La GIEC dona tres sistemes diferents perquè els usuaris triïn el que s’adapti millor a la seva parla, al seu estil, a l’àmbit de l’organització de què formen part o al text que estan escrivint.
1. Criteri tradicional
Correspon al que va establir Pompeu Fabra.
a) Preposició per davant d’una subordinada d’infinitiu final que expressa tant el propòsit que es vol aconseguir com el motiu per què es fa una cosa.
Exemple: Tots els professors van arribar aviat per comunicar la novetat.
b) Preposició per a quan la construcció final no depèn d’un predicat d’acció sinó de verbs o noms que no són d’acció o d’adjectius.
Exemple: Falta gent per a distribuir els regals.
c) Preposició per a quan el verb de la principal és d’acció però l’oració és passiva o impersonal.
Exemple: Les lleis s’aproven per a complir-les.
d) Preposició per a si la subordinada d’infinitiu expressa l’ús o la destinació que es dona a una cosa, encara que el verb sigui d’acció.
Exemple: Hem utilitzar tots els recursos per a resoldre el problema.
e) Preposició per a si el subjecte implícit de l’infinitiu no coincideix amb el de l’oració principal.
Exemple: El professor va enviar l’alumne a la sala de professors per a recollir un portàtil.
2. Criteri dels parlars que distingeixen per i per a
Sempre per a davant d’una subordinada d’infinitiu final.
3. Criteri dels parlars que no distingeixen per i per a
Sempre per davant d’una subordinada d’infinitiu final.
En conclusió, fem-ho fàcil, les opcions 2 i 3 són vàlides totes dues i no porten cap problema a l’hora de redactar.
