Els /les alumnes de 3r acaben d’encetar una nova aventura, us volen presentar al protagonista que els acompanyarà, el Julen.
El Julen un dia va sortir de la seva habitació molt amoïnat i amb el cap cot, els ulls fixos a terra i amb una expressió a la cara molt seriosa. L’avi, al veure’l, es va seure al seu costat i li va preguntar:
- Julen, què és el que et té tant preocupat?
- Avi, per molt que ho intento, no aconsegueixo dibuixar bé. No m’agraden els meus dibuixos.
L’avi, una mica més alleujat, li va dir:
- ERRARE HUMANUM EST.
El Julen, va obrir els ulls de bat a bat i li va preguntar a l’avi què volia dir aquella frase i en quin idioma parlava.
- Julen has de saber que els homes i les dones des de fa milions d’anys han anat evolucionant a partir dels seus aprenentatges. Equivocar-se i cometre errors és una característica pròpia de l’ésser humà. Errare humanum est ja deien els romans – li va aclarir el seu avi.
L’avi va continuar explicant-li que la llengua que tots dos estaven parlant provenia de molt temps enllà, d’una època romana plena de grans avenços, que encara avui persisteixen en el nostre entorn.
El Julen no podia estar més intrigat amb el que l’avi li acabava d’explicar i es va posar a investigar:
Com és que diuen que la nostra llengua té un origen romà?
Acompanyem-los en aquesta nova aventura.
Endavant!.
