El que fins ara totes les gramàtiques catalanes solien anomenar caiguda de preposició davant de la conjunció que, ara la GIEC anomena elisió de preposicions davant que.
Exemple: Està acostumat (a) que li facin tot.
Pensa (en) que has de venir demà.
Recorda’t (de) que vindran a buscar aquell sac de patates.
Per als registres formals el criteri no ha canviat: s’elideix la preposició o bé, s’intenta buscar una solució que eviti el contacte entre la preposició i la conjunció que.
La GIEC proposa les següents solucions.
- Intercalar un sintagma nominal entre la preposició i la conjunció.
Exemple: Es basa en la idea / l’argument / el fet que sempre arriba tard a la feina.
Pensem que també s’ha elidit la preposició davant que.
2. Intercalar una subordinada d’infinitiu entre la preposició i la conjunció que.
Exemple: Els professors han contribuït a intentar / fer que els alumnes aprenguin més amb aquesta pràctica.
3. Substituir la subordinada substantiva per una subordinada d’infinitiu o final.
Exemple: No renuncien al dret a poder fer vaga.
El document és un toc d’atenció perquè l’alumnat segueixi les normes.
4. Substituir la subordinada substantiva per un sintagma nominal.
Exemple: Aquest accident de trànsit va ser degut al mal estat de la carretera.
En els registres informals, el contacte entre la preposició i la conjunció que es considera habitual i, per tant, acceptable.
Exemple: Recorda’t de que vindran a buscar aquell sac de patates.
Es basa en que el públic hi estava interessat.
Els professors de l’escola han contribuït a que puguem triar la matèria.
El document és un toc d’atenció a que l’alumnat segueixi les normes.
La propagació del foc va ser deguda a que feia vent.
Per tant, en els registres informals s’accepta la preposició davant la conjunció que però en els registres formals segueix tot igual.
