Què és exactament la Consciència Fonològica?
La consciència fonològica és una habilitat metalingüística, és a dir, és la capacitat de reflexionar sobre el llenguatge oral i manipular-lo.
Seguint els dossiers d’Enriqueta Garriga, podem definir-la com la capacitat de l’infant per adonar-se que la paraula parlada no és un tot indivisible, sinó que està formada per seqüències de sons més petits (síl·labes i fonemes).
A l’etapa 3-6, el treball de consciència fonològica consisteix a aprendre a escoltar, identificar i jugar amb aquests sons sense necessitat de veure la lletra escrita inicialment. És l’ “entrenament auditiu” previ a la lectura.
Seguint a la nostra referent en aquest camp, l’Enriqueta Garriga, planifiquem la nostra intervenció a l’aula de manera sistemàtica i seqüenciada. No es tracta de fer activitats a l’atzar, sinó de seguir un grau de dificultat que respecti la maduresa de l’infant:
L’Escolta Activa i les Rimes (3-4 anys): Abans d’analitzar paraules, l’infant ha d’aprendre a escoltar amb jocs de discriminació auditiva (sorolls de l’entorn, veus) i el treball amb rimes i cançons. La rima és la primera estructura que permet als nens “sentir” la música del llenguatge.
La Consciència Sil·làbica (4-5 anys): És la capacitat de segmentar les paraules en “cops de veu”. Segons Garriga, la síl·laba és la unitat més natural i fàcil de percebre per als nens catalanoparlants (per la nostra estructura lingüística). Exemple: Picar de mans per dir PA-TA-TA (3 cops).
La Consciència Fonèmica (5-6 anys): És el nivell més complex i crucial. Implica baixar al nivell del so individual (el fonema). L’infant ha de ser capaç d’aïllar el so /m/ de la paraula “mare”.
Per què és imprescindible?
Sovint sorgeix la pregunta de per què dediquem temps a “jugar amb els sons” en lloc de començar directament amb la lectoescriptura en paper. La resposta ens la dona la recerca educativa més rigorosa.
Basant-nos en l’evidència científica que recullen els treballs de Garriga i el Departament d’Educació, els arguments clau són:
- El millor predictor de l’èxit lector: el nivell de consciència fonològica d’ “oïda fonològica” d’un infant a i4 i i5 és el millor indicador de com llegirà a 1r i 2n de Primària.
- El pont entre l’oralitat i l’escriptura: L’escriptura és un codi artificial (algú va inventar que la “A” sona /a/). La consciència fonològica és el pont que permet a l’infant entendre aquest codi. Sense consciència fonològica, l’aprenentatge de la lectura es converteix en una memorització visual sense sentit.
- Prevenció de dificultats d’aprenentatge (Dislèxia): El treball sistemàtic permet detectar precoçment alumnes amb dificultats per processar els sons i intervenir abans que s’instauri el retard lector.
- L’autonomia en l’escriptura: Quan un infant d’i5 vol escriure “MOTO” i no sap com, si té consciència fonològica, pot “estirar” la paraula: mmmmooootttooo. Això li permet descobrir quines lletres necessita. Sense aquesta habilitat, només pot copiar o esperar que l’adult li ho digui.
Conclusió
El treball de consciència fonològica a l’etapa 3-6 actua com un pont cognitiu entre el llenguatge oral (natural) i el llenguatge escrit (codi artificial).
Seguint la línia d’Enriqueta Garriga, treballar la consciència fonològica a l’etapa d’infantil és construir els fonaments sòlids necessaris per a l’alfabetització. És passar de l’ús inconscient del llenguatge a la reflexió conscient sobre els seus sons, tot fent-ho des d’una vessant lúdica, oral i sistemàtica.
“Si haguéssim de triar un sol factor, entre tots els que s’han estudiat, que pogués predir l’èxit o el fracàs en l’aprenentatge de la lectura, aquest seria sens dubte el nivell de consciència fonològica de l’infant.”
— Marilyn Jager Adams (Investigadora de referència en alfabetització i cognició).
