La situació provocada per la pandèmia del covid-19 ha sacsejat la vida de tots i totes. El moment és tan excepcional, que l’actualitat més recent és la que mana el nostre dia a dia. Davant d’aquests fets, els centres educatius hem hagut d’adaptar les nostres actuacions per continuar oferint l’aprenentatge als nostres alumnes. A continuació, expliquem l’experiència que hem viscut des de l’Institut de Sils.
El tancament dels centres com a mesura preventiva, l’educació a distància dels alumnes i l’acompanyament de les famílies ens ha obligat a reflexionar, encara més, sobre el què, el com i el quan del procés d’ensenyament i aprenentatge i l’avaluació de l’alumnat. Volíem que en tot moment l’alumnat fos atès sense perdre l’essència de l’institut i els seus valors.
La comunicació, una prioritat
En primer lloc, tal i com suggereix el Departament d’Educació, el més important és que l’alumne/a se senti acompanyat en aquests instants d’incertesa col·lectiva i, per tant, la comunicació va ser des del principi, i continua essent, una prioritat. Considerem molt rellevant que no perdin el vincle amb el tutor/a, els professors i els companys i que l’institut continui essent el punt de trobada. Com també és important seguir en contacte amb les famílies. Per això vam habilitar eines de comunicació: correus electrònics, missatgeria instantània, trucades, videoconferències… i ens vam adaptar als diversos contextos dels nostres alumnes.
Els projectes globalitzats, una metodologia encertada
En segon lloc, calia actuar de forma ràpida perquè l’alumnat no perdés el fil i el cap de setmana del 14 i 15 de març tots els docents vam preparar tasques perquè cada dia treballessin (1,30 h diària aproximadament). De seguida que vam veure que aquest període s’allargava en el temps i després de la reflexió de la primera setmana d’educació telemàtica, vam veure que calia donar una resposta diferent, més adequada al nou context dels alumnes.
És per això que les directrius generals del centre van ser modificades. Seguint les instruccions del Departament, vam decidir que l’alumnat treballaria els projectes globalitzats de l’institut i que vetllaríem, encara més, pel seu estat emocional i la seva situació personal. Per això, de forma molt acertada, vam fer grups petits d’alumnes, d’entre 10 a 15 alumnes, a cadascun dels quals se li va assignar a un professor referent. D’aquesta manera, ja no calia que l’alumne es comuniqués amb els vuit o deu professors que podia tenir de cada un dels àmbits, ni rebre activitats de cada un d’ells per separat i sense un control rigorós del nombre de tasques que s’assignava. L’alumne passava a tenir un sol professor que l’acompanyaria en aquest nou model d’aprenentatge amb una proposta educativa molt ben pensada i sensata que possiblitava una atenció més freqüent i personalitzada a l’alumne. A més a més, cada docent controlaria i corregiria les tasques de projectes d’aquells 10 alumnes. La proposta d’activitats venia consensuada per l’equip de professors de cada nivell que es reuniria setmanalment, seguint el fil conductor del projecte del mes, oferint una activitat cada dia i passant per tots els àmbits al finalitzar el mes. Les activitats havien de ser competencials, contextualitzades, globalitzades, i s’hi s’esqueia, graduades en diferents nivells i havien de tenir una relació estreta amb el projecte del mes (moltes d’elles ja estaven dissenyades, però algunes calien alguna adaptació al nou context). En aquest sentit, a l’institut de Sils, hem recollit una vegada més, els fruits de la innovació.
Com afrontem el 3r trimestre
Durant aquest tercer trimestre hem de vetllar perquè els alumnes continuïn mantenint el vincle amb l’institut, perquè mantinguin l’hàbit de treball i les ganes d’investigar petits reptes cada dia. Per això ha calgut adaptar també les competències a fixar-nos durant aquesta etapa. Entenem que aquestes competències no poden ser les mateixes que treballaríem si estiguéssim a l’aula, cal prioritzar-nes unes altres. I cal continuar amb la personalització que cada un dels alumnes necessita en el context personal i psicoemocional en què es trobin.
Els professors trobem molt a faltar els nostres alumnes, l’escalf del cara a cara i els nostres vincles. El primer dilluns serà un dilluns diferent. Ens l’imaginem com un dia en què l’acolliment serà transcendental i en què es facilitaran molts espais a dialogar i compartir temps amb els companys. Un dia en el que moltes de les reflexions que haurem fet tots els docents (també els propis alumnes) es materialitzaran en canvis per millorar el dia a dia als centres educatius amb l’objectiu sempre de donar la millor versió, i més actualitzada, de l’educació als nostres alumnes.
Institut de Sils, maig del 2020
