El joc del llop és un joc molt habitual de les nene
s i nens en etapa infantil, sobretot té el seu moment àlgid dels 3 als 6 anys.
A la sala de psicomotricitat pren un gran valor pels infants on apareixen intenses emocions que envaeixen totalment les seves accions. Ser atrapat pel llop o sortir corrents i ser salvat. Un/a fa de llop, els/les altres escapen. Corren per buscar refugi i alguns busquen una excusa per no ser atrapats. Dents, mossegar, menjar…conceptes molt lligats a la oralitat.
El joc del llop (perseguir- ser perseguit) és un joc de reasseguració profunda i per tant l’infant necessita haver simbolitzat la relació segura amb l’altre per poder viure el joc amb por però també amb plaer.
Quan apareix el joc del llop apareix la incògnita: com evolucionarà? Els infants comencen a cridar d’un lloc cap a un altre de la sala. Uns fan de llop i d’altres de perseguits. Els que fan de llop aixequen els braços, ensenyen les dents i van darrere dels que corren per aconseguir un refugi. De vegades son atrapats i de vegades poden arribar a la casa salvadora des d’on provoquen al llop:-Aquí no ens agafes! No ens podràs menjar…!.Apareix emoció, plaer i por.
Quan encara no ha arribat la capacitat de simbolització els llops poden arribar a mossegar o els perseguits poden arribar a plorar de por (“real”) a ser menjats. És important posar paraules al que està passant per ajudar a distanciar-se.
La construcció d’una casa o refugi simbolitza la seguretat, per molt que el llop cridi ensenyant-te les dents no et podrà fer res. És aquí on apareixen rialles i provocacions fetes des d’un marc de seguretat. Cal doncs pactar un lloc “segur” on el llop no podrà entrar passi el que passi.
Repetir i repetir el joc amb canvi de rols assegura l’infant i l’ajuda en la seva capacitat per controlar la por. Quan l’infant pot representar-la, dibuixant al llop o fins i tot fent que ell/a és el llop facilita l’accés a la simbolització i per tant al seu control.
