Aquest trimestre, l’alumnat s’ha submergit en el fascinant món de les construccions de l’Edat Antiga, i més concretament, en un dels invents més sorprenents dels romans: l’aqüeducte. A través d’aquesta activitat, no només han après com funcionaven aquestes estructures, sinó també per què van ser tan importants per a les ciutats de l’Imperi Romà.
Els aqüeductes tenien la funció de transportar aigua des de fonts naturals (com rius o muntanyes) fins als nuclis urbans, on s’utilitzava per beure, cuinar, rentar o omplir banys públics. Aquest sistema era tot un repte d’enginyeria: per funcionar correctament, l’aigua havia de circular per gravetat, així que els romans dissenyaven aquests canals amb una inclinació constant i precisa. També era essencial controlar l’alçada i l’estabilitat dels laterals per evitar que l’aigua es vessés durant el recorregut.
Després d’observar fotografies, vídeos i fer petites investigacions, cada grup va dissenyar i construir un aqüeducte en miniatura, utilitzant materials diversos com cartró, fusta, tubs, gots o plastilina. El repte era aconseguir que l’aigua circulés d’un punt a un altre sense sortir-se’n, tot tenint en compte la inclinació i la resistència de l’estructura.
Va ser un moment d’experimentació, col·laboració i molta creativitat. A més de treballar continguts històrics i científics, aquesta proposta ens ha permès fomentar el treball en equip, la resolució de problemes i l’observació crítica del món que ens envolta.
Sense cap dubte, una activitat que ha connectat la història amb la pràctica, i que ha fet viure a l’alumnat l’enginy romà en primera persona!
