Reading is a very good way to enjoy while learning a new language. Tanits are discovering it is very different to read in English but that they can understand it and have a good time! In the reading moments there are some English books available and they can read them alone or with the help of the English teacher who helps reading the story out loud.
The 29th of february, we watched the play “Robin, princess of the hoods” and now it was the turn to give the opinion about it. Students had to write a text! They thought it was difficult but, with some scaffolding, they discovered it is very easy to write in English. By the way, nearly all of the students said they really liked the show!
Una vegada més, continuem amb les trobades mensuals de “lectura compartida”.
D’entrada les Tanits baixen a l’aula dels i les Tabalugues. Tots junts ens reunim a l’espai on fem la rotllana i recordem les normes que vam acordar des d’un inici pel bon funcionament d’aquesta experiència.
A partir d’aquest moment, ens organitzem de manera que tots i totes gaudim d’aquesta estona. Aquesta vegada, hem aprofitat la bona temperatura per llegir a la terrasseta.
Quan donem per acabada la sessió, ens unim de nou a la rotllana per compartir la nostra vivència amb la resta d’infants.
Recordeu, teniu més fotografies al drive.
Last week all the children from Mitjans and Grans had the opportunity to enjoy with a new theatre version of Robin. Robin was a rich girl that discovered that her parents’ factory was contaminanting the river.
The students had a good time singing the songs and following Robin’s adventures but the best moment was when three students got on stage and participated in the Garret’s Catwalk. How fun!
El passat dilluns 26 i dimarts 27 de febrer vam poder dur a terme el procés electoral per triar el nom de la futura ràdio de l’escola. Prèviament, vam organitzar-nos per torns i ens vam distribuir les diferents tasques per poder atendre a tots els votants.
Les famílies van poder votar a les entrades i sortides, i els nostres companys i companyes van poder fer-ho dins l’horari lectiu amb els mestres i practicants. Nosaltres vam estar força nerviosos, molt pendents que tot sortís bé, però també satisfets de veure com estàvem sent capaços de mobilitzar a la comunitat educativa per prendre una decisió important.
Tot i que al principi vam pensar amb què els votants fossin estrictament del cens de l’escola, vam anar adonant-nos que altres persones estaven força motivades i il·lusionades en formar part d’aquesta votació. Molts avis i àvies van acostar-se per demanar poder participar, també les dones de la neteja van voler dir la seva, i inclús dos exalumnes que s’enyoraven van agafar una papereta per deixar la seva opinió.
Tot està decidit! Ara ens tocarà fer el recompte de vots per saber quin serà EL NOM DE LA RÀDIO DE L’ESCOLA!
Un cop ho tenim tot a punt, arriba el moment de convidar a la resta de la comunitat educativa. En petit grup preparem què explicarem i ens distribuïm el discurs, després practiquem a la classe i ens ajudem compartint consells per tal de millorar la postura corporal, la projecció de la veu o el control dels nervis d’exposar davant d’altres persones. Quan estem segurs i segures, anem a les aules dels nostres companys i companys d’escola per fer difusió de les votacions!
En paral·lel anem creant uns cartells per penjar a les diferents portes d’entrada a l’escola, amb ells volem informar a les famílies i convidar-les que participin també en la tria del nom de la futura ràdio de l’escola.
Per poder preparar les votacions reflexionem sobre aquest procés pensant molt bé com el realitzen els adults i què necessitarem per dur-lo a terme.
Per una banda, decidim l’espai on el farem i ens és fàcil posar-nos d’acord, el vestíbul de l’escola serà el lloc més adequat sobretot per la seva ubicació cèntrica i de pas. Pensem també en les dates, i per això mirem un calendari del mes de febrer. Estem d’acord amb el fet que un dia serà insuficient si volem que votin tots els infants de l’escola i les seves famílies, i acabem triant els dies 26 i 27 de febrer.
Un cop decidit el quan i l’on, passem a pensar en els materials i eines que necessitarem. Coincidim en el fet que ens cal una urna, primer se’ns acut fer-la nosaltres mateixos, però després ens adonem que les urnes dels adults són transparents i que potser aquesta característica és important per poder dur a terme un procés electoral transparent i just. “I si l’ajuntament ens deixa una de les seves?”, diu algú. I com sempre, quan pensem en ajuntament pensem amb el pare de l’Oliver, en Dani, que treballa allà i que sempre ens dona un cop de mà. Quan parlem amb ell, de seguida s’ofereix a ajudar-nos i, dies més tard, aconseguim tenir l’urna a l’escola!
Els adults, quan estan a la taula de votacions, també tenen uns papers on miren i anoten qui ha votat. Ningú sap com es diuen aquests papers i tampoc què apareix exactament així que la Cristina ens explica que es tracta d’un cens, unes llistes amb les dades personals de les persones que poden votar en aquella mesa electoral. “Necessitem un cens de l’escola!”, anem verbalitzant. En aquest tema és la Dolors, l’administrativa de l’escola, qui ens pot ajudar i baixem alguns de nosaltres a demanar-li aquestes llistes.
Després, ens posem a treballar al voltant de les paperetes. Cadascú de nosaltres dissenya la papereta tal com la imagina, més tard la compartim davant de la resta. De mica en mica, mitjançant el Canva i el projector, tots junts anem distribuint la informació i afegint petits detalls per personalitzar la nostra papereta.
“I quantes paperetes necessitarem?”, preguntem. Comença una gran conversa, tenim clar que hem de tenir present a tots els infants i mestres de l’escola, però, i les famílies com les comptem? Alguns creuen que tothom vindrà a votar i, per tant, haurem de tenir-ne moltes; d’altres no estem d’acord i creiem que tothom no podrà venir a votar. Finalment, després de molt debatre, acabem acordant que comptarem un membre per família i, si ens falten, podrem fer fotocòpies. D’aquesta manera, no malgastarem paper.
Calculem! Sumem tots els infants de l’escola, i busquem després el doble per tal d’afegir un membre per família. També sumem el nombre de mestres, practicants i altres persones que formen part de l’escola. Arribem a obtenir la xifra de 384 paperetes! Parlem llavors de la mida i mirem quantes ens hi caben en un full DIN-A4. Observem que caben 3. “Quantes fotocòpies li demanem al Toni ara?”, ens pregunta la Cristina. En petit grup pensem i busquem la resposta, però no és fàcil. Amb una mica d’ajuda descobrim que cal repartir la xifra de 384 en 3 grups, ja que 3 són les paperetes que podem encabir en un full. Finalment trobem que necessitarem 128 còpies! Li demanem al Toni aquestes còpies i, amb la guillotina, les tallem i preparem pel gran dia!
Per poder dur a terme aquest gran repte de crear una ràdio necessitem moltes coses així que comencem realitzant la nostra xarxa de coneixements per endreçar totes aquestes necessitats visualment.
Un dels punts amb el que tots i totes coincidim és la necessitat de buscar un bon nom per la nostra ràdio. Per parelles i amb un Chromebook descobrim un mapa de Catalunya amb totes les ràdios escolars localitzades. Decidim dedicar una estona a l’anàlisi dels diferents noms per tal de poder inspirar-nos i pensar amb el nostre. Després posem en comú les nostres recerques i acabem concloent que moltes tenen el mateix nom de l’escola o institut, però que d’altres han triat noms que tenen a veure amb les accions que es duen a terme en una ràdio donant un toc més original.
Se us acut com es podria dir la nostra ràdio?
Mil idees i combinatòries anem escoltant i anotant a la pissarra, al final ens quedem sense espai on escriure! Però cal ser realistes, imaginem-nos davant el micro dient alguns d’aquests noms, són pràctics de dir i entendre? De mica en mica, anem descartant molts dels noms fruit de la impulsivitat i emoció. Finalment, ens queden 6 noms que ens agraden i decidim fer una votació entre nosaltres per descartar-ne alguns més. Observem que tenim 3 noms que ens agraden força i no queda clar quin d’ells és el més triat. Però, un moment, si la ràdio és de l’escola, som les Tanits les que l’hem de decidir?
Tot i que algú creu que sí, la gran majoria pensem que la resta de companys i companyes de l’escola haurien de poder dir el que pensen.
Podem fer unes votacions on voti tota l’escola!
I així sorgeix una gran idea-repte més: proposem un procés electoral per triar el nom de la nostra ràdio!
One day, while we were talking in the circle, some Tanit said something very fast…
Then another Tanit said “Es como un trabalenguas!”. At that moment Laura told Tanits that in English they have the same: Tongue Twisters. Tanits liked the idea and they decided that they wanted to learn some tongue twisters in English. Here you have the first. Can you say it? Tanits can say it vey fast!
La classe de les Tanits estem descobrint què són els jocs tradicionals, estem veient que molts dels jocs als quals juguem a l’hora del pati i en les nostres hores lliures són molt semblants o iguals als que jugaven els nostres pares, mares, avis i àvies. Així que hem decidit que durant les classes d’Educació física intentarem descobrir els màxims de jocs tradicionals que puguem. Hem començat descobrint com jugaven a les bales, us en deixem una mostra.
