Davant d’un infinitiu que introdueix una oració amb valor temporal (quan) hi ha la preposició en.
Exemple : En entrar el professor, tots els alumnes van callar.
Quan va entrar el professor, tots els alumnes van callar.
Però també és correcte la construcció amb al + infinitiu.
Exemple : A l’entrar el professor tots els alumnes van callar.
Per al registres formals és preferible la construcció amb en, però també la construcció amb al és genuïna, normativa i totalment vàlida.
Aquestes construccions d’infinitiu també han adquirit un valor causal derivat del temporal.
Exemple: En veure que tots els alumnes eren a classe, ens vam alegrar.
Al veure que tots els alumnes eren a classe, ens vam alegrar.
