El naixement, la tardor de 1980, de l’Institut de Batxillerat de les Borges Blanques va ser un producte del seu temps. La fi de la dictadura franquista i la recuperació de les institucions catalanes van anar acompanyades d’un procés de descentralització en l’àmbit educatiu que va portar a que els municipis que comptaven amb col·legis lliures adoptats, és a dir, amb centres on s’impartia el batxillerat però que no estaven habilitats per concedir el títol, veiessin nèixer un nou institut.

És el cas de les Borges Blanques, on el Col·legi Mare de Déu de Montserrat, els populars frares, impartia la preparació pel batxillerat però no podia concedir el títol fins que els seus alumnes superaven el tribunal itinerant que arribava de l’Institut Màrius Torres de Lleida.

La creació de l’institut de Borges, l’actual Vallverdú, va ser un acte de descentralització educativa en un context de recuperació de les llibertats i de l’autonomia catalana. Aquell mateix 1980 en què va ser creat l’institut, Catalunya va veure restituïda una de les seves institucions més importants: el Parlament de Catalunya.

En aquestes quatre dècades, el Parlament i el nostre institut han desenvolupat històries paral·leles essent, a escales diferents, un fidel reflex de la crònica del país. La fotografia que encapçala aquest text ens mosta la primera visita que l’alumnat de l’Institut de les Borges Blanques va realitzar al parlament català, el 9 de desembre de 1983, en companyia d’una nodrida representació de centres educatius d’arreu del país.

Aquella imatge, presa al Saló Rosa del palau del Parlament, també coneguda com a Sala dels Passos Perduts ja que estava previst que fos la sala de ball quan el palau havia de ser residència reial, és testimoni de les primeres visites escolars a un parlament que volia apropar-se així als sectors més joves del poble català.

Des d’aquell llunyà 1983, l’alumnat del nostre centre ha visitat en repetides ocasions un edifici que és la seu de la sobirania catalana. La darrera, el desembre de 2015, amb un regust molt especial ja que qui va exercir d’amfitrió de l’alumnat visitant va ser en Ramon Usall, professor d’història d’aquesta casa, que en aquells moments exercia com a diputat de la cambra catalana.

Més enllà de la Sala dels passos perduts, els alumnes de 4t d’ESO i de 2n de batxillerat del nostre centre van poder seure al bell mig de l’hemicicl,e com ho acrediten les galeries fotogràfiques (de 4t d’ESO i de 2n de BTX) que podeu visitar per reviure el pas d’aquell jovent de les Garrigues pel nostre Parlament, una institució que enguany celebra els 40 anys de la seva restitució i que deu la seva creació a un garriguenc il·lustre, Francesc Macià, que va ser qui va decidir situar la cambra catalana a l’edifici de l’antic arsenal ubicatal bell mig del Parc de la Ciutadella, un espai creat pel borbó Felip V per reprimir el poble català que, paradoxalment, ha esdevingut la seu de la nostra sobirania.