Els estudiants del Cicle Formatiu de Grau Superior d’Il.luminació de l’Institut Santa Eulàlia han visitat la Filmoteca de Catalunya junt als professors Meritxell Caroz i Josep Juan en el marc de l’assignatura “Enregistrament i edició de reportatges audiovisuals”
El grup ha participat a una sessió molt interessant anomenada “Retrats documentals: espais, persones, memòries”.
Durant la sessió s’han projectat fragments de pel·lícules documentals de grans cineastes d’èpoques diferents i s’ha reflexionat sobre les tries fetes pels cineastes. Durant la sessió el públic ha fet un visionat actiu i ha participat en els moments de diàleg: així s’han compartit observacions, detalls, s’ha pensat com haguéssim filmat les mateixes situacions, s’han preguntat dubtes, etc.
S’han projectat tots els fragments en versió original subtitulada ja que, tal i com indica la Filmoteca, aquesta és la millor manera de veure les pel·lícules, ja que és la que permet gaudir-les com realment les van concebre i realitzar els seus directors/es. A més, en el cas que les persones que apareixen al film parlin, ens permet escoltar la seva veu i percebre el to i la manera d’expressar-se, sempre singulars i molt significatius sobre la manera de ser i estar de les persones. Doblar un film documental, d’entrada, ens impedeix accedir a aquesta proximitat.
Aquí us deixem dues definicions de la Filmoteca referents a l’univers dels retrats documentals:
DOCUMENTAL
La definició del cinema documental és d’una gran complexitat, ja que sovint resulta molt difícil establir uns límits precisos. En tot cas, podem acordar que el cinema documental explora la realitat amb la certesa que el cinema no només és un art de ficció, sinó que també és una eina de coneixement, vincle i aproximació als espais, pobles i ciutats, persones, oficis, modes de vida, presents i passats del món.
És fonamental també que considerem que quan explora la realitat, el cinema és un art. Per això el cinema documental és tan diferent dels reportatges televisius, perquè els i les cineastes documentalistes fan les seves tries en relació a una voluntat expressiva i artística; el documental també és un acte de pensament. El cinema documental treballa amb la realitat i alhora crea un món cinematogràfic.
RETRAT
La paraula “retrat” és un terme habitual, d’ús comú i que tots i totes creiem saber què significa. Es podria resumir amb la definició que en fa, per exemple, el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans: “Representació d’una persona per mitjà de la pintura, del dibuix, de la fotografia.” A partir d’aquesta definició podríem dir que un retrat és una re-presentació, una imatge que “imita” una persona.
Però aquí fem servir també “retrat” per referir-nos a oficis i espais. Per què utilitzem la paraula “retrat” si allò que es filma no és pas una persona? Els retrats només poden ser-ho de persones? O també podem restituir la manera de ser d’animals, oficis, espais, pobles, ciutats?
