Sessió 33 dels patis poètics

Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.

Dimarts 19 de febrer, durant el pati poètic (12.35 h), vine a la biblioteca a escoltar, a llegir, a compartir…, a viure la poesia.

En aquesta trenta-tresena sessió, llegirem el famós poema de Mario Benedetti “Hagamos un trato”, amb el qual copsar el sentiment d’amistat, tan pròxim al de l’amor, doncs participa d’ell, com una altra flama del mateix foc, segons l’al·legoria establerta, mutatis mutandis, per Octavio Paz.

Sessió 32 dels patis poètics

Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.

Dimarts 5 de febrer, durant el pati poètic (12.35 h), vine a la biblioteca a escoltar, a llegir, a compartir…, a viure la poesia.

En aquesta trenta-dosena sessió, intentarem posar en marxa, amb un primer post, el compte d’Instagram @rinconlirico, nascut al caliu dels moments compartits durant molt de temps en els patis poètics de l’institut. Tant de bo tinguem un anunci a fer.

Sessió 31 dels patis poètics

Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.

Dimarts 22 de gener, durant el pati poètic (12.35 h), vine a la biblioteca a escoltar, a llegir, a compartir…, a viure la poesia.

En aquesta trenta-unena sessió, llegirem el sonet de Lope de Vega “Desmayarse, atreverse, estar furioso” i, d’Oliverio Girondo, el seu “Espantapájaros 7”. Els versos clàssics de Lope ens parlen de l’amor com a sentiment únic capaç de despertar emocions contradictòries, mentre que Girondo ens presenta múltiples amors, cadascun dels quals desperta la seva pròpia emoció. Canvia l’enfocament; però la idea és la mateixa: l’amor ens sublima i ens enfonsa.

Sessió 30 dels patis poètics

Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.

Dimarts 8 de gener, durant el pati poètic (12.35 h), vine a la biblioteca a escoltar, a llegir, a compartir…, a viure la poesia.

En aquesta trentena sessió, llegirem “Hora punta” i “Podría escribir”, els dos primers poemes del primer poemari de Sara Búho, titulat La ataraxia del corazón.

Sessió 29 dels patis poètics

Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.

Dimarts 18 de desembre, durant el pati poètic (12.35 h), vine a la biblioteca a escoltar, a llegir, a compartir…, a viure la poesia.

En aquesta vint-i-novena sessió, llegirem “Ruido” i alguns altres poemes del llibre La soledad de un cuerpo acostumbrado a la herida, escrit per la jove poetessa Elvira Sastre.

Sessió 28 dels patis poètics

Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.

Dimarts 4 de desembre, durant el pati poètic (12.35 h), vine a la biblioteca a escoltar, a llegir, a compartir…, a viure la poesia.

En aquesta vint-i-vuitena sessió, jugarem amb foc. El segon poemari de l’enigmàtica i mediàtica srtabebi du per títol, a través d’un enginyós joc de paraules tipogràfic, Indomable, però també inflamable. Tal com ens aclareix el subtítol, es tracta, metafòricament, del Diari d’una noia en flames. La selecció que llegirem, com ja va passar en el primer i llunyà primer pati poètic, serà de petits versos, tan escassos de síl·labes que gairebé no compten amb ritme; de fet, posseeixen clara vocació d’aforisme.

Hojas muertas (25N)

Al blog que ens serveix de suport per als textos llegits i comentats durant les sessions dels patis poètics, avui podeu llegir el microrelat de Gonzalo Montesierra Hojas muertas, a partir del qual reflexionar al voltant d’un tema que, per desgràcia, cada 25 de novembre ens veiem en la necessitat de commemorar.

Sessió 27 dels patis poètics

Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.

Dimarts 20 de novembre, durant el pati poètic (12.35 h), vine a la biblioteca a escoltar, a llegir, a compartir…, a viure la poesia.

En aquesta vint-i-setena sessió, llegirem dos poemes més de Francisco Díaz de Castro que són expressió d’un amor ja acabat, però no oblidat, és a dir, d’un amor nostàlgic. En el primer, “Contestador automàtic”, la presència de l’amada es dibuixa, o millor dit, es desdibuixa a partir de la seva veu. En el segon, “Primavera”, el to melancòlic que transmet la nostàlgia transforma el reclam vital de qui se sent viu i vol viure en allò que queda de qui no és mort i no vol morir.