DISSENYEM LA MÀSCARA QUE VOLEM FER

Toni Ruiz13/11/22  

Aquesta setmana el grup de Les Màscares del Projecte de Comunitat de petits hem començat a planificar cóm volem que siguin les màscares que volem pel nostre espectacle de teatre.

Primer de tot, hem demanat a casa una fotografia nostra amb una màscara posada. Després, hem mirat diferents tipus de màscares a la pantalla de la biblioteca, incloses les nostres. Quan ja hem tingut coneixement de diferents tipus de màscares, hem dibuixat cóm ens la imaginen, cóm voldríem que fos la màscara que tenim pensat elaborar en el nostre grup de projectes. Un cop finalitzats tots els dissenys, la setmana vinent els presentarem al grup per seguir conversant sobre les possibles vies de treball.

També hem començat a elaborar el mapa d’idees, on hem iniciat la planificació del nostre projecte, amb els elements que ja coneixem (tipus de teatre i d’històries) i el que necessitem per tirar endavant el projecte.

La setmana vinent continuarem pensant i planificant. Gràcies per ajudar-nos a tirar el projecte endavant!

Recordeu que podeu veure més fotografies al Drive!

DEMANEM AJUDA ALS MASSAGRANS

Rosa13/11/22  

Aquesta setmana hem continuat compartint  les nostres primeres idees de fusteria a la resta de companys/es. Un dels grups ens ha explicat que podríem agafar el moble de la classe que tenim les joguines i posar-hi totes les coses de la fusteria.

Aleshores un pinotxo ens comenta que té una idea;

-“podem posar les coses de la fusteria i el moble aquí ”(referint-se a l’espai lliure que tenim al costat d’on fem la rotllana).

 I… com ho hem de fer? ens preguntem.

A partir d’aquí, establim una conversa i han sorgit diferents opinions;

– “agafem el moble i el posem aquí”.

-“el moble és molt gran i no el podem agafar”.

-“el moble és petit”.

– “podem posar les joguines en un altre lloc”.

-“podem posar la fusteria aquí al mig”.

-“si posem el moble al mig no podrem passar”.

Un pinotxo afegeix;

-“Anem a buscar als massagrans perque ens ajudin a moure el moble”.

Ens quedem amb aquesta idea i així ho fem! pugem al pis de dalt a fer una visita als massagrans. Els expliquem que volem construir una fusteria i de moment volem moure el moble de la classe. Tots i totes ens volen ajudar amb moltes ganes i il.lusió, i això ens ha agradat moltíssim!!

Moltes gràcies Massagrans!!

Recordeu, teniu més fotografies a la unitat compartida.

LA MARIA ENS DÓNA MOLTES IDEES!

Mireia Puig13/11/22  

La Maria ens respon ràpidament a la nostra carta i ens diu que ens vindrà a ajudar encantadíssima.

Aquesta mteixa setmana hem rebut la seva visita i ha vingut ben carregada de titelles per ensenyar-nos. Ens ha portat molts titelles que estan en procés de construcció per tal de poder veure com estan fets.

Ens ha dit que el més important per fer un titella és fer-li un ESQUELET i que a partir d’aquest ja podrem construir el titella. A més ens ha dit una cosa molt important que ens ha sorprès a tots i totes i és que el titella ha de tenir VIDA, i perquè tingui vida s’ha de poder MOURE.

Després d’explicar-nos com van construir a la Martina i el Maure i d’altres titelles, ens els deixa tocar i provem de moure’ls. Ens deixa, per tenir-los uns dies a l’aula, l’esquelet de diversos titelles per poder-nos orientar a l’hora de fer els nostres.

A l’endemà, de la visita de la Maria, establim una conversa per recordar tot el que ens va dir , i anotem en el nostre mapa conceptual tot allò que creiem més important.

Aquestes són les aportacions de la conversa:

  • Els titeles tenen un esquelet.
  • L’esquelet té unes parts.
  • Pot ser de fusta.
  • També el podem fer amb rotllos de paper de WC.
  • Per enganxar les fustes posaven una cinta de persiana.
  • L’esquelet del gos era d’espuma.
  • Hi ha titelles que són nines.
  • Els titelles poden ser de roba.
  • Hi ha titelles que tenen l’esquelet de l’espuma dels coixins.
  • La Maria ens va dir que és molt important que els titelles es moguin.
  • Si no es mouen no tenen vida.
  • Els titelles han de tenir volum i s’han de moure.

Ens ha quedat molt clar que els titelles que hem de fer hauran de tenir esquelet, vida i s’hauran de moure.

Per agrair la visita de la Maria li fem un regal amb imatges d’ella i dels seus titelles i el signem amb els nostres noms.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida de famílies.

REFEM EL MAPA

Mireia Puig13/11/22  

Quan anem cap a la ludoteca ens adonem que ens hem descuidat moltes coses en el nostre mapa, és per això que els i les Tabalugues creuen que és molt necessari poder-lo refer.

Pensem en tots aquells llocs que ens vam deixar del mapa, i anem escrivint el seu nom a la pissarra. Quan tenim el llistat dels noms enllestit, ens col.loquem per parelles i cadascuna dibuixa un dels llocs.

Mentre estem fent aquesta tasca, arriben els i les Pinotxos i es demanen si els podem ensenyar el mapa de la ludoteca perquè ells també han d’anar i no recorden el camí. Els i les Tabalugues els hi expliquem per on han de passar, però també els hi diem que en el nostre mapa i falten moltes coses. Com que els Pinotxos també van aquesta setmana a la ludoteca els hi demanem que es fixin molt bé per on passen, i sobretot que ens comptin per quants passos de vianants passen , ja que ens vam adonar que passàvem per molts més dels que teníem en el nostre mapa inicial.

Quan totes les parelles han acabat de dibuixar i d’escriure el nom del lloc que han representat, ens posem en rotllana davant d’un paper d’embalar ben gran per poder construir el nostre mapa. Agafem un rotllo de paper d’embalar perquè no ens passi el mateix que amb el primer mapa.

Entre tots i totes anem col.locant els diferents punts importants i anem traçant el camí per on hem de passar. Anem recordant la direcció exacte del caminet. Amb aquest treball estem treballant l’orientació espaial i molts conceptes matemàtics de manera natural.

Quan acabem d’enganxar tots els llocs i dibuixat el camí, només ens queda esperar que els Pinotxos tornin de la ludoteca i ens expliquin que han vist i quants passos de vianants han comptat.

Podeu trobar més fotgrafies a la unitat compartida de famílies.

Fenòmens meteorològics

Pedro Martínez12/11/22  

Bon dia, tarda o nit… som el grup Esclafit!!

Després de fer una mica de recerca i d’investigació, hem arribat a la conclusió que som un fenomen meteorològic. És més, hem arribat a la conclusió que la resta de grups també són fenòmens meteorològics!!

Primer, vam investigar el nostre nom, i un cop fet això, i tenir clar el que vol dir esclafit, vam anar a la resta de grups a preguntar pel seu nom.

Al principi van sorgir alguns dubtes, degut sobretot a que relacionàvem els noms dels grups amb unes imatges de roba que vam utilitzar al principi. Però de seguida ens vam adonar que no podia ser tan fàcil.

Una vegada teniem clar que tots els grups erem fenòmens meteorològics, vam fer recerca per descobrir què volia dir cadascuna d’aquestes paraules:

  • Esclafit (ja la sabíem)
  • Gebre
  • Rufa
  • Xarbot
  • Torb

No va ser gens fàcil. Ens va costar una mica trobar alguns significats. Això sí, finalment tothom ho va aconseguir.

I vosaltres, sabrieu dir què significa cada nom? 🤔🤔

 

QUÈ NECESSITEM PER PODER FER EL NOSTRE ESPECTACLE?

Rosa12/11/22  

Entre tots i totes comencem a construir el mapa d’idees que tenim a l’aula, i ens preguntem;

Què necessitem per poder fer el nostre espectacle de titelles de mitjó?

Han sorgit diferents idees;

– un escenari amb les escumes del gimnàs

– una història

– titelles de mitjó

– veu a les titelles

– nom a les titelles

Seguim fent conversa i alguns infants comencen a explicar a la resta dels companys/es com podem fer les titelles. Aleshores decidim escriure totes les idees en un paper, fent així una llista de material.

– mitjons

– ojos de plástico que se mueven

– hilo gordo.

– paper blanc

– silicona

– cuerdas

– pals de fusta

– cartró

Una vegada ja hem elaborat la llista, anem al pis de dalt  a veure quin material tenim a l’escola i quin haurem de comprar.  També cada infant pensa molt bé com vol fer la seva titella i fa el seu disseny.

Recordeu, teniu més fotografies a la unitat compartida.

ELS CINC NOMS DELS GRUPS

Cèlia Moncunill12/11/22  

El grup Torb volem saber què són aquestes cinc paraules que donen nom als cinc grups de projectes de Comunitat (Rufa, Xarbot, Torb, Gebre i Esclafit). Alguns nens i nens del grup ens porten alguna idea i informació de casa, i amb això hem començat a buscar informació amb els Chromebooks a l’aula. Ens hem repartit en petits grups per tal de que cada grup pugui investigar una paraula. Hem acabat fent un petit full explicant breument què vol dir i hem enganxat una o dos imatges per explicar-ho als companys. Així, un cop sabem què volem dir, hem començat a fer un mural conjunt amb totes aquestes definicions.

Ara ja comencem a saber de què anirà aquest projecte, aquestes paraules tenen a veure amb el TEMPS: neu, vent, pluja, ferd, gel, tormenta… I també acabem dient que tot això que hem investigat pot arribar a inundar i a destruir. Ja tenim més idees per seguir investigant els dimecres a Projectes de Comunitat.

EL LLIBRE DEL ROVELLÓ

Cèlia Moncunill12/11/22  

Volem començar a saber una mica més sobre el nostre personatge d’aula, el Rovelló!

Així que observem el llibre de lectura del Rovelló. “Ufffff!!” diem molts de nosaltres, “Aquest llibre té molta lletra” “No el podem llegir” “Ens el llegiràs tu, Cèlia?”

Evidentment observem que és un llibre recomanat per a nens i nenes de més de 10 anys (nosaltres llegirem una adaptació que es va fer fa anys per alumnes i mestres de l’escola). No obstant això, volem saber més coses sobre el llibre del Rovelló, investiguem qui és l’autor, qui ha fet les il·lustracions i la seva és l’editorial. I així, podem acabar fent la fitxa tècnica del llibre “El Rovelló” a la nostra llibreta de projecte d’aula.

Un cop sabem identificar algunes de les dades tècniques d’un llibre també les busquem al llibre que estem llegint individualment. Ara ja sabem que cada vegada que llegim un llibre o un conte, a part de llegir el títol, també podem buscar els autors i l’editorial.

Ara ja coneixem el llibre del nostre personatge però sabem que a la classe tenim més llibres del Rovelló. Els observem i veiem que són petites històries del Rovelló, són algunes de les aventures que viu. Però abans de llegir aquests llibres volem saber una mica més sobre el Rovelló i conèixer la seva història. Així que haurem de començar a llegir…

L’AGENDA

Cèlia Moncunill11/11/22  

Els Rovellons cada dia ens situem al calendari de l’aula i a la nostra agenda. Treballem i anem entenent el pas del temps amb els mesos, setmanes i dies, i cada vegada ens situem millor a la nostra agenda.

A més a més, cada mes observem els dies que hi ha i les seves setmanes, apuntant tot allò que passarà (sortides, festes, material que hem de portar, etc.).

A casa podeu seguir amb aquest treball: quin dia de la setmana estem, quants dies falten perquè acabi el mes, quan hem de portar pilotes a l’escola, que passarà el dia… A més a més, recordeu que cada dia han de pintar l’agenda, pensant com els ha anat el dia. Podeu aprofitar aquest moment perquè us expliquin coses què hem fet, coses que els ha passat, com s’han sentit, etc.

PA TÍPIC DEL MARROC

Ivet Dominguez11/11/22  

La mare de la Ranya i del Zakaria aquesta setmana ens han vingut a ensenyar com fan el pa a casa seva. Com ja sabeu, les famílies sou benvingudes a compartir experiències que tinguin a veure amb els canvis i la transformació, relacionant l’activitat amb el projecte d’aula Fira d’experiments.

Hem pogut veure com, tot i que ens han portat la recepta, elles tenen molt integrada la manera de com fer-ho, les mesures i els petits trucs, amassant de manera artesana, perquè els surti perfecte. Però és cert que si nosaltres l’haguéssim de tornar a fer sols necessitaríem de la seva recepta. D’aquí ha començat a sorgir la noció de quantitat que ens cal de cada ingredient, relacionada amb el pes, cosa que ens portarà a parlar de la importància de les mesures. També ens ha agradat saber que cada cultura utilitza els seus estris a la cuina, descobrint i pastant en el bol de fang o fusta que utilitzen per fer la massa.

El dimarts per esmorzar tots hem menjat el pa marroquí acompanyat de xocolata!