SOM EL GRUP SERGIO TAPIRO!

El projecte de comunitat de mitjans ja ha començat i nosaltres som els SERGIO TAPIRO!

Aquesta setmana, a part de seguir-nos coneixent, hem tornat a veure el vídeo inicial del projecte per començar a fer-nos preguntes sobre el títol QUE COSA IRRITA A LOS VOLCANES?, i també a pensar qui deu ser el nostre personatge!

Una de les coses que teníem ganes de fer era preparar l’aula abans de començar el projecte, així que hem creat el títol del projecte amb ceres i aquarel·les i l’hem posat a la paret on anirem apuntant tot el que anem fent, les preguntes que ens vagin sorgint i també els reptes a resoldre.

També, abans de començar a investigar, hem fet un dibuix cadascú d’un volcà. De moment ens els hem ensenyat, hem vist que alguns l’han dibuixat per dins, altres vist des de fora i també ens han donat peu ja a parlar sobre molts aspectes diferents i ha començat a sortir vocabulari com erupció, lava, escorça terrestre… Quan sapiguem més coses de volcans, farem un altre dibuix a veure si canvia gaire, o no, si hi fem més detalls…

La setmana que ve començarem a plantejar-nos quines preguntes i quins reptes ens desperta la pregunta inicial, així com també del nostre personatge.

Som el grup JULES VERNE!

El projecte de comunitat ha començat i ja sabem a quin grup pertanyem, nosaltres som JULES VERNE!

De moment no en sabem gaire sobre el nostre nom, per la foto sabem que és un home i hem intuït que ha mort doncs la foto sembla antiga. Podem afegir que és escriptor gràcies a la recerca del Lucas! Però, quina relació té en Jules Verne amb els volcans? De moment no tenim resposta.

En aquestes primeres sessions hem tornat a veure el vídeo de la presentació i hem compartit les idees principals que hem anat veient i entenent. Totes les nostres aportacions les hem anat anotant a la pissarra i hem pogut “acordar”que per a nosaltres hi ha dos tipus de volcans; els volcans de veritat i els volcans de mentida. Els de veritat semblen muntanyes i els de mentida apareixen dins nostre quan ens enfadem. I, “¿Qué cosa irrita a los volcanes de verdad y a los de mentira?” ens hem preguntat fent referència a la pregunta que dona nom al nostre projecte de comunitat. Però tampoc hem pogut trobar resposta ja que el significat de la paraula “irrita” no el sabem del cert, de moment són tot hipòtesis. Doncs, stop!, busquem què vol dir per poder seguir avançant? Hem anat a buscar alguns Chromebooks i hem buscat la resposta.

Irritar vol dir molestar, fer enfadar, enutjar, ofendre, atacar, incomodar, empipar... 

 

Comencem a tenir alguna resposta que ens ajuda a seguir pensant i a fer les nostres pròpies relacions.

 

Les propostes dels racons es compliquen!

Portem diverses setmanes realitzant les sessions de racons amb l’objectiu d’afiançar continguts i compartir les nostres estratègies d’aprenentatge, ens agraden les propostes i cada vegada necessitem menys ajuda per realitzar-les amb autonomia. Per això aquesta setmana han hagut algunes novetats.

Hem seguit jugant amb reglets, ens encanten, però aquest cop hem hagut de fer una cosa més després de jugar; representar. Un cop hem acabat la partida del Joc dels trens, hem dibuixat els nostres trens respectant la quantitat i color dels reglets i hem calculat el resultat. Ja no val només amb veure quin tren és més llarg, ara també comprovem el per què.

El Joc dels Story Cubes també el sabem utilitzar, es tracta d’un joc per inventar històries oralment mitjançant uns daus amb imatges. Inventar i compartir, històries reals o surrealistes, d’aquelles que fan por o que ens fan riure… és igual, l’important és crear bones històries amb sentit. Si ho practiquem molt, passar a escriure petits texts serà més fàcil!

I també el Joc de cossos geomètrics de fusta ha estat un dels protagonistes aquesta setmana. Mitjançant aquestes peces hem hagut de construir en volum un edifici, el que cadascú volia. Després en un full quadriculat hem dibuixat la nostra obra arquitectònica intentant respectar formes i proporcions. Semblava fàcil però no ho ha estat!

Tots els nostres treballs escrits els hem guardat a la nostra pinça de documentació i al llarg de la setmana els hem anat documentant a la nostra llibreta. Aquests moments de seure i deixar constància de la feina feta a la llibreta són estonetes molt satisfactòries, el nostre esforç (i evolució) deixa petjada!

QUINA HISTÒRIA VOLEM REPRESENTAR

Per tal de decidir quin conte, conegut o inventat, volem fer pel nostre teatre amb titelles, cada nen i cada nena dibuixa en un full el conte que a ell li agradaria representar. Primer el dibuixen amb e llapis, després el ressegueixen amb el retolador i finalment el pinten. Un cop han fet el dibuix han d’escriure el tírol del conte que han triat.

Quan tinguem tots els dibuixos els posarem en comú i el conte més triat serà el que representem.

REPRESENTEM LA CANÇÓ “ELS TITELLES” AMB LA LLUM BLAVA

Anem a l’aula de música i allà trobem una safata verda plena de guants de color blanc. Cada nen i cada nena se’n posa un i mirem a la pantalla la coreografia de la cançó dels titelles. La practiquem un cop i després parem el llum i engeguem la llum blava.

De cop els guants han començat a brillar i la cara dels Pinotxos i Tabalugues també. Hem cantat i ballat una altra vegada la cançó dels titelles però ara ha sigut molt més divertit i emocionant.

 

ANEM A BUSCAR CADIRES

Un cop sabem quantes cadires necessitem li anem a demanr al Toni Tostado si tenim 12 cadires en algu lloc de l’escola que no es fagin servir i que es puuem tenir a la nostra classe durant tot el curs. El Toni ens diu on estan les cadires que no es fan servir i les anem a buscar.

Mentre l’Anna i la Mireia les anem traient del quartet on ens ha dit el Toni els Tabalugues van comptant que tinguem les 12 cadires. Un cop hem pogut reunir ltotes les cadires les anem portant cap a la classe. Pel camí a la classe passem per la cuina a buscar estovalles per les taules ja que vam veure que en l’Exquisit n’hi havia. Hem agafat quatre estovalles perquè tenim quatre taules.

PENSEM QUANTES CADIRES NECESSITEM

Després de decidir entre tots i totes que per la nostra sala de la pizzeria volem tenir dues taules on puguin seure quatre clients i dues taules on puguin menjar dues persones arriba el moment de pensar quantes cadires necessitem.

Primer intentem calcular mentalment o fent servir l’ajuda dels dits, però com que ens surten resultats diferents decidim dibuixar entre tots i totes les taules i les cadires a la pissarra i després de comptar més d’un cop quantes caben, arribem a la conclusió que necessitem 12 cadires pel restaurant.

Després de fer aquesta respresentació col.lectiva entre tots els infants de la classe passem a fer la mateixa representació en paper i de manera individual per tal de veure si tots han entès quantes cadires necessitem i d’on surten aquestes cadires. Podem veure que hi ha Tabalugues que ho han entès molt bé, però a d’altres se’ls i ha de tornar a explicar.

QUÈ NECESSITEM SABER PER CONVERTIR L’AULA EN EL PAÍS DE LES MERAVELLES?

Aquesta setmana les Alícies ens hem plantejat una pregunta: què necessitem saber per convertir l’aula en el País de les Meravelles?

Per parelles hem estat pensant idees, unes idees que hem estat compartint després en petit grup i finalment amb el grup sencer.

A mesura que hem anat compartint aquestes idees, ens hem adonat que moltes d’elles eren preguntes, unes preguntes que hem anat apuntat i que hem posat al nostre mapa de ruta de la paret de l’aula.

I sabeu del que ens hem adonat? 

Moltes d’aquestes preguntes les podrem contestar quan haguem llegit el llibre de l’Alícia al País de les Meravelles, així que el primer que haurem de fer serà llegir!

VOTEM PEL PROCÉS PARTICIPATIU DE VILANOVA

Avui les Alícies hem fet una votació! 

Primer de tot hem estat parlant sobre què vol dir votar i com es fa. Després de conversar una estona hem arribat a la conclusió que hi ha diferents tipus de votació: de secretes, amb paperetes i urnes, aixecant el dit…

Després hem estat parlant del que haviem de votar: el procés participatiu de Vilanova pel Marta Mata. Les tres opcions que teniem eren: la caseta de fusta del pati de sorra, la cuineta i zones d’ombra, i la última que era material per psicomotricitat.

Nosaltres hem fet una votació secreta, on cadascú havia d’escriure quina de les tres opcions volia a un paperet. Les hem ficat totes dins un sobre i després, amb l’ajuda de diferents secretaris hem anat obrint els paperets i hem fet el recompte.

A la nostra classe el més votat ha sigut el material de psicomotricitat, que ha tingut 17 vots!

WALL-E! EL ROBOT ABANDONAT A LA TERRA!

Seguim aprofundint en el tema del Projecte de Comunitat i per això hem conegut a Wall-E, un robot abandonat a la Terra sota l’encàrrec de convertir la brossa acumulada en cubs apilables. La Terra està coberta de deixalles i des de fa 700 anys els humans viuen a l’espai exterior esperant que es netegi el planeta. En tots aquests anys viuen en una nau molt sofisticada anomenada AXIOM, en un constant estat de lleure i sedentarisme. La única companyia que té en Wall-E a la Terra és una panerola (“cucaracha”). De cop i volta apareix un Robot enviat per AXIOM amb una missió; trobar una planta per constatar que hi pot haver vida a la Terra i poder-hi tornar.