La Irune ens porta una màquina d’escriure

Meritxell Tardà20/02/20  

Al Camp d’Aprenentatge la Comunitat de Grans vam visitar la Casa Gassia. Aquesta casa és una antiga masia pallaresa tradicional convertida en un ecomuseu. Visitar la Casa Gassia ens va permetre aprendre moltes coses de com vivien els nostres avantpassats i com així poder enfocar un futur més sostenible aprenent de l’antiga vida tradicional. De retorn del camp d’aprenentatge la Irune ens va portar una antiga màquina d’escriure de la seva àvia i ens va explicar com s’utilitzava abans de que existissin els ordenadors. També ens va explicar algunes curiositats i de quin any era. Vam descobrir, doncs, que aquesta màquina té 90 anys!

 

FEM UNA ALÍCIA DE 3 METRES BEN PROPORCIONADA

Aura Monclús20/02/20  

Les Alícies ens vam plantejar un nou repte, FER UNA ALÍCIA DE 3 METRES PROPORCIONADA!!, ja que havíem vist que les nostres 5 tenien unes cames molt llargues, els braços curts i el cos molt petit.

La paraula proporcionada ens sonava però també l’hem volgut buscar al diccionari i hem trobat que:

PROPORCIONAT: que està ben fet, ben mesurat, que no és exagerat.

Això ens ha fet reafirmar la idea que realment les nostres Alícies no ho eren, de proporcionades.

 

Una pista que ens van donar és que l’HOME DE VITRUVI ens hi podria ajudar. 

QUÈ ÉS L’HOME DE VITRUVI?

Després de buscar informació a casa, vam posar en comú tot el que havíem investigat:

L’Home de Vitruvi és un dibuix que va fer el Leonardo da Vinci l’any 1940, per tant és un dibuix antic.  El Leonardo da Vinci va fer aquest dibuix de l’home perfectament proporcionat a partir de les idees que havia deixat escrites l’arquitecte Vitruvi. És un dibuix d’un home despullat, en dues posicions i que té en compte les proporcions del cos.

Després de conversar sobre tota la informació que hi ha en aquest dibuix ens vam fer una pregunta: QUANTES VEGADES HI CAP EL NOSTRE CAP EN EL NOSTRE COS?

En petits grups i utilitzant diferents materials ho vam comprovar: la majoria d’Alícies ens hi cap 6 vegades!

Ara que hem fet aquesta descoberta, ja tenim pensat com fer la nostra Alícia dels 3 metres ben proporcionada! Ens hi posarem!

    

L’AMÀLIA ENS EXPLICA CONTES

admin20/02/20  

Avui l’Amàlia ens ha explicat dos conte. “Un llibre” de Hervé Tullet és un llibre joc en el qual els infants hi poden interactuar. A la primera pàgina hi ha un punt groc i una instrucció: “Toca el punt!”. Quan passes pàgina, amb la màgia dels patufets el punt es duplica. I, seguint les instruccions, es triplica, canvia de color, es torna a multiplicar, es barregen els punts, s’apaguen els llums, els punts marxen del llibre, etc.

 

Desprès hem conegut el conte “QUE VE EL LLOP!” . A vegades no tot és el què sembla… A la caseta del cérvol arriba el conill ben esbojarrat perquè ha vingut corrents i de lluny ha vist el llop que s’acostava. El cérvol el deixa passar dins la casa i després també hi arriben el porquet i l’osset. Fins que arriba el llop… i quan obre la porta tots criden SORPRESA! L’hi han preparat una festa al Llop pel seu aniversari. A partir d’aquest conte hem pogut veure que el llop no ha de ser dolent sempre i també pot ser un amic.

Anem a Òdena Village

admin20/02/20  

El passat dijous 13 de febrer els nens i nenes de la Comunitat de Grans vam anar d’excursió a Òdena Village per seguir treballant i aprenent sobre el nostre projecte de comunitat. Les diferents activitats que vam realitzar van ser una gimcana, on l’objectiu de la competició era reciclar diferents residus, la transformació i creació de nous objectes a partir dels diferents materials reciclats i  la creació d’un telenotícies en petits grups. Durant la jornada també vam tenir espais per poder reflexionar i parlar sobre la crisi climàtica que està afectant al nostre planeta i què podem fer els infants per combatre-la.

 

TREBALL AL VOLTANT DE LA PEL·LÍCULA “COBARDES”

Marta Hervas19/02/20  

Com és tradicional a les aules dels Massagrans, començar a parlar de l’institut implica començar a parlar de neguits, pors, inseguretats…  Podré fer amics? És veritat que hi ha moltes baralles?, són dos de les preguntes expressades amb més angoixa. Després de parlar-ne a classe i anar a visitar l’institut, hem projectat la pel·lícula del 2008 de José Corbacho i Juan Cruz, “COBARDES ¿Y tú de qué tienes miedo?”

Amb ella hem començat a treballar al voltant de les pors, les de qui maltracta i les de qui és maltractat, però també les dels que s’ho miren, i les dels adults. Molt interessant parlar del tema també amb les famílies.

CONEIXEM L’INSTITUT PLA DE LES MORERES

Marta Hervas19/02/20  

Aquest dimarts hem anat a visitar l’institut Pla de les Moreres, on molts dels nois i noies de l’aula de Massagrans començaran l’ESO el proper curs. Per aquest motiu, hem estat pensant, conversant i recollint preguntes, dubtes, inquietuds, pors,… tant pel que fa al seu funcionament, com pel que fa a les emocions i neguits més personals. I amb tota la bateria d’interrogants a la motxilla, allà ens esperaven antics companys de l’escola. Primer, el Pau Costa i el Joel Medina ens van fer un recorregut per les instal·lacions, mentre explicaven els espais i donaven resposta a les primeres i tímides preguntes dels Massagrans. Després la Marta Martínez, la Itziar Valenzuela i l’Eric López ens rebien a la Biblioteca de l’institut i allà, acompanyades del seu director, ens explicaven el funcionament general. I aleshores tots els Massagrans amb tranquil·litat van poder recuperar la bateria de preguntes pensades el dia abans i trobar-hi respostes. 

MOLTES GRÀCIES PER LA GRAN REBUDA I UNA GRAN EXPLICACIÓ !!!

 

COM CREIX UN BEBÈ

Toni Ruiz19/02/20  

Avui la Toni ens ha mostrat un conte meravellós:

  • Baby Pop: La història de com vas arribar al món a mida real.

En aquest llibre se’ns mostra un nadó que va creixent dins de la panxa, mes a mes. Hem pogut observar com va creixent i com els autors ens ajuden a imaginar la mida del bebè amb símils. El primer mes és com una perla, el segon com una cirera, el tercer com un peixet, el quart com una granota, el cinquè com un gira-sol, el sisè com una estrella de mar, el setè com una marmota, el vuitè com un ocell que ja es prepara per volar i el novè entre núvols esperant el dia del naixement.

Però, després de néixer, seguim creixent? Tenim clar que sí però hem volgut comprovar com hem crescut des de aquell dia, així que ens hem mesurat al passadís i hem col·locat les nostres fotografies a la nostra alçada. Aquesta setmana farem les comparacions.

LA NOSTRA ESTRUÇ LEA

Toni Ruiz19/02/20  

Ja hem finalitzat el nostre estruç de tres metres d’alçada i com és taaan gran, no ens cap a la classe. Així doncs, l’hem penjat al vestíbul. A més a més, hem penjat una mica d’explicació de com hem arribat a treballar aquest magnífic animal i fotografies de quan l’hem anat elaborant, perquè podeu veure que hem treballat de valent!

Per tal de penjar-lo hem pensat que abans necessitava un nom, així que hem imaginat una sèrie de noms i després hem votat. El nom guanyador ha estat Lea i, per aquest motiu, ha passat a ser UNA estruç.

Ara ja està a l’abast de tothom i, si teniu cap pregunta, només heu de preguntar als Patufets i Patufetes que us explicarem gustosos i gustoses tot el què sabem respecte a aquest majestuós ocell que no vola i que posa els ous més grans del món.

LECTURA MATINAL DEL SEGON TRIMESTRE

Toni Ruiz19/02/20  

A la classe del Patufet, la lectura matinal és tot un èxit. Estem molt contents i contentes de que ens acompanyeu cada matí en aquest moment d’aprenentatge i de socialització. És una estona molt especial en la que entenem la lectura com un espai agradable i per compartir la màgia dels llibres.

Esperem que vosaltres, mares, pares, àvies, àvies,… gaudiu igualment d’aquesta activitat tan especial i que continueu aquesta tradició durant tota la nostra etapa educativa. Us agraïm sincerament el vostre recolzament i esperem que continueu assistint a la lectura matinal amb nosaltres!

Podeu veure més fotografies al Drive.

Una idea que belluga, un projecte que comença a tenir forma!

Ivet Dominguez18/02/20  

Tot el que fins ara hem viscut els Krafts ens ha quedat en algun lloc dins la memòria. Tenim ganes d’explicar moltes de les coses que hem descobert, o d’altres que ens queden per descobrir (experiments per provar…). Però hi ha dues coses que darrerament ens han emocionat  i que segurament seran font d’inspiració per nosaltres: el conte Tinc un volcà (per la ràpida identificació de l’estat emocional que n’hem fet) i el poema La fageda d’en Jordà (per tot el tema del treball paisatgístic i d’entorn de les colònies). A partir d’aquest conte i del poema hem començat a fer tot un treball amb les paraules, per entendre-les millor, viure-les, sentir-les i expressar-les a la nostra manera.

Amb el conte hem jugat a representar petits fragments  que ens han interessat, fent ús de la improvisació lliure o guiats per les propostes dels companys, fins a provar de construir plegats personatges per a tots i totes. Cada dia de projectes treballarem, en petites estones curtes, aquests espais d’elaboració de petits diàlegs entre dos-tres infants, fins aconseguir petits guions de text adequats a les nostres possibilitats.

El poema de La fageda d’en Jordà ens ha permès connectar amb la imaginació, fer hipòtesis d’aquest bosc que podrem veure ben aviat quan siguem a les colònies, deixar-nos portar per les paraules, escoltar-les, tancar els ulls i fins i tot sentir els sorolls i olors del bosc, mentre recitem i ens deixem endur pels nostres sentits. Recitar el poema s’ha transformat en un ritual més de l’estona de projectes, molt esperat, un moment que ens convida a la calma, que l’acompanyem amb petits sons del carilló i que sempre comença amb la pregunta “Saps on és la fageda d’en Jordà?”

Ara la nostra idea, que tot just comença a néixer, i que no és gens fàcil, és fer una petita creació artística partint de les proves que anem fent d’interpretar el conte i del poema. A més a més també hi afegirem  tot allò que també ens hagi agradat de volcans (experiments i altres propostes artístiques i plàstiques). El resultat que esperem serà una creació nostra lliure, molt lliure de tot plegat, per poder-la representar. Apa que se’ns gira feina!

De moment hem començat a pensar en els personatges que voldrem representar.