el respecte, l’escolta…
El primer dia de projectes de comunitat vam marxar amb el dubte de quin seria el nom del nostre grup. En aquesta segona sessió comencem compartint les nostres hipòtesis ajudant-nos dels dibuixos que vam fer. Exposem davant de la resta del grup quina idea tenim i com l’hem representada sobre paper, si l’hem escoltat o vist anteriorment i a on, així com per a què creiem que serveix.
Un cop tots i totes hem compartit el nostre dibuix, decidim analitzar què són els altres grups perquè el Liam recorda que “normalment els noms dels grups estan relacionats”. A la pissarra anotem els altres quatre noms i busquem similituds. “Podria ser Sinaí ja que és un lloc i la brúixola serveix per orientar-nos”, “També podria ser Sínia perquè és un instrument com la impremta”... No ens queda clar i volem sortir de dubtes! Decidim fer un pas més, mentre el Magí busca “Sinaí” al Google, un altre grup busca al diccionari “Sínia”.
Sinaí: “La península del Sinaí és una península de forma triangular, situada a la part asiàtica del Pròxim Orient.”
Sínia: “És una màquina d’elevar aigua. Consisteix bàsicament en una roda vertical que és accionada per un animal o bé per la força del corrent d’aigua o fins i tot del vent”.
Ho tenim clar, som el grup sínia ja que en l’endevinalla trobem les paraules: rodona, fusta i aigua. Ho sospitàvem i molt, però la paraula Sinaí i les relacions que hem establert amb altres paraules ens ho han posat difícil! Tots contents i contentes, tenim nom: som el grup Sínia!
Aquestes setmanes estem immersos en la construcció en volum dels nostres personatges i de la casa on imaginem que viuran amb material reciclat divers. Per poder organitzar-nos establim una conversa per parlar de diferents criteris importants que cal tenir present perquè els necessitarem en aquest repte de crear un conte: creativitat, escriptura, competència digital i lideratge. Pensem en quin d’aquests criteris podem destacar i ho anotem a la pissarra. A partir d’aquí, fem quatre grups amb membres de cada un dels grups de la pissarra i triem quin dels personatges volem crear.
Compartim idees, pensem possibles materials, fem esbossos, intercanviem opinions i algun malentès, uns aprenem a cedir i d’altres a defensar el que pensem… Després de dos dies treballant per separat, decidim trobar-nos per compartir aquestes primeres idees, ens ajudem i aconsellem, alhora que establim certa coherència amb les mides dels nostres personatges. “Si el Pompei és el fill, no pot ser més alt que els pares!” Agafem regles de 30 i 50 cm, comparem alçades que creiem lògiques i acabem pactant l’alçada exacta de cada un dels protagonistes. “I la casa, com hauria de ser?” Els regles se’ns queden petits i anem a buscar un de pissarra, al davant tenim el regle de 100 cm que ens ajuda a poder visualitzar quina hauria de ser l’alçada de l’edifici.
Dues setmanes després comencen a prendre forma les nostres creacions. Estem satisfets i satisfetes dels resultats que es comencen a apreciar, el procés no ha estat fàcil, sobretot posar-nos d’acord amb com fer les coses, tots i totes creiem que les nostres idees són més bones, però el cert és que compartint-les i debatent-les aquestes idees creixen i es transformen per acabar sent noves idees que ja són propietat de tots i totes.
