Irene Rigau, exconsellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

Hem de recuperar el valor de l’ortografia perquè vol dir que recuperem el valor de la qualitat.

Aquest curs hem introduït una nova proposta d’aprenentatge a la classe de la Tanit: el dictat preparat. Però, per què fem aquesta activitat i quins beneficis té? En aquesta entrada us ho expliquem!

L’objectiu principal d’aquesta activitat no és només escriure sense faltes, sinó adquirir eines per millorar progressivament. A través del dictat preparat, les Tanits aprenen a:

• Guanyar fluïdesa a l’hora d’escriure: en practicar un text prèviament, l’alumnat es familiaritza amb les paraules i les estructures gramaticals.
• Desenvolupar tècniques d’estudi: es tracta d’un exercici d’organització i preparació personal que fomenta l’autonomia.
• Treballar valors com la responsabilitat i la perseverança: preparar-se el dictat amb temps implica esforç i constància.
• Assimilar l’ortografia arbitrària mitjançant la memòria visual: moltes normes ortogràfiques no segueixen una lògica clara (per exemple, saber si una paraula s’escriu amb “b” o amb “v”), i una de les millors maneres d’aprendre-les és veient-les escrites correctament moltes vegades.

Dins l’àmbit de la programació neurolingüística (PNL), sabem que el cervell aprèn a través de la repetició i l’associació visual. Quan els nens i les nenes llegeixen i copien correctament una paraula diverses vegades, creen una imatge mental que els ajuda a recordar-la en futurs escrits. Això és clau per a la interiorització de l’ortografia. Per tant, com més vegades vegin i escriguin bé una paraula, més fàcil els serà recordar-la després!

PAUTES PER PREPARAR-SE UN DICTAT

La col·laboració de les famílies és clau per a l’èxit d’aquesta proposta. Us animem a acompanyar els vostres fills i filles en la preparació del dictat amb aquests senzills gestos:

• Reservar uns minuts al dia per repassar el dictat junts.
• Llegir-los el text en veu alta i demanar-los que el repeteixin o l’expliquin amb les seves paraules.
• Animar-los que el copiïn a mà i després el comparin amb l’original.
• Motivar-los i valorar el seu esforç, independentment del resultat final.

Amb aquesta proposta, ajudem les Tanits a ser més autònomes, a millorar la seva ortografia i a adquirir hàbits d’estudi que els serviran per sempre.

Gianni Rodari

Les històries són ales que ajuden a volar més enllà del temps i de l’espai.

Aquest dijous vam viure una experiència molt especial! Les Tanits vam anar a l’Escola Joan Maragall per presentar el conte col·laboratiu als nens i nenes de 3r, qui seran els encarregats de narrar el desenllaç d’aquest fascinant relat que estem creant conjuntament entre les tres escoles de Vilanova del Camí.

Vam arribar passades les 9:30 del matí i ens vam dirigir directament a la biblioteca de l’Escola Joan Maragall. Un cop allà, vam començar a preparar tot el que necessitàvem per a la nostra presentació. Amb molta il·lusió, vam projectar el conte a la pissarra digital perquè tothom pogués seguir la història còmodament. A més, vam organitzar en una taula tots els elements essencials de la narració: els personatges, els objectes i els elements del paisatge, creant així un ambient immersiu que ajudés a comprendre millor el desenvolupament del conte.

La nostra explicació va ser molt enriquidora. Vam compartir amb els nostres companys i companyes del Joan Maragall com havíem treballat el nus de la història, quines decisions havíem pres i com ens havíem inspirat per donar-li emoció i intriga. Ens va encantar veure l’entusiasme i la curiositat dels infants mentre escoltaven atentament i feien preguntes sobre els personatges i els esdeveniments del conte.

Ara estem molt emocionades per veure com el grup de l’Escola Joan Maragall donarà forma al desenllaç. Sabem que serà una gran sorpresa i que el resultat final serà espectacular! Aquesta experiència ens ha permès compartir el nostre treball i veure com, entre tots, estem construint una història única i plena d’imaginació.

Continuarem seguint amb atenció aquest projecte i estem impacients per descobrir el final del nostre conte col·laboratiu!

Albert Einstein

La creativitat és la intel·ligència divertint-se.

Les Tanits estem plenament immerses en una proposta de creació literària interescolar de tots els infants que cursem 3r de primària de les escoles de Vilanova del Camí. Les escoles que hi participem elaborem una narració en xarxa que s’inicia i es resol de manera cooperativa.

Cada escola s’ocupa d’elaborar una de les tres parts del qual està format un conte. Primerament, l’escola Pompeu Fabra ha escrit la introducció presentant els principals personatges i el lloc on passa la història. Aquest segon trimestre és el nostre torn, som les encarregades de seguir el nus del conte, a partir de la introducció que ha elaborat l’escola Pompeu Fabra. I, finalment, l’Escola Joan Maragall serà l’encarregada de dissenyar el desenllaç. 

Per entomar aquesta aventura literària, vam llegir l’article “Això és tota una història” publicat per la revista Cavall Fort 1323. Amb l’ajuda de les famílies, vam descobrir quins elements ha de contenir una història per a què realment esdevingui interessant.

Per buidar tota aquesta informació vam emprar una tècnica molt interessant, anomenada Veig, Penso i Pregunto, on a partir de l’article vam estar desgranant tots aquests elements per tal de poder escriure amb certa expertesa la nostra part del conte, el Nus.

Una rutina de pensament és una estratègia que ajuda a organitzar i estructurar el pensament de manera clara i efectiva. Aquestes rutines afavoreixen l’anàlisi, la reflexió i la formulació de preguntes que permeten una comprensió més profunda del tema treballat. En aquest cas, la rutina “Veig, Penso i Pregunto” ens ha servit per connectar-nos amb els elements essencials d’una història i traslladar aquest coneixement a la nostra part del conte col·laboratiu.

Durant la fase de “Veig”, vam observar detingudament l’article de la revista Cavall Fort. Vam identificar imatges, títols, paraules clau i estructures que ens ajudessin a entendre com es construeix una bona història.

A la fase de “Penso”, vam reflexionar sobre què fa que una història sigui interessant i captivadora. Ens vam preguntar, per exemple: Quins conflictes mantenen la tensió en una narració? Com es pot descriure un personatge perquè sembli real? Quines emocions volem transmetre als nostres lectors?

Finalment, a la fase de “Pregunto”, vam formular preguntes que ens guiessin a l’hora d’escriure el nus del conte. Ens vam qüestionar quins girs argumentals podrien sorprendre els lectors, com podíem mantenir la intriga i quines pistes podíem deixar perquè el desenllaç fos coherent i emocionant.

Després d’aquest treball intens, ja hem escrit les primeres línies de la part del nus que no deixarà de sorprendre-us. Estem gaudint moltíssim amb aquesta activitat. Totes les Tanits estem deixant volar la nostra imaginació i creativitat per crear una narració molt intrigant.

Confuci

A l’aprenentatge, com en la vida, la preparació és la clau de l’èxit.

Aquesta setmana, la classe de la Tanit hem elaborat la nostra primera base d’orientació en el marc de la represa de l’aprenentatge de la resta mitjançant la resta d’aranya.

Per a qui no ho conegui, una base d’orientació és un instrument que recull un conjunt d’accions ordenades per resoldre un problema o realitzar una tasca. Aquesta eina ens ajuda a comprendre i interioritzar coneixements i procediments, de manera que els puguem retenir en la memòria i activar-los quan calgui.

Disposar d’una base d’orientació ens permet planificar-nos, treballar de manera autònoma i autoavaluar-nos. És recomanable que cadascú generi la seva pròpia base d’orientació, ja que així s’assegura una millor comprensió i apropiació del procés. Per aquest motiu, tot i que hem treballat en parelles, cada Tanit ha elaborat la seva pròpia base.

Per facilitar aquest procés, primer hem creat entre totes una base d’orientació de referència, que ens ha servit de model per després elaborar la nostra versió personal.

A més, aquesta activitat ens ha ajudat a reflexionar sobre la coherència del text que hem escrit. Hem hagut de mantenir la mateixa forma verbal en cada instrucció i escriure correctament els verbs i les accions de cada pas. També hem aprofitat per millorar la nostra expressió oral i escrita en català, corregint errors comuns com l’ús incorrecte de tenir que, substituint-lo per hem de.

Per acabar, un altre descobriment ha estat la diferència entre els números ordinals, que ens indiquen posició i ordre (com els passos d’unes instruccions) i els cardinals, que són els que fem servir habitualment. Ha estat una oportunitat per aprendre com s’escriuen de manera abreujada, afegint al número l’última lletra del nom de l’ordinal.

A l’aula hem deixat constància d’aquests aprenentatges perquè, en futures ocasions, puguem recordar-los i aplicar-los correctament. Tot plegat, ha estat una experiència molt enriquidora, ja que, a més d’ajudar-nos a recordar com es resol la resta, ens ha permès millorar la nostra expressió escrita, un repte que sovint ens resulta complicat.