L’alumnat de 2n d’ESO ha experimentat una nova manera de relacionar-se amb els sabers literaris més teòrics: fent una constel·lació literària.

Consisteix en un recull d’obres, textos i autors que mantenen algun tipus de relació entre si; d’aquí ve el nom de constel·lació. Del que es tracta, doncs, és que l’alumnat pugui determinar quines són aquestes possibles relacions i plasma-les en una expressió plàstica el més creativa possible.

En el cas concret de 2n ESO, havíem conegut i estudiat nou obres de la literatura medieval catalana. El que ha hagut de fer l’alumnat és determinar quines relacions es poden establir, per exemple, entre Tirant lo Blanc de Joanot Martorell i Lo Somni de Bernat Metge, o, posem per cas, entre els trobadors i Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March.

La veritat és que es tracta d’una activitat que requereix haver entès bé els sabers explicats a classe i que demana un nivell de reflexió i abstracció importants per part de l’alumnat. Tanmateix, us asseguro que molts hi ha arribat i, fins i tot, m’han sorprès amb les connexions que han establert entre les obres.

La finalitat pedagògica d’aquesta constel·lació literària de la literatura medieval és que l’alumnat recordi els aspectes essencials d’aquest àmbit de la llengua pel fet que, més enllà d’un estudi memorístic, se’ls hagi fet seus reflexionant-hi.