Les oracions amb els verbs portar o dur seguit d’un complement que expressa temps equivalen semànticament a l’oració impersonal amb el verb fer, que és la construcció més genuïna. La GIEC accepta les dues estructures, tot i que, de la manera com tracta el tema, se’n pot deduir que prefereix la segona opció.  1a opció      […]

Hi ha noms, adjectius, verbs que porten un complement introduït per una preposició. S’anomenen complements de règim o complements de règim preposicional. Exemple: Té por de tu. Està content d’allò. Està acostumat a parlar molt. Quan aquest complement està format per una oració subordinada d’infinitiu, si la preposició és en o amb, aquesta preposició pot

El que fins ara totes les gramàtiques catalanes solien anomenar caiguda de preposició davant de la conjunció que, ara la GIEC anomena elisió de preposicions davant que. Exemple: Està acostumat (a) que li facin tot. Pensa (en) que has de venir demà. Recorda’t (de) que vindran a buscar aquell sac de patates. Per als registres

La nova normativa de la Gramàtica de l’Intitut d’Estudis Catalans ens porta una sèrie de canvis que hauríem de saber tots, sigui quina sigui l’especialitat en la qual treballem. La idea és que de tant en tant faci alguna nova aportació en aquest raconet de dubtes lingüístics. Som-hi? Començarem pels canvis en els accents diacrítics: