Avui es commemora el Dia Mundial del Pistatxo. Donat que no es tracta d’una commemoració del calendari oficial, l’efemèride pot semblar banal; però no hi ha temes menors en mans de la cultura, i, en un claustre de prop d’un centenar de professors com el del Coll i Rodés, de cultura n’hi ha, a partir de les diferents disciplines que hi impartim, per exemplificar amb aquesta fruita seca els diferents àmbits del saber que conflueixen en el nostre sistema educatiu.
Per exemple, als departaments de llengües saben que, en català, el nom d’aquest aliment pot ser tant pistatxo com festuc i que, en castellà, només rep el nom de pistacho, tot i que l’arbre del qual és fruit s’anomena alfóncigo, paraula que prové de l’àrab alfústaq, evolució de l’àrab clàssic fustuq. Arribats aquí, no costa gens trobar l’ètim de festuc, oi? En canvi, pistatxo i pistacho són préstecs de l’italià pistacchio o del francès pistache, i aquests, del grec πιστάκιον pistákion, d’on prové també la veu àrab. I és que les interferències lingüístiques sempre han sigut inevitables.
Les professores d’Educació Física, per la seva part, coneixen el valor nutricional del festuc, valor que el fa destacar com a aliment adequat per a la recuperació física: són una gran font de potassi, mineral que contribueix a la funció normal dels músculs i del sistema nerviós (els tenistes professionals fan mossegades a un plàtan durant les pauses dels partits, però trobarien la mateixa dosi de potassi en un grapat de festucs).
A l’àmbit de les ciències, se sap que la Pistacia vera pertany a les plantes anomenades dioiques, adjectiu que a la matèria de Grec traduirien com a ‘dues cases’ i que, com a tecnicisme botànic, fa referència a aquelles plantes que tenen peus estrictament masculins (amb només estams) i peus estrictament femenins (amb només pistils). Aquesta característica científica interdisciplinàriament la podrien relacionar amb dades històriques, pròpies del Departament de Socials: a Espanya, on el festuc es va conrear durant la dominació musulmana, els conqueridors cristians desconeixien que havien de conservar-se les plantes mascles encara que no donessin fruit i les van arrencar, per la qual cosa es van perdre importants cultius durant molts anys. I, parlant de pèrdues, des de l’àmbit social de l’economia, es pot explicar que l’elevat preu d’aquesta fruita seca és degut a dos fets concrets: els arbres necessiten entre cinc i deu anys per a madurar i el seu rendiment és de no gaires quilos, tot i que això ho pot compensar en certa manera el fet que la vida d’aquests arbres es pot perllongar fins a tres-cents anys.
Fins i tot, des de l’àmbit de la tecnologia es podrien aportar dades interessants, com les referides a l’actual aposta pel desenvolupament d’eines biotecnològiques per a la millora de la productivitat i el foment de la implantació del cultiu de festuc.
Però si hi ha una informació que ens pot sorprendre en gran manera, aquesta és la que uneix les matemàtiques, l’art i la gastronomia (tres disciplines molt presents també al Coll i Rodés). Fa un lustre aproximadament, gràcies a la iniciativa d’una catedràtica d’Àlgebra de la Universidad de Málaga, es va dur a terme una curiosa experiència: plasmar fórmules algebraiques en creacions gastronòmiques que, de manera artística, representarien les figures matemàtiques corresponents. Les fotografies resultants van ser part d’una exhibició anomenada El sabor de les matemàtiques, i una de les creacions va ser el nouguetine d’ametlles amb sorra de festuc, que dibuixava el resultat de la fórmula d’intersecció representada a l’equació xyz=0.
En fi, després de tant parlar de festucs, és inevitable delectar-se amb el record dels plats elaborats amb aquesta fruita seca pels alumnes del CFGM de Cuina i Gastronomia o els torrons i algunes delicioses postres de xocolata blanca servides al restaurant de l’aula d’aplicació que anaven decorades amb magrana, maduixa i, no cal dir-ho, festucs, que tenen la consideració de ser un dels aliments més antioxidants que existeixen, per sobre, precisament, de fruites com la maduixa i la magrana.
