Entre els mites que treballem a les classes de Llatí, el de la Medusa té unes connotacions que el fan especial. Es tracta de la malaurada història de Medusa, una sacerdotessa del temple d’Atenea que és assetjada i violada pel déu dels oceans, Posidó.

Després d’haver sofert tal vexació, la deessa Atenea la va castigar per haver profanat el seu temple i, en canvi, va disculpar Posidó per considerar que ell havia obrat segons correspon a la naturalesa masculina.

El càstig consistí a estigmatitzar-la. Medusa va passar a ser un ésser malvist i, de fet, petrificava tot aquell que gosés mirar-la als ulls. Fins i tot el seu final va estar condicionat per aquest estigma, perquè Perseu es vanaglorià haver-li tallat el cap.

No us recorda alguna cosa, aquest mite? Coneixeu alguna dona que, després d’haver estat maltractada i violada, se l’hagi fet sentir culpable del que i li ha passat per haver provocat ella l’agressor amb la seva actitud o el seu físic?

Un grup d’alumnes ha realitzat una maqueta del temple d’Atenea amb imatges que expliquen la història de Medusa. Ho han fet amb la intenció de recordar-nos que el que ens expliquen els mites clàssics no és tan llunyà de nosaltres com podria semblar.