Dilluns 12 de maig de 2025. Una data i un moment que recordarem plegats per temps!
Hem tingut la sort de participar a la Gala final del concurs Tenim veu!, quedant els 3rs finalistes. Però quin ha estat el viatge que hem realitzat fins arribar aquí?
Com va néixer la proposta, d’on venim?
La proposta ens arriba en un moment clau del curs. Acabat el 1r trimestre, havent preparat un poema per recitar a casa per les festes. Aquest poema estava inspirat en el llibre-conte Batecs de vida, un cant a defensar les coses senzilles i boniques de la vida, que tenen a veure amb la quotidianitat de ser infant, la defensa d’allò que és senzill, ens agrada i és important per nosaltres. Ja hi apareix la paraula DRET (tenim dret a caminar descalços, a somiar, imaginar, sentir les pessigolles, mullar-nos, sentir l’alegria i la tristesa…). A més, afegim que, en el comiat musical que vam preparar per les famílies, decidim incloure una darrera cançó d’última hora: El dret a l’alegria (de la Suu i la Fúmiga). Acabem per tant un primer trimestre amb tot això viscut. I encetem el segon trimestre amb l’arribada de la proposta de participar en el concurs, per crear l’Himne dels Drets dels infants. Les coincidències ens emocionen a treballar-hi!
Sabem que serà un treball llarg i intens però que pel camí aprendrem moltíssimes coses. Ho vivim com una gran oportunitat de creació col.lectiva. Per això necessitem gent implicada, que vulguin sentir-se part del procés. Infants, mestres, famílies i també experts en creació musical, junts enfilem l’aventura.
Però què en sabem de les cançons?
Per nosaltres les cançons formen part del nostre dia a dia. Ens ajuden a iniciar, de manera especial, cada matí i tarda a l’escola. Al matí despertem sempre el cos amb una cançó i per la tarda ens regalem massatges, al so també de bones melodies. Fa temps que estem entrenats a escoltar i parlar de les lletres i el què diuen. De fet hem anat descobrint que les cançons són poemes musicats. Diuen coses de manera bonica i de manera que ens facin pensar. Inclouen moltes vegades metàfores i jocs de paraules. Això serà molt important tenir-ho en compte per la nostra creació. Hi ha paraules, idees molt poètiques. En fem un bon llistat: pluja, cor, tresor, amor, tendresa, llàgrimes, llibertat…
Com ha de ser la lletra?
Pensar en la lletra és una oportunitat per dir el què pensem i com pensem els infants, Tenim veu!. Necessitem moltes estones de conversa, partint del llistat de drets per buscar les nostres paraules. Com ho direm? No volem una llista de drets cantats, ni parlarem de tots els drets. Ha de ser bonic d’escoltar i ens ha de fer pensar. No ha d’empatxar. Hem de dir de manera interessant: Menys és més!
En el nostre cas vam voler destacar la importància de ser infants, com a entitat pròpia (no som adults), per això volem mullar-nos sota la pluja, jugar amb les famílies, dir prou quan ens atavalem… i també reclamem el dret a ser nosaltres mateixos: la nostra Identitat.
Som conscients també que hem de prioritzar, triar i decidir perquè no ho podrem dir tot en 3 minuts de cançó, cal ser rigorosos amb les bases del concurs. Més val dir poc i suggerir que carregar de lletra que serà difícil d’entendre i fer-la recordar.
Pensem en la tornada. Els Strombers ens van explicar que un himne ha de ser èpic, ha de dir algunes frases clau que s’encomanin fàcilment. Ha de representar un col.lectiu que comparteix un sentiment semblant. Analitzem himnes per entendre-ho millor. De mica en mica, anem veient com donar força a les nostres paraules. Van apareixent idees molt i molt interessants…
Després de temps de treball, de frases per la cançó ens en sobren, tenim molt i molt material pensat. Tot això queda al tinter, escrits que potser formaran part d’alguna altra cançó, poema o fins i tot obra de teatre…
I com ho musiquem tot plegat?
Els Strombers ens hi ajuden. Uns acords d’ukelele bàsics per jugar a cantar-hi les frases de la lletra que hem creat. La melodia va apareixent però és cert que cal fer petits canvis i adaptacions perquè tot vagi encaixant. És potser la part del procés més complexe. Repassem estils musicals que coneixem. Ens agrada que la nostra cançó vagi cap al pop, el rap però també ha de tenir una essència entranyable, un embolcall més indie en diuen els experts. Analitzem les nostres veus. En tenim de més melòdiques i dolces i d’altres més intenses i directes. Tots ens hi hem de sentir còmodes.
El nostre himne pot tenir moments de més i menys força. Utilitzarem solistes per parelles per crear estones dolces, delicades i directes però la tornada creixerà amb força, amb la suma de totes les nostres veus. Tot cal sentir-ho amb la qualitat que es mereix: gravarem en un estudi professional.
Què ha representat el treball?
Il.lusió, compromís, imprevistos a resoldre, com una suma de fets que van succeint-se al llarg del procés. Els mateixos infants proposen fer un pla de comunicació (fer-ne difussió): cartells, cantada a la plaça del mercat, escrit a premsa, parlem-ne a la ràdio de l’escola…
Per nosaltres Benvinguts Drets! ja és un himne perquè ha traspassat les portes de l’aula, s’ha cantat a tots els grups, en diversos espais, al gimnàs i al pati de l’escola… és bonic sentir-lo xiular pels passadissos, escoltar petits fragments i paraules que recorden alguns Petits, Mitjans o Grans. Ha sortit fora, al carrer, a les cases, places…
I cap final té sentit sense les Gràcies!
Als infants: pel seu treball impecable al llarg del procés, la seva constància, neguit per superar-se (això ajuda a avançar i aprendre). Heu sabut involucar més persones, les famílies… la vostra il.lusió, el gran motor. La vostra participació directa fins l’últim moment és admirable!
Mestres de l’escola, músics al cap davant en Bernat com a director, per la seva emoció descontrolada i lideratge, deixant-se aconsellar i enriquint-se amb les idees i consells de la Meritxell; la Marta Trullols ocupant-se de la part de gestió i logística, i tota l’edició digital. A tot el claustre, pel recolzament, riures dels migdies sobre el tema, la lletra… en definitiva per ser còmplices del moment, opinar, fer aportacions i compartir aquesta bonica feina.
Famílies, per no dubtar i creure en els vostres fills i filles, donant el pes i el valor que té un fet artístic creatiu.
Agraïm, com no, als nostres experts en creació musical que ens han donat consells molt importants i han volgut serguir el procés, emocionant-se també amb nosaltres, principament al Miki i al Toni. Gràcies Strombers!
A l’Ajuntament, per la il.lusió mostrada per les propostes Vilanovines, per escoltar-nos a la plaça del mercat, i per subvencionar part d’alguna despesa.
Per acabar, ve de gust parlar del món de les arts. Per més oportunitats semblants a l’escola. Animem a les institucions i a qui pensa en què cal ensenyar a l’escola, a donar el valor que es mereix al fet artístic, com a eina potent per imaginar, crear, expressar, somiar, fer pensar les persones, veure oportunitats de canvi en un mateix (gestió d’emocions, rols, inseguretats…), i posar el valor en saber fer les coses de manera cuidada, bonica, amb la rigorositat que pertoca pel fet de ser artístic.
En un món on es prioritza la immediatesa i la velocitat de tot plegat, a les escoles hem d’educar i realçar els processos lents, fets amb paciència i molta cura. Els fets artístics per sort tenen aquesta base.
I així tanquem un treball compartit i ben viscut que ens ha fet bategar i emocionar!
