Davant d’un infinitiu que introdueix una oració amb valor temporal (quan) hi ha la preposició en.
Exemple : En entrar el professor, tots els alumnes van callar.
Quan va entrar el professor, tots els alumnes van callar.
Però també és correcte la construcció amb al + infinitiu.
Exemple : A l’entrar el professor… Llegeix més»
La GIEC dona tres sistemes diferents perquè els usuaris triïn el que s’adapti millor a la seva parla, al seu estil, a l’àmbit de l’organització de què formen part o al text que estan escrivint.
1. Criteri tradicional
Correspon al que va establir Pompeu Fabra.
a) Preposició per davant… Llegeix més»
Els pronoms tònics de 3a persona ell, ella, ells i elles es fan servir generalment per designar persones.
Exemple: Ella no ha vingut puntual.
Però no poden designar objectes o idees abstractes fent de subjecte, complement directe o complement indirecte.
Exemple: Va anar a buscar el tren i… Llegeix més»
El complement directe va després del verb i no porta cap preposició. Pensem “complement directe” perquè va unit al verb directament sense cap tipus d’enllaç.
Exemple: Hem escrit una carta.
Vam llegir una novel·la en dos dies.
L’Anna estima la seva amiga Clàudia.
Però hi ha casos en què el complement… Llegeix més»
En general, en els compostos i els derivats el segon element que els forma no duplica la “r” amb què comença.
Exemple: contrarestar, preromànic.
Però hi ha alguns casos que sí que dupliquen la “r”. Són els següents:
arraconar — prefix a + racó
irracional — prefix ir (variant del prefix in-)
virrei — del llatí… Llegeix més»
Les oracions amb els verbs portar o dur seguit d’un complement que expressa temps equivalen semànticament a l’oració impersonal amb el verb fer, que és la construcció més genuïna.
La GIEC accepta les dues estructures, tot i que, de la manera com tracta el tema, se’n pot deduir… Llegeix més»
Hi ha noms, adjectius, verbs que porten un complement introduït per una preposició. S’anomenen complements de règim o complements de règim preposicional.
Exemple: Té por de tu.
Està content d’allò.
Està acostumat a parlar molt.
Quan aquest complement està format per una oració subordinada d’infinitiu, si la preposició és… Llegeix més»
El que fins ara totes les gramàtiques catalanes solien anomenar caiguda de preposició davant de la conjunció que, ara la GIEC anomena elisió de preposicions davant que.
Exemple: Està acostumat (a) que li facin tot.
Pensa (en) que has de venir demà.
Recorda’t (de) que vindran a buscar… Llegeix més»
La nova normativa de la Gramàtica de l’Intitut d’Estudis Catalans ens porta una sèrie de canvis que hauríem de saber tots, sigui quina sigui l’especialitat en la qual treballem. La idea és que de tant en tant faci alguna nova aportació en aquest raconet de… Llegeix més»
L’ús incorrecte del gerundi:
