Primera crònica des de Robledo de Fenar

El viatge era llarg, però, de tan entretingut com ha estat, no ens ho ha semblat. Lleida, Zaragoza, Olite, Vitoria-Gasteiz, Miranda de Ebro, Olatzi -el poble de la mare de la Irati-, Tudela, Burgos… i fins a León. Allí ens esperava un bus que ens ha portat a Robledo de Fenar, un poblet de 46 habitants enmig de la natura. Ara mateix, mentre fem aquesta crònica, veiem un niu amb una parella de cigonyes que es preparen per a la primavera.

L’arribada al campament es pot explicar amb una paraula: acolliment. Els monitors i monitores són encantadors d’allò més. Hi ha hagut temps per distribuir-nos les cabanes, trencar el gel, conèixer els estudiants de l’institut de Tudela amb els quals passarem la setmana, saber les normes de convivència, ballar, sopar i… fins i tot, bufar les espelmes d’un aniversari.

First chronicle from Robledo de Fenar

The journey was long, but it didn’t feel that way because it was so enjoyable. Lleida, Zaragoza, Olite, Vitoria-Gasteiz, Miranda de Ebro, Olatzi – Irati’s mother’s hometown-, Tudela, Burgos… and finally León. There, a bus was waiting to take us to Robledo de Fenar, a small village with 46 inhabitants surrounded by nature. Right now, as we write this chronicle, we can see a nest with a pair of storks getting ready for spring.

Our arrival at the camp can be summed up in one word: welcome. The camp leaders are very kind. We had time to settle into our cabins, break the ice, meet the students from the secondary school in Tudela with whom we will spend the week, learn the rules for living together, dance, have dinner, and even celebrate a birthday by blowing out the candles.

Segona crònica des de Robledo de Fenar

Tot ha fluït amb una normalitat absoluta, com si fes setmanes que fóssim en aquest campus. A les nou en punt – i ben desperts després d’haver descansat les hores que toquen – a esmorzar. En acabat, una estona de zumba per activar la ment i el cos. Just després, les activitats del matí, que consisteixen en l’elaboració d’un projecte relacionat amb els hàbits saludables.

A la tarda, teníem preparada una activitat per aprofundir en el tema de la salut. I, òbviament, hi ha hagut temps per a l’esport abans de sopar. En aquest punt hem de mencionar un dels reptes més significatius d’aquesta sortida; l’abstinència tecnològica. Com ja sabeu, l’alumnat només pot disposar del seu mòbil durant quinze minuts diaris. I l’experiència està resultant molt positiva tant per a ells com per a nosaltres. Pel que fa al menjar, no cal dir-ho, és bo i equilibrat: crema de verdures, truita de patata i fruita o làctics.

A última hora, han gaudit d’unes activitats més lúdiques durant les quals no només han pogut practicar la llengua anglesa sinó que també han tingut ocasió de socialitzar amb l’alumnat de Tudela, amb qui compartim aquestes estades lingüístiques.

I quan acabem aquesta crònica, aixequem la mirada per contemplar les nostres cigonyes, de les quals ens hem fet veïnes i ja comencem a entendre el seu crotoreig… clap-clap… clap-clap…

 

Second Chronicle from Robledo de Fenar

Everything has gone smoothly, as if we had already been at the camp for weeks. At nine o’clock sharp — feeling well rested and full of energy — we had breakfast. Afterwards, we did a short zumba session to get both our bodies and minds moving. Then we moved on to the morning activities, working on a project about healthy habits.

In the afternoon, we continued exploring the topic of health with another planned activity. Of course, there was also time for some sports before dinner. One of the biggest challenges of this trip has been the break from technology. As you know, students are only allowed to use their phones for fifteen minutes a day. So far, the experience has been very positive for everyone, both students and teachers. The food, as always, is tasty and well balanced: vegetable soup, Spanish omelette, and fruit or dairy products.

Later in the evening, they took part in more relaxed, fun activities. During this time, they not only practised their English but also spent time getting to know the students from Tudela, with whom we are sharing this language stay.

And as we finish writing today’s chronicle, we look up at our storks — now our neighbours — and we are beginning to recognize their familiar clatter… clap-clap… clap-clap…

Quarta crònica des de Robledo de Fenar

El temps transcorre més lentament del que seria habitual si fóssim a l’institut; tal vegada perquè ens hem empeltat d’aquest entorn natural, agradable, lògic, discret… L’incident més remarcable durant una tarda de jocs a l’aire lliure és que la pilota s’escapi de la pista, rodoli avall avall – inútilment perseguida per un parell de nois o noies – i acabi arribant al camp que tenim als peus del campament. Allí, unes pacients vaques pasturen alienes a la seva eufòria.

Ara mateix, mentre escrivim aquesta crònica, en sentim els esquellots. Ens arriba també una piuladissa dispersa de moixons, algun refilet que pretén posar-hi harmonia, el xac-xac-xac d’una garsa i – és clar – les nostres cigonyes que, de tant en tant, crotoregen i s’imposen per sobre de tot.

Tanmateix, avui hem deixat aquest ambient natural per visitar la ciutat de León. L’alumnat ha iniciat una gimcana davant del Convento de San Marcos, d’estil gòtic del segle XVI. A continuació, han visitat la Catedral de León, també gòtica. Meravellats, han deixat aflorar tots els sabers sobre aquest estil artístic que darrerament han après a les classes de Ciències Socials. Que si vitralls espectaculars i acolorits, que si voltes de creueria, que si claus de volta, que si naus estilitzades, que si orgues, que si retaules, que si llum… tot els ha quadrat.

Abans de marxar cap al campus, han pogut fer les seves compres en un dels carrers adjacents a la plaça de la Catedral.

La tarda ha transcorregut amb absoluta normalitat.

Fourth Chronicle from Robledo de Fenar

Time flows more slowly than usual, more than it would if we were at school; perhaps because we have absorbed something of this natural and pleasant setting, so simple and unassuming…The most remarkable incident during an afternoon of outdoor games is when the ball escapes from the court, rolling down the slope – chased in vain by a couple of boys or girls – until it finally reaches the field below the campsite. There, a few patient cows graze peacefully, quite indifferent to all the excitement.

At this very moment, as we write this chronicle, we can hear the soft clinking of cowbells. A scattered chorus of small birds reaches us as well, with the occasional trill trying to bring a touch of harmony. There is also the sharp chac-chac-chac of a magpie — and, of course, our storks, who from time to time clatter their beaks and make themselves heard above everything else.

However, today we left this peaceful natural setting behind to visit the city of León. The students began a gymkhana in front of the Convento de San Marcos, a sixteenth-century building in the Gothic style. Afterwards, they visited the magnificent León Cathedral, also Gothic. Full of wonder, they began to recall everything they have recently learned in their Social Sciences classes about this artistic style. Spectacular stained-glass windows glowing with colour, ribbed vaults, keystones, slender naves, organs, altarpieces, light everywhere… suddenly, it all made perfect sense.

Before heading back to the campus, they had time to do some shopping in one of the streets besides the square of the Cathedarl.

Cinquena crònica des de Robledo de Fenar

Avui hem vist la pluja i, fins i tot, una insinuació de calamarsada. Res important. Per uns moments, ha estat agradable escoltar el so de l’aigua mentre fèiem una sessió de relaxament en una de les casetes de fusta del campus. Sembla que la mare natura ens vulgui fer conscients de la sort que tenim.

Posats a prendre consciència, és un bon moment per pensar en l’oportunitat que representen aquests dies per a tots nosaltres.  Practiquem l’anglès, socialitzem amb nois i noies d’un altre punt d’Espanya, ens adaptem a les diverses situacions del dia, aprenem a renunciar a les nostres rutines per improvisar una nova zona de confort, cohesionem el grup, vivim encerts i desencerts des de la serenor, obrim els ulls i l’enteniment a la natura, ens meravellem de la bellesa que hi ha en cada racó, demanem ajuda, demanem consell i agraïm.

L’activitat estrella del dia ha estat la posada en escena del projecte que cada grup ha estat preparant durant la setmana. Algunes famílies ens han vist des de casa i han pogut comprovar que el treball ha sortit; cadascú ha donat el que ha pogut i hi ha hagut un espai per a tothom. Qui ha fet d’actor o d’actriu, qui ha dirigit, qui ha editat, qui ha elaborat el guió… És l’avantatge d’un projecte: cadascú hi pot trobar un espai de treball on pugui brillar o, si més no, esforçar-se per millorar.

Al vespre, més pluja, un bon soparó, higiene, darrera activitat i, a dormir.

Fith Chronicle from Robledo de Fenar

Today we’ve been visited by the rain, even by a hint of hail. Nothing serious. For a few moments, it was pleasant to listen to the sound of the water while we took part in a relaxation session inside one of the wooden cabins. It almost seemed as if Mother Nature wanted to remind  us how fortunate we are.

In becoming aware of all this, it is also a good moment to reflect on the opportunity these days represent for all of us. We practise English, we socialise with boys and girls from another part of Spain, we adapt to the different situations that each day brings. We learn to set aside our usual routines and improvise a new comfort zone. We strengthen our sense of group, we experience both successes and mistakes calmly and open our eyes and our understanding to nature, we marvel at the beauty found in every corner, ask for help, seek advice, and give thanks.

The day’s main highlight was the performance of the projects that each group has been preparing throughout the week. Some families were able to watch from home and see for themselves that the work had truly come together; everyone gave what they could, and there was space for each person to contribute. Some took on the role of actors or actresses, others directed, some edited, and others worked on writing the script.

That is the beauty of a project: everyone can find a role where they can shine — or at least a place where they can make the effort to grow and improve.

In the evening, more rain, a hearty dinner, a bit of washing up, one last activity — and then off to sleep.

Sisena crònica des de Robledo de Fenar, comiat i retorn

Ens hem passat el dia enyorant el que ja s’acaba. Els darrers àpats, les darreres activitats amb els monitors, els darrers jocs i, a la nit, la tan esperada discoteca. Qui més qui menys ha tingut ganes de deixar anar el cos i desinhibir-se al ritme de la música.

Les professores ens ho mirem – amb una mica d’enveja, per què no dir-ho, per l’energia que demostra tenir aquesta canalla – i prenem consciència dels vincles que s’han creat entre el nostre alumnat i el de Tudela. Quanta complicitat que es percep entre tots ells.

En acabat, els monitors han repartit els diplomes a aquells grups o alumnes que més han destacat per algun motiu: l’habitació més endreçada, la taula de menjador més neta, la més encertada participació, la capacitat d’ajudar i el resultat del projecte realitzat durant la setmana. Ha estat un final de dia emotiu pel que ens han dit i, sobretot, perquè ha arribat el moment de dir-nos adeu.

Les emocions han aflorat i hi ha hagut qui no ha pogut contenir les llàgrimes. És bonic de veure i fa pensar en la gran capacitat que tenim les persones de trobar el nostre lloc per allà on ens movem. Ens mostrem com som i trobem aliats en el camí de la vida. Sortosament, és així.

Sixth Chronicle from Robledo de Fenar

We spent the whole day already missing what is now coming to an end. The last meals, the final activities with the monitors, the last games and, in the evening, the long-awaited disco. One way or another, everyone felt like letting go a little and moving freely to the rhythm of the music.

The teachers watched it all — with a touch of envy, we must admit it, for the energy these youngsters seem to have in abundance — and became aware of the bonds that have grown between our students and those from Tudela. There is so much complicity between them.

Afterwards, the monitors handed out diplomas to the groups or students who had stood out in different ways: the tidiest room, the cleanest dining table, the most thoughtful participation, the willingness to help others, and the results of the project completed during the week. It was an emotional end to the day, both because of the kind words that were shared and, above all, because the moment had come to say goodbye.

Emotions surfaced, and some could not hold back their tears. It is a beautiful thing to witness, and it reminds us of the remarkable ability people have to find their place wherever they go. We show ourselves as we are, and along the road of life we find companions and allies. Thankfully, that is the way of things.

…

Som dissabte al matí. Dissabte 7 de març. Quan obrim els ulls, sentim la pluja. León ens acomiada de la millor manera que sap fer-ho.

És el dia del comiat i la tornada.

Els companys de Tudela ja estan esmorzant perquè el seu bus els recollirà una hora abans que el nostre. Ens tornem a acomiadar d’ells i els monitors ens tenen preparada una sorpresa: un vídeo que recull els moments més emblemàtics d’aquestes estades lingüístiques. Us podem assegurar que conté unes imatges absolutament fidels del que han estat aquests dies. Les cares simpàtiques, agraïdes, felices, tranquil·les, espontànies que s’hi veuen descriuen el que ha estat la tònica general d’aquesta setmana a Robledo de Fenar.

Mentre la canalla es prepara, les professores tenim ocasió de compartir una conversa amb un dels monitors del campament, el David.  Ens ha dit que els nostres grups han deixat molt bon record entre ells. Disciplinats, educats, participatius, amb un bon nivell de la llengua anglesa, nets i bons menjadors. Què més volem? El David ens ha felicitat a nosaltres, les professores. Nosaltres hem felicitat els xiquets i xiquetes perquè aquests bons comentaris són els que més estimulen a seguir fent les coses bé. I ara, en aquesta crònica, us volem felicitar a vosaltres, pares i mares, perquè el que s’ensenya a casa – sense cap mena de dubte – és el primer que es posa a la maleta quan se surt de viatge. En aquesta ocasió, l’equipatge ha estat excel·lent, doncs.

A les deu, els nostre bus ens portarà cap al l’estació de tren de León. Visitarem una altra zona d’aquesta preciosa, ordenada i neta ciutat, comprarem les darreres gominoles, els darrers records per a la família, dinarem i, a dos quarts de dues, agafarem el tren cap a casa.

A l’Espluga de Francolí, a Vimbodí i Poblet, a Blancafort, a Vallclara, a Vila-seca, ens hi espera la família. Tenim ganes de retrobar-nos i d’explicar-nos tot el que hem viscut.

Amb els anys, aquest viatge es diluirà en el nostre pensament, però aquestes dues professores que us hem acompanyat estem segures que sempre en quedarà el ressò d’una vivència agradable.

Entre tots ho hem fet possible.

Rosa i Elisenda

Robledo de Fenar, 7 de març de 2026