Ja fa una mica més d’un mes que vam començar l’escola, els infants de la comunitat de petits s’han anat familiaritzant en les rutines del dia a dia.
Els d’I5 s’han fet grans i se senten contents d’ajudar als més petits, els d’ I4 estan molt comunicatius i expliquen tot allò que els passa i els més petits d’I3 estan descobrint tot un ventall de possibilitats d’aprenentatge a través del joc.
Totes les vivències que experimentem durant el dia fan que es creïn connexions, llaços i vincles afectius fomentant d’aquesta manera el benestar. El paper dels i de les mestres és afavorir aquests moments per tal de que aquestes afinitats ens ajudin a fer de l’espai de l’aula un lloc segur pels més petits.
Cap al tard, en els últims minuts del dia, els infants se senten més cansats i saben que s’acosta l’acomiadament i per tant l’hora de marxar i de veure als pares. En aquestes estones aprofitem a fer el tancament de la jornada en el cor de l’aula i a més a més potenciem dinàmiques que els ajudi a anar-se’n amb tranquil·litat.
Aquestes dinàmiques són un seguit de jocs, contes, cantarelles i moixaines tal com:
–La capsa de les cançons que afavoreix la imaginació i se li dóna un toc de màgia per fer del moment un tant especial. És una capsa grossa que conté altres de petites amb elements que ens recorden cançons com “La marieta vola vola”, “El lleó no em fa por”, “Dalt del cotxe”, …
–La capsa de música que conté un peix que roda mentre sona una musiqueta. És la del Peix Irisat que per sorpresa té uns gomets ben brillants.
-La Granota Joana que li agrada que li facin moixaines i sempre està a punt per una cantarella.
-El pal de pluja que fa que tots estiguem en silenci escoltant el seu so que ens ajuda a relaxar-nos.
Tots aquests jocs i molts més ens ajuden a un adéu-siau amb harmonia, un acomiadament que ens deixa amb moltes ganes de veure’ns a l’endemà on de ben segur continuarem aprenent tots plegats.
